Guia Completa d'Anàlisi Textual: Tipologia, Registre i Veus

Identificació de la Tipologia Textual

Aquesta secció tracta d'identificar i justificar, amb exemples, el tipus de text. Cal tenir en compte que hi ha moltes maneres d’organitzar un text, i seria impossible fer una relació de totes les estructures possibles que podem trobar a la pràctica. Aquests són els tipus de text més habituals:

• Textos Expositius (introducció, desenvolupament i conclusió). Exemples: diccionaris, conferències.
• Textos Argumentatius (introducció, exposició dels fets o exposició d’arguments i conclusió). Exemples: articles d’opinió, columnes periodístiques, ressenyes crítiques, assajos.
• Textos Narratius
  • Literaris: introducció, nus i desenllaç. Exemples: contes, novel·les, rondalles.
  • Periodístics: piràmide invertida. Exemples: notícies, cròniques, reportatges.

Registre Lingüístic i Varietat Geogràfica

Aquesta secció se centra en l'adaptació de l'ús de la llengua a la situació comunicativa. Els factors que condicionen el registre de llengua són:

• Temàtica: específica o general.
• Formalitat: el grau de confiança entre els interlocutors.
• Propòsit: la intenció o finalitat (didàctica, lúdica, etc.).
• Canal: escrit o oral.

Tipus de Registre

• Registre Formal: Propi del discurs científic o literari.
• Registre de Formalitat Neutra o Estàndard: Propi dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament.
• Registre Informal: Propi de les situacions comunicatives quotidianes, entre interlocutors coneguts. Generalment, és propi del canal oral.

Característiques Lingüístiques

• Text Formal:
  • Tecnicismes o vocabulari específic.
  • Recursos estilístics (metàfora, hipèrbaton, etc.).
  • Sintaxi complexa.
• Text Informal:
  • Vocabulari general.
  • Mots buits o genèrics (la cosa, el cas, el fet).
  • Expressions col·loquials, frases fetes.
  • Diminutius i augmentatius.
  • Sintaxi senzilla, estructures oracionals incompletes.

Varietat Geogràfica

Pel que fa a la varietat geogràfica, es poden trobar les següents característiques:

Morfologia

• Plurals antics: hòmens, jóvens (occidental).
• Plurals evolucionats: homes, joves (oriental).
• Possessius femenins amb vocal -u-: meua, teua, seues (occidental).
• Possessius femenins amb -v-: meva, teva, seves (oriental).
• Díctic espacial: ací (occidental); aquí (oriental).
• 1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu: canto/cante (occidental); canto(u)/canti, cant (oriental).
• Increment incoatiu verbal: -ix (servix) (occidental); -eix (serveix) (oriental).
• Subjuntius en -i:
  • Present: miri, vinguin (oriental).
  • Imperfet: tinguessin (oriental).

Lèxic

• Lèxic propi (occidental): espill, xic, granera, poal, arena, melic, eixir.
• Lèxic propi (oriental): mirall, noia, escombra, galleda, sorra, llombrígol, sortir.

Recursos Expressius i Tipogràfics

Aquesta secció consisteix en la identificació dels recursos estilístics i tipogràfics presents en el text.

Recursos Estilístics

Exemples: metàfora, comparació, metonímia, hipèrbole, etc.

Recursos Tipogràfics

Exemples: tipus de lletra diferent (cursiva), cometes, etc.

Els recursos tipogràfics poden indicar:

• Ironia.
• Matisos de significat.
• Canvi de registre o de codi.
• Títol d'algun article.
• Discurs reportat en estil directe.

Identificació de les Veus del Discurs

Aquesta secció tracta d'identificar les diferents veus que intervenen en un text.

El Locutor

És la veu que condueix el text.

• En un text narratiu, se'n sol dir narrador:
  • Narrador intern: participa de l'acció del text.
  • Narrador extern: no participa de l'acció del text.
• En un text argumentatiu, el locutor sol ser una veu en primera persona identificable amb l'autor.
• En un text poètic, es tractaria d'una veu lírica o jo poètic.

L'Al·locutori

És aquell a qui s'adreça el locutor, i les seves marques lingüístiques poden aparèixer en el text.

Els Enunciadors

De vegades, apareixen al text altres veus diferents de la del locutor; aquestes altres veus són els enunciadors.

• El discurs dels enunciadors pot ser intercalat de manera directa (es reprodueixen les paraules literalment) o de manera indirecta (el locutor modifica l'enunciat).

La Intertextualitat

El text pot fer referència a altres textos (cançons, refranys, etc.) del coneixement compartit; és el recurs de la intertextualitat.