Guia Completa d'Ecosistemes i Catàstrofes Naturals

Ecosistemes Càlids: Equatorial, Tropical i Desèrtic

Clima Equatorial

La vegetació característica és la selva o jungla, boscos frondosos amb gran diversitat d'espècies, arbres alts i sotabosc inexistent. Aquesta zona és una gran reserva d'humitat i és considerada el pulmó de la Terra.

Sòls

• Sòls lateritzats: sense coberta, empobrits, erosionats i esclafats.
• Sòls lixiviats: descomposició química, manca d'humus que és arrossegat per les pluges. Sòls pobres en nutrients a causa de les fortes pluges.

Recursos Naturals

• Fusta: moltes espècies de gran qualitat amb alt nivell d'explotació.
• Cautxú i làtex.
• Plantes medicinals.
• Plantacions: cacau, cotó, etc.

Rius

Llargs i cabalosos durant tot l'any.

Clima Tropical

És el clima amb més extensió, localitzat sobretot a les zones entre l'equador i els dos tròpics.

Paisatges Tropicals

Es distingeixen el tropical sec i el tropical humit. Les temperatures són força altes durant tot l'any, però amb major amplitud tèrmica. Les precipitacions són diferents:

• Tropical humit: precipitacions abundants durant tot l'any.
• Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l'any (juliol-octubre). Són territoris amb força risc d'inundacions.

L'agricultura va vinculada a aquest tipus de clima.

Vegetació per Latitud

• Zones de latitud més baixa: bosc tropical.
• Zones de latitud mitjana: la sabana.
• Zones de latitud més alta, properes al desert: l'estepa.

Bosc Tropical

Molt similar a la selva, amb diversitat d'espècies, frondositat, verdor i alçada. Hi ha existència de sotabosc (plantes baixes).

La Sabana

És la vegetació més característica dels paisatges tropicals. Els arbres són poc abundants i dispersos. Hi ha herbes altes i arbustos verds durant l'estació plujosa o groguencs durant la resta de l'any. Les plantes estan adaptades a resistir la sequera mitjançant la multiplicació d'arrels subterrànies.

L'Estepa

A mesura que ens allunyem de l'equador, l'estació de pluges és més curta. La vegetació és més pobra i baixa. Apareixen zones de sòls pelats. La sabana ha donat pas a l'estepa.

Sòls Tropicals

• Zona seca: sòls pobres, secs i sense humus, molt poc fèrtils.
• Zona humida: sòls de podzol (argila vermella), força fèrtils.

Recursos Tropicals

• Fusta noble per a la fabricació.
• Agricultura de subsistència i grans plantacions de productes.

Rius Tropicals

• Llargs i cabalosos a la zona tropical humida.
• Grans inundacions i èpoques d'estiatge a la zona tropical seca.

Clima Desèrtic

Els deserts ocupen el 15% de la superfície continental. Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l'Hemisferi Nord. Els deserts més coneguts es troben a l'Àfrica: el Sàhara, el d'Aràbia i el Kalahari.

Paisatges Desèrtics

Temperatures molt altes durant tot l'any. Grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit. Pluges inferiors als 250 mm anuals. Sequedat extrema de l'aire i humitats molt baixes. L'aire sec té gran capacitat d'evaporació, resseca la terra i absorbeix amb rapidesa l'aigua de la pluja.

Sòls Desèrtics

Salins perquè no hi ha suficient aigua per dissoldre les sals minerals. Són molt sorrencs, amb vegetació inexistent.

Recursos Desèrtics

Molt escassos. Els oasis permeten el cultiu de palmeres, alguns cereals i fruiters.

Rius Desèrtics

Inexistents.

Ecosistemes Temperats: Mediterrani, Oceànic i Continental

Clima Mediterrani

Localitzat a les costes orientals. La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània.

Paisatge Mediterrani

Temperatures suaus, no molt fredes a l'hivern. Estius força calorosos fruit de l'entrada dels anticiclons tropicals. Les precipitacions són escasses a l'estiu i abundants a la primavera i tardor.

Vegetació Mediterrània

La vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne, dures, petites i punxagudes, adaptades a l'estalvi d'aigua. Hi ha dos tipus principals:

• La garriga.
• La màquia.

Sòls Mediterranis

La terra rossa és molt productiva. Necessita abundant reg i és pobra en humus. Es troba degradada per la intensa explotació.

Recursos Mediterranis

• Terres fèrtils.
• Conreus de secà i de regadiu.
• Explotació forestal (suro, carbó, bolets).

Rius Mediterranis

Són curts i poc cabalosos. Presenten un important període d'estiatge.

Clima Oceànic

Es troba a les costes occidentals dels continents, tant a l'Hemisferi Nord com al Sud, i a la zona d'Austràlia i Nova Zelanda.

Paisatges Oceànics

Temperatures suaus al llarg de l'any. Poca oscil·lació tèrmica i pluges abundants, sobretot a la tardor i l'hivern. Hi ha molta humitat.

Vegetació Oceànica

La vegetació típica és el bosc caducifoli (la fulla cau). Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers. És un bosc bastant important, ja que ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta.

En zones de boira persistent, on la humitat és molt alta i hi ha vents molt violents, trobem la landa. Es tracta d'una coberta de mates espinoses i sense arbres. La tala d'arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees, amb grans extensions verdes que són pastura natural per a la ramaderia.

Sòls Oceànics

Els podzòls, fruit de la caiguda de les fulles que formen una capa vegetal que es va descomponent. Són molt productius.

Recursos Oceànics

• Terres de conreu (cereals, patates, etc.).
• Pastures per a ramaderia.
• Fusta per a mobles i paper.

Rius Oceànics

Són llargs i cabalosos i no pateixen estiatge.

Clima Continental

Es localitza en indrets allunyats de les masses d'aigua, per l'interior d'Europa, d'Àsia i d'Amèrica del Nord. És el clima que ocupa més superfície del planeta.

Paisatges Continentals

Temperatures extremes, molt altes a l'estiu i força baixes a l'hivern, amb oscil·lacions tèrmiques importants. Les precipitacions són escasses i es concentren bàsicament a l'estiu. A l'hivern pot arribar a caure neu.

Vegetació Continental

A les zones més al Nord, els estius són tan calorosos que hi trobem la taigà o bosc de coníferes (arbre amb forma de con). Són arbres de fulla perenne aciculifolis i les principals espècies són els avets, el làrix i el pi roig.

Més al Sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l'estiu, la taigà deixa pas a les estepes o praderes. Són zones de vegetació bastant escassa i sòls àrids.

Sòls Continentals

Es troben podzòls (una mica lixiviats) i, en zones més àrides, terres negres molt riques en humus. Les zones més humides són importants per a l'agricultura, tot i que és més difícil quan fa fred.

Recursos Continentals

• Terres fèrtils.
• Conreus de cereals.
• Terres de pastura.

Rius Continentals

Molt importants amb molta aigua, sobretot a finals de la primavera i l'estiu. Són rius de règim nival i força cabalosos.

Ecosistemes Freds: Polars i d'Alta Muntanya

Paisatges Polars

Es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.

Clima Polar

Temperatures molt baixes, que poden arribar a -40ºC. Només a l'estiu són positives, amb màximes de 10ºC. Hi ha una gran oscil·lació tèrmica i la pluja és gairebé inexistent; les escasses precipitacions que cauen són en forma de neu. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, es troben les majors precipitacions. Durant els mesos d'estiu, les nits són gairebé inexistents, i durant l'hivern, el dia.

Vegetació Polar: La Tundra

A l'estiu, com no hi ha glaç (durant uns 3 mesos), trobem la tundra. Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors.

Sòls Polars

El permafrost (permanentment gelat) són sòls gelats la major part de l'any, amb escassetat de sals minerals.

Recursos Polars

Molt escassos. A l'estiu, hi ha prats per alimentar bestiar herbívor i reserves energètiques, de caça i pesca (a l'Antàrtida).

Rius Polars

Inexistents o només perceptibles a l'estiu.

Paisatges d'Alta Muntanya

Es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d'altitud.

Clima d'Alta Muntanya

Les temperatures són molt baixes a l'hivern i suaus als estius. Les precipitacions es redueixen a mesura que augmenta l'altitud, però solen ser força abundants. Es pot confondre aquest clima amb el continental, però en l'alta muntanya la pluja està més repartida al llarg de tot l'any.

Vegetació d'Alta Muntanya

La vegetació varia en funció de l'altitud, la latitud i l'orientació. Es disposa en estatges altitudinals:

• Primers metres d'altitud: bosc caducifoli.
• A mesura que pugem: la temperatura és més baixa i la pluja es redueix, per tant, amb més altitud trobem el bosc de coníferes.
• Més amunt: hi ha més claror entre els arbres, i entremig trobem zones de praderes i estepes.
• Amb major altitud: hi ha poca vegetació, i per tant, trobem la tundra.
• Finalment, a dalt de tot: trobem zones de roca i neus perpètues, on és molt difícil que visqui res.

Sòls d'Alta Muntanya

El tipus, nivell de riquesa i fertilitat varien segons l'altitud.

Recursos d'Alta Muntanya

• Agricultura als nivells inferiors.
• Riquesa forestal (fusta, plantes medicinals, etc.).
• Embassaments amb centrals elèctriques.

Rius d'Alta Muntanya

Poc cabalosos, atès que es troben en el seu naixement.

Catàstrofes Naturals

Definició i Conceptes Clau

Una catàstrofe natural és el risc que un fenomen natural acabi sent perjudicial per a la humanitat. Perquè això passi, pot ser causa de la natura o per un fenomen de la natura més una acció de l'home.

• Risc: és el perill.
• Vulnerabilitat: debilitat de certes comunitats davant del risc en un desastre natural.

Components d'una Catàstrofe

Risc d'esdeveniment natural + circumstància de la zona afectada = Catàstrofe.

En funció de la zona afectada, la vulnerabilitat pot ser major o menor.

Fenòmens Naturals per Origen

• Geofísic: allaus, inundacions, esllavissades de terreny, incendis forestals, sequeres, terratrèmols.
• Meteorològic/Climàtic: onades d'aire fred o calor, temporals de vent, tornados i huracans (tifó, cicló), pedregades, nevades extraordinàries, tempestes elèctriques.
• Biològic: epidèmies, pestes, plagues.
• Antropogènic: desforestació, extracció de coral, sobrepesca i caça excessiva, contaminació d'aigua, marees negres.