Guia Completa d'Art: Renaixement, Gòtic i Barroc

Renaixement

Pintura Renaixement

Quattrocento (S. XV)

Característiques Generals

• Representació correcta de la figura humana
• Utilització de la llum com a creadora de volum i espai
• Representació científica de l'espai tridimensional

Botticelli

Característiques

• Es destaca perquè es va despreocupar de la perspectiva i les proporcions humanes
• Les seves figures són estilitzades i curvilínies
• Obres de tema religiós, mitologia
• Els quadres tenien una doble lectura segons la filosofia neoplatònica

Obres

• La Primavera: Tot molt idealitzat
• El Naixement de Venus: Espai idíl·lic, sembla com si el fons estigués fet i a damunt s'afegís la imatge. Doble sentit: Venus neix de Déu directament

Cinquecento (S. XVI)

Da Vinci

Temes i Tècnica

Sap fer de tot. Temes: religiosos, mitològics, etc.

Obra: La Gioconda

• Retrat de tres quarts que aplica magníficament la tècnica de l'sfumato
• La llum suau inunda tot el quadre
• Ideal de bellesa femenina
• Il·luminació molt important
• Integració de la figura amb l'ambient

Rafael

Influències

Té tres influències en la seva vida: Perugino, Florència, Roma.

Obra: Escola d'Atenes

• És un dibuix detallat, amb una gamma cromàtica molt àmplia, des dels colors freds als càlids, en una combinació equilibrada
• Té una llum difusa que dona la sensació de volum de les figures i la resta d'elements
• La composició és tancada, unitària (perquè els personatges es relacionen)
• El tractament dels personatges és plenament naturalista
• Destaquen les múltiples posicions dels homes
• L'espai simula una amplitud i profunditat extraordinàries mitjançant l'ús combinat de la perspectiva i l'alternança de llum i ombres

Escola Veneciana

Característiques

• Introdueix oli sobre tela
• Nu femení, sensual
• No fan esbós previ
• Llum molt important
• Pinzellades ràpides
• Gust pels detalls secundaris
• Paisatge important

Artistes i Obres

• Giorgione: La Tempesta / Venus Adormida
• Ticià: Gran colorista. Assumpció de la Mare de Déu / Venus d'Urbino / Carles V
• Tintoretto: Tema principal a un costat, figures tallades, teatralitat, llum fictícia. Lavatori / Retrobament del Cos de Sant Marc

Escultura Renaixement

Quattrocento (S. XV)

Ghiberti

Obra: Portes del Paradís

Va modificar l'estructura de les portes anteriors: va prescindir del marc de quadrifoli, va reduir el nombre de plafons a deu (però més grans) i va fer servir bronze daurat. Les imatges són de l'Antic Testament.

Manierisme: El Greco

Influències i Temes

Manierista, va rebre diverses influències: art bizantí cretenc, pintura veneciana i de Miquel Àngel i manieristes. Tracta temes religiosos, retrats, paisatges, mitologia, etc.

Obra Mestra

L'enterrament del Senyor d'Orgaz. El Greco, com la majoria de manieristes, manifesta un escàs interès per la perspectiva.

Arquitectura Renaixement

Quattrocento (S. XV)

Característiques Generals

Apareix la figura de l'arquitecte que havia estudiat l'antiguitat i la reinterpreta per adaptar-la a les necessitats sense caure en la imitació.

Brunelleschi

Projectes i Tècnica

És el primer que fa un projecte. Va descobrir la perspectiva moderna.

Obra: Cúpula Santa Maria dei Fiori

Es va fer un concurs per acabar la cúpula i ell va guanyar gràcies als estudis de l'antiguitat que li van permetre elevar una cúpula amb una tècnica revolucionària, ja que va prescindir de bastides i del sistema tradicional. L'estructura consistia en una cúpula interior de mitja taronja i una altra d'exterior apuntada i més alta que contrarestava el pes de la primera (s'autososté a ella mateixa). La cúpula s'allibera, es veu plenament a l'exterior. Hi ha bicromia: teula vermella i nervis de marbre blanc. Llanterna a la part de damunt amb arcs per a la gent (també entrada de llum).

Obra: Església de Sant Lorenzo

• Planta basilical de tres naus, la nau central presenta coberta plana de cassetons i una cúpula al creuer
• Tot l'edifici es regeix per un sistema de proporcions: el mòdul
• Les columnes tenen la inserció d'un fragment d'entaulament sobre l'àbac
• Segueix amb la bicromia
• Cúpula sobre petxines
• La llum ve del claristori i dels òculs laterals
• Sensació d'harmonia i tranquil·litat

Michelozzo

Obra: Palau Medici

• Model de palau renaixentista: planta quadrada, tres pisos clarament diferenciats, coronament superior amb cornisa volada molt accentuada
• Pati interior (cortile) amb arcuacions com a espai més representatiu del palau
• La façana està dividida en tres pisos mitjançant el tractament del mur: carreu rústic a la part inferior que evoluciona a un encoixinat molt més suau i polit a la part superior
• Cada pis se separa per mitjà de cornises volades
• El carreu encoixinat era símbol de riquesa i poder, ja que era molt car i difícil de fer

L.B. Alberti

Tractats i Preferències

Va escriure tres tractats (arquitectura, escultura i pintura). Té una preferència per les cúpules i els pilars a les seves obres.

Obres

• Façana del Temple Malatestià
• Façana Església Santa Maria Novella: inspirat en San Miniato al Monte
• Palau Rucellai: opus reticulatum a la base, superposició d'ordres per pisos, aparell regular als tres pisos
• Església de Sant Andrea

Cinquecento (S. XVI)

Característiques Generals

L'arquitectura rebutja la norma en favor de la seva llibertat individual i del seu concepte subjectiu de la bellesa. El vocabulari clàssic es mantenia, però sense un sistema de proporcions, sinó que es combina de forma arbitrària cercant la novetat.

Bramante

Ideal Arquitectònic

Ideal de l'Alt Renaixement.

Obra: Temple Sant Pietro in Montorio

Concebut com un martyrium, s'inspira en un tholos. Representa l'ideal arquitectònic de Bramante: planta centralitzada amb cúpula, ordre dòric toscà que regeix tot l'edifici segons les recomanacions de Vitruvi d'utilitzar aquest ordre sobri i robust, senzillesa i perfecta harmonia de totes les parts mitjançant un ritme concordat d'elements que recorren tot l'edifici tant en sentit vertical com horitzontal. Agafa coses de Roma i Grècia i les adapta al cristianisme. Coronat amb una llanterna, escala humana, tres suports (tambor, columnes i mur), abarcable a un cop d'ull, petita grada, mur robust, columnes toscanes, fris amb mètopes i tríglifs, balconada, elevat tambor amb finestres com a baix amb nínxols.

Projecte: Basílica Sant Pere Vaticà

Bramante va optar per la planta centralitzada inscrita dins un quadrat.

Miquel Àngel

Iniciador del Manierisme

No segueix unes normes sinó que fa el seu estil personal.

Obra: Sagristia Nova Sant Lorenzo

El projecte incloïa escultura i arquitectura. Va respectar el model vell i fins i tot va mantenir el bicromisme. El que fa Miquel Àngel és trencar amb els elements clàssics col·locant-los a llocs sense cap funció.

Obra: Escala Biblioteca Laurenziana

Descripció de l'escala.

Obra: Basílica Sant Pere Vaticà

Després de la mort de Bramante, Rafael i Sangallo van pretendre modificar el projecte centralitzat, però els avanços van ser escassos. Així que, quan va arribar Miquel Àngel, va assumir la direcció. Va fer que la cúpula es fes més gran i es convertís en l'element més significatiu i preponderant de l'edifici.

Barroc

Escultura Barroc

Bernini

Materials i Temàtica

Treballa marbres, bronze, guix, fusta, etc. Temàtica religiosa: èxtasi. Mitologia, retrats, al·legories, etc. L'escultura està feta per estar a un lloc.

Característiques Estilístiques

• Agitació, moviment, dinamisme
• Línies corbes
• Composició oberta, asimetria
• Naturalisme, expressivitat de sentiments
• Unifocalitat (l'autor et mostra el millor punt de vista sense ser simètric)
• Predomina el moment de màxima acció, gestos i actituds molt teatrals

Obres Clau

• David: Moment en què llança la pedra. Destaca l'expressivitat del personatge i la violenta contorsió del cos que ofereix diversos punts de vista.
• Apol·lo i Dafne: Plasma el moment en què Dafne es converteix en llorer. El dramatisme s'accentua amb els gestos i actituds i el tractament de les superfícies que generen forts contrastos. Doble lectura religiosa: ressalta la virginitat i la castedat. Línies corbes, composició oberta, unifocalitat.
• Èxtasi de Santa Teresa: El conjunt representa una fusió d'escultura i arquitectura: la capella es converteix en un escenari teatral que emmarca la representació dramàtica del grup escultòric. Tant les proporcions com les postures i les teles són molt realistes. Bellesa idealitzada de les cares i gestos molt expressius. Tema religiós, èxtasi. Representa el moment en què l'àngel li ha llevat la fletxa i ella està inconscient.
• Font dels Quatre Rius: Plaça Navona. Base escultòrica que representa una roca amb animals, plantes i els quatre rius del món. A sobre s'eleva un obelisc. A la part de dalt hi ha un colom, símbol de l'Esperit Sant. El missatge és que l'Església, sota la guia de l'Esperit Sant i Innocenci, triomfa arreu del món.
• Càtedra de Sant Pere: Gran trona de bronze sostinguda per quatre doctors de l'Església sota una finestra oval que deixa entrar llum que simbolitza l'Esperit Sant.

Arquitectura Barroca Europea

Característiques Generals

Es tendeix a modelar el mur amb corbes, avanços i retrocessos que suggereixen moviment i tensió. Cerca l'impacte visual i per això es carrega tant la decoració. S'interessa a integrar l'arquitectura en un espai escenogràfic.

Carlo Maderno

Obra: Sant Pere del Vaticà

Transforma la planta de creu grega de Miquel Àngel amb una llatina, perquè així cabia més gent. La façana no havia de ser molt alta per no tapar la cúpula. La façana és molt horitzontal. La planta de baix amb ordre gegantí amb pilastres i columnes.

Bernini

Obra: Baldaquí Sant Pere Vaticà

Serveix per exaltar allò que cobreix. Té quatre columnes salomòniques (caràcter dinàmic i forma helicoidal). Està fet de bronze daurat, està sota la cúpula.

Obra: Plaça Sant Pere del Vaticà

Té una plaça trapezoidal i una el·líptica. L'el·líptica és molt característica del barroc pel caràcter dinàmic. La plaça està composta de quatre fileres de monumentals columnes toscanes. La seva simbologia són uns grans braços oberts acollint la gent. El seu caràcter obert convida a entrar des de qualsevol lloc. Tota l'atenció de la plaça es dirigeix al centre, on hi ha un obelisc que et situa davant la façana. En definitiva, la plaça actua com a prolongació del temple.

Obra: Sant Andreu del Quirinal

Descripció de l'obra.

Borromini

Innovació i Obres

Molt innovador.

Obra: San Carlo alle Quattro Fontane

Planta irregular, cúpula de forma oval, té dos pisos d'ordres gegantins, façana i interior no tenen res a veure.

Obra: Sant'Ivo alla Sapienza

La planta és la intersecció de dos triangles equilàters. La façana es troba davant d'un passadís. La façana és còncava. Per sobre hi ha la cúpula on sobresurt molt el tambor. Sobre ella, una llanterna en forma d'espiral al final.

Obra: Sant'Agnese

Descripció de l'obra.

Palau de Versalles

Estructura oberta, jardí geomètric.

Pintura Barroca Europea

Itàlia

Naturalisme: Caravaggio

• Personatges vulgars que es convertien en herois
• Bodegons en llocs foscos
• Aggiornamento (ambientar en l'època els objectes, teles, etc.)
• Tenebrisme, zones molt fosques i altres amb llum molt exaltada
• Colors apagats
• Moviment visual amb la llum

Obres

• Baco
• Vocació de Sant Mateu

Classicisme: Carracci

Bella i amable realitat, temes mitològics, influència de Miquel Àngel.

Barroc Decoratiu

Decoració de murs, trompe-l'oeil, classicista, colors vius, agitació, molta gent, etc.

Pintura Flamenca: Rubens

Característiques i Obres

• Composicions obertes, molta vitalitat, figures vigoroses
• Primacia de colors
• Llum que difumina les formes
• Moviment, agitació, etc.

Obres

• Les Tres Gràcies
• Adoració dels Mags

Holanda: Rembrandt

Estil i Obra

• Més serè, no catòlic
• Línia d'horitzó baixa, profunditat
• Tenebrisme, mirades, algú ens mira
• Textures, taca de colors
• Espai unitari, simplicitat

Obra

Lliçó d'Anatomia del Doctor Tulp.

Arquitectura Barroca Espanyola

Períodes i Característiques

• 1r Període: Austeritat, maó i pedra, poca decoració (Plaça Major de Madrid - Palau de Santa Cruz de Juan Gómez de Mora), esglésies com les dels jesuïtes.
• 2n Període: Profusió decorativa: més decoració, material pedra (Hospici de San Fernando, Transparent Catedral de Toledo).
• 3r Període: Barroc Classicisme, tancat, cúbic, pati central, jardí geomètric (Palau Reial de Madrid de Juvara i Sachetti).

Pintura Barroca Espanyola

Escola Madrilenya: Velázquez

Característiques i Etapes

Actituds forçades, tenebrisme, dibuix detallat, colors terrosos i foscos, colors freds amb pinzellades lliures, etc. Dues etapes: sevillana i madrilenya.

Obres

• Farga de Vulcà: Colors terrosos de l'etapa sevillana, dibuix detallat.
• Rendició de Breda: Evita la humiliació del derrotat, desapareix el tenebrisme, nova gamma cromàtica freda.
• Las Meninas: Descripció de l'obra.

Escola Valenciana: Ribera

Estil i Obra

Tenebrista, composició simple, realisme.

Obra

Martiri de Sant Felip.

Escola Andalusa: Zurbarán

Estil i Obra

Composició simple, fons anul·lat molt simple, gamma cromàtica petita però amb moltes tonalitats, rostres excel·lents, serens, molt bons bodegons.

Obra

Sant Hug al Refectori.

Murillo

Temes i Estil

Representa la part amable, tendra, humil de la religió, tècnicament és molt bo i evoluciona amb el temps. Temes: Immaculades i Sant Joan i Jesús nens.

Gòtic

Períodes

• Preclàssic (Mitjan S. XII)
• Gòtic Clàssic (S. XIII-XIV)
• Gòtic Tardà (finals S. XIV)

Arquitectura Gòtica

Arquitectura Cistercenca

És una mera reacció enfront de l'arquitectura romànica i a més limitada a l'àmbit monàstic, amb temples de creu llatina, sense trifori, poca altura i amb capçaleres de forma rectangular i sense girola. Reforma de Sant Bernat que deia que no hi havia d'haver decoració als monestirs perquè despistava la vida dels monjos.

L'Església Gòtica: Evolució i Elements

Va ser una evolució progressiva del temple romànic a partir de la incorporació d'elements com l'arc apuntat i la volta de creueria que van modificar tot el sistema de càrregues i contrastos de l'edifici i, a la llarga, tot l'edifici. Els edificis eren alts, grans i lluminosos, que és el que volien aconseguir. L'arc apuntat provoca menys càrregues laterals que l'arc de mig punt i fa possible augmentar l'altura de l'edifici. La volta de creueria concentra les càrregues als angles i permet cobrir tota mena d'espais quadrats o rectangulars i corbs. En la catedral gòtica, el sistema d'arcs i voltes descansa sobre pilars alts amb columnes adossades que continuen en els nervis de les voltes. D'altra banda, en traslladar el pes de les voltes a uns punts concrets a través dels nervis, una part de les càrregues es pot derivar per mitjà d'arcbotants des d'aquests punts cap a contraforts exteriors acabats per pinacles. Així, la tribuna és innecessària i el pes de la coberta ja no recau exclusivament sobre el mur. D'aquesta manera, es poden obrir finestres vidrieres policromades. D'aquesta manera, l'església queda dividida en tres nivells: Arcades, Trifori i Claristori. Un altre tret característic és l'abundància d'elements decoratius com les traceries de motius geomètrics o vegetals.

Diferències Romànic i Gòtic

• Els romànics eren més horitzontals i els gòtics molt alts amb la verticalitat.
• Caràcter estàtic del romànic front al dinamisme del gòtic.
• La foscor del romànic contra la gran lluminositat interior del gòtic.

Arquitectura Gòtica a França

Gòtic Preclàssic (S. XII)

• Notre-Dame de París: Cinc naus amb volta sexpartida a la nau central i senzilla a les laterals. El transsepte no sobresurt en planta, però és de la mateixa altura que la nau central. Primera catedral que utilitza arcbotants.

Gòtic Clàssic (S. XIII)

• Catedral de Chartres: Planta basilical, la façana és romànica. Les dues torres que hi ha són diferents, una vella i l'altra nova. La capçalera té deambulatori i capelles radials, transsepte endarrerit quasi al centre, cinc naus a la zona oriental i només tres en el transsepte i a la part occidental, tres pisos, desapareix la tribuna definitivament, la coberta és una volta senzilla o quadripartita.
• Amiens: Al creuer té una volta estrellada.

Gòtic Radiant

• Sainte-Chapelle de París: Capella que té dues plantes. És un dels exemples més famosos i representatius, construïda per encàrrec del rei Lluís IX per allotjar les relíquies que havia adquirit de l'emperador bizantí. La planta superior té una lluminositat extraordinària pel protagonisme absolut dels altíssims vitralls.

Arquitectura Gòtica a Espanya

Característiques i Obra

• Catedral de BCN (S. XIV): Gran sobrietat a diferència del gòtic francès, concepció unitària de l'espai amb planta de tres naus pràcticament de la mateixa altura i amb voltes de creueria simples, supressió dels arcbotants i ús de contraforts exteriors molt robustos, rep influència del Cister, Itàlia, França i mendicants, finestrals més prims.

Escultura Gòtica

Característiques Generals

• Progressiu alliberament del marc arquitectònic
• Figures amb un gran naturalisme una mica idealitzat
• Els gestos i les actituds es van humanitzant i guanyen expressivitat
• Gran sentit narratiu
• Es perd perspectiva jeràrquica
• Es decoren els sepulcres, els retaules i les portalades entre altres
• Policromia
• Ampliació del repertori iconogràfic amb la Llegenda Àuria que narra la vida dels sants

Temes Essencials

• El Judici Final
• Passatges de la Mare de Déu
• Les vides dels sants

Organització de les Portalades

Al timpà el tema principal, brancals apòstols i profetes, mainell la Mare de Déu amb un nen, les arquivoltes figures petites sobre mènsules i sota dosserets en la direcció de la corba de l'arc (no com el romànic).

Obres Clau

Amiens (Gòtic Pur)

Timpà amb tres registres: 1- Crist mostra les ferides de les mans, 2- Judici Final, 3- Resurrecció dels morts i Sant Miquel amb balança. Al mainell apareix Crist trepitjant el mal (Bell Déu).

Claus Sluter: Pou de Moisès

Gòtic Final. La forma d'aquest pedestal recorda la d'un pou i sembla que vol relacionar simbòlicament la mort de Crist amb la font de la vida. Als costats hi ha sis profetes, entre ells Moisès.

Pintura Gòtica

Pintura Flamenca S. XV

Característiques Generals

Nord d'Europa, moltes obres anònimes. El format més freqüent era el tríptic. Es comença a aplicar la tècnica de l'oli, perfeccionada pels germans Van Eyck. Aquesta tècnica proporcionava colors més brillants i a més facilitava la pintura per capes i retocs. Els temes eren fonamentalment religiosos, però amb un tractament molt peculiar, ja que sovint es fonien temes sacres i quotidians en doble sentit: els personatges sagrats apareixen en ambients quotidians i els objectes i detalls d'aquest món quotidià amaguen sovint significats simbòlics de tipus religiós. Van aconseguir una imitació fidel de la realitat.

Trets Formals

• Realisme accentuat, detallisme minuciós
• Molt interès pels motius anecdòtics (animals, objectes, etc. són tan detallats com els principals)
• Gust pel paisatge
• Combinació perfecta de la llum i el color per dotar de volum les figures i els objectes i de profunditat l'espai representat

Artistes i Obres

Hubert i Jan Van Eyck

Obra: Políptic de l'Anyell Místic

El donant i la seva esposa apareixen retratats a la cara exterior de les portes juntament amb dues grisalles (figures en blanc i negre). Obert, consta de dotze taules dividides en dos pisos en les quals es desplega un programa iconogràfic extremadament complex inspirat en l'Apocalipsi, però ple de referències religioses a través de personatges i objectes simbòlics. En el pis superior de la taula central es representa Crist en majestat flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan. En les taules laterals, apareixen Adam i Eva als extrems. El centre del pis inferior l'ocupa el tema principal, l'Adoració de l'Anyell Místic, amb un fons que continua en les quatre taules laterals. A l'esquerra hi ha la Justícia i la Fortalesa, i a la dreta la Temperança i la Prudència (virtuts cardinals).

Característiques de l'Obra

• Minuciositat amb què es representen els detalls
• Magnífic tractament de les qualitats tèxtils
• Importància del paisatge natural (representat des d'un punt de vista elevat - perspectiva natural)
• Brillantor de colors gràcies a l'oli
• Joc de llums i ombres que anaven cap a l'esquerra perquè corresponien amb la font de llum real de la capella a la qual estava destinat el políptic

Roger van der Weyden

Obra: Davallament de la Creu

Gran tamany, tema religiós, oli sobre taula, fons daurat, molt bona composició i molt complexa, paral·lelisme amb el dolor de Jesús i Maria, emotivitat, vol commoure l'espectador, simbolisme.

El Bosch

Obra: Jardí de les Delícies

El pintor més original de l'escola flamenca. Aquest tríptic: a l'esquerra hi ha la Creació d'Adam i Eva; en el central, conegut com el Jardí de les Delícies, s'apleguen multitud de figures nues i de formes insòlites que semblen una exaltació de l'amor i dels plaers carnals. La taula de la dreta sembla que representa un infern inquietant en què hi té cabuda tota mena de tortures i d'horrors. El tríptic és una sàtira moralitzant: l'home, quan incorre en el pecat original, abandona el paradís per lliurar-se a tota mena de vicis i excessos. El desenllaç final no pot ser altra cosa que les tortures de l'infern.

Jan Van Eyck

Obra: Matrimoni Arnolfini

Oli sobre fusta, té una línia molt prima, detallista i precisa, utilitza tres colors principals (verds, vermells i marrons). Es tracta d'un retrat sencer, matrimoni burgès, no és un tema religiós, és de petit tamany. Té una funció decorativa, commemorativa i una mica religiosa. La composició és simple, estètica, tancada, simètrica. Sembla una cerimònia perquè ell sosté la mà d'ella, van descalços, estan dins l'habitació on es consumirà el matrimoni, etc. La imatge està plena de simbolismes com: fruita (símbol de fertilitat), espelma encesa (símbol de Déu), mirall (virginitat), ella sembla que està embarassada, testimonis del compromís surten al mirall, gos (símbol de fidelitat), etc.

Roma

Edificis Públics

Teatre

Característiques i Obra

No és tan important com els grecs. Utilitzen voltes anulars per suportar la grada i poden situar els teatres a qualsevol lloc. Orquestra semicircular, el fons de l'escena molt monumental, grada o cavea ja no necessita desnivell.

Obra

Teatre de Mèrida.

Amfiteatre Flavi o Coliseu

Característiques

Planta el·líptica ocupada al centre per una àmplia arena. Cavea al voltant de l'arena i en pendent sobre galeries voltades. Exterior dividit en pisos (a dalt summa, media, baix imma). A l'interior hi havia un complex sistema d'estances i passadissos subterranis. L'exterior consta de quatre pisos amb arcades i superposició d'ordres: (de baix a dalt) toscà, jònic, corinti. La superposició d'ordres va ser una fórmula molt utilitzada a Roma.

Circ Màxim de Roma

Característiques

Escenari de curses de cavalls i carros. La seva forma deriva de l'estadi grec: planta oblonga, arena dividida en sentit longitudinal per una mitjana denominada espina, adornada amb estàtues; cavea en pendent i envoltant l'arena.

Guia d'Anàlisi de Pintura

1. Anàlisi de l'Obra

A. Material i Tècnica

Tipus de suport (taula, mur, llenç, paper), tècnica (fresc, tremp, oli).

B. Dibuix i Color

Dibuix minuciós o poc detallat, esquemàtic, ben definit, etc. Colors freds o càlids, gradació tonal, elements pictòrics o lineals.

C. Representació de la Llum

D'on procedeix, focal o difusa, crea volum o no, real o irreal, valor simbòlic, etc.

D. Composició

Esquema compositiu triangular o circular, etc. Equilibri, serenitat, agitació, obert, tancat.

E. Figura Humana

Realista, idealitzat, esquemàtic, rigidesa, naturalitat, etc.

F. Espai Tridimensional

Tipus de perspectiva.

G. Tema i Significat

Descripció iconogràfica, anàlisi iconològic.

2. Classificació i Context

Estil, període, escola, etc. Context històric, autor, etc.