Guia Completa: Conceptes Financers, Estratègia Empresarial i Ètica Utilitarista de Mill
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 402,33 KB
Conceptes Financers Fonamentals
Variació d’existències de productes acabats i en curs (finals) (creditor normal) i deutor (-). Proveïments (matèries primeres) (saldo creditor - / saldo deutor +).
Fons de Maniobra
Fons de maniobra (actiu corrent - passiu corrent) = és un indicador financer que mesura la capacitat d'una empresa per fer front a les obligacions a curt termini amb els actius més líquids, és a dir, amb un període inferior als 12 mesos.
Pay-Back
Pay-Back = És un mètode estàtic financer que permet determinar el termini que trigarà una empresa a recuperar el capital que invertirà en un projecte. No té en compte el canvi de valor dels diners durant els anys.
TIR (Taxa Interna de Retorn)
TIR = És un mètode dinàmic que calcula la taxa de retorn (rendibilitat) que generarà una inversió. És el percentatge d'ingressos o pèrdues que s'obté com a conseqüència d'una inversió.
VAN (Valor Actual Net)
VAN = És un mètode dinàmic que consisteix a actualitzar els fluxos nets de caixa de cada any al moment actual, de manera que s’obtingui el valor del capital al principi. Gràcies a aquest mètode, les inversions es poden ordenar en funció de la rendibilitat.
Models Estratègics Empresarials
Matriu ERIC
La matriu ERIC té l’objectiu de plantejar accions a una empresa que li permetin diferenciar-se de la resta.
Exemple:
- E (Eliminar) → eliminar el servei de menjar i beguda al vol va permetre disminuir el preu del viatge.
- R (Reduir) → reduir les dimensions de l’equipatge que pot portar cada passatger.
- I (Incrementar) → Incrementar els vols a ciutats mitjanes on no operen grans aerolínies.
- C (Crear) → Crear la possibilitat de facturar amb antelació.
Món VICA
El món VICA fa referència a aquest ritme de canvis constants i temps difícils que envolta el context dels negocis i que podem descriure com a:
- Volàtil: l’entorn canvia amb facilitat i de manera poc previsible.
- Incert: els mètodes tradicionals ja no són suficients per prendre decisions.
- Complex: s’ha d’anar canviant la feina i anar adaptant-la a tecnologies innovadores.
- Ambigu: a causa del canvi, la falta de seguretat i les novetats sorgeixen contradiccions.
Personalització:
Les empreses adapten els seus productes i serveis segons els interessos i preferències dels clients, utilitzant dades com l’edat, gustos o historial de navegació. Això substitueix el màrqueting massiu tradicional.
Participació:
Els clients tenen un paper actiu en el desenvolupament de productes mitjançant comunitats virtuals on poden opinar, suggerir millores i fer recomanacions, ajudant així les empreses a entendre millor les seves necessitats.
Persona a persona (Peer to Peer):
Les opinions d’amics, familiars o altres usuaris són més influents que la publicitat tradicional. Les xarxes socials tenen un paper clau, ja que permeten compartir recomanacions en temps real.
Predicció de models (Predictive Modelling):
Les empreses analitzen el comportament dels usuaris a Internet per dissenyar estratègies personalitzades i predir els interessos futurs mitjançant dades i mètriques digitals.
L'Utilitarisme de John Stuart Mill
El Principi d’Utilitat
Aquest és el nucli de la teoria de Mill:
L’utilitarisme és una teoria ètica que diu que una acció és bona o dolenta segons les seves conseqüències. Aquesta teoria pertany a l’ètica teleològica (material).
Finalitat última: aconseguir la felicitat per al màxim nombre de persones. Aquesta felicitat s’entén com a plaer i absència de dolor.
- FELICITAT: plaer i absència de dolor.
- INFELICITAT: dolor i absència de plaer.
Això vol dir que:
- Una acció és bona si porta a la felicitat.
- Una acció és dolenta si porta a la infelicitat.
- La utilitat és, doncs, el criteri per a diferenciar entre el bé i el mal.
La Felicitat General
"Una acció és moralment correcta si promou la major felicitat per al major nombre de persones."
Això significa que no has de pensar només en la teva felicitat individual, sinó en el bé comú.
El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, doncs, sinó al major grau de felicitat total o col·lectiva.
Què entén Mill per Felicitat?
La felicitat s’entén com a bé comú i aporta benefici general.
Però no tots els plaers són iguals. Aquí Mill introdueix una idea nova respecte a Jeremy Bentham:
- Plaers superiors (intel·lectuals): són més elevats, estimulen la ment, els sentiments i la imaginació.
- Plaers inferiors (sensorials): són plaers bàsics (menjar, beure, descansar) i són menys desitjables.
Mill diu que els plaers superiors són més importants, encara que de vegades costin més d’aconseguir.
Frase famosa de Mill: "És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet."
Això vol dir que és millor tenir plaers profunds i significatius, encara que no sempre siguin fàcils o còmodes.
Felicitat Individual vs. Felicitat Col·lectiva
Un dels punts clau de Mill és que no es tracta només de buscar la felicitat personal, sinó la felicitat col·lectiva.
Mill dirà que cal buscar l’equilibri. Per trobar aquest equilibri, cal prudència. Per trobar l’equilibri, Mill proposa la "regla d’or":
“Tracta els altres com t’agradaria que et tractessin a tu.”
L’educació i l’opinió pública són claus. L’objectiu és tenir persones amb capacitat d’harmonitzar la felicitat pròpia i la col·lectiva (regla d’or).
Motivacions per actuar moralment
Mill diu que les persones actuen bé per dues raons principals:
- Motivació externa: Premis i càstigs. Actuem bé perquè volem recompenses o evitem càstigs.
- Motivació interna: (la més important per a Mill) Consciència moral. Sentiment del deure, actuem correctament perquè sentim que és el correcte.
Aquest sentiment es forma amb l’educació i també progressivament amb l’experiència.
Es manifesta en forma de remordiment quan fracassa. Exemple: tornar una cartera que has trobat al carrer, encara que ningú et vegi, perquè saps que és el correcte.
Qualitat vs Quantitat de Plaer (Mill vs Bentham)
Bentham deia:
- El que importa és la quantitat de plaer.
- Més plaer = més felicitat.
Mill diu:
- No! No tot és qüestió de quantitat. El que importa és la qualitat del plaer.
- Més plaer no significa necessàriament més felicitat.
Exemple:
- Plaer inferior (quantitat): menjar moltes llaminadures. Això et fa feliç un moment, però no et dóna una felicitat profunda.
- Plaer superior (qualitat): llegir un llibre que t’agrada molt, tenir una conversa profunda amb un amic, o ajudar algú que ho necessita. Potser no és tan "divertit" com menjar dolços, però et fa sentir bé d’una manera més significativa.
Frase clau de Mill: "El veritable plaer no rau a tenir més, sinó a ser millor."
Distinció Acontentament / Felicitat
Mill diferencia dues coses:
- Acontentament (contentment): estar bé en un moment concret, com quan menges un gelat o guanyes un joc. És un plaer més superficial.
- Felicitat (happiness): sentir-te realment complet, en pau, amb un sentit a la vida. Això té a veure amb plaers superiors, com créixer com a persona o tenir relacions valuoses.
Exemple:
Acontentament: estar còmode al sofà veient sèries tot el dia.
Felicitat: sentir-te orgullós després d’haver acabat un projecte difícil o haver ajudat algú.
Mill diu que la felicitat autèntica és col·lectiva, no només personal.
Només es pot ser plenament feliç si es conviu amb persones que també ho són (Goig solidari).
Virtut, Diners, Poder i Fama
Mill explica que hi ha coses que comencen sent mitjans per aconseguir la felicitat, però que la gent sovint les confon i les converteix en el seu objectiu final.
Exemples:
- Diners: al principi vols diners per comprar coses que et fan feliç. Però hi ha gent que acumula diners només per tenir-ne més, oblidant el seu veritable propòsit.
- Fama/Poder: algú vol poder per fer el bé, però acaba volent poder només per tenir-lo.
La virtut (ser una bona persona) és diferent. Fins i tot si es converteix en un objectiu final, això no és dolent perquè la virtut sempre beneficia la societat.
Resum:
- Virtut = bona per si mateixa.
- Diners/poder/fama = poden ser perillosos si es converteixen en el fi en lloc d’un mitjà.
La Prova del Principi d’Utilitat
Mill es pregunta: "Com sabem que la felicitat és el que hem de desitjar?"
Ell respon que no cal una teoria complicada. Només cal observar:
- Tothom vol ser feliç.
- Si tothom desitja la felicitat, això prova que la felicitat és el fi últim de la vida.
Exemple: Si observes un grup de persones, veuràs que totes busquen ser felices d’alguna manera (amistat, èxit, amor, tranquil·litat...).
Dues Objeccions
Hi ha dues possibles objeccions als plantejaments de Mill pel que fa a la felicitat:
Per una banda, es podria afirmar que la felicitat és inassolible de forma contínua (es poden tenir moments feliços) i que, per tant, és absurd considerar-la com el fi racional de la vida.
Les persones poden viure sense la felicitat i desitjar, per exemple, la virtut (ser bona persona) abans que la felicitat.
Mill respon a la primera objecció limitant el concepte de felicitat a allò que la vida pot donar.
A la segona objecció, Mill respon que la virtut és també objecte del desig i, per tant, una part de la felicitat.
Comparació: Ètica de Kant vs. Ètica de Mill
| Aspecte | Immanuel Kant (Ètica Deontològica - Formal) | John Stuart Mill (Utilitarisme - Ètica Teleològica) |
|---|---|---|
| Tipus d’Ètica | Ètica formal (deontològica): basada en el deure i la intenció moral. | Ètica material (teleològica): basada en les conseqüències i la utilitat. |
| Criteri de Moralitat | Imperatiu categòric: actuar segons màximes que puguin esdevenir lleis universals. | Principi d’utilitat: una acció és bona si promou la major felicitat per al major nombre de persones. |
| Objectiu Final | Compliment del deure: actuar per respecte a la llei moral, independentment de les conseqüències. | Felicitat col·lectiva: aconseguir el màxim plaer i la mínima absència de dolor per al màxim de persones. |
| Concepció de la Felicitat | No és l'objectiu de l'ètica; el que importa és el deure. | La felicitat (plaer i absència de dolor) és el bé suprem i l'objectiu de la vida. |
| Importància de les Conseqüències | Irrellevants: l'acció es jutja per la intenció i la conformitat amb el deure. | Essencials: el valor moral depèn de les conseqüències per a la felicitat. |
| Autonomia de la Voluntat | Autonomia: la voluntat és guiada per la raó i principis universals. | La felicitat personal depèn de la capacitat de considerar el bé comú, amb ajuda de l’educació i la societat. |
| Principi Fonamental | “Actua de tal manera que la teva màxima pugui ser una llei universal.” | “La millor acció és la que produeix la màxima felicitat per al màxim de persones.” |
| Visió de l’ésser humà | L'ésser humà és un fi en si mateix, mai un mitjà per a un altre fi. | L’ésser humà és part d’un conjunt social i la seva felicitat depèn del benestar col·lectiu. |
| Motivacions per Actuar Moralment | Consciència moral: actuar per deure i respecte a la llei moral. | Motivació interna (consciència moral) i externa (premis/càstigs). |
| Tipus de Plaer (vs Bentham) | No prioritza el plaer com a criteri moral. | Plaers superiors (intel·lectuals) i inferiors (sensorials); la qualitat és més important que la quantitat. |
| Exemple Típic | No mentir mai: encara que pugui salvar una vida, mentir no seria moral perquè contradiu el deure universal. | Mentir si cal: si mentir pot salvar una vida i genera més felicitat global, és moralment correcte. |
| Objeccions a la Teoria | Massa rígida, no té en compte les conseqüències reals de les accions. Pot portar a conflictes de deures. | La felicitat pot ser inassolible o no l'objectiu principal; Mill respon que la felicitat inclou la virtut. Pot justificar accions injustes per a la majoria. |