Guia Completa dels Bacteris: Morfologia, Fisiologia i Genètica
Clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,49 KB
Els Bacteris: Característiques Generals
Els bacteris són organismes molt simples, procariotes. Segons la seva forma, poden ser:
- Bacils: forma de bastó.
- Cocs: forma esfèrica.
- Espirils: forma de bastó cargolat.
- Vibrions: forma de coma.
Estructura Bacteriana
La Càpsula Bacteriana
La càpsula bacteriana és una capa mucosa que envolta la paret bacteriana i que només presenten alguns bacteris.
Funció de la Càpsula
Dificulta que els anticossos i les cèl·lules fagocítiques de l’hoste els reconeguin i els destrueixin. Facilita la formació de colònies i intervé en els processos d’intercanvi d’aigua, ions i substàncies nutritives.
La Paret Bacteriana
La paret bacteriana dóna forma a la cèl·lula bacteriana. La diferent composició de la paret bacteriana fa que els bacteris reaccionin de manera diferent quan es tracten amb els compostos de la tinció de Gram.
Procés de Tinció de Gram
- Fixar les cèl·lules amb calor.
- Afegir Blau Violeta (Violeta de cristall) i esperar 30 segons.
- Esbandir amb aigua.
- Afegir Lugol i esperar 30 segons.
- Esbandir amb aigua.
- Afegir alcohol-acetona i esbandir amb aigua.
- Afegir safranina i esperar 1 minut.
- Esbandir amb aigua.
Els bacteris grampositius queden de color blau i els gramnegatius queden vermells.
En els dos tipus de bacteris, la paret té una capa de mureïna, que és un peptidoglicà format per cadenes de NAG i NAM que estan unides entre si.
Tipus de Paret Bacteriana
- Grampositius (Gram+): La seva paret bacteriana és monoestratificada, formada per una paret gruixuda de mureïna a la qual s’associen àcids teïcoics.
- Gramnegatius (Gram-): Paret biestratificada i de capa fina.
Funció de la Paret Bacteriana
Serveix per mantenir la forma dels bacteris i és permeable a algunes molècules. El lisozim, un enzim, trenca els enllaços glicosídics de la mureïna. La penicil·lina actua impedint els enllaços peptídics entre les llargues cadenes de NAM i NAG durant la seva síntesi.
La Membrana Plasmàtica
La membrana plasmàtica envolta el citoplasma i es diferencia de la membrana dels eucariotes perquè no conté colesterol.
Funció de la Membrana Plasmàtica
Dirigeix la replicació del DNA per mitjà de la DNA-polimerasa i realitza la respiració bacteriana gràcies a la presència d’enzims ATP-sintetases, entre altres funcions.
El Cromosoma Bacterià
El cromosoma bacterià està constituït per una doble cadena circular de DNA, generalment condensada en una regió del citoplasma anomenada regió nuclear o nucleoide. El cromosoma bacterià porta associades proteïnes i RNA.
Els bacteris també poden contenir petites molècules de DNA circular bicatenari anomenades plasmidis, que disposen de capacitat de replicació autònoma. Alguns plasmidis tenen la capacitat reversible d’integrar-se en el cromosoma bacterià, i aleshores reben el nom d’episomes.
Els Pèls Bacterians
Els pèls són estructures allargades i buides que els bacteris fan servir per adherir-se a diferents superfícies. Només es troben en els bacteris gramnegatius (Gram-). Els pèls es componen de molècules d’una proteïna anomenada pilina.
Tipus de Pèls Bacterians
- Pèls de conjugació o sexuals: Són llargs i uneixen dos bacteris perquè s’intercanviïn material genètic (conjugació).
- Pèls d’unió o fímbries: Són curts i són utilitzats per adherir-se a diferents superfícies.
Funció de Nutrició
Els bacteris poden dur a terme tots els tipus de metabolisme que hi ha.
Tipus de Nutrició Bacteriana
- Fotoautòtrofs: Utilitzen l'energia de la llum solar per fixar el diòxid de carboni (CO2). Exemples: Bacteris Verds i Porpres Sulfurats, i els Cianobacteris.
- Fotoheteròtrofs: Requereixen energia lluminosa, però també molècules orgàniques (com ara alcohols, àcids grassos i hidrats de carboni) com a font de carboni. Exemples: Bacteris Verds i Porpres No Sulfurats.
- Quimioautòtrofs: Exemples: Bacteris nitrificants.
- Quimioheteròtrofs: S'alimenten de matèria orgànica morta (la gran majoria) o viva (que són els bacteris apatògens).
Funció de Reproducció
La reproducció bacteriana és de tipus asexual i es duu a terme per mitjà de bipartició o fissió binària, a la qual precedeix una duplicació del DNA bacterià i una separació de les dues molècules obtingudes. Els fills són genèticament idèntics.
Els bacteris tenen mecanismes relacionats amb la reproducció anomenats parasexuals, per mitjà dels quals intercanvien informació genètica amb altres bacteris, siguin de l'espècie que siguin. Hi ha tres tipus de mecanismes d'intercanvi genètic:
Mecanismes d'Intercanvi Genètic
La Conjugació
És el procés en què un bacteri, considerat donador, transmet DNA per mitjà d’un pèl sexual a un altre bacteri anomenat receptor. Els bacteris donadors tenen, a més del seu DNA, un tipus de plasmidis especials que reben el nom de plasmidis F o factors F (de fertilitat), que contenen els gens que informen de la producció de pèls sexuals. Els bacteris amb plasmidis F s’anomenen F+ i els receptors F-.
En la transmissió del plasmidi, només passa d’un bacteri a un altre una de les dues cadenes del plasmidi. El receptor F- es converteix en F+. De vegades, un plasmidi F s’intercala (recombina) dins del DNA bacterià. En aquest cas, el plasmidi rep el nom d’episoma, i aquest bacteri s'anomena Hfr.
La Transducció
És un fenomen d’intercanvi genètic accidental a través d’un agent transmissor, generalment un virus, el qual transporta fragments de DNA procedents de l’últim bacteri parasitat. Això és degut al fet que, per error, dins del virus s’ha introduït un fragment d’aquest bacteri.
La Transformació
És un procés pel qual un bacteri introdueix a dins seu fragments de DNA que estaven lliures en el medi i procedien de la lisi d’altres bacteris.