Guia Completa: Aprenentatge de l'Escriptura i Comprensió Lectora

Aprenentatge de l'Escriptura: Lectura i Expressió Escrita

L’expressió escrita és la capacitat d’utilitzar l’escriptura com una activitat que permet comunicar-se, organitzar-se, aprendre i participar en la societat. Implica un suport i un sistema de representació gràfica del llenguatge que té la qualitat de fixar el missatge i mantenir-lo en el temps. Escriure permet:

• Desenvolupar el potencial personal.
• Participar en la societat.
• Desenvolupar coneixement, assolint així els objectius.

Funcions Bàsiques de l'Escriptura (Teberosky)

No s’aprèn a escriure, sinó que s’aprenen maneres d’escriure. Les funcions bàsiques inclouen:

• Recordar i arxivar.
• Regular la conducta.
• Comunicar a distància.
• Reflexionar i aprendre.
• Crear i gaudir.

Aprendre a escriure és aprendre a usar la llengua escrita en una gran diversitat de situacions. Ensenyar a escriure es basa en ajudar els nens i nenes a participar en una societat alfabetitzada, en què la llengua escrita és present en gairebé totes les activitats que es duen a terme.

Etapes de l'Escriptura

Per aprendre a participar en entorns en què s’usa la llengua escrita, cal conèixer les etapes de l'escriptura:

• Presil·làbica no diferenciada.
• Presil·làbica diferenciada.
• Sil·làbica.
• Sil·làbica alfabètica.
• Alfabètica-ortogràfica.

La Competència Escrita i els Tipus de Textos

La definició de competència escrita es vincula amb quatre propòsits fonamentals: organitzar-se, aprendre, comunicar-se i participar en la societat. Hi ha diferents tipus de text:

• Conversacionals: diàlegs, entrevistes.
• Narratius: relats, contes, faules.
• Descriptius: descripcions.
• Expositius o explicatius: circulars, textos científics.
• Instructius: reglaments i normes de joc.
• Retòrics: refranys, cançons.
• Argumentatius: queixes.

L’aprenentatge de la lectura i escriptura no es desenvolupa de manera additiva, sinó per reorganització de coneixements de diferent contingut, tipus i nivell. Caldrà seqüenciar els gèneres i els continguts de cada tipus de text.

Diferències entre Escriptors: Models Cognitius (M. Scardamalia)

Les diferències entre escriptors se situen en els processos cognitius que segueixen, en la manera d’entendre i d’encarar el procés de composició escrita:

El Model de Dir el Coneixement

Quan escriuen, no acostumen a planificar; enllacen idees a mesura que els venen. Quan s’acaben les idees, s’aturen. A l'hora de revisar, només ho fan d’aspectes formals. Si l’escriptor disposa de coneixements previs a l'hora d’escriure, és possible que aconsegueixi fer un text de qualitat, però aquest model no permet generar coneixement nou.

Transformar el Coneixement

Es plantegen l’apropament del lector i la situació comunicativa. En el procés de composició, l’escriptor es planteja un problema en dues dimensions: la del coneixement i la retòrica. Implicarà planificar i revisar. El text mai serà una còpia del que l’escriptor ja sabia sobre el tema. Seran molt importants les estratègies i el control i regulació del procés cognitiu.

Propietats Textuals

• Adequació: elements que encaixen en la situació, registre i gènere.
• Coherència: dona resposta a la situació. Tema, informació rellevant i ordenada.
• Cohesió: mecanismes per fer un text com un tot (morfosintaxi, signes, connectors, el·lipsi, sinònims, pronoms, etc.).
• Correcció: qualitat ortogràfica, lèxica i presentació.

Comprensió Lectora i Nivells de Comprensió

Què entenem per comprensió lectora i quins són els seus nivells?

• Literal: idees i informacions que són explícites en el text. Inclou la reorganització (analitzar, sintetitzar i organitzar idees).
• Interpretativa: el que diu el text i el que jo ja sé; deduir informació, resumir i indicar les idees més importants.
• Crítica: opinió sobre el text.

Actualment, s’accepta que comprendre implica conèixer i saber utilitzar de manera autònoma un conjunt d’estratègies cognitives i metacognitives que permeten processar els textos de manera diversa en funció dels objectius de la lectura que orienten l’activitat del lector (Isabel Solé).