Guia completa sobre drets: Desistiment, Reals i Propietat

Dret de desistiment

El dret de desistiment és el dret que té tota persona a desistir d'un dret real, bé o operació que li correspon. Relacionat amb el contracte de venda, és un dret personal, que només pot exercir el propi consumidor que ha contractat el servei o ha comprat el producte.

Dret real i característiques

Un dret real és un dret subjectiu de caràcter absolut que representa la dominació, total (propietat) o parcial (drets reals limitats), de les persones sobre les coses (béns). Té dues característiques fonamentals:

1. Comporta un poder directe i immediat sobre la cosa (un bé): la persona pot disposar, utilitzar i gaudir de la cosa per ella mateixa, és a dir, en pot treure benefici o gaudiment sense necessitat d’una prestació ni de cooperació de cap tercera persona.
2. És oposable erga omnes: el seu titular pot fer valdre el seu dret davant tothom, és a dir, el pot exigir i fer respectar davant tothom (i no pas només davant d’un deutor concret amb qui hagi contractat abans).

Dret de propietat

La propietat és un dret real, el dret real per excel·lència, que concentra el major nombre de facultats de les quals el seu titular pot fer-ne ús (de totes les que es coneixen en l’ordenament jurídic). Econòmicament, la propietat significa la possibilitat d’apropiació en exclusiva per part d’una persona d’un bé i de tots els aprofitaments legalment possibles sobre aquest bé.

Culpabilitat o negligència

La culpa o negligència és la manca de suficient diligència exigible a cada sector del tràfic o d’activitat. La culpa s’ha definit històricament a partir de l’imperatiu de no causar dany als altres des d’una concepció ètica o moral, psicològica i, més recentment, econòmica. Jurídicament, la concreció de la negligència es produeix per l’incompliment d’una norma que imposa algun deure de precaució. Si no hi ha norma, el comportament es valora d’acord amb els usos del sector, el costum.

Elements responsabilitat extracontractual

1. Acció o omissió: parlem de conductes humanes, d’accions que podem identificar i que seleccionem com a possibles causes rellevants del dany.
2. Dany: El dany es pot entendre com a qualsevol lesió a un interès legítim. Hi ha tres tipus de danys:
   1. Danys físics o personals: lesió a la vida, integritat física, salut, etc.
   2. Danys patrimonials: lesió a la propietat o qualsevol dret de naturalesa patrimonial.
   3. Danys morals: dolor, patiment, perjudici estètic, sexual, honor.
3. Relació de causalitat o nexe causal: condició sine qua non: entre diferents fets que podem considerar que han contribuït a la causació d’un dany, considerem rellevant aquell que, si el suprimim mentalment, ens fa desaparèixer el dany.
4. Criteris d’imputació objectiva: no són necessàriament excloents els uns amb els altres; poden servir per a imputar responsabilitat o per a explicar-nos que no es pot imputar responsabilitat.
5. Imputació subjectiva: Quan la conducta és dolosa o intencionada, ja tenim elements suficients per a imputar. Quan és culposa o negligent, estem dient que el comportament no ha estat prou o suficientment diligent; ha estat incorrecte tot i que no intencionadament.

La reparació del dany

• Principi de reparació integral: s’han de reparar tots els danys que s’hagin causat. Aquí es funciona amb el criteri de l’interès negatiu: deixar al danyat com si el dany no s’hagués produït.
• Indemnització: És la compensació patrimonial, però hi ha altres mecanismes com la restitució o la reparació del bé que hagi patit un dany.