Guia Completa de Comunicació: Elements, Tipus de Signes i Adquisició del Llenguatge

La Comunicació: Establir Connexió

La comunicació és l'acte d'establir alguna cosa amb algú altre, i no és exclusiu dels éssers humans.

Elements Fonamentals de la Comunicació

• Emissor: Agent que emet el missatge.
• Receptor: Agent que rep el missatge.
• Missatge: La informació que es vol transmetre.
• Codi: Conjunt de paraules, gestos, etc., que utilitzem per construir el missatge.
• Canal: Mitjà pel qual es transmet el missatge (aire, cable, etc.).
• Soroll: Interferències que poden haver-hi en la transmissió del missatge.
• Context: Tota la situació que envolta el missatge i que condiciona la interpretació del seu significat.
• Intencionalitat: Implica la intenció de comunicar.
• Feedback: Mecanisme que fa retornar la informació.

El Codi i els Signes

El Codi

El codi es regeix per un conjunt de regles; si no hi ha regles, no hi ha codi.

El Signe

El signe és una representació perceptible pels sentits (significant) d’una realitat (significat).

Tipus de Codis

• Codi Lingüístic: Codi de la llengua (verbal).
• Codi No Lingüístic: No basat en llengües (visuals, gestuals, acústics, tàctils).
  • Visuals: Semàfors, banderes de la platja.
  • Gestual: Signes, la policia a la carretera.
  • Acústic: Basats en el soroll, timbre de l'escola.

Tipus de Signes

• Indici: Signe que permet deduir la presència d’un fenomen a causa de la relació existent entre ells (fum = foc).
• Icona: Signe creat basant-se en la natura d’allò que representa (la imatge del lavabo de noi i noia).
• Símbols: Signe creat per convenció, costum o decisió social. És arbitrari i no necessita tenir relació amb la realitat (números, paraules).

Formes de la Comunicació Humana

Es parteix de dos eixos principals: verbal/no verbal i vocal/no vocal.

Eixos de la Comunicació

• Verbal / No Verbal: Parla, Escriptura.
• Vocal / No Vocal: Parallenguatge, Kinèsia, Proxèmia.

Comunicació Verbal (C. Verbal)

L'executa l'ésser humà a través del seu aparell bucofonador i/o moviments motrius. Pot ser vocal (paraules sonores, parla) i no vocal (correspon als diferents tipus d’escriptura).

Comunicació No Verbal (C. No Verbal)

Es produeix a través de signes de gran varietat: imatges sensorials, visuals, auditiva. És tot allò que no té components lingüístics.

La Regla de Mehrabian

En alguns casos, la comunicació es desglossa així:

• Verbal: 30%, No Verbal: 70%.
• O, en altres casos: Verbal (7%), No Verbal (93%).

Components No Verbals Clau

• Parallenguatge: Component vocal de la comunicació que no té en compte el contingut verbal (entonació, volum).
• Kinèsia: No és vocal. Recull la informació que obtenim de la postura i els moviments d'una persona (comunicació facial, mirada i mans). Estudia els fenòmens no verbals que oscil·len entre el comportament i la comunicació.
• Proxèmia: Estudia l'espai interpersonal en les relacions i comunicacions. La manera com utilitzem aquest espai influeix en la capacitat de relació.

Espai Interpersonal (Proxèmia)

• Distància Mínima: 15-45 cm.
• Distància Personal: 46-120 cm.
• Distància Social: 120-360 cm.
• Distància Pública: Més de 360 cm.

Llenguatge, Llengua i Parla

• Llenguatge: Fenomen que serveix per intercanviar idees, emocions i sentiments mitjançant un sistema de signes orals i escrits.
• La Llengua: Sistema de signes orals i escrits estretament units a una comunitat cultural i social, formant una comunitat lingüística.
• La Parla: Realització concreta de la llengua en un moment i situació determinats.

Funcions del Llenguatge

Segons l'objectiu que persegueix la comunicació:

• Funció Instrumental: Utilitzem el llenguatge per fer coses.
• Funció Reguladora de la Conducta dels Altres: Utilitzem el llenguatge per controlar o modificar la conducta dels altres.
• Funció Interraccional: Utilitzem el llenguatge per relacionar-nos amb els altres.
• Funció Imaginativa: Utilitzem el llenguatge per imaginar o jugar.
• Funció Informativa: Utilitzem el llenguatge com a recurs per explicar o manifestar fets.

Components del Llenguatge

Hi ha 3 components principals:

• Contingut (Semàntica): Té a veure amb el que es diu, fa referència al significat (realitat).
  • Significat: Contingut.
  • Significant: Paraules, representació de la realitat.
• Forma: L'aspecte extern del llenguatge, el com es diu (col·loquial, formal).
• Ús (Pragmàtica): És la intenció del que es diu, el perquè diem allò (intencionalitat de l'acte comunicatiu).

*Aquests 3 continguts s’han de tenir molt en compte quan es treballa amb persones amb discapacitats.

Subcomponents del Llenguatge

• Semàntica: Estudia el significat de les paraules.
• Fonologia: Estudia el so de les paraules.
• Morfosintaxi: Estudia la composició de les paraules i l'estructura d'aquestes.
• Pragmàtica: Estudia els coneixements que relacionen els contextos amb els usos del llenguatge.

El Llenguatge Verbal: Mecanismes Fisiològics

La comunicació mitjançant el llenguatge verbal (parla) requereix la participació de diverses estructures i sistemes fisiològics. En el cas del llenguatge verbal oral, el procés és el següent:

1. Recepció

El missatge arriba en forma de so, vibracions de l'aire a la via auditiva. A l'oïda interna les vibracions són transformades en impulsos nerviosos que, a través del nervi auditiu, van al cervell.

2. Expressió i Comprensió

El cervell està dividit en diverses àrees que s'ocupen de funcions específiques. En els processos de comunicació intervenen dues àrees clau:

• a) Àrea de Wernicke (Descodificació): És on els impulsos nerviosos són descodificats; és l'àrea del llenguatge relacionada amb la comprensió del significat de les paraules.
• b) Àrea de Broca (Codificació): És on els impulsos nerviosos són codificats, per tant, és l'àrea on es produeixen el missatge.

3. Emissió

L'aparell bucofonador o fonoarticulatori és el responsable de transformar en so articulat els missatges que rep del cervell en forma d'impulsos nerviosos.

Components de l'Aparell Bucofonador

• Aparell Respiratori: Proporciona l'aire necessari.
• Les Cordes Vocals: Situades a la laringe, creen el so quan vibren amb l'aire que passa.
• Sistema Articulatori: Permet transformar el so creat a les cordes vocals en paraules. Les parts implicades són: llavis, dents, llengua, paladar tou, paladar dur i vel del paladar.
• Caixa de Ressonància del So: Les fosses nassals, la boca i la faringe.

Unitats Lingüístiques

• Fonema: Unitat sonora mínima del llenguatge; no té significat.
• Morfema: Unitat mínima construïda que es pot separar en la cadena verbal i que té significat.
• Oració: Unitat lingüística composta per subjecte i predicat. Està formada per paraules.
• Discurs: Conjunt articulat d'oracions que, sobretot, ha de tenir coherència.

Mecanismes d'Adquisició del Llenguatge Verbal

Hi ha dos tipus de mecanismes que intervenen:

1. Mecanismes Interns

• a) Nivell d'Intel·ligència: Influeix en la capacitat d'adquisició del llenguatge verbal.
• b) Maduresa Fisiològica: No es pot assolir un cert nivell de llenguatge si aquests aspectes no estan desenvolupats.

2. Mecanismes Externs

Tres aspectes interrelacionats bàsics per al bon desenvolupament de la capacitat lingüística:

• Processos d'Imitació: Actuen com a font d'aprenentatge, mecanisme bàsic per a un bon aprenentatge del llenguatge.
• Estimulació Adequada: Si una persona no és estimulada de manera adequada, no desenvoluparà un llenguatge apropiat.
• Interacció amb els Altres: Els processos d'imitació i estimulació adequats es basen fonamentalment en la interacció social.

Teories de l'Adquisició del Llenguatge Verbal

1. Conductisme

Representants: Paulov, J.B. Watson, F.B. Skinner. Teoria estímul/resposta. Volen explicar la conducta humana de forma científica, oblidant-se del que passa dins del cervell (caixa negra). El llenguatge és vist com a respostes adaptatives als estímuls.

2. Cognitivisme (Construccionisme)

Representants: J. Piaget, L. Vygotski. L'individu ha de tenir un paper actiu; construeix el seu propi coneixement. Argumenten que no es pot ignorar el cervell, ja que persones amb els mateixos estímuls donen respostes diferents.

Diferència entre Piaget i Vygotski

• Piaget: El llenguatge està subordinat a les capacitats cognitives. Hi ha una limitació segons la capacitat cognitiva.
• Vygotski: Parla interna; la parla s'interioritza i condiciona, sent el vehicle del pensament. La interacció amb el medi pot potenciar la capacitat.

3. Noam Chomsky (Cognitivisme/Connexionisme, eclèctic)

Postula una capacitat innata per al llenguatge, independent del pensament o la memòria, dins de les funcions cerebrals. A aquesta capacitat l'anomena GU (Gramàtica Universal). Tenim un mecanisme que ajuda a executar aquesta capacitat, anomenat LAD (Mecanisme d'Adquisició del Llenguatge).

Etapes del Desenvolupament del Llenguatge per Edats

• 1. Fase Prelingüística: De 0 a 2 mesos.
• 2. Comença a fer sons: 3-4 mesos.
• 3. Comença a formar síl·labes: 6-8 mesos.
• Fase Lingüística: Explosió lingüística, l'aprenentatge evoluciona molt ràpid.
• 4. Comença a imitar paraules i a construir frases: 18 mesos - 2 anys.
• 5. Fluïdesa, es segueix desenvolupant: 3-4 anys.