Guia Completa de Conflictes i Mediació: Tipus, Gestió i Habilitats

Què són els conflictes? Definició i abast

Els conflictes són situacions en què dues o més persones (o parts) entren en oposició o desacord a causa de la incompatibilitat entre els seus interessos, necessitats, desitjos o valors.

Tipus de conflictes: Classificació detallada

Segons la visibilitat

• Conflicte latent: Hi és sense que es manifesti clarament, ja que s’ignora, s’evita o es posposa.
• Conflicte manifest: Se’n reconeix l’existència i es fa públic. Aquest reconeixement és el primer pas per abordar-ne la resolució.
• Conflicte emmascarat: És un conflicte del qual només aflora una part, però que no es manifesta en tota la seva magnitud.
• Conflicte invisible: És un conflicte que, tot i que existeix, és difícil d’identificar.
• Conflicte endèmic: És un conflicte que s’ha enquistat. En conseqüència, les parts han assumit amb normalitat la impossibilitat o la manca de voluntat per resoldre’l.

Segons la relació

• Conflicte intrapersonal: És un conflicte d’origen intern (valors, circumstàncies íntimes, etc.). Sol generar ansietat, inestabilitat o desequilibri i, quan es manté un cert temps, pot causar trastorns psicològics.
• Conflicte interpersonal: Es produeix quan dues o més persones s’enfronten a propòsit d’una tercera, d’una idea o d’un bé que ambdues aspiren a aconseguir.

Segons el grup

• Conflicte intragrupal: Té lloc dins del mateix grup, en què un o més dels integrants ocasionen el conflicte.
• Conflicte intergrupal: És el conflicte que es genera entre grups dins d’una mateixa organització, com pot succeir entre diferents departaments.

En què consisteix la mediació? Rol del mediador

La mediació és una via de resolució de conflictes que es caracteritza per la participació d’una tercera part, neutral, que actua com a facilitadora de la comunicació i que ajuda a canalitzar els interessos de les parts en conflicte per assolir acords.

Conceptes clau i gestió de conflictes: Preguntes freqüents

1. Els conflictes són situacions:

Que, ben abordats, ofereixen oportunitats de transformació i millora.

2. L’existència de relacions humanes asimètriques, en les quals unes parts exerceixen el seu domini sobre unes altres que es troben en condicions desfavorables, genera conflictes:

Estructurals i de relacions de poder.

3. El conflicte latent és aquell que:

Existeix sense que es manifesti clarament.

4. Un conflicte que, encara que existeix, és difícil d’identificar, es denomina:

Conflicte invisible.

5. Un conflicte emmascarat és aquell que:

Només aflora una part, però no es manifesta en tota la seva magnitud.

6. Els conflictes intrapersonals:

Són conflictes d’origen intern (valors, circumstàncies íntimes, etc.).

7. El conflicte que es genera entre grups dins d’una mateixa organització s’anomena:

Conflicte intergrupal.

8. Els conflictes interpersonals:

Es produeixen quan dues o més persones s’enfronten a propòsit d’una tercera, d’una idea o d’un bé que ambdues aspiren a aconseguir.

9. Quina de les següents vies de gestió de conflictes és una via adversarial?

L’arbitratge.

10. Quina de les vies de gestió de conflictes no requereix la participació d’una tercera part?

La negociació dialogada.

11. Les vies de gestió de conflictes que requereixen un major desenvolupament de les habilitats socials són:

Les vies dialogades.

12. El primer pas per abordar un conflicte és:

Reconèixer-ne l'existència, així com la necessitat de solucionar-lo.

13. En un conflicte, «les posicions»:

Són el que cada part tracta d’aconseguir, representen «el què».

14. En un conflicte, «els interessos» són:

Les raons per les quals es desitja satisfer l’objectiu.

15. No és una actitud necessària per afrontar la gestió d’un conflicte:

L’evitació.

16. No és cert que en una negociació, com a tècnica de gestió de conflictes:

Pot requerir-se la participació d’una part imparcial per facilitar els acords.

17. En una estratègia cooperativa de gestió de conflictes:

Les parts treballaran per a la consecució de beneficis comuns i compartits.

18. La ZPA és:

L’espai de confluència d’interessos dins dels límits dels quals és possible aconseguir un acord.

19. És una habilitat per gestionar situacions tibants:

Saber explorar possibilitats d’acostaments i acords.

20. És una habilitat per gestionar les cessions:

Les tres opcions són certes.

21. No és una funció de la persona que actua com a mediadora:

Aconsellar sobre els acords més equitatius.

22. La mediació d’un conflicte en una disputa veïnal és:

Una mediació comunitària.

23. La mediació escolar és una estratègia especialment útil:

En els conflictes entre l’alumnat.

24. En un procés de mediació, les normes de funcionament i les bases del procés s’establiran en la fase de:

En una fase prèvia a l’inici de la mediació.

25. En un procés de mediació, els interessos que puguin satisfer una part sense danyar l’altra s’anomenen:

Interessos compartits.