Guia Completa de Classificació i Càlcul de Costos Empresarials

Clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

Cost Estàndard: Definició i Càlcul

El cost estàndard és un cost predeterminat i constant assignat als productes. S'ajusta periòdicament per reflectir de manera més precisa el cost realista. L'objectiu és disposar d'un valor de cost de referència, fàcil de conèixer i útil per comparar amb les mesures periòdiques dels costos reals, permetent ajustos sobre la marxa.

Es calcula principalment de dues maneres:

  • Cost històric: S'utilitzen sèries de costos d'un o dos anys anteriors per calcular un valor mitjà o el valor més freqüent, cercant sempre la xifra més representativa del cost.
  • Cost previsional: Es realitzen previsions de cost i s'utilitza aquest valor com a referència. Aquest mètode s'empra especialment quan el producte és nou i no existeix un historial de costos.

Diferències entre Cost Estàndard i Cost Real

Les desviacions entre el cost estàndard i el cost real poden sorgir per diversos motius:

  • Motius econòmics: Canvis en preus de matèries primeres, tarifes, condicions del mercat, nous impostos, etc.
  • Motius tècnics: Modificacions en els processos de producció o transformació, canvis en l'eficiència, ús de nova maquinària, etc.

Classificació dels Costos

Costos Directes i Indirectes

Una classificació fonamental divideix els costos en:

  • Cost directe: És aquell cost que es pot assignar de manera objectiva i directa a un producte o servei específic (p. ex., matèria primera utilitzada per a un producte concret).
  • Cost indirecte: És aquell cost que no es pot assignar directament a un únic producte o servei i, per tant, s'ha de repartir entre diversos productes o serveis afectats mitjançant un criteri d'imputació (p. ex., lloguer de la fàbrica).

Criteris per Repartir Costos Indirectes

Quan s'han de repartir els costos indirectes, el criteri utilitzat ha de ser:

  • Comprensible: Ha de poder ser explicat i entès fàcilment, fins i tot per algú extern a l'empresa però familiaritzat amb el sector.
  • Objectiu: Ha de repartir els costos de manera equitativa, sense inflar artificialment els costos d'uns productes en detriment d'altres.
  • Numèric: Ha de basar-se en una fórmula o mètode quantificable i calculable.

Costos Fixos i Variables

Una altra classificació important distingeix entre:

  • Costos variables: Són aquells costos que canvien en proporció directa al volum de producció o al nombre d'unitats produïdes/venudes (p. ex., cost de matèries primeres per unitat).
  • Costos fixos: Són aquells costos que romanen constants independentment del nivell d'activitat o del nombre d'unitats produïdes dins d'un rang rellevant (p. ex., sou del personal administratiu, lloguer).

El cost unitari variable es calcula com: Cost Variable Total / Nombre d'Unitats.

Sistema de Costos ABC (Activity-Based Costing)

El mètode de Costos Basats en l'Activitat (ABC) distribueix els costos indirectes als productes basant-se en les activitats necessàries per produir-los o gestionar-los.

L'inconvenient principal d'aquest mètode és que la seva implementació pot requerir una inversió significativa de recursos (temps i diners), que de vegades pot superar els estalvis o millores que genera.

Aquest mètode requereix:

  • Identificar les activitats o tasques independents que componen un procés.
  • Identificar els recursos consumits per cada activitat.

Implantació d'un Sistema ABC

Els primers passos per implantar un sistema ABC són:

  1. Identificar les activitats clau dins dels processos de l'empresa.
  2. Definir els Cost Drivers (o inductors de cost) per a cada activitat. Aquests són els factors que determinen el consum de recursos per part d'una activitat.

Exemples de Cost Drivers podrien ser: nombre de comandes processades, nombre de desplaçaments realitzats, nombre d'albarans generats, hores de màquina, etc.

Característiques dels Cost Drivers

Els Cost Drivers seleccionats han de complir certes característiques:

  • Ser fàcils d'observar i mesurar de manera fiable.
  • Ser representatius de les funcions i activitats realitzades a l'empresa.
  • Fer evident la relació causa-efecte entre els costos incorreguts, les activitats realitzades i els productes o serveis finals.

Entradas relacionadas: