Guia Completa de Cobertes Inclinades: Disseny, Construcció i Seguretat

Tipus d'Obres Segons el seu Ús

• Residencial
• Administratiu
• Hospitalari
• Docent
• Comercial
• Pública concurrència
• Altres

Tipus d'Obres Segons les Característiques

• Obra major: Noves construccions, demolicions, canvis significatius en estructures, façanes o distribució.
• Obra menor: Reformes internes, canvis d'instal·lacions o portes.
• Altres: Obres d'urbanització.

Sistemes Constructius

• Sustentació: Estructura.
• Tancaments: Protecció d'espais habitables.
• Condicionament: Confort tèrmic, acústic, etc.
• Decoració: Estètica de l'edifici.

Tipus de Sistemes Constructius

Tradicional

• Artesanal: Materials del lloc, mà d'obra no especialitzada, eines manuals.
• Evolucionat: Materials elaborats (maó, guix), mà d'obra no especialitzada, eines manuals i maquinària.
• Normalitzat: Materials normalitzats (formigó, pladur), mà d'obra especialitzada, maquinària.

Industrialitzat

Prefabricats de fusta, formigó i acer, amb fabricació en sèrie i maquinària especialitzada.

Fases del Projecte i Documentació

• Estudi previ: Croquis inicial i petita descripció.
• Avantprojecte: Definició de la idea amb pressupost preliminar.
• Projecte bàsic (necessari per sol·licitar la llicència): Memòria descriptiva, plànols i resum de pressupostos.
• Projecte executiu (necessari per començar l'obra, requereix el visat del col·legi oficial corresponent): Memòria constructiva, plànols constructius, esquemes i dimensionat, plec de condicions i disseny de les instal·lacions amb especificacions i terminis.
• Direcció d'obra (document que assumeix la DF): Llibre d'ordres (instruccions de la DF per a la interpretació de plànols), certificacions d'obra (acta de replanteig, certificacions parcials d'obra executada, certificat final d'obra CFO), projecte final d'obra.

Supervisió del desenvolupament de l'obra, amb els responsables tècnics:

• Director d'obra (arquitecte)
• Director d'execució (arquitecte tècnic)
• Coordinador de seguretat (arquitecte tècnic, arquitecte o enginyer)

Cobertes Inclinades

Característiques Generals

• Formades per elements superposats.
• Materials amb relativa impermeabilitat.
• El pendent mínim és del 5% (habitualment del 10%), depenent del sistema de protecció utilitzat.
• La seva funció principal és evacuar l'aigua per gravetat.
• Encara que se'ls anomena "teulada", no sempre estan fetes de teules.

Funcions Principals de les Cobertes Inclinades

• Estanquitat: Evitar filtracions, amb ventilació controlada si cal.
• Impermeabilitat: Arrancades adequades i materials que evacuen aigua.
• Resistència: Han de suportar el seu propi pes, sobrecàrregues per manteniment, instal·lacions, neu, vent i deformacions tèrmiques.
• Durabilitat: Resistir les condicions atmosfèriques.
• Aïllament: Tèrmic i acústic per garantir confort.

Tipus de Cobertes Segons el Suport Estructural

• Sobre un forjat horitzontal: Requereix formació d'arrancades amb envanets i sostremorts (espais no habitables i ventilats).
• Sobre un element inclinat: Pot ser continu (forjat horitzontal) o discontinu, amb entramat de biguetes i corretges (metàl·liques o de fusta).

Tipus de Cobertes Segons Ventilació

• Fredes o ventilades: Dissenyades per permetre la ventilació a l'espai inferior o en capes intermèdies.
• Calentes o no ventilades: No tenen càmera d'aire ni ventilació; els materials estan superposats sense pas d'aire.

Classificació Segons Impermeabilització i Aïllament Tèrmic

• Coberta tradicional: L'impermeabilitzant és a la capa superior de l'aïllant tèrmic.
• Coberta invertida: L'impermeabilitzant està sota l'aïllant tèrmic.

Parts d'una Coberta Inclinada

• Faldó: Plans inclinats que formen la coberta.
• Ràfec: Perllongament d'un faldó.
• Canaló: Element que recull i condueix l'aigua dels faldons cap al sistema de drenatge.
• Carener: Aresta on es troben dos faldons, marcant l'alçada màxima.
• Cavalló (Limatesa): Aresta inclinada entre dos faldons, que distribueix l'aigua.
• Aiguafons (Limahoya): Punt crític de la coberta on es recullen les aigües, amb un angle menor a 180°.
• Lluerna: Obertura a la coberta per a l'entrada de llum natural, que ha d'estar ben impermeabilitzada.
• Frontó: Part triangular de la façana on descansen els faldons de la coberta.
• Minvell: Element inclinat que remata lateralment el material de la coberta amb la façana o ràfec, protegint contra filtracions.

Normes de Disseny de les Cobertes

Sistema de Formació de Pendents

Quan el suport és horitzontal o no té prou pendent, es crea un espai sota la coberta (sostremort) amb envanets de sostremort per generar el pendent necessari.

Components de la Coberta Genèrica

• Barrera de vapor: Col·locada just a sota de l'aïllant tèrmic per prevenir condensacions.
• Capa separadora: Col·locada sota l'aïllant tèrmic per evitar el contacte entre materials incompatibles.
• Aïllant tèrmic: Material que millora l'aïllament tèrmic.
• Capa d'impermeabilització: Utilitzada només en cobertes amb pendents menors a la taula 2.10 o quan el solapament entre peces no sigui suficient.
• Capa separadora sota la impermeabilització: Evita el contacte entre materials incompatibles i garanteix que la impermeabilització no s'adhereixi al suport.
• Capa de cobertura (teulada): Composta pel material final de la coberta.

Fixacions

• Teules: Es poden fixar amb claus, escuma, adhesius, grapes o morter de ciment (el més comú). Per a pendents superiors al 70% amb teules corbes o del 100% amb teules mixtes i planes, cal fixació mecànica.
• Pissarres: S'usen llistons, claus o ganxos (el més habitual). Les fixacions poden ser d'acer inoxidable, galvanitzat, coure o zinc, i varien segons la geometria de la pissarra i el mode de solapament.
• Plaques i perfils: S'utilitzen fixacions mecàniques (per exemple, cargols autorroscants) que asseguren l'estanquitat i es col·loquen a les zones superiors dels panells per garantir-ne la fixació i durabilitat.

Condicions dels Components

Aïllant Tèrmic

Ha de ser resistent i estable a les accions mecàniques. Materials comuns inclouen poliestirè (EPS i XPS), escumes plàstiques termoestables (PIR), suro, cel·lulosa i llana de roca. Ha de ser compatible amb el material d'impermeabilització, o bé cal col·locar una capa separadora.

Capa Impermeabilitzant

Es selecciona en funció del material i pot ser:

• Materials bituminosos o bituminosos modificats (làmines asfàltiques).
• Làmines sintètiques (PVC o TPO, resistents a raigs UV).
• Membranes líquides (a base d'acrílic o poliuretà).
• Sistema de plaques bituminoses (com Onduline).

Cambra d'Aire Ventilada (si s'aplica)

S'ha de situar al costat exterior de l'aïllant tèrmic i ventilada mitjançant obertures que compleixin la relació 30 > SS / AC > 3 (SS = àrea efectiva en cm², AC = superfície de la coberta en m²).

Condicions dels Punts Singulars de les Cobertes

Trobament amb Parament Vertical Perpendicular al Pendent

S'ha de col·locar un element de protecció, fabricat in situ.

La cobertura horitzontal ha de ser de mínim 10 cm i la vertical ha de superar les teules en 25 cm.

Si el punt de trobament es troba a la part inferior del faldó, cal afegir un canal per a la recollida d'aigua.

És recomanable col·locar sobreeixidors a la façana si la coberta no té ràfecs o té canalons ocults.

Canaló de Façana Situat a la Part Intermèdia del Faldó

• L'ala del canaló ha d'introduir-se per sota de les peces de teulada almenys 10 cm.
• La separació entre les peces de teulada al voltant del canaló ha de ser de com a mínim 20 cm.
• L'ala inferior del canaló ha de tenir una longitud mínima de 20 cm.

Trobament amb Parament Paral·lel al Pendent

Cal posar un element de protecció, fabricat in situ.

La cobertura horitzontal mínima és de 10 cm, amb una vertical que sobresurti 25 cm per sobre de les teules.

Ràfec (Alero)

Les peces de la teulada han de sobresortir almenys 5 cm, i com a màxim, mitja peça del suport del ràfec.

S'ha d'adoptar una solució viable per evitar filtracions d'aigua a través de la unió entre la primera filada de teules i el ràfec en cobertes de teules o pissarra.

Vora Lateral de la Coberta (Minvell)

Caldrà utilitzar peces especials que sobresurtin mínim 5 cm o realitzar proteccions in situ.

En el cas de la teula àrab, la mateixa teula pot servir com a protecció.

Aiguafons (Limahoyes)

S'han de col·locar elements protectors prefabricats o fabricats in situ. Les peces de la teulada han de sobresortir mínim 5 cm sobre l'aiguafons.

La separació entre les dues ales de la teulada ha de ser de com a mínim 20 cm.

Careners (Cumbreres) i Cavallons (Limateses)

S'han de col·locar peces especials que solapin almenys 5 cm sobre les peces de teulada dels dos faldons.

Si no és possible fer el solapament, cal impermeabilitzar el punt de trobament amb peces especials o pitets protectors.

Elements Passants

• Mai es poden col·locar als aiguafons (limahoyes).
• L'aigua ha de ser desviada cap als dos costats de l'element passant al punt de trobament amb el faldó.
• S'ha de cobrir tot el diàmetre de l'element passant amb un element protector prefabricat o fabricat in situ d'una alçada mínima de 20 cm.

Claraboies

Cal impermeabilitzar tot el perímetre de la claraboia.

A la part inferior de la claraboia, cal col·locar un element de protecció que sobresurti 10 cm sobre les teules.

A la part superior, l'element de protecció ha de ser situat per sota de les teules.

Canalons

Els canalons han de ser elements prefabricats o fabricats in situ.

El pendent ha de ser orientat al desguàs, amb una inclinació mínima de l'1%.

Les peces de la teulada que aboquin al canaló han de sobresortir almenys 5 cm sobre el mateix.

Solucions Constructives per a Cobertes Inclinades

Detall Constructiu amb Envanet de Sostremort

Aquest tipus de coberta és comú en edificis existents.

El material més habitual utilitzat és el maó buit doble, que permet un bon aïllament tèrmic i resistència.

Pot incloure un pont tèrmic, és a dir, una discontinuïtat en la transmissió de calor que pot generar diferències de temperatura entre les diferents capes de la coberta.

Detall de Suport Inclinat Continu

En aquest cas, el suport ja és inclinat, i es pot utilitzar una llosa massissa com a estructura base per a la coberta inclinada.

Aquest tipus de detall ofereix una gran estabilitat, ja que el suport és continu, sense buits que puguin comprometre la seva resistència.

Detall de Coberta sobre Suport Inclinat Discontinu

En aquest cas, el suport ja és inclinat, i el sistema de suport es forma per un entramat de bigues i corretges metàl·liques.

Aquest tipus de suport discontinu és habitual quan es vol tenir més flexibilitat en la distribució dels materials de la coberta.

Trobament amb Mur Superior

Es col·loca un pitet metàl·lic a la paret, recolzat a la coberta, amb una petita separació per permetre la dilatació.

La capa impermeabilitzant s'allarga fins al mur i puja enganxada a la paret, creant un segellament eficient.

Un enfoscat aïllant cobreix la pestanya del pitet, evitant filtracions d'aigua.

Trobament amb Carener o Mur Lateral de Coberta de Xapa

Es col·loca un pitet continu, anomenat "sobre teula", sobre el mur lateral.

La pestanya s'ha de cobrir amb un enfoscat de morter.

El pitet només es fixa a la paret; la part inferior queda lliure per permetre dilatacions.

Minvell (Vora Lateral)

Segons el CTE (Codi Tècnic de l'Edificació), a la vora lateral de la coberta s'han de disposar peces especials que sobresurtin més de 5 cm lateralment, o bé utilitzar pitets protectors in situ.

La vora pot ser rematada amb peces especials o amb peces normals que sobresurtin 5 cm.

Careners (Cumbreres)

En els careners, s'han de col·locar peces especials que solapin almenys 5 cm sobre les peces de la teulada de tots dos faldons.

Les peces de carener, o cavallets, impedeixen que l'aigua entri a través de la junta i poden ser de diferents materials (ceràmics o metàl·lics).

Cavallets

• Ceràmics: Es fixen amb morter a les filades superiors dels faldons. En cobertes de teula àrab, la mateixa teula pot servir com a cavallet.
• Metàl·lics: Es fixen amb cargols autorroscants. Per evitar problemes de dilatació, el material del cavallet ha de ser igual al de la coberta, i sol ser dissenyat per a un segellat perfecte gràcies a les osques que coincideixen amb les de la coberta.

Cavalló (Limatesa)

A diferència del carener, el cavalló no és horitzontal, sinó inclinat.

La seva instal·lació es realitza seguint el mateix ordre que les teules, de baix a dalt.

Aiguafons (Limahoya)

Segons el CTE, a les limahoyes s'han de col·locar elements de protecció, ja siguin prefabricats o realitzats in situ.

Si la coberta té un pendent molt elevat, és habitual afegir una peça amb separador per evitar que l'aigua pugi a l'altre faldó.

Ràfec (Alero)

Segons el CTE, les peces de la teulada han de sobresortir entre 5 cm i mitja peça.

En cobertes de pissarra o teules, cal realitzar un recalç de la primera filera per mantenir la mateixa pendent que la segona filera, evitant filtracions d'aigua entre elles.

El ràfec evita que l'aigua llisqui per la façana i protegeix la coberta de les inclemències meteorològiques.

Canalons

Els canalons han de ser elements prefabricats o fabricats in situ, amb un pendent mínim cap al desguàs de l'1%.

Les peces de teulada que aboquin al canaló han de sobresortir mínim 5 cm sobre el canaló.

En canalons vistos, la vora més propera a la façana ha de ser més alta que la vora exterior.

Elements Passants

• Trobament directe: La impermeabilització s'adhereix i envolta l'element passant. Es pot utilitzar material autoadhesiu o material d'emprimació, o bé un element prefabricat. La part superior s'ha de segellar amb abraçadores o brides.
• Trobament indirecte: Es col·loca un element fabricat in situ (com una fàbrica de maó) que sobresurt per cobrir l'altura necessària. La impermeabilització puja per sobre d'aquesta cota mínim 20 cm i s'ha de segellar la part superior amb abraçadores o elements prefabricats per garantir l'estanquitat. Un exemple típic són les xemeneies.

Execució i Seguretat en Cobertes Inclinades

Equipament de Protecció Col·lectiva (EPC)

Xarxes de Seguretat

• Sistema S (xarxa horitzontal): Redueix el risc de caigudes en grans forats o estructures amb bigues.
• Sistema T (xarxa de safata): Protegeix materials o persones al nivell de la planta.
• Sistema U (tipus tennis): Protecció vertical per al perímetre d'estructures.
• Sistema V (tipus força): Limita el risc de caigudes a plantes superiors.
• Xarxes verticals: Per a forats verticals com balcons o terrasses.

Protecció de Vora

• Baranes amb barana principal, intermèdia, rodapeu i muntants (segons la norma UNE-EN 13374).
• Classificades segons el pendent i l'altura a protegir.

Tapes de Forats

Tapes resistents fixades en zones de pas o instal·lacions per evitar caigudes.

Viseres i Marquesines

Protecció contra caigudes de materials en zones de circulació.

Línies de Vida

Sistemes d'ancoratge col·lectius, necessiten arnesos per funcionar correctament.

Equipament de Protecció Individual (EPI)

• Categoria I: Protecció mínima (guants simples, ulleres de sol).
• Categoria II: Protecció mitjana (mascaretes de partícules).
• Categoria III: Protecció per a riscos mortals o irreversibles (caigudes, tòxics, elèctrics).

Protecció per Parts del Cos

• Cap: Casc per evitar cops i caigudes de materials.
• Peus i cames: Calçat de seguretat i genolleres.
• Ulls i cara: Ulleres i pantalles per a projeccions.
• Vies respiratòries: Mascaretes filtrants o aïllants per partícules o gasos.
• Oïdes: Taps, orelleres o cascs antisoroll segons el nivell de protecció.
• Mans i braços: Guants segons el risc (mecànic, químic, etc.).
• Roba de treball: Peces reflectants o amb protecció específica per inclemències o riscos.
• Arnès anticaiguda: Connexió a punts fixos o línies de vida, amb absorbedors d'energia per minimitzar impactes en caiguda.