Guia Completa de Conceptes Clau en Llengua i Literatura Catalana

Verbs Irregulars

• a) ajupiu-vos (ajupir)
• b) fes (fer)
• c) apareixent (aparèixer)
• d) voleu (voler)
• e) traieu (treure)
• a) concebo (concebre)
• b) traieu-vos (treure)
• c) podent (poder)
• d) donés (donar)
• e) voleu (voler)
• a) respondré (respondre)
• b) jegut (jeure)
• c) doni (donar)
• d) cabo (caber)
• e) volent (voler)
• a) cuit (coure)
• b) donis (donar)
• c) reconec (reconèixer)
• d) escapces (escapçar)
• e) faci (fer)
• b) exclosos (excloure)
• c) voleu (voler)
• d) sabries (saber)
• e) donessin (donar)
• a) facin (fer)
• b) llueixen (lluir)
• c) escolliu (escollir)
• d) coent (coure)
• e) voleu (voler)

Tòpics Literaris

1. Amor Post Mortem

   • Definició: Amor que traspassa la mort; l'amor perdura més enllà de la vida.
   • Exemple: Fragment de Vicent Andrés Estellés: "em moriré de qualsevol cosa... però en el moment darrer, estrenyeré els llavis per no dir el teu nom."

2. Aurea Mediocritas

   • Definició: Lloança de la mediocritat; valoració de l'equilibri i la tranquil·litat.
   • Exemple: Fragment de Vicent Andrés Estellés: "m’agrada així la vida, aquest got d’aigua..."

3. Beatus Ille

   • Definició: Canta a la vida natural i la felicitat de la vida retirada al camp.
   • Exemple: Fragment d'Horaci: "Feliç aquell que lluny dels negocis, cultiva els camps heretats..."

4. Carpe Diem

   • Definició: Exhortació a gaudir del present sense preocupar-se pel futur.
   • Exemple: Fragment de Joan Salvat Papasseit: "Deixa't besar, i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada."

5. Tempus Fugit

   • Definició: Reflexió sobre la rapidesa amb què passa el temps.
   • Exemple: Fragment de Josep Carner: "Tants d’anys fan un dia, un de sol: ahir."

6. Non Omnis Moriar

   • Definició: La immortalitat a través de l'art; l'obra perdura més enllà de la vida de l'autor.
   • Exemple: Fragment de Joan Maragall: "Morirem aviat, lluny de la planta, elles deuen pensar; mes ara nostre brill el poeta encanta..."

7. Contemptu Mundi

   • Definició: Menyspreu per la vida i els plaers terrenals; valoració de l'espiritualitat.
   • Exemple: Fragment de Jacint Verdaguer: "Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa..."

8. Descriptio Puellae

   • Definició: Descripció idealitzada d'una jove i bonica.
   • Exemple: Fragment de Joanot Martorell: "car estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplandien..."

9. Homo Viator

   • Definició: La vida com un viatge, des del naixement fins a la vellesa.
   • Exemple: Fragment de Montserrat Abelló: "Marxaré per un llarg camí; ja no hi retrobaré la veu, l’amic."

10. Locus Amoenus

    • Definició: Espai idealitzat, relaxat i bell, perfecte per descansar.
    • Exemple: Fragment de Josep Carner: "Mena els infants Pantídia per la verdor del prat..."

11. Memento Mori

    • Definició: Recorda que has de morir; inevitabilitat de la mort.
    • Exemple: Fragment de Salvador Espriu: "Ai la negra barca que per mi vigila..."

12. Somnium, Imago Mortis

    • Definició: Identificació de morir amb dormir.
    • Exemple: Fragment de Salvador Espriu: "Quan et deturis on el meu nom et crida vulgues que dormi..."

13. Theatrum Mundi

    • Definició: La vida com un teatre; el món és un escenari.
    • Exemple: Fragment de Maria Mercè Marçal: "Torno el mirall al calaix de la nit..."

14. Donna Angelicata

    • Definició: Estereotip de dona perfecta, símbol de bellesa física i espiritual.

Poesia

1. Gèneres Literaris

• Gènere Líric: Expressa sentiments i emocions a través de la poesia.
  • Exemple: Poemes d'amor, elegies.
• Gènere Narratiu: Relata històries amb personatges i acció.
  • Exemple: Novel·les, contes, relats curts.
• Gènere Dramàtic: Escrits destinats a ser representats en escena.
  • Exemple: Teatre, obres de Shakespeare, tragèdies.
• Gènere Discursiu: Textos que exposen idees o arguments de manera clara.
  • Exemple: Articles d'opinió, assaigs.

2. Tòpics Literaris

• Carpe Diem: Gaudeix del moment present i no deixis passar les oportunitats.
  • Exemple: "Aprofita el dia, no et preocupis pel demà."
• Locus Amoenus: Descripció d'un espai ideal i plaerós, sovint relacionat amb la natura.
  • Exemple: Jardins florits en un poema.
• Tempus Fugit: Reflexió sobre la rapidesa del pas del temps.
  • Exemple: "El temps vola, aprofita cada instant."
• Beatus Ille: Idealització de la vida rural i la felicitat que aporta.
  • Exemple: Poemes que celebren la vida al camp.

3. Figures Retòriques

• Metàfora: Comparació implícita entre dues realitats.
  • Exemple: "El temps és or."
• Personificació: Atribució de qualitats humanes a objectes o animals.
  • Exemple: "El vent xiuxiuejava secrets."
• Al·literació: Repetició de sons consonàntics en una frase.
  • Exemple: "En un mar de dubtes."
• Hipèrbole: Exageració per a crear un efecte dramàtic.
  • Exemple: "Tinc tanta fam que em menjaré un elefant."
• Interrogació Retòrica: Pregunta que no espera resposta, per provocar reflexió.
  • Exemple: "Qui no vol ser feliç?"

5. Tipus de Rima

• Rima Masculina: Última paraula aguda.
  • Exemple: "Cant" - "Vivant".
• Rima Femenina: Última paraula plana o esdrúixola.
  • Exemple: "Canta" - "Manta".

6. Estructura del Poema

• Vers: Unitat bàsica de la poesia, amb un nombre determinat de síl·labes.
• Estrofa: Conjunt de versos que formen una unitat.
  • Exemple: Dos versos formen una parella.

11. Identificació de Figures Retòriques

• Al·literació: "El sol s'amaga."
• Metàfores: "El mar és un mirall."
• Personificacions: "La lluna somriu."
• Hipèrbole: "Tinc mil coses a fer."

Teatre

1. Definició del Text Teatral

• Text Teatral: Projecte d'espectacle que narra fets a través de diàlegs i acotacions, destinat a ser representat davant d'un públic.
• Doble Dimensió:
  • Literària: El text escrit.
  • Escenificada: La representació en escena.

2. Elements del Text Teatral

• Text Dialogat: Recull les intervencions orals dels personatges, encapçalades pel seu nom.
• Acotacions (Didascàlies): Instruccions de l'autor sobre escenografia, interpretació, etc. Es presenten en cursiva o entre parèntesis.

3. Estructura del Text Teatral

• Actes: Parts en què es divideix l'obra.
  • Escenes: Subdivisions dins dels actes, que canvien amb l'entrada o sortida de personatges.
• Estructura Típica:
  • 1r Acte: Plantejament (introducció de personatges i situació inicial).
  • 2n Acte: Nus (complicació del conflicte).
  • 3r Acte: Desenllaç (resolució del conflicte).

4. Personatges

• Protagonista: Personatge principal que articula l'obra.
• Antagonista: Personatge que s'oposa al protagonista.
• Col·laborador: Personatge secundari que ajuda el protagonista.
• Decoratiu o d'Episodi: Personatge sense paper en l'acció principal, però que aporta versemblança.
• Col·lectiu: Representació d'un grup o comunitat.
• Simbòlic: Personatge que representa un concepte abstracte.

5. Modes d'Expressió del Llenguatge Dramàtic

• Diàleg: Conversa entre personatges, que pot incloure estil directe o indirecte.
• Monòleg: Discurs d'un personatge sense resposta, que revela la seva consciència interna.
  • Tipus de monòlegs:
    • Líric: Expressa emocions.
    • Tècnic: Explica fets passats.
    • Reflexiu: Meditacions sobre temes de l'obra.
    • Apart: Comentaris que només sent el públic.

6. Classificació dels Principals Gèneres Teatrals

• Teatre Culte:
  • Tragèdia: Personatges nobles que lluiten contra el destí, provocant catarsi.
  • Comèdia: Personatges vulgars, amb final feliç, que reflecteixen la vida quotidiana.
  • Drama: Combina elements de tragèdia i comèdia, amb temes realistes.
• Teatre Popular:
  • Entremès: Obres breus que es representen entre actes d'una comèdia.
  • Sainet: Evolució de l'entremès, amb un llenguatge més elaborat.
  • Farsa: Exageració de fets quotidians per produir un efecte grotesc.
• Mim i Pantomima: Gènere mut que expressa històries a través de gestos i expressions.
• Teatre Religiós:
  • Misteri: Representacions religioses que adoctrinen el públic.
  • Miracle: Representacions de miracles atribuïts a figures religioses.
  • Moralitat: Representacions al·legòriques sobre la salvació de l'home.

Fonètica

Bilabials

• [p] - Oclusiva, Sorda
• [b] - Oclusiva, Sonora
• [m] - Nasal, Sonora

Labiodentals

• [f] - Fricativa, Sorda
• [v] - Fricativa, Sonora

Alveolars

• [t] - Oclusiva, Sorda
• [d] - Oclusiva, Sonora
• [n] - Nasal, Sonora
• [s] - Fricativa, Sorda
• [z] - Fricativa, Sonora

Palatals

• [ʎ] - Lateral, Sonora
• [ɲ] - Nasal, Sonora

Velars

• [k] - Oclusiva, Sorda
• [g] - Oclusiva, Sonora

Text Narratiu

1. Característiques del Gènere Narratiu

• Text narratiu: Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors, situat en un context fictici.
• Conflicte: Presenta la història del conflicte d'un personatge, que cal afrontar i resoldre.
• Versemblança: El lector busca la versemblança, no la veritat.

2. Tècniques Narratives

• Descripció: Caracteritza personatges i elements ambientals.
• Diàleg: Introdueix la veu dels personatges.
• Narració: Exposa fets i esdeveniments de manera dinàmica.

Estils Narratius

• Estil directe: Veu del personatge reproduïda directament (diàlegs, monòlegs).
• Estil indirecte: Veu del personatge mediada per un narrador (discurs narrat).
• Estil indirecte lliure: Veu del personatge inserida en el discurs del narrador.

Tensions Narratives

• Tensió narrativa: Evolució de l'interès argumental (lineal o gradual).
• En Clímax: Punt més interessant de l'argument.

3. Estructura de la Trama

• Tipus de trama:
  • Lineal: Successió ordenada de fets.
  • Convergent: Elements que es concentren en un punt.
  • Concèntrica: Elements giren al voltant d'un nucli temàtic.
  • Caòtica: Sense pauta concreta.
  • Oberta: Sense conclusió clara.
• Estructura: Principi, nus i desenllaç (novel·les tancades) vs. episodis sense acció única (novel·les obertes).

4. Punt de Vista

• Focalització externa: Observació des d'un punt exterior.
• Focalització interna: Observació des d'un personatge.
  • Fixa: Sempre sobre el mateix personatge.
  • Variable: Sobre diversos personatges.

5. Narrador o Veu Narrativa

• Extern (heterodiegètic): No coincideix amb cap personatge (omniscient o observador).
• Intern (homodiegètic): Coincideix amb un personatge (protagonista o testimoni).

6. Personatges

• Principals: Intervenen intensament en l'acció (protagonista i antagonista).
• Secundaris: Intervenen poc o en pocs episodis.
• Plans: Caracterització esquemàtica, invariables.
• Rodons: Complexitat psicològica, evolucionen.

7. Temps

• Temps narratiu: Temps de la narració (passat, present, futur).
  • Lineal: Successió cronològica.
  • Acronològic: Desordre cronològic.
  • Retrospectiu: Evocació del passat.
• Temps històric: Època en què se situa l'acció.

8. Espai

• Espai: Marc ambiental on es mouen els personatges i transcorren els fets (real o imaginari).

9. Gèneres Narratius

• Conte: Narració breu, intensa, amb finalitat moralitzadora.
• Faula: Breu, amb animals com a protagonistes, ensenyament exemplar.
• Llegenda: Narració popular amb nucli temàtic històric reinterpretat.
• Novel·la: Gènere narratiu extens, amb conflictes humans.
  • Novel·la curta: Acció condensada, desenllaç únic.
  • Novel·la d'aprenentatge: Formació d'un personatge.
  • Novel·la d'aventures: Viatges i incidents agitats.
  • Novel·la de ciència-ficció: Exploració de possibles futurs.
  • Novel·la de costums: Representació de formes de vida.

Parells Mínims

• Enlloc / En lloc
  • Enlloc: significa "en cap lloc".
    • Exemple: "No el vaig trobar enlloc."
  • En lloc: significa "en comptes de".
    • Exemple: "Vaig triar això en lloc d’aquell."
• Perquè / Per què
  • Perquè: indica resposta o causa.
    • Exemple: "Ho faig perquè vull."
  • Per què: s'utilitza en preguntes o interrogatives indirectes.
    • Exemple: "Per què ho fas?"
• Perquè / Doncs
  • Perquè: indica causa.
    • Exemple: "No hi vaig perquè estava malalt."
  • Doncs: indica conseqüència o continuació.
    • Exemple: "Si ho saps, digues-m'ho, doncs!"
• Què / Que
  • Què: interrogatiu o exclamatiu.
    • Exemple: "Què fas?"
  • Que: conjunció.
    • Exemple: "Diu que vindrà."
• Arrel / Arran
  • Arrel: part subterrània d'una planta o causa.
    • Exemple: "L’arrel del problema."
  • Arran: a causa de, o molt a prop de.
    • Exemple: "Arran de la crisi…"
• Tot i que / Tot i
  • Tot i que: significa "malgrat que".
    • Exemple: "Tot i que plovia, vam sortir."
  • Tot i: equival a "malgrat".
    • Exemple: "Tot i la pluja, vam sortir."
• De què / Que
  • De què: quan el verb o l’expressió requereix una preposició.
    • Exemple: "Parla de què vol fer."
  • Que: no requereix preposició.
    • Exemple: "Diu que vol venir."
• Quan / Quant
  • Quan: referència al temps.
    • Exemple: "Quan arribaràs?"
  • Quant: referència a quantitat.
    • Exemple: "Quant costa?"
• Amunt / A dalt
  • Amunt: direcció cap a la part superior.
    • Exemple: "Puja amunt!"
  • A dalt: ubicació fixa a una part elevada.
    • Exemple: "Ell és a dalt de tot."
• Avall / A baix
  • Avall: moviment cap a la part inferior.
    • Exemple: "Baixa avall!"
  • A baix: ubicació fixa a una part inferior.
    • Exemple: "És a baix."
• A baix / Sota
  • A baix: lloc inferior però visible.
    • Exemple: "La sabata és a baix."
  • Sota: indica que una cosa està coberta per una altra.
    • Exemple: "El gat és sota la taula."
• Sinó / Si no
  • Sinó: equival a "al contrari" o "excepte".
    • Exemple: "No és blanc, sinó negre."
  • Si no: condició negativa.
    • Exemple: "Si no estudies, suspendràs."
• Alhora / A l’hora
  • Alhora: simultaneïtat.
    • Exemple: "Van parlar tots alhora."
  • A l’hora: referència a una hora determinada.
    • Exemple: "Arriba a l’hora acordada."
• Aleshores / A les hores
  • Aleshores: significa "en aquell moment".
    • Exemple: "Aleshores ho vaig entendre."
  • A les hores: referència horària.
    • Exemple: "Va arribar a les quatre hores."
• Conte / Comte
  • Conte: narració breu.
    • Exemple: "M’explicava un conte."
  • Comte: títol nobiliari.
    • Exemple: "El comte va assistir a la reunió."