Guia Completa de Conceptes Clau d'Ètica i Moral

Conceptes Fonamentals d'Ètica i Moral

La Norma Moral i els Judicis

La norma moral és una regla que estableix com hem d'actuar per adequar-nos al que creiem que és preferible en una situació determinada, és a dir, al que considerem que s'hauria d'esdevenir en tal cas.

Els judicis morals són l'acte de jutjar si una persona ha actuat de manera conforme al seu deure o no, si una acció és moralment correcta o no, o si els motius per actuar són correctes o no.

La Consciència Moral i els seus Nivells

La consciència moral és la capacitat innata i comuna que tenim les persones de distingir el bé del mal. També és la font de les normes morals de conducta i l'origen dels sentiments de remordiment o penediment quan actuem en contra de les nostres pròpies regles.

Nivells de Desenvolupament Moral (Kohlberg)

1. Nivell Preconvencional: En els seus raonaments morals, els subjectes només proposen plantejaments individuals, sense tenir en compte la seva pertinença a la societat.
   • Etapa 1: Obediència i por al càstig.
   • Etapa 2: Individualisme i intercanvi instrumental.
2. Nivell Convencional: Les persones raonen i es consideren membres d'una col·lectivitat. Les normes morals es corresponen amb els valors acceptats pel grup al qual es pertany.
   • Etapa 1: Acomodació a les perspectives interpersonals (bones relacions).
   • Etapa 2: Manteniment de l'ordre social.
3. Nivell Postconvencional: Les normes morals es basen en una decisió racional i autònoma, que pot entrar en conflicte amb les normes legals acceptades en la societat.
   • Etapa 1: Respecte dels drets individuals i contracte social.
   • Etapa 2: Afirmació de principis morals universals.

Hàbits i Virtuts Morals

Un hàbit és una manera especial de comportar-nos constantment i prolongadament. Aquests no són immutables, ja que són el resultat de les nostres accions i, per això, configuren el nostre caràcter moral. Es poden convertir en virtuts o vicis, depenent de si són bons o no.

Les Quatre Virtuts Cardinals

• Prudència: L'art de dirigir la conducta pròpia de manera racional.
• Saviesa: Ens guia per fer els projectes personals.
• Mesura: La capacitat d'autocontrolar els impulsos per poder fer amb llibertat el que la voluntat desitja.
• Justícia: Representa l'harmonia de la personalitat pròpia.

Llibertat: Determinisme vs. Indeterminisme

Som realment lliures?

• El determinisme sosté que qualsevol esdeveniment de l'univers té una causa, de la qual és efecte. Això vol dir que si coneixem les condicions prèvies i les lleis de la naturalesa, podrem predir el fet en situacions futures. Si això és cert, la llibertat individual es veuria compromesa.
• Per contra, l'indeterminisme defensa que res no està determinat; si no hi ha causalitat, tampoc hi ha llibertat, perquè res no depèn de la voluntat de la persona.

Sense llibertat (positiva o negativa) no hi ha moralitat.

Autonomia i Heteronomia Moral

• L'autonomia és la capacitat d'un individu per elaborar per si mateix les normes de conducta pròpia. Les normes morals les establim nosaltres, d'acord amb la nostra consciència.
• L'heteronomia és quan un individu obeeix les normes dictades per algú altre. Les normes legals, per exemple, no les elaborem nosaltres, sinó que han estat creades per algú altre i les obeïm perquè així se'ns exigeix. La llei està formada per regles heterònomes, dictades per la societat.

Exemple: Un alumne obeeix les normes del centre escolar, que són heterònomes.

Etnocentrisme, Relativisme i Pluralisme

• L'etnocentrisme és pensar que hi ha valors i normes morals millors que altres i que aquestes són les nostres, és a dir, tot allò que sigui diferent d'allò nostre és anormal.
• El relativisme és tot el contrari: és pensar que tots els valors i normes són acceptables i, per conseqüència, no els jutgem.

Ambdós tenen conseqüències negatives, ja que com a persones no ho podem acceptar tot; necessitem un criteri universal que ens serveixi de referència per saber què està bé i què no. Alguns comportaments poden ser diferents (per exemple, la moda), però si hem de conviure, hem d'entendre que hi ha d'haver una base comuna (per exemple, els drets humans).

Aquesta manera d'entendre la moral s'anomena pluralisme: valors morals bàsics, absoluts i compartits.