Guia Completa: Anàlisi de Continguts Qualitativa i Quantitativa

Anàlisi de Continguts i Anàlisi Temàtica Qualitativa

Quan es realitza l'anàlisi qualitativa?

La reflexió sobre els fenòmens es duu a terme des del disseny de la recerca i l'elecció dels casos, és a dir, l'anàlisi s'inicia des del principi del procés d'investigació.

Absència d'informació fonològica i no verbal (per exemple, expressions facials), que podria ser analitzada per obtenir més informació.

Materials per a l'Anàlisi: Tècniques d'Obtenció de Dades

• Entrevistes
• Grups de discussió
• Observació
• Ús de documents

Tipus de Registre

• Textos
• Imatges
• Sons

L'Anàlisi de Continguts: Elements i Estratègies

Què és l'Anàlisi de Continguts?

L'objectiu principal és realitzar inferències vàlides mitjançant l'aplicació d'un conjunt articulat de procediments al text (Weber). Aquesta metodologia també es pot denominar anàlisi temàtica qualitativa.

Anàlisi de Continguts (Quantitativa/Qualitativa) vs. Anàlisi Temàtica Qualitativa

L'anàlisi de continguts, tant en la seva vessant quantitativa com qualitativa, sovint s'equipara a l'anàlisi temàtica qualitativa.

Característiques Clau

• Interès pel contingut: Es centra en allò del que es parla (què es diu, els referents).
• Assignació de fragments: Implica assignar fragments de text a categories o codis. Aquest procediment consisteix a identificar segments de text i atribuir-los codis que representen conceptes o temes d'interès per a la recerca.

Com es realitza l'Anàlisi de Continguts?

El procés implica la identificació i codificació de fragments (continguts) rellevants dins del text.

Tractament Quantitatiu vs. Qualitatiu

Tractament Quantitatiu

• Automatitzat i matemàtic: Ideal per a tasques que els ordinadors realitzen amb alta eficiència.

Tractament Qualitatiu

• Interpretatiu i no matemàtic: Requereix la intervenció humana; els ordinadors només serveixen com a eines de suport.

Mètodes i Tècniques de l'Anàlisi de Continguts

Característiques de l'Anàlisi de Continguts Quantitativa

L'anàlisi de continguts quantitativa es basa en la codificació automatitzada del text i l'explotació quantitativa dels resultats obtinguts. Aquesta explotació es fonamenta en la mesura de la freqüència amb què apareixen determinades expressions verbals (paraules, frases, temes).

Enfocaments en l'Anàlisi Quantitativa

Es distingeixen dos enfocaments principals:

• Enfocament empíric: Implica un treball previ d'elaboració d'indicadors, on l'investigador decideix quines paraules o expressions buscar al text. Per exemple, sinònims com "formació", "educació", "ensenyament", etc. Aquesta orientació és principalment inductiva.
• Enfocament de diccionari: Consisteix a comptar la presència de paraules segons un diccionari predefinit. Es basa en l'elaboració d'indicadors amb una orientació deductiva.

Reducció de les Dades

1. Identificació de les Unitats d'Anàlisi

a) Unitats de Registre

• Paraules (o "contactes").

b) Unitats de Context

• KWOC (Key Word Out of Context): La paraula clau es presenta fora del seu context immediat, coincidint amb la unitat de registre.
• KWIC (Key Word In Context): La paraula clau s'extreu juntament amb la frase o fins i tot el paràgraf que l'envolta, proporcionant el context on apareix.

2. Codificació Automatitzada o Semiautomatitzada

Aquest procés es pot confiar a un ordinador i no sempre requereix supervisió constant.

• Enfocament empíric: Consisteix en el recompte de totes les paraules que apareixen en el text.
• Enfocament de diccionari: Implica el recompte i l'anàlisi teòricament guiat de paraules específiques, basant-se en un diccionari preestablert.

Disposició i Transformació de les Dades

Les presentacions clàssiques de l'anàlisi quantitativa inclouen:

• Taules de contingència.
• Gràfiques bivariades.
• Altres presentacions multivariades, com l'anàlisi de correspondències, que permet situar conceptes o paraules relacionades de manera conjunta.
• Altres dispositius gràfics per a la visualització de dades.

L'Anàlisi de Continguts Qualitativa

En l'anàlisi de continguts qualitativa, el contingut d'un text s'ha de concebre com un tot significatiu. Això implica necessàriament un acte d'interpretació basat en suposicions específiques que s'han d'explicitar al llarg de tot el procés d'anàlisi.

Característiques de l'Anàlisi de Continguts Qualitativa

• Accent interpretatiu: L'anàlisi qualitativa posa un fort èmfasi en la interpretació. No es confia només en una paraula, sinó que es consideren sinònims i el context per entendre el significat (per exemple, "educació").
• Sistematicitat en la codificació: Es manté la idea de sistematicitat en la codificació del text. Es codifica allò rellevant i es llegeix de manera sistemàtica, sense ometre cap part que pugui ser d'interès per a l'anàlisi.
• Sistema de categories explícit: S'utilitza un sistema de categories explícit, sovint anomenat marc de codificació (coding frame), que sol tenir una estructura jeràrquica. Aquest marc permet determinar categories macro que orienten la investigació.

Inconvenients de l'Anàlisi Qualitativa

• Major inversió de temps: Requereix una quantitat de temps considerablement més gran.
• Llenguatge transparent: Pot assumir una transparència en el llenguatge (per exemple, "educació" sempre significa "educació"), sense considerar matisos o connotacions.

Reducció de les Dades en l'Anàlisi Qualitativa

1. Selecció d'una part del corpus?

Si l'anàlisi és realitzada per un sol investigador, la reducció del material pot no tenir sentit. En canvi, si hi ha múltiples analistes o un corpus molt extens, la selecció d'una part pot ser pertinent.

2. Identificació de les Unitats d'Anàlisi

a) Unitats de Registre

Són allò que s'utilitza com a unitat d'anàlisi, com ara frases, temes, paràgrafs o línies (segments textuals).

b) Unitats de Context

Permeten comprendre el sentit complet de la frase o el paràgraf. Es pot considerar fins i tot el text sencer.

3. Codificació o Indexació de les Unitats d'Anàlisi

a) Codificació

Implica l'existència de variables i categories determinades a priori, connectades directament al marc teòric i derivades de les hipòtesis (paraules clau vinculades a les hipòtesis).

b) Indexació

Implica únicament identificar i classificar les unitats d'anàlisi que es consideren rellevants, com si es posessin "banderes" o es remarcaren els segments importants.

Disposició i Transformació de les Dades Qualitatives

a) Síntesi i Agrupament de les Dades

Es poden utilitzar dos tipus de procediments:

• Bottom-up: Consisteix a separar i dividir els codis en subcategories (Ex: C1 [C1a, C1b], C2).
• Top-down: Implica agrupar els codis de forma jeràrquica (Ex: C1, C2, C3, C4... si C1 i C3 estan relacionats, s'agrupen per obtenir menys codis).

b) Disposició i Presentació de les Dades

S'utilitzen diverses eines com taules, matrius, xarxes o mapes conceptuals per visualitzar les dades.

Obtenció de Resultats i Redacció de les Conclusions

a) Obtenció de Resultats

Cal relacionar els resultats amb les hipòtesis inicials.

• És fonamental buscar patrons i temes recurrents en funció dels factors considerats com a independents o causals.

b) Recomanacions (Colàs, 1998)

• Observar patrons i temes: Comprovar si les hipòtesis són encertades o no.
• Agrupament: Reunir elements similars.
• Subsumir el particular en el general: Distanciar-se per obtenir una perspectiva més àmplia.
• Establir relacions entre variables: Analitzar si hi ha causalitat.
• Elaborar una cadena lògica d'evidències: Demostrar que si A, causa B.

c) Redacció de les Conclusions

Les conclusions han de ser aplicables al món real.

• Cal connectar les regularitats observades amb el marc teòric i el coneixement existent.
• És recomanable presentar fragments seleccionats de les transcripcions utilitzades per il·lustrar les conclusions.