Guia Completa del Modernisme i Noucentisme Català: Art, Literatura i Pensament

El Modernisme a Catalunya: Orígens i influències

El Modernisme va sorgir a Catalunya en l'última dècada del S. XIX fins a la primera del S. XX. Aquest moviment volia construir una cultura nacional i oberta a Europa, en contraposició a la Renaixença.

Corrents europeus del Modernisme

Els modernismes europeus, procedents de França i Anglaterra, van ser:

• Prerafaelisme: Anglaterra, rebuig de la industrialització.
• Simbolisme: França, defensava la força suggestiva de la paraula.
• Decadentisme: França, buscava la transformació de la realitat en un món de bellesa ideal.
• Impressionisme: França, utilitzaven frases curtes però amb gran poder suggestiu.
• Vitalisme: Conjunt de doctrines filosòfiques caracteritzades per l'antinacionalisme i per l'afirmació del paper central que la vida individual humana té al món.

Espais de trobada i figures clau

Els modernistes es solien reunir en diferents llocs, com bars, per fer tertúlies, concerts i exposicions. Santiago Rusiñol era un modernista destacat que solia fer festes a la seva casa de Sitges, El Cau Ferrat, on convidava a tots els modernistes de l'època.

Les dues etapes del Modernisme

El Modernisme presenta dues etapes diferenciades:

• Combativa: Predomina l'esteticisme que s'amaga dins l'art perquè és rebutjat. En aquesta etapa, la ideologia modernista s'estendrà amb revistes com L'Avenç.
• Establerta: La burgesia l'acceptava. Predominen els regeneracionistes, que estan contents amb el seu art i volen canviar la societat amb aquest. La revista més important durant aquesta època és Joventut.

La poesia modernista: propostes i autors

La poesia modernista té dues propostes principals:

• Proposta espontaneista: No hi ha normes estrictes, és una expressió oberta i lliure. Té corrents vitalistes (valor de la vida) i regeneracionistes. Joan Maragall és considerat l'autor més important.
• Proposta formalista: Recupera el valor de la forma en la creació poètica i aspira a crear un llenguatge poètic més definit i formal. Segueix els models grecollatins. L'Escola Mallorquina és un gran exemple amb autors com Joan Alcover; aquesta escola fa un pas cap al Noucentisme.

La narrativa modernista: tipus i exemples

La narrativa modernista té tres tipus:

• Rural: Té lloc al camp, amb pagesos sotmesos al seu entorn. Exemple: Víctor Català.
• Costumista: Té lloc a la ciutat, on els personatges representen els ideals i els interessos de la burgesia. Exemple: Santiago Rusiñol.
• Decadentista: Visió molt pessimista, amb personatges turmentats. Exemple: Prudenci Bertrana.

El Noucentisme: un projecte de renovació

Després del Modernisme, entre 1906 i 1923, a Catalunya va néixer un moviment anomenat Noucentisme, en el qual polítics i intel·lectuals van començar un projecte de reformes l'objectiu del qual era crear una Catalunya culta i europea. Enric Prat de la Riba va ser el líder polític, Eugeni d'Ors l'ideòleg i Josep Carner el poeta més representatiu.

Objectius del Noucentisme

Els noucentistes volien:

• Crear una xarxa docent.
• Normativitzar la llengua catalana.
• Crear unes infraestructures culturals.

Pompeu Fabra i la normativització del català

Pompeu Fabra va ser qui va rebre l'encàrrec per part de l'Institut d'Estudis Catalans de normativitzar el català, ja que era la persona més preparada i amb una idea més clara, científica i moderna de com s'havia de fer aquesta tasca. Va crear el Diccionari General de la Llengua Catalana.

Eugeni d'Ors i l'ideari noucentista

Eugeni d'Ors va crear, a partir de les seves obres (les Glosses), un ideari noucentista amb aquests conceptes:

• Noucentisme: Fa referència a l'inici d'un segle.
• Classicisme: Volen recuperar la cultura i l'estètica clàssiques.
• Mediterranisme: La mar Mediterrània és un pont entre Catalunya i el món grecollatí.
• Civilisme: Ciutat: espai ideal.
• Imperialisme: Canviar la situació política i crear un estat modern.
• Arbitrarisme: Conreu de la poesia, l'harmonia i el seny estilitzats en la pintura, l'arquitectura...

Josep Carner i la poesia noucentista

Josep Carner va ser l'autor més important de la poesia de l'època. Els temes d'aquesta poesia, clarament reflectits en la seva obra, són:

• Natura ordenada i idealitzada (tant al camp com a la ciutat).
• El control dels sentiments.
• La ironia.