Guia Completa del Procés de Tall Tèxtil: Teixits, Punt i Pell

El Tall Tèxtil: Tipus de Materials i Procés

En el procés de confecció, el tall és una fase crucial que depèn en gran mesura del tipus de material amb què es treballa. A continuació, es detallen les característiques dels principals materials i els seus procediments de tall.

Teixit de Calada

Els teixits de calada són aquells formats per fils verticals (ordit) i fils horitzontals (trama) que s'entrellaçen per crear el teixit. El teixit de calada es desfila i es treballa amb màquina plana.

Gènere de Punt

El gènere de punt es caracteritza per la formació de malles a partir de fils. Es distingeixen dos tipus principals:

Punt per Trama

Són les malles formades per un sol fil que s'entrellaça amb si mateix.

Punt per Ordit

Està format per una sèrie de fils longitudinals que creen un ordit, similar al teixit a la plana, però que s'encreuen entre ells segons una trajectòria preestablerta.

El gènere de punt no es desfila i es confecciona amb màquines overlock i recobridora.

Pell i Cuir

El cuir és la pell de l'animal que ha estat adobada per mantenir-ne la conservació i les propietats. Cada pell és única en dimensions, formes i qualitat. El cuir no es desfila i es treballa amb màquina de triple arrossegament.

El Procés de Tall en Confecció

Fases del Procés de Tall

El procés de tall es divideix en diverses fases clau per garantir la precisió i l'eficiència en la producció de peces de roba.

1. Estendre: Consisteix a desplegar una o diverses fulles de teixit; la llargada del teixit ha de ser igual a la de la marcada, formant superposicions de capes (*matalàs*) sobre una taula de grans dimensions.
2. Marcar: Implica reproduir la marcada, prèviament estudiada, sobre el matalàs.
3. Tall: Aquesta fase inclou:
   • Trossejar: És el tall en bloc del conjunt de capes del matalàs, sense seguir els perfils dibuixats dels patrons, obtenint així petits matalassos de més fàcil manipulació.
   • Afinar: És el tall posterior al trossejat, seguint el perfil dels patrons.
   • Repàs de les peces tallades
   • Empaquetat

Procediment de Tall per a Teixits de Calada

Abans de realitzar el tall, cal comprovar que totes les peces del patró tinguin les especificacions necessàries:

1. Codi del model o referència
2. Nom del patró: Anomenar el patró segons la peça a la qual correspon (davant, darrere, coll, màniga...).
3. Talla: La talla correspon a les mides concretes. Es pot expressar segons les T.N.E. (Talles Normalitzades Espanyoles) o la U.N.E. (Una Norma Espanyola).
4. Número de components a tallar / Número total per peça: Cal anotar el número de components a tallar en relació amb el número total de components de la peça de roba. Especificar el número de peces a tallar i amb quin teixit.
5. Encarat: Posar la cara d'una cosa damunt o davant de la cara d'una altra. Exemple: "He encarat les mànigues del jersei i he vist que no són iguals."
6. Teixit: Teixit 1, teixit 2, folre, entretela... Normalment s'anota al costat del número de peces a tallar.
7. Doble o llom: Si algun costat del patró va doble o a llom, vol dir que el teixit es doblega i es tallen dues fulles de teixit.
8. Dret fil:
   • Direcció de tall: Indica en quina direcció hem de tallar el teixit: recte fil, a través o al biaix.
   
   • La direcció de l'ordit s'anomena recte fil o dret fil, segueix paral·lel al voraviu i és la direcció en què el teixit cedeix menys.
   • La direcció que segueix la trama s'anomena través i cedeix una mica més que al dret fil.
   • Seguint la direcció en diagonal respecte a l'ordit i a la trama, s'anomena biaix i és la direcció en què el teixit s'estira més.
   • Sentit de tall: Ve donat pel teixit. Per exemple, el vellut o la pana (amb pèl) són unidireccionals (no es poden capicular). En canvi, la batista de color llis és bidireccional (es pot capicular).
   
   • Apicular o capicular: Posar dues coses similars paral·lelament l'una al costat de l'altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem d'una ocupi la banda oposada d'aquella que ocupa l'extrem corresponent de l'altra.
   

Aploms i Senyals

Aploms:

Són senyals de coincidència perquè la peça tingui un bon caient.

Senyals:

Són punts de coincidència entre diferents components d'una peça. Hi ha dos tipus d'aploms i/o senyals:

• Piquets: Petits talls que es fan a la roba o al patró per traslladar la marca dels senyals i els aploms. Estan marcats en el contorn del patró.
• Trepants: Petits forats que es fan a la roba o al patró per marcar la situació de butxaques i similars. Estan marcats a l'interior del patró.

És important separar i agrupar les peces del patró segons el teixit a tallar. Algunes peces de roba es confeccionen amb diferents tipus de teixits, ja sigui per combinar un teixit llis o amb pèl amb un d'estampat, o perquè hi ha peces que cal termofixar amb entretela (coll, punys, tapeta, solapa de butxaques, trinxes, etc.) o peces que van folrades.

Estesa

L'estesa consisteix a desplegar una o diverses fulles de teixit, formant superposicions de capes (*matalàs*) sobre una taula de grans dimensions.

Quan es realitza l'estesa manual del teixit per a la marcada i el tall d'una sola peça de roba, normalment es doblega el teixit per la meitat segons la quantitat necessària de cada peça del patró.

Per fer l'estesa, cal desenrotllar el teixit al llarg de la taula de tall, fent coincidir l'inici de la peça amb l'extrem de la taula. Això facilita el moviment al voltant de la taula per realitzar el tall.

Marcada

Tant per al tall d'un prototip com per a una producció, cal realitzar l'estudi de la marcada. Aquest consisteix en un estudi previ de la distribució dels patrons, ja sigui a escala real (per al prototip) o a escala reduïda (amb ordinador, per a la producció).

En l'estudi de la marcada, cal tenir en compte els següents aspectes:

• Direcció i sentit del teixit per saber si podem capicular.
• Separació de patrons: en teixit de calada els patrons es toquen, però en gènere de punt cal deixar una separació de 5 mm.
• Si hi ha peces a llom.
• Número de peces a tallar de cada component.
• Encarar o comprovar que totes les peces estiguin ben encarades.
• Desestimar el voraviu (deixar 15 mm).
• Situar primer els patrons més grans i que són a llom, i els petits en l'espai sobrant.

Tall

Tall:

Cal fer el tall per l'interior del traç, utilitzant el llarg de la fulla de la tisora. Quan es tallen corbes, cal girar mentre es tanca la tisora. Amb la mà dreta es realitza el tall i amb la mà esquerra es subjecta el teixit per evitar que es mogui.

Trossejar i afinar:

Es pot trossejar la peça per a una major comoditat en el tall, és a dir, separar la peça de la marcada.

Cal tallar totes les peces més pròximes a l'extrem i als laterals de la taula de tall, voltant tota la taula. A mesura que es tallen les peces, cal fer el tall dels piquets (màxim 5 mm) i marcar amb una X (en la part menys visible) el revés del teixit, si s'escau.

Cal treure les agulles, separar les peces de la marcada i retirar el teixit sobrant de la resta de la marcada i de la taula de tall.

Repàs de les peces tallades:

Repassar les peces tallades (quantitats, piquets, trepants i el tall).

Empaquetat:

Finalment, fer l'empaquetat de la peça, situant primer les peces més grans sobre la taula i les més petites a dins. Enrotllar les peces i lligar el paquet (amb una tira de voraviu). Cal deixar les peces encarades, tal com surten del tall.

Procediment de Tall per a Gènere de Punt

Punt de Màquines Circulars de Gran Diàmetre

Els teixits fets amb aquest tipus de màquines, l'estudi de la marcada es realitza de manera convencional o informatitzada.

Punt de Màquina Tricotosa Rectilínia

Els teixits de punt de tricotosa es tallen peça a peça i en poca quantitat. Aquests teixits tenen una llargada i amplada prefixada, i també poden sortir amb els baixos acabats.

Màquines Cotton

Fan minvants (disminucions de punts), per tant, la peça surt amb l'amplada, la llargada i la cisa acabada, així només cal fer l'afinat peça a peça.

Estesa, Marcada i Tall

Per a l'estesa, la marcada i el tall d'una peça de roba (prototip) de gènere de punt, és recomanable fer-ho peça per peça.

• Comprovar que totes les peces del patró tinguin les especificacions necessàries per realitzar el tall.
• Separar i agrupar les peces del patró segons el teixit a tallar.

Estesa:

La característica del gènere de punt és la seva elasticitat, per la qual cosa cal fer l'estesa evitant tensions i estiraments del teixit. És convenient deixar reposar el teixit un cop estirat sobre la taula de tall perquè recuperi les seves dimensions.

Marcada:

Cal fer l'estudi de la marcada, és a dir, la distribució de patrons sobre el teixit. Un cop feta la distribució, s'ha de marcar peça per peça. En aquest cas, cal posicionar correctament el dret fil del patró amb el dret fil del teixit, doblegant el teixit seguint el canalé i posicionant el llom del patró ben bé a la vora del llom del teixit.

Tall:

Cal fer el tall per l'interior del traç, utilitzant el llarg de la fulla de la tisora. Quan es tallen corbes, cal girar mentre es tanca la tisora. Amb la mà dreta es realitza el tall i amb la mà esquerra es subjecta el teixit per evitar que es mogui.

Trossejar i afinar:

Es pot trossejar la peça per a una major comoditat en el tall, és a dir, separar la peça de la marcada.

Cal tallar totes les peces més pròximes a l'extrem i als laterals de la taula de tall, voltant tota la taula. A mesura que es tallen les peces, cal fer el tall dels piquets (màxim 3 mm) i marcar amb una X (en la part menys visible) el revés del teixit, si s'escau.

Cal separar les peces de la marcada i retirar el teixit sobrant de la resta de la marcada i de la taula de tall.

Repàs de les peces tallades:

Repassar les peces tallades (quantitats, piquets, trepants i el tall).

Empaquetat:

Finalment, fer l'empaquetat de la peça, situant primer les peces més grans sobre la taula i les més petites a dins. Enrotllar les peces i lligar el paquet (amb una tira de voraviu). Cal deixar les peces encarades, tal com surten del tall.

Procediment de Tall de la Pell

Coneixements Previs

Parts d'una Pell

En una pell es distingeixen tres parts: el crupó, el coll i les faldes.

Crupó:

Pertany a la regió dorsal i lumbar de l'animal. És la part més homogènia tant de gruix com per l'estructura dèrmica, i també és la més compacta i, per tant, més valuosa. El seu pes aproximat és el 46% del pes total de la pell.

Coll:

Correspon a la part del cap i del coll de l'animal. L'estructura és fofa i de gruix irregular. La superfície del coll presenta arrugues molt profundes que són més marcades com més vell és l'animal. El coll representa el 26% del pes total de la pell de l'animal.

Faldes:

Corresponen a la part de la pell que cobreix el ventre i les cuixes de l'animal. Presenten moltes irregularitats tant pel que fa al gruix com a la compacitat. La zona axil·lar és la més prima, fluixa i fofa de la pell. Les faldes representen el 28% del pes total de l'animal.

Direccions de l'Estirament

Les direccions de l'estirament i la tensió són característiques fonamentals que el tallador ha de conèixer per realitzar el procés de tall correctament, ja sigui a mà o a màquina.

Les parts de la pell estan subjectes a flexions, moviments, allargaments per engreixament o embaràs de les femelles, etc., que afecten les seves característiques de qualitat i possibilitat d'ús. Això es conserva en el procés d'adobament i es reflecteix en les propietats d'elasticitat i plasticitat del material.

Com que la pell té una composició irregular, pot ser més gran en una direcció que en una altra (com la falda, el coll i el cap). D'aquí es defineixen les anomenades "línies de tensió", és a dir, les línies que no permeten que el cuir s'estiri. Aquestes segueixen la mateixa direcció en totes les pells.

Classificació de la Pell Segons la Qualitat

El Crupó:

Qualitat A (el llom i l'anca), la resta és de qualitat B.

El Coll:

Qualitat C.

El Cap:

Qualitat D.

Les Faldes:

La part de més baixa qualitat. És qualitat D.

El tallador ha de conèixer i identificar les zones segons la seva qualitat abans d'iniciar el procés de tall.

Estesa, Marcada i Tall de la Pell

Les pells es mesuren en peus (1 peu = 20 cm x 20 cm). Cada pell és única en dimensions, formes i qualitat, per tant, la marcada no es pot reproduir igual en totes les pells ni es poden fer matalassos; cal fer el tall d'una en una.

Cal observar la direcció de la brillantor o del pèl (*double faz*).

A les zones centrals de la pell se situen les peces de major importància (centres davant, centres esquena, mànigues...).

Les zones laterals de la pell són per als patrons de les peces menys visibles i menys resistents als frecs.

Per a la distribució final dels patrons, es deixen aquells que són les parts internes de la peça de roba, com tapetes i butxaques interiors.

Cal comprovar que el color de la distribució sigui correcte. Segons la quantitat de patrons, es pot necessitar més d'una pell, i cal verificar que no hi hagi variacions de color entre elles.

Cal comprovar que tots els patrons tinguin la seva distribució, és a dir, que s'hagin posicionat tots els patrons corresponents per al tall. En cas de combinació de materials, s'indicarà als patrons per tal de separar-los segons el material a tallar.

Un cop situats tots els patrons, es procedeix a marcar amb un bolígraf especial per a pell tots els components, marcant els senyals. És fonamental marcar pel dret de la pell (flor) per poder detectar els seus defectes. Seguidament, es realitza el tall amb màxima exactitud seguint el traçat de la línia del patró, utilitzant tisores o bisturí.

Procés de Tall de la Pell

1. Distribuir els patrons damunt les pells.
2. Marcar amb un bolígraf especial per a pell la distribució establerta dels patrons.
3. Tallar les pells amb la màxima exactitud pel traç de la línia dels patrons.

Eines per al Tall de Pell

Cúters especials o tisores:

Eines principals per al tall.

Ganiveta:

Eina principal per al tall manual.

Pedra d'esmolar:

Eina complementària de la ganiveta.

Punxó:

S'utilitza per marcar la pell, ja sigui el contorn o senyals interiors del patró que s'han de tenir en compte per fer el muntatge a confecció.

Troqueladora "sacabocados":

Té forma de tenalles i el cap presenta diversos encunys de diferents mides. S'utilitza per perforar la pell. Aquesta és una operació complementària al procés de tall.

Encunys i martell:

L'encuny fa forats amb formes determinades. Per utilitzar aquesta eina és necessari un martell (de fibra) i un suport flexible.

Llapis, crayó o mina per a marcar:

S'utilitza per marcar a la pell (contorn del patró o senyals). També s'utilitza per marcar els defectes a la pell, per això es fan servir diferents colors depenent del tipus de defecte i les possibilitats d'ús de les pells. És indispensable que el llapis sigui d'un color que contrasti amb el material a tallar.

Com Realitzar un Bon Tall de Pell

Per obtenir un bon tall, s'ha de posicionar la ganiveta verticalment sobre la làmina de la taula, recolzada sobre la vora del patró, i fer-la córrer mantenint una pressió o força de tall constant.

Per al tall manual, la ganiveta s'ha d'agafar de la mateixa manera que un llapis.

El dit índex i el dit gros de la mà esquerra han de caure i pressionar el patró contra el cuir.

La mà dreta talla pressionant la ganiveta amb el dit índex sobre la vora superior. El dit gros dret subjecta la ganiveta pressionant-la sobre el costat dret del dit cor.

El dit cor:

Ha d'anar al costat extern de la fulla de la ganiveta, aproximadament a 5 mm de la punta. La finalitat és que co-ajudi a guiar el moviment de la mà, i així garantir un traç més uniforme.

El dit índex:

Ha d'anar sobre la vora superior de la ganiveta. És el dit que aplica la major força i ha d'estar a uns 15 mm de la punta de la ganiveta. Degut a que aquesta activitat exerceix una gran pressió sobre el dit índex, es recomana fer ús d'un didal protector de cuir.

El dit gros:

Ha d'anar a la part interna de la ganiveta de forma paral·lela al dit cor.

El cos de la ganiveta es recolzarà en l'espai lliure de la mà, on s'uneixen el dit índex i el dit gros.