Guia Completa de Conceptes Urbanístics: De la Ciutat Global al Planejament del Sòl

Urbanització: Concepte i Abast

Urbanització: Fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada i els modes de vida urbans es fan extensius en grans àrees.

Eixamples Urbans: Creixement Industrial

Eixamples urbans: Creixement de les ciutats en època industrial.

Especialització Interna Urbana

Especialització Interna en un nucli urbà: Hi ha carrers urbans on predomina una activitat concreta (finances, comerç, etc.).

Diferències en el Procés d'Urbanització Global

Quina diferència existeix entre el procés d’urbanització a Europa i el produït a Àsia, Àfrica i el Sud d’Amèrica?:

• Europa i Amèrica del Nord: S’industrialitza i després creix la població urbana.
• Àsia i Àfrica: Creix la població urbana i després es desenvolupa la mineria, la indústria i els serveis.

Funció Administrativa i de Serveis de les Ciutats

Què en saps de la funció administrativa i de serveis de les ciutats?: És una característica de les ciutats que presten serveis (sanitaris, financers, etc.). Se situen en: zones més cèntriques de les ciutats, barris més antics, zones de la perifèria urbana, ben comunicades amb la resta de la ciutat.

Gentrificació: Transformació Urbana

Gentrificació: Procés de transformació d'àrees urbanes degradades que es converteixen en barris de classes mitjanes o altes.

Àrees Suburbanes: Característiques

Àrees Suburbanes: Barris ben planificats amb zones verdes, ben comunicats amb carreteres i autopistes, amb fàcil accés a grans superfícies comercials.

Parcs Tecnològics: Innovació i Coneixement

Parcs Tecnològics: Espai on es gestiona el flux de coneixement entre empreses i institucions.

Evolució Urbanística dels Centres Històrics

Descriure l’evolució urbanística dels cascs antics de les ciutats: Han evolucionat des d’una estructura orgànica i compacta amb carrers estrets i muralles, fins a una modernització amb la creació de noves infraestructures per afrontar el creixement urbà.

Criteris per a una Xarxa Urbana Integrada

Quins criteris tenim en compte per establir l’existència d’una xarxa o sistema urbà entre diverses poblacions?: Mobilitat i intercanvis de tota mena (persones, vehicles, etc.).

Quan podem dir que una xarxa urbana està ben integrada?: Quan entre els seus nuclis hi hagi una important circulació i intercanvi d'elements de tota mena (persones, vehicles, etc.).

Ciutat Global: Influència Mundial

Ciutat Global: Una ciutat global és una ciutat que té una influència significativa en l'economia, la política, la cultura i la innovació a nivell mundial. Aquestes ciutats són nodes clau en la xarxa global de finances, comerç, transport i comunicacions.

Regions Urbanes: Característiques Clau

Dues característiques principals de les Regions Urbanes:

• Especialització dels nuclis urbans que la formen (industrials, comercials, etc.).
• Dependència entre nuclis i altres factors que augmenten el grau de desenvolupament.

Conurbació: Tipus de Regió Urbana

Conurbació: Tipus de regió urbana on no hi ha un nucli clarament predominant, sinó diversos nuclis d'importància similar.

Megalòpolis: Grans Regions Urbanes

Megalòpolis: Gran regió urbana amb conurbacions i regions metropolitanes, amb centenars de quilòmetres i més de 20 milions de persones.

Mancomunitats: Coordinació Municipal

Mancomunitats: Municipis on es coordinen per organitzar els serveis (transport, etc.).

Jerarquia del Sistema Urbà Català

Descriu la Jerarquització del Sistema Urbà Català: S'hi poden diferenciar 4 nivells que són:

• Regió metropolitana de Barcelona.
• Corona metropolitana.
• Ciutats d'influència supracomarcal.
• Ciutats comarcals i subcomarcals.

Transformacions Urbanes a Espanya (1960-Actualitat)

L’Estat espanyol ha estat objecte d’importants transformacions urbanes en les sis darreres dècades (des de 1960). Quines tres conseqüències ha tingut?:

• Consolidació d'eixos territorials (concentració de població i activitats econòmiques).
• Reforçament de la preeminència de set àrees metropolitanes principals.
• Bicefàlia del sistema urbà espanyol (Àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid).

Impacte de la Capitalitat de Madrid en el seu Desenvolupament

Que Madrid sigui la capital de l’estat espanyol en què afecta des del punt de vista del seu desenvolupament urbanístic?: Afecta perquè la seu del govern, el centre de decisions i la importància de les grans empreses atrauen la població i fan que el seu nucli urbà creixi.

Població Rural Dispersa: Definició

Població Rural Dispersa: Quan són cases aïllades o en diversos nuclis molt més petits escampats pel territori, és a dir, poc densos, i les activitats estan lligades a la producció agrària.

Ciutat Difusa: Creixement i Impacte

Ciutat Difusa: Són ciutats amb un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació, amb un consum molt elevat de recursos escassos com el sòl o l'aigua.

Espai Rururbà: Límits i Activitats

Espai Rururbà: Àrees on el límit entre allò que és rural i allò que és urbà no està gaire definit. Dedicats al sector primari i a activitats industrials i de serveis.

Lobby: Grups de Pressió

Lobby: Grup de pressió organitzat per influir sobre les administracions públiques i els seus membres, per tal que prenguin decisions favorables als interessos polítics o empresarials.

Àrea Urbana Funcional: Definició i Paràmetres

Àrea Urbana Funcional: Àrea d'influència d'una ciutat que l'envolta. Es defineix amb paràmetres com els motius de feina o d'estudi.

Jerarquia del Sistema Urbà Espanyol

• Àrees Metropolitanes Europees

  Inclouen Madrid i Barcelona, amb una població superior als 4.000.000 d'habitants. Són centres de gran rellevància a nivell europeu.

• Àrees Metropolitanes Estatals

  Comprenen ciutats com València, Sevilla i Bilbao, amb poblacions d'entre 700.000 i 1.500.000 habitants.

• Àrees Metropolitanes Regionals

  Inclouen àrees com Tarragona-Reus, La Corunya i Vigo, amb una població que varia entre 300.000 i 700.000 habitants.

• Ciutats Mitjanes

  Es refereix a capitals de província i altres ciutats amb poblacions d'entre 50.000 i 300.000 habitants.

• Ciutats Petites

  Abarquen capitals provincials de menor dimensió i centres d'àrees comercials, amb poblacions d'entre 10.000 i 50.000 habitants.

Xarxa Urbana Espanyola: Subsistemes Regionals

• Subsistema Atlàntic

  Ciutats de la Corunya, connecta amb el sistema urbà portuguès a través d'Oporto.

• Subsistema Cantàbric

  Cornisa Cantàbrica i sector nord, amb una articulació interna feble i influència de Bilbao.

• Subsistema Mediterrani

  El més important de la península per quantitat d'habitants, nombre de ciutats i densitat de població, amb connexió amb el sistema europeu i integrat dins de l'Arc Mediterrani.

• Subsistema Meridional

  Andalusia.

• Subsistema Central

  Àrea metropolitana de Madrid, la més important de la península. Ben estructurat a l'interior peninsular.

• Subsistema Canari

  Aïllament territorial, amb Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife.

Morfologia i Estructures Urbanes

• Morfologia Reticular

  Regular en forma de quadrícula, amb carrers que es creuen perpendicularment, habitual en la construcció d'eixamples urbans o ciutats noves.

• Morfologia Orgànica

  Es basa en l'adaptació de l'espai urbà a la topografia de l'emplaçament. Forma irregular per aprofitar al màxim les oportunitats que ofereix l'entorn.

• Morfologia Radial

  Organització de la xarxa viària a partir d'un punt central. Vies de circulació que connecten amb sectors urbans en sentit transversal (malla radiocèntrica).

• Morfologia Lineal

  Disposició de la xarxa viària i espais construïts al llarg d'un eix viari principal, que ordena l'espai de banda a banda.

Agents Urbans: Actors Clau en el Desenvolupament

• Propietaris del Sòl

  Primers agents urbans, fan que nous espais urbans es creïn en finques de la seva propietat per assolir guanys econòmics.

• Promotors, Immobiliaris i Entitats Financeres

  Se centren en la construcció, venda i lloguer d'habitatges, tant comercials com naus industrials, i en la concessió de préstecs.

• Organismes Públics (Ajuntaments, Governs Regionals o Estatals)

  Responsables de decidir els usos als quals es destinarà el sòl i l'orientació del creixement urbà.

• Ciutadans i Ciutadanes

  Influeixen en la formació de l'espai urbà perquè els usos del sòl puguin satisfer les necessitats col·lectives d'habitatge i serveis.

• Propietaris d'Empreses Industrials

  Influeixen en la transformació urbana quan prenen la decisió de traslladar les seves fàbriques de vells espais a nous espais de perifèria (polígons).

Planejament Urbanístic: Tipus de Sòl

• Sòl No Urbanitzable

  Ús rústic, forestal, de valor paisatgístic, agrícola de protecció, de protecció d'espais naturals i d'altres activitats que es poguessin autoritzar.

• Sòl Urbà

  Ús residencial, industrial i logístic, i de serveis propis del sector terciari.

• Sòl Urbà Consolidat

  Terreny urbà que té la condició de solar apte per a l'edificació.

• Sòl Urbanitzable

  Terrenys que el POUM considera necessaris per garantir el creixement de la població i l'activitat econòmica del territori.

• Sòl Urbanitzable Delimitat

  Sòl en què per al seu desenvolupament i transformació urbanística ha calgut l'aprovació d'un pla parcial urbanístic.