Guia Completa de Primers Auxilis: Actuacions Essencials

Els accidents: Definició i Classificació

Un accident és un succés o esdeveniment involuntari i sobtat, que ocasiona danys a les persones (lesions), els béns o el medi ambient. Pel que fa al lloc on es produeixen, els podem classificar en:

• Accidents a la llar.
• Accidents a la feina.
• Accidents de trànsit.
• Altres (esportius, de carrer...).

La biomecànica dels accidents

a) Estudia:

• Les forces físiques que intervenen en els accidents.
• La seva relació amb les diferents parts de l'organisme humà.

b) Biomecànica dels accidents de trànsit:

• Xoc frontal.
• Xoc lateral.
• Xoc per darrere.
• Bolcada.
• Atropellament.
• Accidents de moto.

Els accidents i els traumatismes

• Els accidents causen traumatismes.
• Els traumatismes són lesions produïdes per agents externs.
• Els traumatismes poden ser físics o químics.

Les hemorràgies: Tipus i Actuació

Una hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis quan es trenca la seva paret. Una hemorràgia molt greu pot provocar la mort en menys de mitja hora. Les causes més freqüents de les hemorràgies són les contusions, les ferides i les fractures.

Tipus d'hemorràgia

a) Segons el tipus de vas que s'ha trencat:

• Hemorràgia arterial.
• Hemorràgia venosa.
• Hemorràgia capil·lar.

b) Segons el punt on s'aboca la sang:

• Hemorràgia externa.
• Hemorràgia interna.
• Hemorràgia exterioritzada.

c) Segons la durada de l'hemorràgia:

• Hemorràgia aguda.
• Hemorràgia crònica.

d) Segons la quantitat de sang que es perd:

• Hemorràgia lleu (menys del 10 %).
• Hemorràgia greu (entre el 10% i el 30%).
• Hemorràgia molt greu (més del 30%).

Actuació en cas d'hemorràgia externa

a) Localitzar i destapar el punt que sagna.

b) Posar un tros de tela i fer pressió contra l'os; si és necessari, embolicar la zona.

c) Si no es deté, reduir el flux sanguini cap a la zona afectada:

• Aixecar l'extremitat per sobre del nivell del cor.
• Si el punt que sagna és en el tronc, fer estirar la víctima.

d) Si tampoc s'estronca, intenta frenar el flux de sang pressionant contra un os l'artèria en un punt entre la ferida i el cor. Aquests punts són:

• L'angle mandibular.
• Per davant de l'orella.
• L'aixella.
• La cara interna del braç.
• La cara ventral de l'avantbraç.
• El centre de l'engonal.
• Per darrere del genoll.
• L'empenya.

El torniquet: Ús i Aplicació

Si l'hemorràgia no es talla i és molt greu, s'haurà de practicar un torniquet. L'objectiu del torniquet és tallar transitòriament la irrigació arterial del membre ferit. El torniquet és un procediment molt perillós, que només ha d'aplicar-se quan la vida de la víctima corre un perill immediat i no hi ha cap altra forma de detenir l'hemorràgia.

Realització:

a) Agafar un drap gran i plegar-lo fins a formar una banda de 6 a 8 cm.

b) Col·locar la banda per sobre de la ferida i fer un seminus.

c) A les puntes lliures, lligar un bastó i fer un segon nus.

d) Fer girar el bastó estrenyent l'extremitat fins que es tallin l'artèria i l'hemorràgia.

e) Mantingues el bastó fix en aquesta posició amb un segon drap que l'anusi.

f) Apuntar en un lloc visible l'hora en què has estret el torniquet.

g) El torniquet no s'ha de mantenir més de 20 min. Si transcorre aquest període:

• Pressionar amb força sobre la ferida mentre aflueixes el torniquet.
• Deixar fluix durant 5 min i després tornar a estrènyer.
• Repeteix aquesta acció tantes vegades com sigui necessari.

h) Transportar la persona ferida a un hospital tan aviat com puguis.

Cos estrany incrustat en ferida

En alguns casos no s'ha d'extirpar. Es podrien esquinçar els teixits, amb la qual cosa s'ampliaria la ferida i s'agreujaria l'hemorràgia. En aquest cas:

• Pressionar els llavis de la ferida pels costats de l'objecte.
• Per embenar, posar trossos de tela plegats als costats de l'objecte fins a recobrir-lo.
• Portar la persona accidentada a l'hospital.

En altres casos, convé treure el cos estrany perquè podria moure's durant el transport de la víctima i lesionar algun òrgan.

Actuació en cas d'hemorràgia interna

a) Podràs pensar en la possibilitat d'una hemorràgia interna:

• Quan la víctima hagi rebut un cop molt fort, especialment si ha estat en el tronc.
• Quan la víctima presenti les manifestacions generals de l'hemorràgia greu, sense que es vegi cap punt que sagni.

b) Actuació davant de la sospita de la seva existència:

• Col·locar la víctima estirada de costat perquè, si vomita, no aspiri el vòmit.
• Tapar-la per evitar que es refredi.
• Traslladar-la ràpidament a un hospital.

El xoc: Reconeixement i Actuació

El xoc és una situació en la qual arriba tan poca sang als diferents òrgans que aquests no poden funcionar i van fallant. Si no es proporciona l'atenció adequada, el xoc empitjora i provoca la mort de la persona afectada. Les manifestacions generals del xoc són fàcils de reconèixer:

• La pell es torna d'un color cendrós.
• La pell es refreda, especialment en les zones més allunyades del cor.
• Es nota una suor enganxosa.
• El pols és ràpid i feble.
• La respiració és ràpida i superficial.
• La víctima es queixa de set.
• La consciència va disminuint.

Actuació:

a) Tallar l'hemorràgia.

b) Col·locar el cap de la víctima més baixa que la resta del cos. Posa la seva ferida per sobre del nivell del cor subjectant l'extremitat en un punt alt.

c) Girar la seva cara cap a un costat. Tranquil·litzar i procurar que mantingui la temperatura, tapant-la amb mantes si fa falta.

d) Aconseguir ajuda mèdica urgent.

Les contusions: Tipus i Procediment

Les contusions són traumatismes d'origen físic produïts per cops contra objectes de superfície roma. No trenquen la pell, però sí que afecten els teixits subcutanis. Segons la intensitat de la contusió:

• De primer grau.
• De segon grau.
• De tercer grau.

Pot afectar el múscul i l'articulació. Les contusions causen un dolor molt intens, que augmenta quan es mou la zona afectada.

Contusió articular

Les contusions articulars solen ser el resultat d'un moviment forçat de l'articulació. Afecten els lligaments, als quals causen:

• Una distensió (esquinç).
• Un trencament (trencament lligamentós).

Procediment d'actuació en contusions

a) Actuació urgent:

• De primer grau: aplicar fred.
• De segon i tercer grau:
  • Cobrir la zona amb un embenat compressiu.
  • Demanar-li que aixequi la zona afectada.
  • Traslladar-la a un centre sanitari.

b) Actuacions en contusions articulars o lligamentoses:

• Deixar la zona lesionada en repòs, aixecant-la per sobre del nivell del cor.
• Aplicar compreses fredes en el punt afectat.
• Immobilitzar la zona afectada, si és precís.

Les fractures: Tipus i Valoració

La fractura és el trencament d'un os:

• És oberta si els fragments de l'os han trencat la pell.
• És tancada quan la pell és íntegra, és a dir, no hi ha ferida.

Altres tipus de fractura són simples, comminutes i en tija verda.

Valoració per a saber si es tracta d'una fractura

a) Un traumatisme prou intens per considerar la seva existència. La víctima explica que ha notat un cruixit, sent un dolor intens a la zona afectada i li resulta impossible moure-la voluntàriament. Si es compara la zona lesionada que està sana s'aprecia:

• Deformació local.
• Calor, envermelliment i inflor per inflamació.
• Crepitació, per la fricció entre els fragments.
• Mobilitat anormal de la zona.
• Color morat de la pell.
• L'hemorràgia que surt a l'exterior.
• L'extremitat pot ser freda, sense pols, i la persona pot notar un formigueig o tenir-la insensible.

b) Les fractures no sempre es perceben:

• Si és en tija verda, els fragments ossis no han acabat de separar-se.
• Si la fractura és estable i els fragments no s'han separat.

Luxacions: Manifestacions i Actuacions

Es produeix una luxació quan les zones de contacte dels ossos en l'articulació es desplacen una respecte a l'altra. Amb la luxació solen esquinçar-se un o més lligaments.

Manifestacions de luxacions

• Dolor local, impotència funcional, inflor i, de vegades, hematoma.
• Deformitat evident i palpació d'un buit en l'espai articular.

No intentis reduir una articulació luxada, busca ajuda professional i immobilitza l'articulació com si fos una fractura.

Actuacions en fractures i luxacions

a) Fer una avaluació urgent general de la víctima, ja que la seva vida pot estar en perill a causa de l'hemorràgia o del xoc.

b) Si és fractura oberta, tractar primer la ferida de manera adequada.

c) Immobilitzar l'extremitat afectada.

d) Quan s'hagi de moure la víctima, s'ha de fer amb compte.

e) Evacuar la víctima a un hospital.

Les ferides: Tipus, Complicacions i Actuacions

Les ferides són lesions que trenquen la continuïtat de la pell o les mucoses i també els òrgans interns. Totes les ferides causen dolor i hemorràgia.

Tipus de ferida

• L'abrasió o rascada (erosió).
• El tall (ferida incisa).
• La punxada (ferida punxant).
• Ferida contusa.
• Ferida amb pèrdua de substància.
• L'estrip.
• Ferida en penjoll.
• Ferida perforada.
• La mossegada.

Complicacions de les ferides

a) Complicacions locals:

• Lesió de vasos, nervis i tendons.
• Infecció local.
• Retard de la cicatrització o cicatriu exuberant.

b) Complicacions generals:

• Hemorràgia.
• Infecció.

c) Complicacions per risc d'infecció:

• Ferides netes.
• Ferides brutes.

Actuacions generals

Dos objectius:

• Contenir l'hemorràgia.
• Evitar o reduir la infecció.

Actuació en cas de ferida lleu

a) Treu de l'àrea ferida els cossos estranys que es vegin fàcilment.

b) Neteja la ferida amb un bon raig d'aigua freda, per eliminar-ne els cossos estranys més petits.

c) Desinfecta la ferida:

• Renta't les mans.
• Frega suaument la ferida amb una gasa o un drap humit amb sabó o aigua oxigenada.
• Aclareix la ferida amb una altra gasa mullada amb aigua.
• Asseca-la amb draps nets o gases estèrils.

d) Tapa la ferida amb gases estèrils si en tens; si no, cobreix-la amb un drap net.

e) Fixa el drap al seu lloc.

f) Adreça la persona a un servei mèdic.

Actuacions en cas de ferida greu

• Treure amb molta cura els cossos estranys grans.
• Netejar la brutícia de la ferida amb aigua a raig.
• Tapar la ferida amb gases estèrils i no la manipulis més.
• Adreça la persona a un centre hospitalari.

Actuacions incorrectes en ferides

• Desinfectar la ferida amb alcohol.
• Utilitzar un antisèptic tenyit.
• Utilitzar pomades.
• Emprar pols.
• Fer servir cotó fluix per netejar o cobrir les ferides.
• Suturar la ferida.

Epistaxis (hemorràgia nasal)

a) Tranquil·litzar la persona, especialment si és un infant.

b) Segueix els passos següents:

• Fer-la seure amb el cap inclinat cap endavant i indicar-li que respiri per la boca.
• Amb dos dits, pinçar-li els costats del nas durant cinc minuts.
• També pots aplicar-li compreses d'aigua molt freda al clatell.

c) Si l'epistaxis s'ha tallat, neteja-li la boca i la cara amb una gasa o un drap amarats en aigua tèbia.

d) Si no s'ha tallat, pots practicar-li un taponament anterior:

• Introdueix, amb ajuda d'unes pinces, una tira de gasa dins de la fossa nasal.
• Tapa l'obertura de la fossa nasal amb una tira d'esparadrap, que vagi des de l'envà fins a l'ala nasal.
• Si tot i així l'hemorràgia continua, adreçar la persona a un centre sanitari.

e) Si no disposes d'eines adequades:

• Aplicar 10 min de compressió a la fossa nasal amb els dits.
• Si no s'ha tallat l'hemorràgia, aplica 10 min més de compressió.
• Si en 30 min, encara sagna, trasllada la víctima a l'hospital.

Cossos estranys: Extracció i Precaucions

Els cossos estranys són petits objectes o líquids que s'introdueixen en un orifici natural, en una cavitat corporal o a l'interior de l'organisme.

Actuacions generals amb cossos estranys

• Extreure l'objecte sense empènyer-lo més endins ni lesionar la víctima.
• Si no pots aconseguir-ho en aquestes condicions, portar la persona a un centre sanitari.

Cossos estranys a l'ull

a) Posar la cara de la víctima en una pica amb aigua i indicar-li que parpellegi amb l'ull submergit.

b) Si no se'n va, examinar detingudament l'ull per localitzar el cos estrany:

• En primer lloc, el blanc de l'ull. Demana a la víctima que miri cap a dalt, cap a baix, a la dreta i a l'esquerra.
• Busca la cara interna de la parpella inferior.
• Busca la cara interna de la parpella superior.

c) Una vegada localitzat:

• Si és sorra o pols, humitejar bé l'ull obert amb un raig d'aigua.
• Si és alguna cosa més gruixuda, amb un mocador.

d) Si costa retirar l'objecte, acompanya la víctima al centre de salut. Mentrestant:

• Cobrir ambdós ulls perquè no parpellegi.
• Evitar que fregui els ulls.
• Recomanar que no mogui gaire els ulls.

Cossos estranys a l'oïda

Aquests cossos causen brunzit i molèsties, i de vegades fins i tot surt un líquid del conducte auditiu (otorrea). Treu l'objecte amb l'ajut d'unes pinces, amb cura de no empènyer-lo més endins. Si no pots extreure el cos estrany, envia la víctima a un centre sanitari; el més important és que no introdueixis l'objecte encara més.

Extracció d'un insecte

• Aboca aigua tèbia al conducte auditiu perquè surti.
• Aboca-hi oli i treu l'insecte.

Eliminar un tap de cera

• Aboca unes gotes d'oli al conducte auditiu.
• Xeringa amb aigua l'orifici, apuntant a la paret superior, perquè amb el regolf arrossegui el tap.
• Repeteix l'operació.

Treure aigua de l'oïda

• Aboca-hi unes gotes d'alcohol.

Cossos estranys a les fosses nasals

Causen:

• Sensació d'obstrucció nasal.
• Secreció abundant de mucositat o una hemorràgia.

Procediment d'extracció: Tracta d'extreure l'objecte amb unes pinces, sense empènyer-lo més a dins.

• Si no pots, trasllada la persona a un centre sanitari.

Lesions per calor: Cremades, Acalorament i Cop de Calor

Cremades: Gravetat i Actuació

Les cremades són traumatismes locals causats per la calor intensa que pot venir d'agents sòlids, líquids o gasosos o per una flama directa.

Manifestacions de les cremades

• La més important, el dolor intens.
• Totes les derivades de les complicacions que apareixeran.

Determinació de la gravetat d'una cremada

Una cremada és greu quan hi ha una afectació general en l'organisme de la persona. La gravetat de la cremada depèn:

• De la profunditat de la cremada.
• De l'extensió de la cremada.
• De les particularitats de l'agent lesiu i de la víctima.

a) Cremades lleus: De 1r i 2n grau, que afecten menys del 10% de la superfície corporal.

b) Cremades greus: Poden posar en perill la vida de la víctima:

• De 1r i 2n grau que afecten del 10% al 30% de la superfície corporal.
• De 1r o 2n grau, que afecten el 10% en cas d'infants o persones grans.
• De 3r grau, que afecten el 2% de la superfície corporal.

c) Molt greus: Que sovint són mortals: de qualsevol grau, que afecten més del 30% de la superfície corporal.

Actuació general en cremades

Les cremades extenses o profundes poden tenir repercussions generals, ja que la pèrdua de pell permet:

• La deshidratació.
• Hipotèrmia.
• Infecció.

Esquema d'actuació:

1. Eliminar la causa.
2. Refrescar la zona.
3. Tapar la zona lesionada.
4. Procurar atenció mèdica.

Actuació en cremades lleus

1. Refredar de seguida la zona afectada sota un raig d'aigua fresca.
2. Treu els cossos estranys de la zona cremada amb un raig d'aigua. Si hi ha roba i no es desprèn, no l'arrenquis, retalla-la al voltant.
3. Segons el tipus de cremada: cremada petita, pots deixar-la al descobert, sense aplicar cap pomada. Si és més gran, cobrir-la amb draps nets o gases, però sense comprimir-la.
4. Llevat que la cremada sigui molt lleu, porta la víctima al metge o recomana-li que hi vagi.

Actuació en cas de cremades greus

1. Du a terme l'avaluació d'emergència i les actuacions adequades.
2. Realitza l'avaluació d'urgència completa.
3. Refresca la zona per alleugerir el dolor.
4. Treu-li la roba, tret que estigui pegada.
5. Cobreix la zona lesionada amb draps nets o apòsits, però mai no uneixis juntes dues superfícies cremades.
6. Trasllada la víctima a un centre mèdic o espera assistència. Si vol aigua, petits xarrups cada 15 o 20 min.

Actuacions que NO has de fer en cremades

• Aplicar remeis casolans.
• Refredar la cremada amb glaçons.
• Arrancar la roba pegada.
• Rebentar butllofes.
• Aplicar pomades o locions sobre butllofes rebentades.
• Posar pomada sobre cremada greu abans que sigui avaluada pel metge.

Acalorament: Causes i Actuacions

L'acalorament és conseqüència de l'exposició de les persones a temperatures ambientals altes. El risc d'acalorament és més elevat:

• Quan hi ha molta humitat ambiental.
• Quan la persona està deshidratada.
• En les persones grans i els infants.

Manifestacions de l'acalorament

• Envermelliment de la pell, amb sufocacions.
• Mal de cap intens.
• Vertígens, desassossec i una lleugera hipertèrmia.
• Taquicàrdia.
• Hipotensió.

Actuacions en cas d'acalorament

1. Porta la víctima a un lloc fresc i estira-la amb les cames lleugerament aixecades.
2. Destapa-la tant com sigui possible, venta-la i posa-li compreses humides sobre el cap.
3. Dóna-li aigua fresca o una beguda isotònica.

Per no patir un acalorament, heu de, en les hores de radiació més intensa:

• Evitar les exposicions prolongades al sol.
• Protegir-te el cap amb una gorra o barret.
• Beure aigua sovint.

Cop de calor: Efectes i Actuacions

El cop de calor té lloc quan es combinen la calor, la humitat i l'exercici físic, en dosis superiors que la persona està acostumada a suportar.

Efectes:

• Deshidratació.
• Fallida dels mecanismes fisiològics per dissipar la calor corporal.
• Hipertèrmia.

Manifestacions: Mal de cap, nàusees, mareig, hipertèrmia, pell seca i vermella, respiracions accelerades i pols molt ràpid. El quadre pot evolucionar fins a la confusió, el coma i la mort.

Actuacions:

1. Estira la víctima en un lloc fresc. Treu-li la roba i mulla-la diverses vegades amb aigua fresca o tèbia. Deixa-la que s'assequi amb l'aire, un ventilador o un ventall. També pots aplicar-li compreses humides.
2. Si està conscient, ofereix-li aigua fresca o una beguda isotònica.

Lesions causades pel fred: Congelació i Hipotèrmia

Les lesions causades pel fred poden ser locals o generals. La gravetat depèn de factors ambientals (la velocitat del vent, temps d'exposició...) i personals (edat, nutrició, cansament).

La congelació: Graus i Actuacions

La congelació és el resultat de l'acció directa del fred sobre una zona concreta del cos.

Seqüència del refredament corporal:

1. Pal·lidesa indolora.
2. Congelació de 1r grau: envermelliment amb sensibilitat augmentada, formigueig.
3. Congelació de 2n grau: la pell es torna cianòtica i edematosa i es cobreix d'ampolles d'un to blavós. Sent picor, dolor intens i insensibilitat al tacte.
4. Congelació de 4t grau: necrosi (mort dels teixits).

Actuacions en congelació

De 1r grau: n'hi ha prou amb cobrir la zona amb roba.

Congelació més greu:

1. Trasllada la víctima a un lloc més càlid.
2. Avalua si sofreix hipotèrmia.
3. Treu-li la roba humida i canvia-la-hi per roba seca. Si està conscient, dóna-li algun líquid tebi en petits xarrups.
4. Banya-li la zona amb aigua tèbia.
5. Desinfecta-li les lesions sense fregar-les.
6. Embena-li la zona afectada sense fer pressió.
7. Trasllada la víctima a un hospital sense que es refredi.

Què NO has de fer en congelació

• Fer massatges amb neu a la zona congelada.
• Apropar les parts congelades a fonts de calor directa, com estufes, focus o ampolles d'aigua calenta.
• Escalfar la víctima d'una hipotèrmia amb massa rapidesa.
• Donar-li tabac o alcohol.
• Tenir-la en un ambient amb fum.
• Treure-li les sabates si té els peus congelats.

Hipotèrmia: Descens de Temperatura i Actuacions

La hipotèrmia és el descens de la temperatura corporal per sota dels nivells fisiològicament acceptables. Aquest descens té unes repercussions greus i fins i tot pot provocar la mort.

El risc de mort serà molt alt quan la víctima presenti una o més de les següents característiques:

• El pols per sota dels quaranta batecs per minut.
• Menys de vuit respiracions per minut.
• La temperatura corporal inferior als 26 °C.

Actuacions en hipotèrmia

1. Porta la víctima a un lloc més càlid.
2. Si no té calfreds, sotmet-la a una avaluació d'emergència i actua segons correspongui.
3. Si no es precisa una actuació d'emergència, afluixa-li la roba i, si està molla, treu-li-la i posa-li roba seca.
4. Escalfa la víctima de manera progressiva: Dóna-li begudes tèbies i dolces en petits xarrups. Abriga-la amb mantes o un sac de dormir o banya-la amb aigua progressivament més calenta.
5. Si presenta les característiques que hem esmentat, trasllada-la a un hospital sense que es refredi més.

Lesions causades per l'electricitat

Quan existeix contacte amb un corrent elèctric, es produeix:

• Una rampa o un sotrac.
• Una lesió greu o fins i tot la mort instantània.

Els efectes de la descàrrega elèctrica seran més importants com:

• Més gran sigui la intensitat del corrent.
• Més alta sigui la tensió del corrent.
• Més baixa sigui la resistència del cos al pas del corrent.
• Més temps actuï el corrent.

El corrent elèctric passa a través del cos, causant:

• Cremades elèctriques.
• Espasmes musculars violents.
• Alteració del ritme cardíac, amb mort sobtada.

Actuacions en lesions elèctriques

1. Atura el pas de corrent per la víctima:

• Apaga l'interruptor o desconnecta l'electrodomèstic.
• Acciona el diferencial, l'ICP o l'interruptor general automàtic de l'habitatge.
• Aparta la víctima del corrent utilitzant un pal o un altre objecte aïllant.

Practica-li l'avaluació d'emergència i les actuacions que siguin precises. Si no és precís, practica-li l'avaluació urgent i ocupa't de les diferents lesions. Porta'l al metge per molt petita que sembli la cremada elèctrica des de fora.

Asfíxia: Causes i Actuacions

L'asfíxia és la interrupció de l'intercanvi de gasos normal entre els pulmons i l'aire exterior. Si sols hi ha una dificultat de respiració, es necessita una atenció urgent. Si hi ha una manca completa de respiració, es necessita una atenció d'emergència.

Les causes més freqüents d'asfíxia són:

• L'obstrucció de la via aèria, des de l'interior.
• La compressió de la via aèria des de l'exterior.
• La invasió de la via per l'aigua, en la submersió.

Per compressió de via aèria

Té lloc quan algun objecte comprimeix el coll, el tòrax o l'abdomen d'una persona. L'actuació en primers auxilis inclou:

• L'alliberament del coll.
• L'aplicació del protocol general d'actuació (RCP) quan sigui necessari.

Per ofegament (submersió o immersió)

La submersió o immersió ocorre quan l'individu s'enfonsa i acaba respirant aigua, la qual cosa impedeix el funcionament dels pulmons.

Les causes més comunes de les submersions són:

• No saber nedar.
• Nedar en aigües desconegudes.
• Intentar salvar algú que s'ofegava.

A més dels signes i símptomes típics de l'asfíxia, la víctima sol presentar un refredament general (hipotèrmia). Com a norma general, una persona ofegada pot sobreviure si feia menys de 3 o 4 minuts que era sota l'aigua.

Hidrocució: Causes i Actuacions

La hidrocució és una aturada cardiorespiratòria causada per la diferència de temperatura entre la pell de la persona i la de l'aigua amb què entra en contacte. Més freqüent quan:

• Les temperatures ambientals són altes i l'aigua freda.
• La persona ha menjat fa poc.
• La persona es tira a l'aigua de cop.

També depèn de la susceptibilitat de la persona.

Gravetat de la hidrocució:

• Lleu: Calfreds, rampes, brunzits i vertigen.
• Greu: Pèrdua de consciència i aturada cardiorespiratòria.

Actuacions del socorrista en hidrocució

1. Treu la víctima de l'aigua.
2. Segueix el protocol general d'avaluació d'emergència i avaluació urgent amb les actuacions adequades d'acord amb l'estat de la víctima.
3. Després que la víctima hagi recuperat la respiració espontània, porta-la a l'hospital, perquè l'aspiració d'aigua cap als pulmons els pot haver lesionat.