Guia Completa d'Alimentació Infantil: Etapes i Trastorns

Alimentació en els primers anys de vida

Durant els primers anys de vida, l'alimentació depèn de les persones adultes i la relació afectiva que l'infant hi estableix serà determinant per permetre un creixement i un desenvolupament harmònics, alhora que n'enfortirà la integració social.

De 0 a 24 mesos: Llet materna i artificial

El primer aliment que rep un nadó és la llet. La més apropiada és la materna, ja que aporta tots els nutrients i aigua necessaris, de manera que no cal introduir res més. Però a vegades s'ha de recórrer a la llet artificial.

La lactància materna

Durant els quatre o sis primers mesos de vida, la millor alimentació és la llet materna. Les característiques que la fan idònia són:

• La quantitat de proteïnes que conté s'ajusta a les necessitats de l'organisme del nadó; a més, són pròpies de l'espècie humana i no produeixen al·lèrgies ni intoleràncies.
• Els greixos que la componen afavoreixen el bon desenvolupament del cervell i eviten que es dipositi colesterol de manera precoç a les parets de les artèries.
• La quantitat de sals minerals que conté és la més adequada per evitar retencions innecessàries d'aigua, que poden predisposar a hipertensió arterial, i també per evitar raquitisme i anèmies.
• Aporta al nounat una sèrie de factors (immunoglobulines (anticossos), ferritina (principal proteïna del ferro), lisozims (enzims)...) que milloren les defenses del seu tub digestiu contra les infeccions.
• Afavoreix el contacte més estret entre la mare i el nadó i permet establir entre tots dos uns vincles afectius que incideixen poderosament en la maduració afectiva i psíquica de l'infant.
• Un altre avantatge important és que el nadó pren la quantitat de llet que vol i que necessita, la qual cosa ajuda a respectar el seu ritme.

La lactància artificial

Quan la lactància materna no és possible per problemes de la mare o del lactant, o quan cal complementar l'alimentació, s'ha de recórrer a la lactància artificial. Aquestes llets adaptades, fetes a partir de llet de vaca modificada, han de tenir una composició tan semblant com sigui possible a la llet de la dona. N'hi ha de dos tipus de llets:

• Les llets d'iniciació, que s'usen en els primers mesos i consisteixen en llet de vaca amb modificacions significatives.
• Les llets de continuació, que s'usen a partir dels cinc mesos i s'elaboren amb llet de vaca que és sotmesa a modificacions menys importants.

Les llets adaptades són menys digeribles que la llet materna perquè són més riques en proteïnes i, a més, poden generar algun tipus d'al·lèrgies o intoleràncies.

Dels 4 als 12 mesos: Alimentació complementària

A partir dels quatre mesos es pot iniciar l'alimentació complementària, que consisteix en la introducció progressiva d'aliments addicionals que, a llarg termini, substituiran la llet materna. Els nous aliments han de respondre a les necessitats nutritives creixents de l'infant i permetre que es vagi acostumant a diferents gustos, textures, olors, colors, etc., alhora que va definint les seves preferències i aversions alimentàries. Cada aliment nou s'ha d'introduir de manera separada i en quantitats petites, sense forçar gaire el ritme. Entre dos aliments nous cal deixar passar una o dues setmanes. L'alimentació complementària s'inicia amb la introducció d'un puré, normalment de fruita, que es pot elaborar amb pomes, peres, plàtans... De manera progressiva s'introdueixen les verdures, preparades en forma de sopa o de puré. La sopa es prepara amb un brou de verdures i pasta, mentre que el puré es pot elaborar amb una barreja de verdures que es bullen i en acabat es trituren. És important tenir present que, fins als dotze mesos, convé que el lactant ingereixi una quantitat mínima diària de 500 mil·lilitres de llet. Entre els 6 i els 8 mesos es pot començar a donar-li aliments sense triturar, perquè s'acostumi a trobar trossos sencers a la boca. Cal assenyalar que a partir del vuitè mes, comença a canviar la postura per menjar, ja que l'infant està més incorporat i, finalment, assegut.

D'1 a 3 anys: Adquisició d'hàbits alimentaris

Es modifica la presentació de l'alimentació, la qual cosa fa que les necessitats nutritives siguin diferents. La família té un paper clau en el procés d'adquisició d'hàbits alimentaris, fixant límits i establint unes normes i unes pautes.

Dels 3 als 6 anys: Dieta variada i equilibrada

L'alimentació ja és molt variada. Els aspectes que cal tenir més en compte són:

• Que la dieta sigui tan equilibrada com sigui possible.
• Que contingui prou verdures i llegums i pocs dolços.
• Que doni resposta a les necessitats nutritives i energètiques derivades de la gran activitat física, intel·lectual i emocional.

L'alimentació a l'escola infantil

L'escola infantil ha de prendre consciència de la importància educativa i sanitària que té actualment en l'alimentació dels nens i nenes que atén. El menjador escolar té les diferents funcions:

• Proporcionar una alimentació de qualitat adaptada a les característiques i les necessitats dels nens i nenes que atén.
• Constituir un recurs didàctic per al desenvolupament de l'educació per a la salut, tant pel que fa als aspectes relacionats amb l'alimentació i la nutrició com amb la higiene.
• Constituir una eina per al desenvolupament d'habilitats individuals i socials (rentar-se les mans, les dents, servir els coberts...).
• Contribuir al multiculturalisme, afavorint el coneixement de la cultura i les varietats gastronòmiques pròpies i autòctones.

Disposició i mobiliari al menjador escolar

És important establir un conjunt d'accions que permetin identificar el moment de l'àpat. L'ambient general de l'espai on s'ha de menjar ha de ser agradable i cal procurar que sigui relaxat. El mobiliari ha d'adequar-se a les característiques dels nens i nenes i, si cal, s'han de posar cadires o taules adaptades. La taula ha d'estar neta i parada amb tovalles, tovallons o pitets. Pel que fa als utensilis, han de ser adequats a les característiques dels infants. Algunes de les adaptacions més útils i comunes són:

• Plats antilliscants per evitar el desplaçament de plats i gots, amb la qual cosa els nens i nenes se senten més segurs.
• Plats termos per mantenir calents els aliments.
• Plats de vora alta, per facilitar la càrrega de l'aliment en el cobert.
• Coberts adaptats: mànecs gruixuts, fixacions per a les mans...
• Gots adaptats: nanses que es puguin manipular, palletes...

Elaboració i programació de menús escolars

A l'hora d'elaborar un menú, el principi fonamental és establir una dieta equilibrada que aporti el valor nutritiu necessari i respongui a les exigències nutritives i energètiques a cada edat. És important partir d'un menú bàsic, és a dir, un menú que sigui vàlid per a la majoria dels nens del menjador i que es pugui adaptar a les diferents edats modificant les quantitats que se serveixen al plat. Per iniciar la programació, es pot establir el procés següent:

• Primer cal programar els segons plats dels menús, que constitueixen el plat principal. Són carn, peix o ous, que aporten bàsicament proteïnes.
• Després cal programar els plats de fècules, que també es poden presentar combinats amb altres elements (verdures amb patates...). Cal remarcar que el primer plat no és una guarnició del segon.
• A continuació es completa amb una guarnició, que pot ser crua, bullida o estofada, segons convingui.
• Per acabar, es prenen les postres. Com a mínim tres cops a la setmana cal donar fruita fresca i els dies que hi hagi amanida es pot donar làctic.

A partir del menú bàsic es poden fer petites variacions per preparar menús especials que puguin sol·licitar les famílies per prescripció facultativa:

• Addició de sal: els menús bàsics es preparen sense sal o amb poca sal, i així poden ser rectificats fàcilment, si cal.
• Presència de sucre: per satisfer les necessitats dels infants diabètics, només cal variar les postres (fruita en lloc de natilles).
• Textura: a partir del menú bàsic, és fàcil elaborar menús de textures diferents; purés, dietes toves, etc.
• Opcions religioses: és freqüent que es demanin dietes sense carn de porc i derivats.
• Colesterol alt: un menú ben elaborat ja compleix les pautes d'una alimentació cardiosaludable.
• Molèsties agudes digestives: en el cas de petites molèsties digestives, es pot oferir un menú tou, amb arròs blanc, crema de pastanaga....

El menjador com a espai educatiu

Els nens i nenes aprenen a tenir hàbits alimentaris que els permeten tenir una alimentació saludable i gustosa. L'aprenentatge d'aquests hàbits s'ha d'iniciar des del primer dia de vida, ja que formen part de tots els aprenentatges que permetran als nens i nenes ser cada cop més independents. L'escola ha d'aprofitar per establir un vincle amb els pares que tingui una influència recíproca i augmenti les exigències dels uns i els altres respecte a l'alimentació dels nens i nenes. És imprescindible que hi hagi un projecte d'escola que es recull de la següent manera:

• Coordinació de tots els professionals.
• Necessitat d'una relació afectiva entre persones adultes i infants, ja que el menjar és un fet social.
• Necessitat d'afavorir l'autonomia progressiva dels nens i nenes d'acord amb les diferents etapes evolutives.
• Treball sobre els hàbits socials relacionats amb l'alimentació de manera conjunta amb les famílies.
• Resposta adequada a les demandes dels infants que tenen unes necessitats educatives especials, tant pel que fa a les característiques dels menús com al mateix procés d'aprenentatge.

Dificultats i alteracions en l'alimentació infantil

La gana és un factor biològic, resultat de la necessitat d'ingestió d'aliments, que provoca insatisfacció, ansietat i, fins i tot, dolor. L'apetit té un component psicosocial que es caracteritza pel desig o el plaer de menjar, i en molts casos pot dependre d'experiències anteriors i activar-se en funció d'uns aliments. L'apetit té una importància decisiva en el desenvolupament de dificultats amb el comportament alimentari, en el sentit de les reaccions, positives o negatives, que provoquen a l'infant la vista, el gust, l'olor, les textures...

Dificultats en l'aprenentatge d'hàbits alimentaris

Les dificultats es poden agrupar en tres situacions genèriques:

• a) Quan no té gana: Els infants poden perdre la gana per diverses raons: cansament, calor, menjar poc atractiu... i, per descomptat, durant una malaltia. No obstant això, en moltes ocasions la pèrdua de la gana pot estar relacionada amb experiències alimentàries que poden predisposar-los a rebutjar el menjar.
• b) Quan no en té mai prou: L'infant ha de quedar satisfet amb la quantitat d'aliment que ingereix, tant des del punt de vista físic com anímic. Generalment, autoregula les seves necessitats d'alimentació, però quan no és així i té una gana exagerada i mai no queda satisfet, cal plantejar-se per què i ajudar-lo a posar uns límits.
• c) Rebuig a noves textures i gustos i selectivitat en el menjar: Aquestes situacions estan relacionades amb la manca de gana i els hàbits alimentaris establerts des de bon principi. L'actitud de la persona adulta és percebuda com d'acolliment o de rebuig, la qual cosa condicionarà la relació de l'infant amb el menjar i l'acte de menjar. També és molt important seguir una programació adequada pel que fa al moment i a la manera d'introduir nous aliments i a les quantitats que se n'introdueix.

Trastorns i alteracions alimentàries comunes

Els trastorns o alteracions més usuals són:

• a) Regurgitació: Característic dels lactants i consisteix a expulsar una mica de llet, generalment després de les preses; és com si la boca de l'estómac no es tanqués del tot i deixés sortir la llet que sobra.
• b) Vòmit: Consisteix en l'expulsió més o menys brusca d'una quantitat considerable d'aliment. Per evitar aquests vòmits cal procurar que el lactant no empassi aire mentre mama o pren el biberó i que eructi en acabar la presa; és útil posar-lo una mica inclinat. La majoria de vòmits infantils són el resultat d'errors alimentaris com poden ser una sobrealimentació, una mala preparació de les llets adaptades, i en menys mesura, una subalimentació.
• c) Intolerància i al·lèrgies alimentàries: Quan un aliment desencadena en l'organisme un mecanisme immunològic a través d'una proteïna coneguda per IgE, la qual provoca problemes al·lèrgics, es pot parlar d'al·lèrgia alimentària. Per contra, si la reacció que produeix l'aliment no desencadena aquest mecanisme, es pot parlar d'intolerància alimentària. Els dos casos més freqüents d'intolerància són a la lactosa i al gluten.

• Intolerància a la lactosa: La lactosa és l'únic carbohidrat que hi ha a la llet. Quan hi ha una deficiència de lactasa, els components de la lactosa no es poden separar i la lactosa no és absorbida correctament, la qual cosa provoca diarrees aquoses. En els infants de poca edat, la diarrea pot provocar una deshidratació i afectar el creixement. El tractament consisteix a suprimir la lactosa de la dieta durant un període mínim de quatre a vuit setmanes o fins als sis mesos de vida.
• Intolerància al gluten: Es coneix amb el nom de malaltia celíaca i consisteix en la inflamació de l'intestí prim produïda per la ingestió de gluten en individus que hi estan predisposats genèticament. Els mecanismes que intervenen són diversos: absència en l'organisme d'alguns enzims digestius, producció de determinats anticossos, augment de la permeabilitat intestinal a proteïnes... L'inici de la malaltia coincideix amb la introducció del blat en la dieta infantil. Els símptomes són diversos en cada persona; pot ser diarrea crònica, pèrdua de pes, anèmia per falta de ferro. El tractament consisteix en eliminar tot el gluten de la dieta.