Guia Completa de Conceptes Clau en Treball Social, Sanitat i Justícia

Què és l'Ingrés Mínim Vital (IMV)?

És una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos bàsics per a cobrir les seves necessitats bàsiques (Llei 20/2020, de 29 de maig). Lluita contra la pobresa extrema. Es configura com un dret subjectiu a una prestació.

Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC)

L’IRSC és l’indicador que estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i que permet accedir a prestacions socials de caràcter econòmic. Es fixa periòdicament mitjançant les lleis de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Mentre no s'aprovi la llei de pressupostos, per a l'exercici 2025, des de l'1 de gener del 2025 el valor de l'IRSC és de 778,49 euros mensuals.

Pensió No Contributiva (PNC) d'Invalidesa

Pensió No Contributiva per a persones de 18 a 65 anys amb una discapacitat permanent igual o superior al 65%, sigui física, psíquica o sensorial, i que es troben en situació de necessitat econòmica. En fer 65 anys, la persona comença a percebre la PNC de jubilació en substitució de la d’invalidesa.

Què és la Renda Bàsica Universal (RBU)?

La RBU és una assignació monetària que presenta les següents característiques:

• És individual (no està vinculada a una llar/unitat familiar).
• És incondicional, ja que la persona receptora no ha de presentar cap requisit econòmic o social per rebre-la (però ha de tenir la residència acreditada).
• És universal (no s'adreça a un col·lectiu específic).
• És regular (és mensual).

Per tant, la RBU no es pot demanar. Les persones que hagin estat escollides per poder participar rebran una comunicació detallant com fer la sol·licitud de participació. La quantia ha de ser suficient per cobrir les necessitats materials considerades elementals dels ciutadans/es per així promoure la seva llibertat real a l’hora de decidir sobre les seves pròpies vides.

Accés al Treball Social en l'Àmbit Hospitalari

L'accés al treball social en un àmbit hospitalari es pot donar per:

• Petició/demanda del malalt o la família.
• Iniciativa del Treballador Social (TS).
• Recomanació d’un professional sanitari.
• Mandat protocol·lari.

Estructura del Sistema Sanitari i Centres d'Atenció

Atenció Primària (CAP)

El CAP (Centre d'Atenció Primària) és el primer punt d’accés presencial al sistema sanitari públic. A partir d’aquí es deriva a altres serveis. Cal anar-hi quan es té un problema de salut o quan es vol prevenir alguna malaltia. Ofereix:

• Diagnòstic i atenció als principals problemes de salut.
• Assistència sanitària i social.
• Serveis de promoció de la salut, d'atenció preventiva, curativa i rehabilitadora.
• Servei d'atenció a domicili.
• Atenció urgent o continuada.
• Atenció a la salut sexual i reproductiva.

Els serveis d’atenció primària formen part de la Cartera Comuna Bàsica (serveis assistencials coberts per finançament públic).

La Xarxa d’Atenció Primària es compon de:

• Àrea Bàsica de Salut (ABS): Unitat territorial.
• CAP: Centre d'Atenció Primària.
• Equip d’Atenció Primària (EAP): Professionals d’una ABS.
• Serveis: Promoció, prevenció, atenció primària (serveis assistencials) i atenció continuada (fora horari estàndard).

CSMA: Centre de Salut Mental d’Adults

La derivació és des del CAP i els centres estan determinats per zona geogràfica. Es fa prevenció de la malaltia, valoració, diagnòstic, seguiment i tractament.

CUAP: Centre d’Urgències d’Atenció Primària

Resol els problemes de salut urgents de baixa i mitjana complexitat. Poden fer analítiques i radiografies i obren les 24 hores.

CSMIJ: Salut Mental Infantil i Juvenil

Realitza funcions d’atenció especialitzada a la salut mental i d’assistència psiquiàtrica en règim ambulatori. Està format per un conjunt multiprofessional de metges-psiquiatres, psicòlegs, diplomats en infermeria, diplomats en treball social i personal administratiu que garanteixen una atenció professional, confidencial i personalitzada.

Carta de Drets i Deures dels Pacients

Drets

• Rebre una atenció sanitària equitativa.
• Protecció i promoció de la salut i prevenció de la malaltia.
• Seguretat ambiental i alimentària i un entorn físic, social i comunitari segur. Responsabilitat pública.
• Conèixer la situació ambiental.
• Accés als serveis i prestacions / Una segona opinió.
• Atenció en temps adequat (criteris clínics).
• Conèixer i identificar els professionals.
• Preservar la nostra privacitat i intimitat en l’atenció.
• Dret a ser informat comprensiblement i dret a no rebre informació. Decidir a qui s’informa.
• Rebre una atenció eficaç, eficient, accessible, equitativa i segura.

Deures

• Respecte i no discriminació vers els professionals.
• Respecte i no discriminació vers altres persones.
• Contribuir a la cura i la millora del nostre entorn.
• Vetllar per la nostra salut i la de les persones que estan sota la nostra responsabilitat.
• Responsabilitat en la utilització de les instal·lacions i els serveis sanitaris.
• Respectar els horaris de programació i comunicar la no assistència.
• Respectar la intimitat i la confidencialitat de terceres persones.

Programes d’Atenció Domiciliària - Equips de Suport (PADES)

Servei sociosanitari que atén malalts en fase terminal en atenció pal·liativa o hospitalària. L'objectiu és contribuir en la millora de la qualitat assistencial, oferir atenció continuada a la comunitat, ser un element de suport per als professionals de l’atenció primària i de les unitats bàsiques d’assistència social i servir de connexió entre els diferents recursos assistencials.

Els professionals que formen part d'un PADES són, com a mínim: 1 metge, 2/3 infermeres i 1 Treballador Social (TS). Realitzen atenció directa especialitzada als pacients a petició dels professionals d’atenció primària sanitària i social.

Què s'entén per Habitatge Digne?

El dret a un habitatge digne i adequat és un dels drets econòmics, socials i culturals que afecten de manera decisiva les condicions d’igualtat social. L’article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i adequat. Es considera digne aquell que no representa més d’un 30% dels ingressos totals de la unitat familiar.

Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EIAP)

Servei de suport i assessorament psicopedagògic i social als centres educatius i a la comunitat educativa. Desenvolupen les seves actuacions en els centres educatius i en el seu entorn amb estreta col·laboració amb els altres serveis i professorat del sector.

Està format per:

• Psicopedagogs/es
• Treball Social
• Fisioterapeutes

Legislació Educativa Actual: LOMLOE

En vigor està la LOMLOE (Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació). Aquesta introdueix importants canvis en el sistema educatiu espanyol en comparació amb la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), aprovada el 2013. La LOMCE es basava en una concepció i model individualista i diferenciador, centrat en resultats i no en estratègies d’aprenentatge.

Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)

Les NESE són les Necessitats Específiques de Suport Educatiu. Les NESE A són ateses principalment per psicopedagogs i les NESE B per treball social.

Unitat d’Escolarització Compartida (UEC)

La UEC és una Unitat d’Escolarització Compartida. El perfil d’alumnat és de 14 a 16 anys amb un alt grau d’absentisme escolar o gran dificultat per seguir els continguts. L'objectiu és obtenir l'ESO facilitant-los un contingut adaptat. Exemples d'alumnat: per trastorn de conducta, falta de vinculació amb el centre, predelinqüència des de justícia.

Justícia i Sistema Penitenciari

Centre d’Iniciatives per a la Reinserció Sociolaboral (CIRE)

El CIRE és l'empresa pública que busca els treballs i dona sortida als productes en l’àmbit penal. El centre s’encarrega del tema laboral dels interns i una empresa subcontractada organitza i recull el tema laboral dins la presó.

Competències en Matèria de Justícia

Les competències en matèria de justícia pel que fa a l’àmbit penal són estatals. L’administració catalana no pot dir què és delicte o no. Pel que fa a la gestió penitenciària, en canvi, té plenes competències.

Les competències són estatals o nacionals, és a dir, l’administració catalana (Generalitat) no pot dir què és delicte i què no. Pel que fa a l’administració penitenciària (gestió, organització), l’administració catalana sí que té competència. Catalunya té competències pel que fa a la contractació de personal que no siguin JUTGES, FISCALS i SECRETARIS JUDICIALS (el Tribunal, que els paga l’Estat). La Generalitat s’ocupa de pagar els Equips d’Assessorament Tècnic (EAT), formats per Treballadors Socials Pèrits i Psicòlegs. Aquest és un servei públic que només investiga per donar informació quan el jutge ho demani.

Programes d'Intervenció en Centres Penitenciaris

• DAE: Programa de drogodependències (comunitat terapèutica intra, derivació individual).
• CAS: Programa intensiu.
• PIX: Programa de reducció de danys (metadona).
• SAC: Programa d’intervenció per a agressors sexuals.
• DEVI: Programa per a delinqüents violents.
• VIDO: Programa per a violència domèstica (dones víctimes de violència).
• CONTE: Delictes de conducció temerària.
• Programa motivacional i Mobilitat segura.

Legislació Penitenciària i Penal

• Llei Orgànica General Penitenciària (LOGP) de 1979: Art 1: Les institucions penitenciàries tenen com a primordial la reeducació i la reinserció social, així com la retenció i custòdia de detinguts, presos i penats. Igualment, tenen al seu càrrec una labor assistencial i d’ajuda per a interns i alliberats.
• Codi Penal Vigent: Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Lleis penals que permeten desenvolupar una política criminal adequada en un estat social i democràtic de dret.

Organigrama Judicial i del Departament de Justícia

Departament de Justícia: Conseller → Secretaris → Direccions Generals.

Jerarquia Judicial: Jutjats de Pau → Jutjats → Audiències Provincials → Tribunal Superior de Justícia → Audiència Nacional → Tribunal Suprem.

Tipus de Centres Penitenciaris

1. Preventius

2. De Compliment:

• Ordinaris.
• Tancats.
• Oberts:
  • Centres d’inserció social.
  • Seccions obertes.
  • Unitats dependents.
• Altres tipus:
  • Establiments o departaments mixtos.
  • Departaments de joves.
  • Establiments o unitats psiquiàtriques.
  • Unitats extrapenitenciàries.

Graus Penitenciaris

2n GRAU (Ordinari): Dirigit a penats sense classificar, detinguts o presos preventius amb circumstàncies personals i penitenciàries de convivència normal.

3r GRAU (Obert): Dirigit a interns que per circumstàncies personals i penitenciàries estan capacitats per dur a terme un règim de vida en semillibertat. És el pas previ a la llibertat condicional. El compliment es fa en centres oberts o d’inserció social, seccions obertes (establiment penitenciari), unitats dependents (fora establiment) i pisos terapèutics.

1r GRAU (Tancat): Dirigit a subjectes extremadament perillosos o manifestament inadaptats. Factors considerats: naturalesa dels delictes comesos, historial delictiu o personalitat agressiva, violenta i antisocial. El compliment es fa en cel·les individuals, amb limitació d’activitats i major nivell de control i vigilància.

Funcions del Treball Social Penitenciari

El Treball Social (TS) en presó s’ocupa tant de les víctimes com dels infractors, per tant, tindria lloc en tots els jutjats perquè les seves funcions ho permeten. Les tasques principals són:

• Reduir els factors de risc que poden influir en l’aplicació de la llibertat definitiva.
• Reduir l’impacte resultant de l’ingrés a presó.
• Mantenir el contacte amb la família del penat i fer de pont de la seva realitat amb l’exterior.

El Paper del Treballador Social (Abans i Després de Presó)

• Abans d’entrar a presó: Acompanyar la persona en la situació difícil. El TS és el nexe (contacte) entre dins i fora.
• Després de sortir de presó: Quan la persona ha de sortir, el Pla de Treball l'lidera el/la TS. També pot derivar el cas a Serveis Socials Bàsics (SSB) i/o Serveis Socials Especialitzats (SSE) com CAS, CSMA, Salut, i coordinar-se amb molts serveis especialitzats.

Classificació dels Delictes del Codi Penal

• Greus: Presó de més de 5 anys, prohibicions específiques (segons període).
• Menys Greus: Presó de 3 mesos fins a 5 anys, prohibicions específiques, multa, arrest, Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC).
• Lleus: Prohibicions específiques, multa, arrest, Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC). Privació del dret a conduir i inhabilitació de la professió (3 mesos - 1 any).

Treball Social i Delinqüència Juvenil

Definició: Ús intencional de la força física o el poder per amenaçar o danyar a altres per part de joves de 10 a 24 anys. Pot incloure baralles, bullying, amenaces amb armes i violència relacionada amb bandes. Un jove pot estar implicat en violència juvenil com a víctima, agressor o testimoni.

Estratègies de prevenció de violència (model de triangle):

1. Primer nivell: Prevenir la delinqüència i la violència (a tota la comunitat).
2. Segon nivell: Reduir el nivell de risc d’un individu abordant els factors de risc i de protecció.
3. Tercer nivell: Revertir el comportament delictiu o violent dels individus, reduint la reincidència.

Procés de Reinserció Penitenciària

L’estada penitenciària i la rehabilitació segueixen aquest procés:

1. Ingrés.
2. Anàlisi i detecció de dèficits i necessitats.
3. Disseny de programa de treball.
4. Classificació inicial.
5. Aplicació de la intervenció (procés de rehabilitació i inserció comença aquí).
6. Avaluació i revisió de la classificació.
7. 3r Grau.
8. Llibertat condicional.
9. Llibertat definitiva.

Funcions del Treball Social en l'Àmbit de Menors (Víctimes i Infractors)

• Propiciar la reflexió del menor o el jove sobre la seva situació personal i sobre el procediment judicial en què es troba, així com la col·laboració dels pares o els representants legals.
• Orientar el menor o el jove i els seus pares o els representants legals, sobre la seva situació personal, informar-lo dels recursos comunitaris i, si és del seu interès, derivar-lo al servei més adequat.
• Atendre les víctimes dels menors infractors per tal de disminuir l’impacte de la victimització primària i secundària que pateixen.

Accés a la Justícia Gratuïta per a Persones amb Baixos Recursos

Si la persona no té prou recursos i es troba dins d'un procediment judicial, té dret a la defensa i a la representació gratuïtes. Aquesta assistència la presten els col·legis d'advocats i procuradors a través del servei d'orientació jurídica i el torn d'ofici.