Guia Completa dels Registres Lingüístics i la Sociolingüística

Els Registres Lingüístics: Adequació al Context

El registre és el conjunt de característiques lingüístiques que resulten de l’adequació del missatge al context.

El Tema: Especialització i Terminologia

El tema condiciona el tipus de llengua que es fa servir. No és el mateix parlar d’un tema especialitzat que fer-ho d’un tema general; l’especialitzat requereix l’ús de la corresponent terminologia.

La Intencionalitat o Finalitat del Text

La intencionalitat o finalitat que pretenguem aconseguir amb el text, oral o escrit, és un dels factors que té més repercussions a l’hora de confeccionar-lo.

El Grau de Formalitat en la Comunicació

El grau de formalitat depèn sobretot de la major o menor coneixença o familiaritat que hi ha entre interlocutors. No ens adrecem igual a un desconegut que a un conegut de tota la vida. Considerarem tres graus de formalitat:

• Alt: És el que es troba en situacions d’un cert distanciament entre emissor i receptor.
• Mitjà: Correspondria a la varietat estàndard (l’estil de llengua en què se solen redactar les notícies, per exemple).
• Baix: Es troba en totes aquelles situacions en què hi ha bon tracte entre els interlocutors (o, ben al contrari, s’han perdut tot respecte perquè estan barallats).

El Canal de Comunicació: Oral i Escrit

El canal, o mitjà a través del qual ens comuniquem, imposa també les seves exigències a l’hora d’elaborar el text. Hi ha dos grans canals: l’oral i l’escrit.

La Llengua Oral i la Deixis

La Deixis: Marques Lingüístiques en la Comunicació Oral

La deixis és un fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral. És el conjunt de marques lingüístiques presents en un text que revelen la presència dels tres elements bàsics de l’acte comunicatiu:

Grup Social i Fet Comunicatiu

La vida en grup és la base de la supervivència de la majoria de les espècies en el medi. Sense la presència d’altres individus no hi ha socialització.

Els éssers vius s’agrupen de forma natural creant comunitats, associacions d’individus que cooperen per garantir la subsistència del grup.

El fet comunicatiu neix de la necessitat de relació social que tenen els individus que viuen associats.

La Comunitat Lingüística i la Diversitat

Cada grup, com a resultat d’un procés dinàmic d’evolució, ha bastit un entrellat propi de relacions que s’expressa en una llengua determinada. Es tracta de la diversitat cultural i lingüística.

L'Ús Lingüístic en la Comunitat

L’ús lingüístic és el conjunt de manifestacions (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat. El grup fa que existeixi l’ús –sense grup no hi ha ús– i les característiques del grup expliquen els diferents usos lingüístics.

Factors que Influeixen en les Societats Humanes i la Llengua

• a) Ubicació en un espai geogràfic: La major o menor extensió del territori, els accidents geogràfics i el contacte dels diferents grups distribuïts en l’espai originen les varietats geogràfiques.
• b) Evolució al llarg del temps: Les societats canvien i evolucionen al llarg del temps. L’ús lingüístic s’adapta i canvia d’acord amb el pas del temps i els nous usos socials. D’aquí s’originen les varietats històriques.
• c) Distribució en grups socials: Les societats es distribueixen en grups atenent al rol social (professions) i en classes socials atenent a l’estatus socioeconòmic. D’aquí en resulten les varietats socials.
• d) Organització en xarxes socials: Un àmbit d’ús és una situació d’interacció humana, una situació comunicativa definida a partir d’un conjunt de variables. D’aquí s’originen les varietats funcionals o registres lingüístics. La diversitat i l’especialització de la societat obliga la llengua a diversificar-se i especialitzar-se a fi de cobrir les necessitats comunicatives que es produeixen en cada àmbit de relació.
• e) Seguiment de normes socials: Totes les societats es regeixen per normes socials que regulen el comportament dels individus. Les normes d’ús lingüístic formen part de les normes socials i determinen quina varietat lingüística cal utilitzar segons el context (situació formal: estàndard; situació informal: registre col·loquial).
• f) Transformació per causes polítiques, econòmiques, culturals...: Les comunitats tendeixen a l’estabilitat, però fenòmens i esdeveniments de naturalesa diversa (mediambientals, polítics, econòmics...) poden fer trontollar aquestes societats i fer-les viure en un estat molt precari.

La Sociolingüística: Estudi de Llengua i Societat

La sociolingüística estudia l’ús de la llengua i analitza les relacions que hi ha entre les llengües i el medi.

El Contacte Lingüístic i les Seves Causes

El contacte entre pobles ha estat un fet al llarg de la història perquè comunitats diferents s’han vist obligades a establir contacte com a resultat de situacions de veïnatge, intercanvis comercials, desplaçament de població, o invasions de caràcter religiós i/o polític.

Aproximació als Fenòmens de Contacte

L’objecte de la sociolingüística, els fenòmens de contacte, ha donat lloc a la formulació d’un conjunt de conceptes que permeten explicar les relacions que es produeixen entre varietats en un mateix territori.

El Bilingüisme: Tipus i Característiques

• a) Individual:
  • Actiu: S’entenen i es parlen dues llengües.
  • Passiu: S’entenen les dues llengües, però només se’n parla una.
  • Simètric: Es coneixen igualment les dues llengües.
  • Asimètric: Es coneixen de forma desigual totes dues.
  • Instrumental: S’utilitzen totes dues amb intenció utilitària.
  • Integrador: S’utilitzen totes dues amb intenció d’integrar-se en una comunitat.
• b) Territorial: El territori de l’estat es divideix en zones lingüístiques, cadascuna de les quals opera en una sola llengua (exemple: Bèlgica).
• c) Social:
  • Limitat: Afecta minories.
  • Massiu: Afecta la massa de la població.
  • Oficial: Les dues llengües tenen reconeixement jurídic.
  • No oficial: La situació de bilingüisme no és reconeguda jurídicament; tan sols una llengua té reconeixement jurídic.
  • Neutre: S’usen ambdues llengües (poc habitual).
  • Diglòssic: Cada llengua exerceix funcions diferents.

La Diglòssia: Jerarquia i Funcions de les Llengües

La diglòssia dóna compte de l’ús social de les llengües atenent a la jerarquia de funcions que fan.

• Definició de Ferguson: Terme que fa referència a situacions de contacte estable entre dues varietats d’una mateixa llengua que exerceixen funcions diferents.
• Definició de Fishman: Va estendre el terme i va plantejar la distribució jeràrquica de funcions entre dues llengües diferents: Llengua A, d’ús formal, i Llengua B, d’ús informal.

Actualment, el terme diglòssia s’utilitza amb el significat de Fishman.

El Conflicte Lingüístic i la Dinàmica de Canvi

El conflicte lingüístic és la tensió que es produeix entre dues llengües a l’interior d’un territori per assolir un nombre més alt de funcions socials i de parlants.

Substitució Lingüística

Procés que consisteix en l’abandó de la llengua pròpia i l’assimilació de la llengua de la comunitat comunicativa dominant. Aquest procés passa per tres fases:

• Monolingüisme en L1: La comunitat utilitza la llengua pròpia.
• Bilingüisme en L1 i L2: Per motius extralingüístics, la comunitat es fa bilingüe.
• Monolingüisme en L2: La comunitat abandona la llengua pròpia L1 quan transmet la L2 als fills. El procés de substitució lingüística s’ha acomplert.

Normalització Lingüística

Procés que consisteix en la recuperació d’usos i funcions socials d’una llengua en situació de desavantatge. La base per iniciar qualsevol procés de normalització és la creació d’un estat de consciència social amb relació a la situació precària de la llengua i la voluntat política d’intervenció.

Dinàmiques de Contacte Lingüístic

Els Intercanvis Comercials

Els intercanvis comercials són una de les dinàmiques que propicien el contacte entre llengües.

Les Conquestes Militars

• Substitució lingüística
• Assimilació de la població dominant
• Creació de llengües mixtes

Desplaçament de Població

• Substitució de la llengua dels migrants
• Substitució de la llengua dels autòctons