Guia Completa d'Àtoms, Enllaços Químics i Radioactivitat

Àtoms

L'àtom és la partícula més petita d'un element químic. Els àtoms d'un element químic són tots iguals en massa i propietats. Els àtoms de diferents elements químics són diferents en massa i propietats. Els àtoms es poden unir entre ells formant enllaços que originen molècules.

Identificació d'Àtoms

Per saber de quin element és un àtom, ens hem de fixar en el nombre de protons (p+) que tingui al nucli.

Nombre Màssic (A)

El nombre màssic (A) es calcula com: A = p+ + n°. La massa d'un àtom és la suma de protons (p+), neutrons (n°) i electrons (e-).

Ions

És un àtom amb càrrega elèctrica. Un ió és un àtom que ha guanyat o ha perdut electrons.

Catió

És un ió positiu, un àtom que ha perdut un o més electrons (e-).

Anió

És un ió amb càrrega elèctrica negativa. Es forma quan un àtom neutre guanya un o més electrons (e-).

Metalls

Són elements que perden electrons fàcilment.

No Metalls

Són elements que guanyen electrons fàcilment.

Enllaços Químics

A la natura, els àtoms no es presenten aïllats, sinó que es troben formant agrupacions d'àtoms. Els únics elements que tenen els seus àtoms aïllats (sense unir-se a cap altre àtom) són els gasos nobles. Les forces d'atracció que mantenen units els àtoms s'anomenen enllaços químics.

Hi ha 3 tipus principals:

• Iònic
• Covalent
• Metàl·lic

Enllaç Iònic

L'enllaç iònic es forma entre un element metàl·lic que perd electrons (e-) i un element no metàl·lic que guanya els electrons (e-) que ha perdut el metall. El catió metàl·lic format s'atraurà amb l'anió no metàl·lic, quedant units.

Enllaç Covalent

Es forma entre dos elements no metàl·lics. L'enllaç covalent consisteix a compartir un parell d'electrons (e-), un electró de cada àtom que es comparteixen.

Enllaç Covalent Doble

Es forma quan s'uneixen dos elements no metàl·lics compartint dos parells d'electrons (e-).

Enllaç Covalent Triple

Es forma entre dos elements no metàl·lics que comparteixen tres parells d'electrons.

Enllaç Metàl·lic

Estan formats per una xarxa de cations que es manté unida gràcies al fet que els electrons de valència de tots els àtoms metàl·lics de la xarxa estan compartits entre tots els cations de la xarxa.

Radioactivitat

En alguns nuclis pesants d'alguns elements químics no hi ha estabilitat, s'anomenen nuclis inestables o radioactius.

Radiació Alfa (α)

Aquests nuclis emeten un nucli d'Heli (He), format per dos protons (p+) i dos neutrons (n°).

Radiació Beta (β)

Alguns nuclis, per a estabilitzar-se, transformen un neutró (n°) en un protó (p+) que es queda al nucli, i un electró (e-) que surt disparat a tota velocitat.

Radiació Gamma (γ)

Alguns isòtops pesants tenen un excés d'energia, s'anomenen 'nuclis excitats'. Per a desexcitar-se, emeten l'excés d'energia en forma de radiació electromagnètica gamma (γ).

Isòtops

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic Z però diferent nombre màssic A.