Guia Completa del Modernisme Literari a Catalunya

El Modernisme Català: Poesia, Narrativa i Teatre

Poesia

Rebutjaven la tradició jocfloralesca anterior i proposaven una poesia sincera, amb un llenguatge real i actual, però depurat i culte. Adoptaren alguns corrents poètics de l'època com el parnassianisme (cura de la forma) i el simbolisme.

Narrativa

La novel·la modernista pretén reflectir el xoc emocional que sent l'artista en contacte amb la societat i la realitat. Utilitza un llenguatge estrany, visions subjectives i personatges singulars que simbolitzen les forces de la natura. Els escenaris són rurals, de caràcter pessimista, i els personatges, simbòlics. Un exemple destacat és La vida i mort de Jordi Farginals de Pau i Pagès.

Teatre

El teatre va sofrir una gran renovació i es convertí en un dels gèneres més característics del Modernisme. Es poden distingir dues tendències principals:

• Teatre regeneracionista: De caràcter social i d'idees.
• Teatre esteticista: Explora realitats transfigurades i simbòliques.

Autors Destacats del Modernisme

Santiago Rusiñol

Escriptor i pintor nascut a Barcelona, provinent d'una família de l'alta burgesia. Fou un capdavanter de la teoria de "l'art per l'art". Entre les seves obres destaca L'auca del senyor Esteve.

Joan Maragall

Llicenciat en dret, periodista al Diario de Barcelona i L'Avenç, poeta, assagista i traductor de poetes alemanys. La seva obra poètica és la més coherent i significativa del Modernisme. Es caracteritza per:

• L'ús espontani del llenguatge actual, sense arcaismes.
• Una actitud optimista i vitalista.

Obres destacades: L'Oda a Espanya i Visions i Cants.

Corrents Ideològics del Modernisme

Regeneracionisme

Els seus adeptes intentaven renovar la societat en què vivien mitjançant la cultura. Volien regenerar la població inculta divulgant la modernitat europea i tenien un compromís polític. Segueixen el model literari del noruec Ibsen, i l'artista representant d'aquest corrent és Joan Maragall.

Esteticisme

Veien la necessitat de canviar aspectes de la societat, però no ho creien possible i per això es distanciaven dels conflictes socials i menyspreaven el seu entorn. Com a conseqüència, utilitzaven l'art com a salvació individual. Les obres tenen valor per elles mateixes, és a dir, defensen "L'art per l'art". L'artista representant d'aquest corrent és Santiago Rusiñol. Consideraven necessari renovar la cultura catalana i modernitzar-la només des del punt de vista estètic, ni des del punt de vista polític ni social.