Guia Completa de Primers Auxilis: Traumatismes, Intoxicacions i Urgències Mèdiques

Atenció en Traumatismes

Lesions internes o externes que es produeixen per l'acció d'un agent extern que actua contra l'organisme.

Agents Físics

• Acció mecànica: cops, caigudes.
• Agent tèrmic: calor/fred (cremades, hipotèrmia i congelació).
• Electricitat: electrocucions.

Agents Químics

• Intoxicacions per ingestió: cosmètics, alcohol, drogues, medicaments.
• Intoxicacions per inhalació: gasos, fums.
• Intoxicacions per contacte: productes químics.

Agents Biològics

• Acció d'un ésser viu: mossegades, picades, toxiinfeccions.

Les Hemorràgies

Sortida de sang dels vasos sanguinis quan es trenca la seva paret. En casos greus, la mort pot produir-se en menys de 30 minuts. Tenim aproximadament entre 80 i 100 ml de sang per cada kg de pes.

Tipus d'Hemorràgies: Segons el Vas Sanguini

• Artèria: sang vermella brillant.
• Vena: sang fosca.
• Capil·lar: sagnen poc, típiques de ferides per raspat.

Tipus d'Hemorràgies: Segons el Punt d'Abocament

• Hemorràgia externa: trencament de vasos sanguinis amb sortida de sang a l'exterior.
• Hemorràgia interna: la sang queda a l'interior de l'organisme.
• Hemorràgia interna exterioritzada: la sang surt pels orificis naturals del cos (ex: rinorràgia).

Tipus d'Hemorràgies: Segons la Quantitat de Sang

• Hemorràgia lleu: menys del 10% del volum sanguini (menys de 500 ml).
• Hemorràgia greu: entre el 10% i el 30% del volum sanguini (entre 500 i 1500 ml).
• Hemorràgia molt greu: més del 30% del volum sanguini (més de 1500 ml).
• Hemorràgia mortal: més del 40% del volum sanguini (més de 2 litres).

Tipus d'Hemorràgies: Segons la Durada

• Aguda: de curta durada.
• Crònica: de llarga durada.

Com Actuar Davant una Hemorràgia

La gravetat depèn de la velocitat i el volum de sang perduda, el vas sanguini trencat, l'edat i les patologies prèvies. Per actuar, cal:

1. Tranquil·litzar la persona.
2. Destapar la ferida.
3. Pressionar la ferida contra l'os proper fent servir gases o una tela neta.
4. Si cal, posar més gases a sobre.
5. Elevar el membre afectat per sobre del nivell del cor.
6. Subjectar l'apòsit amb un embenat compressiu.

El Torniquet

• El torniquet s'utilitza per tallar totalment i de forma transitòria la irrigació arterial del membre ferit.
• Procediment:
  1. Usar una bena o tela àmplia.
  2. Col·locar-la 7-8 cm per sobre de la ferida i fer 2-3 voltes al membre.
  3. Fer un nus i lligar un pal rígid amb un altre nus.
  4. Girar aquest pal 2-3 voltes fins que no surti sang.
  5. Fixar el pal amb una altra bena.
  6. Anotar l'hora d'aplicació.
  7. Cada 15 minuts, afluixar les voltes i, si sagna, tornar a apretar cap a l'altre costat.
  8. Controlar la situació fins que arribi el SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques).

Hemorràgia amb Cos Estrany

• No s'ha de treure el cos estrany, ja que podria esquinçar teixits i augmentar el sagnat.

Hemorràgia Interna

• Pot trigar 2-3 hores a mostrar signes.
• Col·locar la persona en PLS (Posició Lateral de Seguretat).
• Cal traslladar la persona a l'hospital o trucar al 112.

Epistaxi (Sagnat Nasal)

• És una hemorràgia exterioritzada en la qual surt sang des de les fosses nasals a l'exterior.
• Procediment:
  1. Tranquil·litzar la persona, inclinar el cap cap endavant i indicar-li que respiri per la boca.
  2. Amb dos dits, pinçar els costats del nas durant 5 o 10 minuts.
  3. Si s'ha tallat, netejar la boca i la cara amb una gassa o aigua tèbia.
  4. Si no s'atura, repetir el procediment dues vegades més. Si en 30 minuts encara sagna, traslladar la víctima a l'hospital.

Estat de Xoc

Els òrgans no reben prou sang, provocant una fallida sistèmica o multiorgànica de l'organisme.

Símptomes: Ansietat, pell freda, respiració accelerada, sudoració, tremolors, etc.

Procediment:

1. Avisar al 112.
2. Comprovar la consciència i la respiració. Si cal, iniciar RCP ràpidament.
3. Si respira, intentar trobar l'origen del xoc.
4. Col·locar la persona en posició antixoc amb el cap de costat per si vomita. Si pateix dolor fort, pot ser en PLS.
5. Afluixar la roba.
6. No donar-li ni menjar ni beure.
7. No permetre que s'aixequi.
8. Quedar-se amb la víctima i controlar-la fins que arribi el SEM.

Les Ferides

Lesions que trenquen la continuïtat d'un òrgan intern, de les mucoses o de la pell.

Tipus de Ferides

1. Abrasió: Fregament contra terra o un cos rugós; superfície àmplia i poca profunditat.
2. Tall: Provocada per la vora tallant d'un objecte afilat; solen ser llargues, poc profundes i sagnants.
3. Punxada: Provocada per un objecte que es clava; petita i profunda, amb menys sagnat però més risc d'infecció.
4. Contusió: Cop violent contra un objecte rom; vora irregular, amb formació d'hematoma.
5. Laceració: Provocada per un objecte que punxa, estripa i estira; destrossa el teixit i comporta més risc d'infecció.
6. Avulsió: Estripada que secciona una porció de teixit; tall que deixa un tros de teixit penjant.
7. Perforant: Provocada per arma blanca; entrada petita amb molts danys interns.
8. Mossegada: Provocada per humà o animal; pot combinar altres tipus de ferides.

Actuació Davant una Ferida

Objectius: Evitar o reduir la infecció, contenir l'hemorràgia i protegir la ferida.

Procediment en una ferida lleu o greu:

1. Treure els cossos estranys visibles.
2. Netejar la ferida suaument amb aigua i sabó i/o antisèptic. Si no, utilitzar aigua oxigenada.
3. Assecar-la amb gases estèrils.
4. Tapar la ferida amb gases; si és petita, es pot deixar assecar a l'aire.
5. Si cal, traslladar la persona a un centre sanitari.

ATENCIÓ: NO utilitzar alcohol, antisèptics acolorits, cotó fluix ni pomades antiinflamatòries.

Les Lesions Traumàtiques

Lesions provocades per un agent mecànic que afecten amb alta freqüència l'aparell locomotor, la pell i altres òrgans interns. Sovint són causades per contusions molt fortes.

Esquinç

Lesió dels lligaments quan s'estiren en excés i es desgarren.

• 3 nivells: petites fissures, trencament d'una part o trencament total.
• Actuació: Immobilitzar l'articulació amb encoixinat i embenat compressiu.

Luxació o Dislocació

Separació permanent dels ossos en una articulació. Pot ser una subluxació (separació parcial). Pot afectar també vasos sanguinis, connexions nervioses i lligaments.

Actuació:

1. Valorar la lesió sense moure-la.
2. No intentar recol·locar els ossos.
3. Immobilitzar amb poca pressió.
4. Aplicar fred local.
5. Trucar al 112 o traslladar a l'hospital.

Les Fractures i Fissures

• Una fractura és la pèrdua de continuïtat de l'os.
• En una fissura, el trencament de l'os no és complet i no provoca la discontinuïtat dels segments ossis.
• Les fractures obertes són aquelles en què l'os surt a l'exterior traspassant la pell.

Lesions per Calor

Cremades

Són traumatismes locals causats per la calor intensa que pot provenir d'agents sòlids, líquids o gasosos, o per una flama directa. Es manifesten amb un dolor intens.

• Profunditat: 1r grau, 2n grau, 3r grau (danys profunds).
• Gravetat:
  • Lleus: 1r i 2n grau amb menys del 10% de la superfície corporal afectada.
  • Greus: 1r-2n grau entre el 10% i el 30% de la superfície corporal afectada.
  • Molt greus: més del 50% de la superfície corporal afectada, de qualsevol grau.
• Extensió: es calcula amb la regla de Wallace o regla dels "9".

Procediment en Cremada Lleu

1. Apartar la víctima de l'agent causal.
2. Treure la roba (si no està adherida).
3. Rentar la zona amb sèrum o aigua tèbia durant 20 minuts.
4. Netejar la zona amb aigua i sabó.
5. No aplicar cremes.
6. Si la cremada és petita, deixar-la descoberta; si és gran, cobrir-la amb gassa estèril.
7. Traslladar a un centre sanitari o trucar al 112.

Procediment en Cremada Greu

1. Apartar la víctima de l'agent causal.
2. Fer el PAS (Protegir, Avisar, Socórrer) i avaluació d'emergència.
3. Treure la roba (si no està adherida), si cal retallar-la.
4. Si hi ha flames, no córrer! Ofegar el foc.
5. Refrescar amb aigua tèbia durant 20 minuts.
6. Cobrir la zona amb draps o gases estèrils.
7. Mai embenar juntes dues superfícies cremades.
8. Si és una extremitat, mantenir-la aixecada.
9. Evitar la hipotèrmia, abrigar la víctima.
10. Traslladar a un centre sanitari o trucar al 112.

Altres Traumatismes Físics per Calor

Insolació

Llarga exposició a radiació solar i altes temperatures.

Com actuar:

1. Moure la persona a l'ombra i/o a un lloc fresc.
2. Rehidratar amb aigua i electròlits.
3. Destapar i ventar-la.
4. Aplicar compreses fredes al front i al coll.
5. Si no millora, traslladar a l'hospital.

Cop de Calor

Excés de calor no autoregulable, amb un gran consum d'energia. És molt greu si no s'actua, ja que pot causar la mort de la persona.

Símptomes: Febre, mal de cap, pell calenta i seca, deshidratació, alteracions neurològiques, desmai, coma.

Com actuar:

1. Refredar amb aigua la cara, el coll i el tòrax. Mullar la roba.
2. Traslladar a un lloc fresc i amb ombra.
3. Rehidratar amb aigua i beguda isotònica si està conscient.
4. Trucar al 112 i traslladar a l'hospital.

Lesions per Fred i Electricitat

L'efecte causat pel fred i el contacte amb el corrent elèctric.

Hipotèrmia

Descens de la temperatura corporal per sota dels 35°C.

Símptomes: Calfreds, afàsia, coma i mort.

Actuació: Treure la roba molla i abrigar la persona.

Congelació

Resultat de l'acció directa del fred sobre una zona del cos concreta.

Graus: 3 graus de gravetat.

Símptomes: Envermelliment, dolor, cianosi.

Actuació: Traslladar a un lloc càlid (no exposició directa a la calor), banyar la zona amb aigua tèbia i posar roba seca.

Electrocució

Pas de corrent elèctric per dins l'organisme degut a un accident (sovint domèstic). Pot causar cremades.

Actuació:

1. Apagar el corrent elèctric.
2. Fer avaluació d'emergència.

Intoxicacions per Agents Químics

Acció d'un agent químic. La gravetat depèn de la via d'entrada, la quantitat de l'agent químic, el temps d'exposició i el tipus de substància.

Intoxicació per Ingestió

Entrada de productes tòxics al sistema digestiu i posterior absorció (ex: alcohols).

Símptomes

• Generals: erupcions cutànies, febre, deshidratació, sudoració, xoc.
• Digestius: dolor abdominal, diarrees, vòmits, nàusees, anorèxia.
• Sistema Nerviós: cefalea, vertigen, convulsions, deliri, excitació, ansietat, coma.

Com Actuar

• Evitar l'absorció.
• No provocar el vòmit (excepte si ho indiquen professionals).
• No donar medicació.
• Trucar al 112 o a especialistes en toxicologia i seguir les seves instruccions.

Intoxicació per Inhalació

Exposició a gasos o productes volàtils que desplacen l'oxigen.

Exemple: Monòxid de Carboni (CO): inodor, incolor. S'uneix a l'hemoglobina provocant anòxia. Pot causar asfíxia silenciosa en la combustió orgànica.

Com actuar:

1. Aplicar el PAS (Protegir, Avisar, Socórrer).
2. Ventilar l'espai.
3. Eliminar la font de gas.
4. Treure la víctima a l'exterior.
5. Trucar al 112 i traslladar.

Abús de Medicaments o Drogues

• Si la persona està conscient: No induir el vòmit sense indicació mèdica. Donar aigua i sucs i abrigar.
• Si la persona està inconscient: Fer avaluació d'emergència, col·locar en PLS i trucar al 112.

Intoxicació per Contacte

Un producte químic pot provocar cremades i ferides doloroses que poden afectar òrgans interns.

Com actuar:

1. Retirar la roba bruta (utilitzant guants).
2. Rentar la zona afectada durant 15 minuts amb aigua abundant i suau.
3. Tractar la lesió com una cremada.
4. Trucar al 112 o a especialistes i traslladar.

Intoxicacions per Agents Biològics

Aliments en Mal Estat

Poden causar gastroenteritis aguda, nàusees, diarrees, dolor abdominal, vòmits, deshidratació.

Com actuar:

1. Rehidratar amb aigua i electròlits (ex: begudes isotòniques).
2. Evitar lactis i sucs àcids.

Bolets Tòxics

Els efectes poden aparèixer de forma sobtada o després de 6 hores. Poden afectar el sistema gastrointestinal, el sistema nerviós, el fetge i els ronyons.

Com actuar:

1. No collir bolets que no es coneguin.
2. Rehidratar amb aigua i electròlits.
3. Si no millora, traslladar a l'hospital.

Plantes Tòxiques

Poden causar gastroenteritis, afectació del sistema nerviós, fetge-ronyó, midriasi, agitació, paràlisi, coma.

Com actuar:

1. No menjar plantes si no es coneixen els seus efectes.
2. Rehidratar amb aigua i electròlits.

Agressions o Atacs per Éssers Vius

Mossegades

Poden causar dolor, edema, necrosi de teixit, paràlisi, afectació del sistema nerviós i intestinal.

Com actuar:

1. Netejar amb molta aigua.
2. Rentar amb sabó.
3. Aplicar antisèptic local.
4. Aplicar fred i cobrir amb apòsits i immobilitzar.
5. Avaluació a l'hospital.
6. Donar detalls de l'animal.
7. Considerar vacunació si és necessari.

Picades

Poden causar dolor, inflamació, coïssor i, en casos greus, xoc anafilàctic.

Com actuar:

1. Treure el fibló amb pinces (si n'hi ha).
2. No apropar font de calor.
3. Rentar amb aigua.
4. Aplicar apòsit fred o gel.
5. Aplicar pomada de cortisona (si es disposa i es coneix la indicació).
6. Si no millora, trucar al SEM.
7. Altres mesures: elevar la part afectada, immobilitzar, aplicar fred local.

Contacte amb Animals Marins o Plantes Urticants

Poden causar inflamació local, vermellor, dolor i picor. Poden deixar marca.

Com actuar:

1. Rentar amb aigua salada o vinagre (segons el tipus de contacte).
2. Retirar restes de l'animal amb guants.
3. Aplicar fred local i trucar al SEM.
4. Altres mesures: rentar amb molta aigua, retirar punxes, cobrir i traslladar.

El Dolor Toràcic

Els símptomes i signes freqüents són: dolor toràcic que irradia a la mandíbula, braç esquerre, esquena o abdomen; malestar, opressió al pit, dispnea (dificultat per respirar) sense dolor, nàusees, fatiga, pal·lidesa, etc.

Què és?

Obstrucció d'una artèria coronària que impedeix la irrigació del múscul cardíac (parcial o total).

Com Actuar?

• En cas de sospita d'Infart Agut de Miocardi (IAM), trucar al 112 ràpidament.
• Si cal, realitzar maniobres de Suport Vital Bàsic (SVB).

Dispnea i Crisi Asmàtica

Sensació de falta d'aire, de no rebre prou aire o de no poder fer respiracions completes.

Causes i Símptomes

Les causes poden ser manca d'aire a l'ambient, traumatismes, al·lèrgies o problemes cardíacs.

Símptomes: Taquipnea (respiració ràpida), neguit i angoixa, esforç muscular per respirar (potser amb dolor), cianosi (coloració blavosa de la pell), xiulets o borbollejos en respirar, febre, tos, dificultat per parlar, etc.

Dispnea

• Sensació de manca d'aire. Trucar al 112 ràpidament.

Crisi Asmàtica

• Presenten dificultat respiratòria, tos i xiulets que poden sentir-se de lluny. Trucar al 112.

Com Administrar un Aerosol (Inhalador)

1. Agitar l'aerosol i destapar-lo.
2. Demanar a la persona que buidi els pulmons al màxim.
3. Col·locar l'aerosol entre les dents, amb els llavis al voltant.
4. Demanar que inhali fort mentre es pressiona cap avall.
5. Mantenir la respiració durant 5 a 10 segons.
6. Repetir 3-4 inhalacions si és necessari.

Alteracions Neurològiques

La consciència és la capacitat que té la persona per adonar-se dels seus pensaments i de l'entorn. Es valora amb l'«escala de Glasgow».

Commoció

Estat d'atordiment o pèrdua de consciència per un Traumatime Cranioencefàlic (TCE). Una manifestació freqüent és l'otorràgia (sagnat per l'oïda).

Com actuar:

1. Col·locar la persona en posició antixoc.
2. Fer avaluació d'emergència i, si no hi ha aturada cardiorespiratòria (ACR), fer avaluació urgent.
3. Si la lesió és molt greu, col·locar en PLS. Si no, afluixar la roba.
4. Si la recuperació triga, traslladar a l'hospital o trucar al 112.

Desmai (Síncope)

Pèrdua sobtada i transitòria de la consciència causada per falta d'oxigen al cervell.

Com actuar:

1. Col·locar la persona en posició antixoc.
2. Fer avaluació d'emergència/urgent.
3. Si l'estat és greu, col·locar en PLS.
4. Si recupera la consciència, col·locar en posició de Fowler (semi-assegut).
5. Controlar les constants vitals.
6. Pot beure aigua a glops.
7. Si no recupera la consciència, trucar al 112 o traslladar a l'hospital.

Crisi d'Ansietat o Histèria

Activitat excessiva mental i motriu, sobtada, sense control i sense objectiu clar. Expressa el neguit d'algú.

Com actuar:

1. Calmar la persona i portar-la a un lloc segur.
2. Parlar en veu baixa, a poc a poc, sense jutjar ni enfrontar-se.
3. Controlar si hi ha febre, deliris, cianosi, convulsions o agressió.
4. Si pren ansiolítics, donar-li la medicació.
5. Trucar al 112 i explicar els fets i els antecedents mèdics.

Convulsions

Contraccions sobtades i involuntàries. Hi ha dos tipus principals:

• Clòniques: Batzegades que mouen el cos descoordinadament (localitzades o generalitzades).
• Tòniques: Contraccions permanents (espasmes) que deixen una zona rígida. També poden afectar tot el cos.

Convulsions Epilèptiques

Malaltia neurològica crònica amb atacs sobtats que presenten convulsions clòniques i tòniques. Les drogues i l'alcohol poden ser iniciadors.

Com actuar:

1. Estirar la persona a terra, lluny de perills, i de costat si és possible (per evitar aspiració de vòmits).
2. Posar un coixí sota el cap. No introduir res a la boca per evitar que es mossegui la llengua.
3. Afluixar la roba ajustada.
4. Després de la crisi, explorar per si hi ha lesions.
5. Traslladar a un centre de salut si és la primera vegada o si les crisis són continuades.
6. Pot beure aigua un cop recuperada.

Convulsions Febrils

Les poden patir infants menors de 4 anys (més freqüentment). Es produeixen amb febre superior a 40°C o que puja molt ràpidament. Duren entre 30 segons i 10 minuts.

Com actuar:

1. Posar l'infant al llit de costat per si vomita, protegit de cops.
2. Mantenir la via aèria neta, però no introduir res a la boca.
3. Un cop s'aturi la convulsió, fer-li baixar la febre: treure roba, aplicar aigua tèbia, compresa al cap, etc.
4. Anar a l'hospital per a una revisió.

Hipoglucèmia i Hiperglucèmia

Valors de glucosa en sang:

• Hipoglucèmia: Menys de 70 mg/dL.
• Normal: 80-115 mg/dL.
• Nivell elevat: 150-180 mg/dL.
• Altament elevat: Més de 215 mg/dL.

Hipoglucèmia

Disminució dels nivells de glucosa en sang.

Causes freqüents: Estar en dejú, excés d'insulina o medicació.

Símptomes: Debilitat, gana, set, mareig, mal de cap, visió borrosa, pell pàl·lida i suada.

Què fer? Donar a la persona quelcom ensucrat per menjar o beure.

Hiperglucèmia

Augment dels nivells de glucosa en sang. La causa més freqüent és una diabetis mal controlada o un excés sobtat de sucre.

Símptomes: Molta set, molta orina, taquicàrdia, alè dolç, descoordinació, cetoacidosi, coma.

Què fer? Donar molta aigua, que s'assegui i es relaxi. Trucar al 112 o traslladar al CAP (Centre d'Atenció Primària).

Asfíxia

L'asfíxia és la interrupció de l'intercanvi de gasos entre els pulmons i l'aire exterior. Causes:

Ofegament (per Immersió)

La persona no pot mantenir el cap fora de l'aigua i respira aigua. Pot passar per no saber nedar, intentar rescatar algú o en aigües mogudes.

Com actuar:

1. Trucar al 112.
2. Iniciar Suport Vital Bàsic (SVB) amb 5 ventilacions de rescat.
3. Si cal, fer RCP 30:2.
4. Si recupera la consciència, col·locar en PLS i evitar la hipotèrmia.

Compressió de la Via Aèria

Algun objecte comprimeix el coll, el tòrax i/o l'abdomen d'una persona.

Com actuar:

1. Alliberar la part del cos comprimida sense causar més danys.
2. Fer avaluació d'emergència i/o d'urgència segons el cas.

Hidrocució (Tall de Digestió)

Aturada Cardiorespiratòria (ACR) causada per una diferència de temperatura important entre la pell i l'aigua on s'ha submergit la persona.

Com actuar:

1. Treure la persona de l'aigua, amb el cap fora.
2. Fer avaluació d'emergència i/o d'urgència segons el cas.
3. Si cal, fer RCP 30:2.
4. Traslladar al centre de salut.

Part Imminent

Signes de part imminent:

• Contraccions intenses i regulars.
• Expulsió del tap mucós.
• Ruptura de la bossa amniòtica.
• La mare nota que el nadó baixa i vol «empènyer».
• Es veu el cap del fetus.

Durant el part, cal:

1. Ajudar la mare a respirar calmada i a empènyer a poc a poc.
2. Quan surti el nadó, subjectar-lo sense estirar: primer el cap, després les espatlles i la resta del cos.
3. Controlar el cordó umbilical.
4. Agafar el nadó per les aixelles i el cap.
5. Anotar l'hora exacta del naixement.
6. La placenta surt espontàniament als 15-30 minuts després del part.

Cura de la Mare Postpart

1. Felicitar-la pel gran esforç.
2. Mantenir-la estirada i abrigada.
3. Aturar l'hemorràgia amb draps, netejar-la si vol i canviar-li la roba.

Cura del Nounat

1. Tapar-lo tot, excepte la cara, amb roba neta, ja que es refreda molt ràpidament.

El Tractament de la Periodontitis

1. Fase Inicial o Higienicosanitària

1. Instruccions d'higiene oral personalitzada.
2. Neteja professional per eliminar placa i càlcul supragingival.
3. Raspat i allisat radicular (curetge): eliminació del càlcul i bacteris de sota la geniva.
4. Control de factors de risc com el tabac, la diabetis o el bruxisme.

2. Fase Correctiva o Quirúrgica (si és necessari)

Si la infecció no s'ha controlat del tot, es poden realitzar cirurgies periodontals per accedir a zones profundes.

• Cirurgia resectiva: Redueix la profunditat de les bosses periodontals.
• Cirurgia regenerativa: En alguns casos, es poden utilitzar tècniques per regenerar teixit ossi i periodontal perdut.
• En casos greus, es poden realitzar empelts de geniva per millorar l'estètica i la funcionalitat.

3. Fase de Manteniment

1. Controls periòdics amb el periodontista (cada 3-6 mesos segons el cas).
2. Higiene oral estricta i neteges professionals regulars per evitar la reaparició de la malaltia.
3. Monitorització de la salut de les genives i dels factors de risc.

El Tractament de la Gingivitis

1. Fase de Control de la Infecció

1. Millora de la higiene oral amb tècniques adequades de raspallat i ús de fil dental o raspalls interproximals.
2. Neteja professional (profilaxi) per eliminar la placa i el càlcul supragingival.
3. Ús de col·lutoris antisèptics si el professional ho recomana.

2. Fase de Reavaluació

Després de 2-4 setmanes, es valora la resposta al tractament. Si hi ha una millora, es passa a la fase de manteniment; si no, es revisen possibles factors de risc (com malposicions dentals, restauracions defectuoses o hàbits nocius).

3. Fase de Manteniment i Prevenció

1. Controls periòdics amb el dentista o l'higienista dental.
2. Higiene oral estricta per evitar la reaparició de la gingivitis.
3. Identificació i control de factors de risc, com el tabac o una dieta deficient.