Guia Completa dels Registres Lingüístics: Formal i No Formal

Els Registres Formals

Els registres formals són aquells que s'utilitzen en contextos on la precisió, la claredat i l'objectivitat són primordials. Aquests registres són essencials per a la comunicació especialitzada i acadèmica.

Registre Cientificotècnic

Aquest registre és el més adequat per a assajos científics, manuals d'ensenyament superior i articles de revistes especialitzades. El discurs científic pretén una expressió entenedora, construïda amb coherència i sense ornaments. Aquesta precisió es basa en la monosèmia, és a dir, un sol significat, per tal d'evitar qualsevol confusió en la seva interpretació. Aquest afany de precisió comporta l'ús de la creació d'una terminologia pròpia i l'ús de mots corrents, però amb un significat especialitzat segons la disciplina. Sovint s'utilitzen llenguatges formalitzats o artificials.

Registre Literari

El registre literari busca la polisèmia, la multiplicació de significacions. Si prenem com a referència la poesia, el registre és molt elaborat, i hi contribueixen en gran part les figures literàries. Les figures es poden desenvolupar en els nivells fonètics i morfosintàctics, així com en el nivell lexicosemàntic:

• Nivell fonètic: al·literació
• Nivell sintàctic: hipèrbaton
• Nivell lexicosemàntic: metonímia, metàfora

Els Registres No Formals

Els registres no formals són aquells que s'utilitzen en situacions quotidianes i informals, on la espontaneïtat preval sobre la rigidesa normativa.

Registre Col·loquial

És el registre més usat. S'utilitza amb espontaneïtat i de forma informal. Quant a la coherència textual, en els registres no formals hi apareixen dades irrellevants i són freqüents els canvis sobtats de tema. Quant a la cohesió textual, cal remarcar el predomini de la juxtaposició i de la coordinació per damunt de la subordinació, i les frases queden sovint inacabades. Hi abunda la modalitat interrogativa i exclamativa, i per tant, hi trobem el mode imperatiu i vocatiu.

Des del punt de vista morfològic, cal remarcar formes específiques dels pronoms febles. A nivell fonètic, es caracteritza per l'ús de mots deformats o bé simplificats. En el pla lexicosemàntic, cal fer notar l'ús d'expressions vagues. Per exemple:

• Expressions vagues: d'allò
• Tics lingüístics: eh
• Mots crossa: llavors

A causa del seu allunyament de la normativa, és molt permeable a la interferència d'altres idiomes i també acull mots característics de l'argot. Segons la formació de l'individu, el seu registre col·loquial s'apropa a l'estàndard o al vulgar.

Registre Vulgar

Modalitat de registre no formal caracteritzada per les transgressions, no tan sols a la norma lingüística, sinó també a la social, allò que és groller.