Guia Completa d'Anàlisi Empresarial: PESTEL, Porter, Estratègies i Models de Negoci

Anàlisi PESTEL: Factors Clau de l'Entorn Empresarial

L'anàlisi PESTEL és una tècnica d'avaluació de l'entorn que ajuda a identificar les oportunitats i amenaces d'una organització. La seva funció principal és analitzar si el possible entorn general d'una empresa seria favorable per al desenvolupament de la seva activitat.

Factors de l'Anàlisi PESTEL

• Polítics: Normes que afecten el comerç i les inversions, tractats comercials, estabilitat política i nivell de corrupció.
• Econòmics: Estat de l’economia, PIB, tipus d’interès i de canvi, inflació, atur i impostos.
• Socials: Nivell de vida, distribució de la renda, demografia, estil de vida, educació, actitud davant la feina i possibles discriminacions.
• Tecnològics: Nivell d’innovació, suport a la tecnologia, accés a Internet i energia. Són importants els parcs tecnològics.
• Ecològics: Lleis i actituds per protegir el medi ambient i preocupació pel canvi climàtic.
• Legals: Drets i lleis sobre patents, salut, treball, contractes i fiscalitat.

Les Cinc Forces de Porter: Avaluació de l'Atractiu del Mercat

El model de les Cinc Forces de Porter permet analitzar l'estructura d'un sector industrial i determinar el seu grau d'atractiu i rendibilitat.

Amenaça de Productes Substitutius

Un mercat no és atractiu si hi ha molts productes substitutius, especialment si són més barats o moderns. Per reduir aquesta amenaça, cal diferenciar bé el producte, abaixar costos i oferir preus competitius. En mercats amb molts productes similars, la rendibilitat sol ser baixa. Per evitar-ho, s’han de crear barreres a la substitució i oferir un producte clarament diferenciat.

Amenaça de Nous Competidors

Quan entren noves empreses en un sector, la competència augmenta. Això beneficia el consumidor perquè els preus baixen, però també fa pujar els costos per a les empreses que volen mantenir-se, ja que han d’invertir més per destacar al mercat.

Poder de Negociació dels Clients

El mercat és menys atractiu si els clients estan ben organitzats, hi ha molts substituts o el producte no està gaire diferenciat. Això fa que puguin exigir preus més baixos, més qualitat i millor servei, cosa que redueix els beneficis de l’empresa.

Poder de Negociació dels Proveïdors

Un mercat no és atractiu si els proveïdors tenen molta força, estan ben organitzats i poden imposar preus i condicions. Encara és pitjor si el que subministren no té substituts, és escàs o molt car.

Grau de Rivalitat dels Competidors

Com menys competència hi ha en un sector, més rendible sol ser. Si hi ha moltes empreses petites o costos fixos alts, la rivalitat augmenta i pot provocar guerres de preus entre competidors, reduint la rendibilitat.

El Knowmad: El Professional del Coneixement Digital

Un knowmad és una persona qualificada, d’entre 25 i 35 anys, generadora i gestora de coneixement, amb gran habilitat per moure’s i treballar en entorns digitals i tecnològics. Presenten un alt grau d’autonomia laboral, tenen la capacitat de moure’s de manera fluida d’una feina a una altra i són capaços de treballar en diferents tipus de projectes i entorns de treball a mesura que van adquirint habilitats i coneixements.

Característiques del Knowmad

• Adaptables: Són persones obertes als canvis, sense límits fixos sobre on viure o amb qui treballar.
• Digitals: Dominen les eines digitals, aprenen constantment i comparteixen coneixements per ajudar els altres.
• Autodidactes: Aprenen pel seu compte cada dia i busquen noves maneres d’innovar en el món digital.

L'Estudi de Mercat: Recopilació i Anàlisi d'Informació

Un estudi de mercat consisteix a recopilar, elaborar i analitzar informació sobre l'entorn general, la competència i el consumidor.

Components de l'Estudi de Mercat

• Anàlisi de l’entorn general: Cal estudiar aspectes legals, econòmics (com pot evolucionar el mercat), tecnològics (com les noves tecnologies poden influir en el negoci) i socials (coneixement de costums, preferències i necessitats dels consumidors).
• Anàlisi de la competència: És important saber què fan les empreses rivals dins el mateix mercat, com treballen, quines estratègies segueixen i quines parts del mercat estan poc aprofitades per detectar oportunitats.
• Anàlisi dels consumidors: S’ha d’estudiar com pensen, què necessiten i com compren. Conèixer els seus hàbits ajuda a oferir-los millors productes o serveis.
• Estudi de la localització: La ubicació pot afectar molt l’èxit del negoci, sobretot en el comerç. Cal valorar si és un lloc amb bona comunicació, accés i visibilitat, així com els avantatges i inconvenients de cada zona.

La Teoria del Sostre de Vidre: Barreres Invisibles

La teoria del sostre de vidre descriu les barreres invisibles que impedeixen el desenvolupament professional de les dones, especialment l’accés a càrrecs directius o de molta responsabilitat, tot i estar en igualtat de condicions de formació i experiència laboral que els homes.

Dificultats de les Dones per Emprendre

• Falta de referents.
• Estereotips de gènere.
• Conciliació de la vida professional i la familiar.
• Discriminació de gènere.
• Accés a finançament.

Tipus de Canals de Distribució

Els canals de distribució són les vies a través de les quals un producte arriba al consumidor final.

Canal Directe

No té intermediaris; l’empresa ven directament al consumidor controlant tot el procés. Exemples: bancs, asseguradores.

Canal Curt

Apareix el minorista com a únic intermediari entre el productor i el consumidor.

Canal Llarg

Se li suma el majorista al minorista, creant una cadena amb més intermediaris. Tant el canal curt com el llarg són canals indirectes.

La Distribució: Connectant Producció i Consum

La distribució és la variable del màrqueting que relaciona la producció amb el consum i té com a objecte posar a disposició de l’usuari la quantitat de producte necessària, en el lloc adequat i en el temps just, per a cobrir-ne les necessitats.

Funcions dels Canals de Distribució

• Apropar el producte al consumidor. El canal arriba a llocs que no serien rendibles per al productor.
• Establir contacte directe amb el consumidor. Oferir serveis de valor afegit: postvenda, finançament a mida, etc.
• Informar els consumidors sobre les característiques dels productes i els fabricants sobre la situació del mercat i la demanda actual.
• Finançar l’adquisició dels productes i el cost de posada en funcionament.
• Reduir els costos mitjançant la disminució del nombre de contactes i assolint economies d’escala.

Col·lectius amb Dificultats d'Incorporació Laboral

Alguns dels col·lectius principals que podem trobar i que tenen dificultats per incorporar-se al món laboral són els següents:

• Persones que provenen d’altres països.
• Persones de més de 55 anys.
• Persones sense formació.
• Persones sense llar ni recursos.

Formes Jurídiques d'Empresa

A continuació, es descriuen algunes de les formes jurídiques més comunes per a les empreses:

• Empresari Individual: Tributa per IRPF i la responsabilitat del soci és il·limitada.
• Societat Anònima (SA): El capital social mínim són 60.000€ i tributa per l'impost de societats.
• Societat Cooperativa: El nombre de socis depèn del seu grau, el capital social està fixat als estatuts i la responsabilitat està limitada al capital aportat.
• Societat de Responsabilitat Limitada (SL): Té un mínim d'un soci, un capital social de 3.000€, i la responsabilitat està limitada al capital aportat.

Estratègies de Distribució

Les estratègies de distribució defineixen com una empresa farà arribar els seus productes al mercat.

Estratègia Intensiva

L’objectiu és arribar al màxim nombre de llocs i consumidors possible. És adequada per a productes de consum de masses. Per exemple: refrescos, detergents, bolquers.

Estratègia Selectiva

Es trien una sèrie de punts de venda concrets per oferir el producte en funció de l’estratègia de posicionament de la marca. Per exemple: algunes marques de roba o calçat, cosmètics, productes electrònics.

Estratègia Exclusiva

L’empresa tria molt pocs establiments o un de sol per vendre el producte. S’opta per la venda directa o per un canal curt, i és adequada per a marques de luxe a les quals només pot arribar un públic molt concret. Per exemple: Rolex, Louis Vuitton, Ferrari.

El Prosumer: Consumidor Actiu en la Producció

Els prosumers són consumidors que participen de manera activa en el procés de producció: dissenyen part del producte, escullen configuracions, proporcionen valuosa informació o controlen part de la qualitat del procés.

Màrqueting Digital: Clau per a la Connexió amb el Client

El màrqueting digital se centra en la personalització, la participació, la comunicació persona a persona i la predicció de tendències.

Principis del Màrqueting Digital

• Personalització: Elaborar productes que satisfacin realment les necessitats dels clients. Per tant, cal escoltar els consumidors, donant-los possibilitats d’elecció i participació.
• Participació: Crear sentiment de comunitat entre els clients, premiar la seva participació i involucrar-los en l’estratègia de màrqueting.
• Persona a Persona: Els clients confien més en consells d’amics i en el seu entorn proper que en anuncis comercials. L’empresa pot generar confiança si facilita la compartició d’informació i socialitza els missatges de màrqueting.
• Prediccions en Models: La gran capacitat existent per a obtenir dades i processar-les facilita i economitza l’obtenció de prediccions i l’elaboració d’escenaris futurs.

La Matriu ERIC: Innovació i Diferenciació del Negoci

La matriu ERIC és un quadrant de quatre espais l’objectiu dels quals és qüestionar el model de negoci i plantejar accions que permetin a l’empresa diferenciar-se de la competència i crear valor. Consisteix en quatre preguntes que permeten qüestionar el model de negoci en comparar-lo amb la competència i proposar noves solucions.

Les Quatre Preguntes de la Matriu ERIC

• Què eliminar?
• Què reduir?
• Què incrementar?
• Què crear?

Mapa d'Empatia: Entenent el Client

El mapa d'empatia és una eina visual per comprendre profundament els clients, les seves necessitats, desitjos i comportaments.

Preguntes Clau del Mapa d'Empatia

• Què pensa i sent? Quines són les seves preocupacions i inquietuds, què és el que realment li importa?
• Què diu i què fa? Quin és el seu aspecte, la seva actitud en públic, el seu comportament vers els altres?
• Què veu? Què observa en el seu entorn, en els seus amics, al mercat a través dels nostres competidors?
• Quins obstacles ha de superar? Quines són les seves pors, frustracions, o barreres?
• Què vol aconseguir? Quins són els seus desitjos, la seva mesura de l'èxit?

Estratègies Tecnològiques Empresarials

Les estratègies tecnològiques defineixen l'enfocament d'una empresa respecte a la innovació i el desenvolupament.

Estratègia Ofensiva o de Líder Tecnològic

Introdueix permanentment nous productes i processos, amb la qual cosa accedeix a nous mercats. Ser líder tecnològic suposa assumir l'elevat cost de la inversió en R+D.

Estratègia Defensiva o de Seguidor Tecnològic

Segueix el líder tecnològic per protegir la seva posició actual al mercat. Ha de ser capaç de reaccionar en poc temps i, encara que es basi en capacitats de desenvolupament intern o R+D, sovint recorre a acords de llicència i de patents.

Estratègia Imitativa

No pretén destacar en innovació tecnològica i sí seguir i copiar de prop les estratègies dels líders del mercat. Segueix de prop els competidors i se n'aprofita d'algun avantatge.

Estratègia Oportunista o de Nínxol

L'empresa analitza els punts febles de la competència i assumeix el risc d'aventurar-se de forma ràpida en un nou segment de mercat per al qual té un punt més fort.

Estratègia Dependent

La practiquen algunes pimes que, per la seva dimensió, no poden invertir en R+D i estableixen aliances duradores amb altres empreses (per exemple, amb una empresa clienta).

Estratègia Tradicional

Estratègia basada a fer sempre el mateix i de la mateixa manera, llevat que el mercat o el client específic imposi noves maneres o demani noves característiques. Suposa la mínima inversió en R+D.

Anàlisi de Viabilitat Empresarial

És fonamental analitzar la viabilitat d'un projecte o negoci des de diverses perspectives.

Tipus de Viabilitat a Analitzar

• Viabilitat Legal: Assegurar el compliment de les normatives i obligacions en tots els àmbits. El concepte legal relacionat amb l’elecció de la forma jurídica.
• Viabilitat Comercial: Ha de determinar la venda del producte i el seu desenvolupament dins del mercat.
• Viabilitat Econòmica: Comprovar si l’activitat de l’empresa permetrà generar beneficis.
• Viabilitat Financera: Planificar les inversions de l’empresa i el seu finançament.
• Viabilitat Ambiental: Comprovar que es respecten les normatives ambientals i que asseguren la preservació del medi ambient.
• Viabilitat Tècnica (Tecnològica): Ha de verificar si la tecnologia és eficient per assegurar una producció de qualitat.

El Model Canvas: Eina Visual per al Negoci

El Model Canvas és una eina estratègica per desenvolupar i mostrar un model de negoci de manera visual. Es tracta d’una eina ideal per mostrar el model de negoci a partir de quatre preguntes bàsiques: qui, què, com i quant, que es desenvolupen en nou apartats o caselles que s’han de completar en l’ordre correcte.

Estils de Lideratge Empresarial

Els estils de lideratge defineixen la manera en què un líder interactua amb el seu equip i pren decisions.

Lideratge Autocràtic

Es basa en un estil dominant per part del líder. La persona que exerceix aquest paper sol prendre decisions sense necessitat de consultar amb els seus subordinats i sense haver de justificar-les. Sol exigir que l’obeeixin i supervisa directament la plantilla.

Lideratge Democràtic

La persona que lidera pretén ser un membre més del grup o de l’equip. Les decisions se solen prendre col·lectivament, però sota la seva supervisió, guia i consentiment. Escolta tots els membres de l’empresa, sol ser accessible i promou la participació de tota la plantilla.

Lideratge Liberal (Laissez-faire)

Es basa en una participació mínima del líder, que dona llibertat al personal subordinat en les decisions, ja siguin individuals o col·lectives. Participa poc en les decisions: només dona idees del que cal fer i no intervé si no l’hi demanen específicament.

Participació en Societats

La participació en societats es dona quan una empresa compra una part del capital social d'una altra amb la intenció de dominar-la, sigui de manera total o parcial, i amb la particularitat que cap empresa perdi la forma jurídica. El control pot ser absolut, quan la compra és de més del 80% del capital social de l'altra; majoritari, quan és més del 50%; i minoritari, quan és menor del 50%.

Joint Ventures: Aliances Estratègiques

Les joint ventures són acords entre dues o més empreses que aporten capital o algun altre actiu. En general, es realitzen entre empreses de diferents països, quan una d'elles vol operar en un país sobre el qual no té gaire informació. L'empresa estrangera aporta capital i tecnologia, mentre que el soci local aporta bàsicament coneixements sobre el mercat local i com accedir-hi.