Guia Completa: Elecció i Gestió d'Envasos per a Substàncies Perilloses

Factors Clau per Escollir Envasos de Substàncies Perilloses

Els envasos utilitzats per guardar substàncies perilloses han de ser homologats. Els materials utilitzats per a la fabricació de l'envàs i els tancaments han de ser adequats al producte químic que han de contenir. No poden ser atacables ni reaccionar amb el contingut i formar-hi combinacions perilloses. Cal escollir el recipient adequat per guardar cada tipus de substància química, tenint en compte el possible efecte que el producte químic pugui tenir sobre l'envàs.

Tipus d'Envasos Segons la Capacitat

Envasos d'1 a 2 Litres: Vidre

• El vidre, tot i ser molt fràgil, és molt resistent químicament.
• Requereix transport en contenidors de protecció.
• Útil per a productes corrosius i molt tòxics.
• Ha de disposar de tancament de seguretat.
• El vidre, a no ser que estigui parafinat, no és apte per a l'àcid fluorhídric.
• Si el producte és deteriorable amb la llum, el vidre haurà de ser fosc.

Envasos de 2 a 10 Litres: Plàstic

• És recomanable que portin una o dues nanses de subjecció per a una manipulació més còmoda i segura.
• Normalment són recipients de plàstic.
• Són resistents, però fàcilment deteriorables, sobretot per canvis de temperatura (fred i calor).
• Per tant, cal mantenir-los protegits del sol i de les baixes temperatures.
• S'han de revisar amb freqüència.

Envasos de 10 a 25 Litres: Plàstic i Metall

• Han de portar dues nanses per facilitar el seu transport.
• A més, han de portar un sistema mecànic d'aixeta per facilitar el seu traspàs.
• Tot i que també poden ser de plàstic, per a grans quantitats acostumen a ser metàl·lics, sent aquests els més segurs.
• Es deterioren per la manipulació inadequada.
• Segons quins metalls, són incompatibles amb determinats productes químics.

Vida Útil de l'Envàs

La vida útil de l'envàs depèn de l'ús i el tracte al qual hagi estat sotmès. Sempre que es detecti qualsevol anomalia, es rebutjarà l'envàs en qüestió.

Característiques Específiques dels Materials

Vidre

• Només per a petites quantitats (fins a 2L per a corrosius/tòxics, 4L per a inflamables).
• És resistent químicament, però molt fràgil mecànicament.
• Cal fer el transport en contenidors de protecció i de petits volums.
• Per a volums majors de 2 litres, han de tenir sistemes de subjecció de dues mans.
• Emmagatzemar-los en armaris on s'ordenen per categories de risc i evitar la proximitat de substàncies incompatibles.

Plàstic

• Resistent, però fàcilment deteriorable, sobretot per canvis de temperatura (fred i calor).
• Cal mantenir-los protegits del sol i de les baixes temperatures.
• S'han de revisar amb freqüència.
• Materials comuns: Polietilè, clorur de polivinil i polipropilè.
• Capacitats: d'1 L a 225 L.
• Formes: Han de ser simples o circulars.
• Nanses:
  • Menys de 10 L: una nansa.
  • Menys de 25 L: dues nanses.
  • Més de 25 L: han de facilitar la manipulació.
• Les superfícies llises i flexibles poden dificultar la manipulació.

Metall

• Són els més segurs en molts casos.
• Es deterioren per la manipulació inadequada.
• Alguns metalls són incompatibles amb determinats productes químics.
• Han de ser opacs o foscos per a substàncies que es descomponen amb la llum.
• Pes net màxim de 400 kg.
• Materials: Acer i alumini.
• Transport amb carretó o altres elements de suport.
• Inspecció periòdica de l'estat dels envasos.
• Emmagatzematge en llocs ventilats i protegits d'agents atmosfèrics, controlant la corrosió.
• Els líquids inflamables s'emmagatzemen preferentment en recipients metàl·lics.