Guia Completa: Comunicació, Llenguatge i Elements Clau

La comunicació és el procés mitjançant el qual es transmet informació. Els éssers vius poden comunicar-se entre si mitjançant sorolls, crits, gestos, etc. L'ésser humà es comunica d'una manera més complexa, emprant diferents codis, suports i canals.

Elements Clau de la Comunicació

En tot acte comunicatiu intervenen diversos elements essencials:

• Emissor: La persona que diu un missatge.
• Receptor: La persona a qui va adreçat el missatge.
• Codi: El sistema de signes i regles compartit per emissor i receptor (Ex: la llengua catalana).
• Canal: El mitjà físic a través del qual es transmet el missatge (Ex: l'aire, un telèfon, un llibre).
• Context: L'entorn en què es produeix l'acte comunicatiu. Es distingeixen dos tipus:
  • Context lingüístic: Les paraules que van darrere i davant d'un paràgraf o enunciat.
  • Context situacional: Les circumstàncies que envolten, condicionen i influeixen en la producció i recepció d'un text.
• Referent: El coneixement compartit que han de tenir l'emissor i el receptor sobre allò de què parlen.

Llenguatge i Llengua: Conceptes Fonamentals

El llenguatge és la facultat humana de poder comunicar-se per mitjà d'un codi determinat. La llengua és el seu codi concret, un conjunt de signes lingüístics regits per una sèrie de normes combinatòries.

Nivells d'Anàlisi de la Llengua

La llengua es pot analitzar en diferents nivells:

• Nivell Fònic: S'ocupa dels sons, que són les unitats mínimes de so.
• Nivell Morfològic: Estudia el lexema i l'arrel de les paraules.
• Nivell Lexicosemàntic: Es refereix al significat de les paraules.
• Nivell Sintàctic: Analitza l'estructura sintagmàtica i oracional.
• Nivell Textual: El text constitueix la unitat lingüística superior.

Els Actes de Parla: Accions Comunicatives

Els actes de parla són la unitat bàsica de la comunicació amb què es duu a terme una acció (ordre, petició, etc.). Es classifiquen en:

• Acte locutiu: L'acte físic d'emetre l'enunciat (Ex: dir, pronunciar).
• Acte il·locutiu: La realització d'una funció comunicativa (Ex: afirmar, prometre).
• Acte perlocutiu: Les accions o reaccions que provoca aquesta emissió en l'interlocutor (Ex: convèncer, interessar, calmar).

Per tant, un acte de parla és una emissió lingüística entesa com a part de l'acció humana.

Funcions del Llenguatge: Finalitats Comunicatives

Les funcions del llenguatge són les diferents finalitats amb què els parlants construeixen els enunciats en el moment d'emetre el seu missatge:

• Funció referencial: Transmet informació objectiva sobre el referent (habitual en llibres de text, notícies, etc.), amb verbs en 3a persona i mode indicatiu.
• Funció emotiva: Expressa sentiments, emocions, estats d'ànim, desitjos, etc.
• Funció apel·lativa: Fa un toc d'atenció al receptor, buscant una reacció.
• Funció poètica: Centrada en la forma del missatge, present en poemes, eslògans, etc.
• Funció fàtica: Comprova si el canal funciona i manté el contacte (Ex: «M'escoltes?»).
• Funció metalingüística: S'utilitza per parlar del propi llenguatge (Ex: «Els determinants són articles.»).

El Signe Lingüístic: Estructura i Característiques

El signe lingüístic és l'associació d'una grafia (o imatge acústica) amb un concepte o imatge mental (significat). Les seves característiques principals són:

• Arbitrarietat: La relació entre significant i significat és convencional.
• Linealitat: Els elements del significant es presenten de manera successiva en el temps.
• Immutabilitat: El signe és estable en el temps per a una comunitat lingüística.