Guia Completa de l'Emprenedoria, l'Empresa i la RSC

1. La Persona Emprenedora: Definició i Risc

Una persona emprenedora és la que, a partir d’una idea innovadora, veu una oportunitat i comença el seu propi negoci. En aquest procés pren decisions, avalua amenaces i oportunitats i assumeix riscos econòmics i financers per posar-lo en marxa i tirar-lo endavant amb l’objectiu d’obtenir beneficis tant econòmics com socials.

1.1. Característiques Clau de l'Emprenedor/a

• Creativitat, enginy, visió i innovació. Per emprendre cal tenir una idea i és important la recerca de solucions. S’ha de tenir aptitud innovadora i la capacitat de buscar oportunitats.
• Responsabilitat. Cal prendre seriosament el negoci i assumir de manera responsable els riscos i els compromisos adquirits.
• Passió i motivació. Les persones emprenedores han d’estar motivades, creure en el seu negoci i dedicar-s’hi plenament.
• Lideratge i confiança en elles mateixes. Les persones emprenedores han de liderar equips i transmetre entusiasme, creure en el projecte i tenir ganes de treballar.
• Perseverança. S’ha de tenir clar que els èxits no arriben de seguida i que els obstacles s’han de superar amb constància.

1.2. Perfils de les Persones Emprenedores

Innovadora

Està impulsada per la innovació i la creació d’una cosa nova. Té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar solucions creatives per a problemes existents.

Visionària

Té una gran visió per al futur de la seva empresa i és capaç d’inspirar els altres.

Accidental

És algú que, de manera inesperada, es converteix en emprenedor o emprenedora com a resultat d’una situació imprevista.

Social

Està motivada pel desig de tenir un impacte positiu en la societat i treballa en projectes que cerquen solucions socials o ambientals.

D’estil de vida

Busca la independència financera i la flexibilitat de treballar en els seus propis termes.

D’alt creixement

Té habilitats per identificar oportunitats de mercat i desenvolupar plans que permetin un creixement ràpid i sostingut.

De franquícia

Compra drets d’una marca i un model de negoci existent per engegar el seu propi negoci.

1.3. Dificultats de l’Emprenedoria

Incertesa financera

Emprendre implica assumir certs riscos financers. L’èxit d’una empresa no està garantit des del començament i pot passar un temps abans que es generin prou ingressos per cobrir els costos i obtenir guanys. És possible que les persones emprenedores hagin d’invertir els seus propis diners o buscar finançament addicional per posar en marxa o fer créixer el seu negoci.

Poca estabilitat

La naturalesa imprevisible de l’emprenedoria pot generar inestabilitat i estrès emocional. Les persones emprenedores poden experimentar alts i baixos en el negoci que inclouen els canvis en la demanda del mercat i reguladors i els efectes de la competència.

Sobrecàrrega de feina

Les persones emprenedores acostumen a treballar moltes hores i a fer múltiples tasques alhora. Això pot tenir efectes negatius en la qualitat de vida i en l’equilibri entre vida laboral i vida personal.

Poca experiència en la gestió empresarial

Les persones emprenedores poden tenir habilitats específiques en la seva àrea de negoci, però potser no tenen experiència en la gestió empresarial. Això pot portar a decisions equivocades i errors costosos.

Poques xarxes de suport

Emprendre pot ser una tasca solitària. Les persones emprenedores poden tenir dificultats per trobar mentors, socis comercials i altres recursos que els ajudin a afrontar els reptes de la gestió empresarial.

2. Dona, Emprenedoria i Inclusió

L’emprenedoria de la dona ha anat adquirint cada cop més rellevància els últims anys, ja que la societat ha anat rebaixant o eliminant les barreres socials i laborals i ha anat fomentant la igualtat d’oportunitats entre gèneres.

Avui en dia, en el mercat laboral, la probabilitat d’aconseguir accedir a càrrecs directius i de responsabilitat és molt més baixa en les dones que en els homes a causa de les barreres estructurals de gènere.

2.1. Dificultats de les Dones per Emprendre

• Falta de referents. Les dones no tenen la mateixa visibilitat ni les mateixes oportunitats que els referents masculins.
• Estereotips de gènere. El paper que han tingut les dones al llarg de la història o que la història ha donat a conèixer influeix molt negativament en l’avenç de la dona en l’àmbit de l’emprenedoria. La percepció de debilitat s’ha de transformar per la de capacitat de decisió i de resolució de problemes.
• Conciliació de la vida professional i la familiar. Actualment, moltes dones duen a terme el projecte professional juntament amb el projecte personal de vida, que moltes vegades comparteixen amb una altra persona, que no aporta el mateix a les tasques de la vida quotidiana.
• Discriminació de gènere. De vegades, alguns negocis d’emprenedoria s’enfronten amb dificultats derivades del simple fet que sigui una dona qui els lidera. Molts homes no accepten aquesta situació.
• Accés a finançament. Algunes entitats financeres o alguns inversors independents tendeixen a invertir menys en projectes de dones pel simple fet d’estar liderats per una persona de gènere femení.

En conclusió, encara s'ha de lluitar molt per poder ser més justa i igualitària.

2.2. Inclusió i Emprenedoria

La inclusió i l’emprenedoria estan estretament relacionades, ja que l’emprenedoria pot ser una eina poderosa per fomentar la inclusió i promoure la igualtat d’oportunitats.

Perquè l’emprenedoria sigui veritablement inclusiva, és important fer front a les barreres i les desigualtats que sovint impedeixen que certs col·lectius participin plenament en el mercat empresarial.

• Programes de finançament i assistència tècnica específics per a grups desfavorits. S’han de dissenyar específicament per satisfer les necessitats dels grups desfavorits. Aquests programes poden incloure requisits de selecció especials, com el fet que l’empresa hagi de ser propietat d’una persona de gènere femení o d’una minoria ètnica o cultural, etc. Per dur-los a terme, es faciliten ajuts financers, com ara microcrèdits o subvencions.
• Programes de mentoria i capacitació per a l’adquisició d’habilitats empresarials i per a l’establiment de contactes empresarials. Aquests programes s’han de dissenyar específicament per satisfer les necessitats de les persones emprenedores.
• Campanyes de sensibilització i educació per fomentar la igualtat d’oportunitats i prevenir la discriminació.

3. L’Empresari i l’Empresària

L’empresari o l’empresària és qui ha de prendre decisions per aconseguir els objectius prèviament marcats i intentar mantenir un equilibri entre els elements que la formen, actuant sempre en condicions de risc.

La comunicació, en aquest sentit, esdevé clau, ja que han de poder presentar idees, negociar acords i resoldre conflictes de manera clara i persuasiva.

A més, han de gestionar el temps i els recursos de manera efectiva, controlar les finances empresarials, identificar i resoldre problemes, adaptar-se als canvis del mercat i de la indústria per mantenir-se competitius, establir i mantenir relacions sòlides amb clients, proveïdors i altres professionals, i prendre decisions fonamentades basades en les dades i en l’experiència.

3.1. Funcions de l’Empresari o de l’Empresària

Actualment, a les grans empreses, la persona que té el capital i la que dirigeix solen ser diferents, si bé a les dues els interessa complir els objectius marcats i que el negoci funcioni.

A l’empresari professional, el que no aporta capital, li interessa fer bé la feina per no perdre el càrrec i perquè continuïn confiant en ell.

A l’altra banda, també hi ha l’empresari patrimonial, propietari del capital, que, alhora, dirigeix l’empresa.

Funcions principals:

• Planificar: Dissenyar un pla d'acció.
• Organitzar: Coordinar els elements de l'empresa existents de manera que el funcionament sigui tan eficaç com sigui possible.
• Gestionar (fer): Dirigir els elements que formen l'empresa.
• Controlar: Controlar els objectius marcats en el pla de l'empresa.

4. L’Entorn de l’Empresa

L'entorn és la influència constant i perdurable que condiciona d’alguna manera les decisions estratègiques de l’empresa i el comportament dels seus membres.

Tipus d’entorns:

• Microentorn
• Macroentorn

4.1. Entorn Específic (Microentorn)

L'entorn específic es refereix als factors propers que afecten directament l'activitat de l'empresa.

Clients

Els clients són els consumidors dels béns o serveis oferts per l’empresa. Les decisions que prenen estan relacionades amb la quantitat i les seves característiques.

Competidors

És important saber quants competidors hi ha i quines estratègies segueixen, perquè les vendes estan condicionades per les actuacions de la competència.

Entitats financeres

És un element fonamental per al creixement de les empreses. En aquest àmbit, les entitats financeres tenen un poder sobre les empreses que han de saber adaptar.

Mercat laboral

És important que l’empresa tingui capacitat de trobar la quantitat i la qualitat humana més adequada per a la seva organització, basant-se en la disponibilitat, la formació i la motivació.

Proveïdors

Són els que aporten les matèries primeres i altres recursos necessaris per fabricar els productes. El poder dels proveïdors és important per a l’empresa, ja que la seva capacitat d’imposar uns preus més elevats o menys incideix directament en els resultats del negoci.

Intermediaris o distribuïdors

S’encarreguen de fer arribar els productes dels fabricants fins als detallistes. Són molt importants perquè, per una mala gestió de la seva feina, com ara el fet de no complir amb els terminis de lliurament establerts, es pot perdre el client.

4.2. Entorn General (Macroentorn)

L’entorn general, o macroentorn, es compon de factors externs que l’empresa no pot controlar (anàlisi PESTEL).

Polítics

Els procediments i les decisions que prenen els governs i que poden afectar l’empresa positivament o negativament.

Econòmics

Engloba la situació general de l’economia. Inclou indicadors macroeconòmics, com ara la inflació, els tipus d’interès i el nivell de desenvolupament del país.

Socioculturals

Elements com l’estil de vida de la població, els costums i les tradicions, el nivell educatiu o els hàbits de consum.

Tecnològics

Inclouen les innovacions i els avenços tecnològics que poden influir en l’activitat d’una empresa.

Ecològics

Els aspectes mediambientals en què pot incidir l’activitat d’una empresa: els nivells de contaminació, les pràctiques sostenibles, el canvi climàtic.

Legals

La localització d’una empresa comporta una sèrie de lleis i normatives a les quals s’ha de cenyir per desenvolupar l’activitat.

4.3. Les Cinc Forces de Porter

Aquest model analitza la competitivitat d'una indústria:

1. El poder de negociació dels clients. Es refereix a la capacitat que tenen els clients per imposar condicions en les variables fonamentals de l’operació de compravenda, com la quantitat i la qualitat dels productes, els terminis de lliurament i la forma o els terminis de pagament.
2. El poder de negociació dels proveïdors. És la capacitat que els proveïdors tenen d’imposar o determinar les característiques de les operacions de compravenda, com els preus i els terminis de lliurament. En un mercat més atractiu han de tenir una organització molt eficaç dins del seu sector, recursos rellevants i condicions de preu i dimensions de les comandes.
3. L’amenaça de nous competidors. Una indústria no és atractiva si les seves barreres d’entrada i de sortida no són prou consistents. Tanmateix, quan s’accedeix al mercat, l’amenaça és que hi hagi empreses que puguin subministrar els mateixos productes i recursos i puguin dominar aquesta quota de mercat.
4. L’amenaça de nous productes substitutius. L’existència de productes substitutius farà que no només hagin de competir amb les empreses que ofereixen productes semblants, sinó també amb empreses d’altres sectors.
5. La rivalitat entre els competidors. Aquest factor és el resultat dels quatre factors anteriors i proporciona a l’organització la informació necessària per crear una estratègia de posicionament en el mercat.

4.4. La Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

La responsabilitat social corporativa és la integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials, en les relacions amb els seus interlocutors, la plantilla, els accionistes, els inversors, els consumidors, el sector públic, etc., amb l’objectiu de beneficiar la societat i millorar la situació competitiva i el valor afegit.

Treballadors

Les empreses socialment responsables es preocupen pel benestar dels seus treballadors i poden implementar mesures, com ara el salari mínim, els beneficis, la igualtat de gènere i la diversitat i inclusió de la plantilla.

Cadenes de subministrament

Les empreses socialment responsables s’asseguren que els proveïdors amb qui treballen compleixen estàndards socials i ambientals justos i sostenibles en tota la cadena de subministrament.

Comunitat

Les empreses socialment responsables poden donar suport a les comunitats locals mitjançant donacions, patrocinis i programes de voluntariat.

Ètica empresarial

Les empreses responsables es comprometen a actuar amb integritat i ètica.

Medi ambient

Les empreses socialment responsables busquen reduir el seu impacte ambiental i treballen per protegir el medi ambient. Això pot incloure la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’ús de recursos naturals, la gestió de residus i l’ús d’energies renovables.

4.4.A. La Posada en Marxa de l’RSC

• Elaborar codis de conducta interns.
• Establir mesures per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors del centre.
• Formar la plantilla sobre els aspectes mediambientals relacionats amb l’activitat de l’empresa.

S’ha de tenir en compte que l’aplicació de l’RSC en una empresa implica un esforç i un compromís, a més d’un esforç econòmic important.

4.4.B. Responsabilitat Social Mediambiental

La responsabilitat social mediambiental s’entén com una sèrie d’accions i esforços que duen a terme les empreses per tenir cura del medi ambient i protegir els recursos naturals o no renovables.

Les empreses saben que, si són socialment responsables, i, en concret, si tenen en compte el medi ambient, els consumidors els ho agrairan.

La majoria d’empreses es preocupen per donar a conèixer totes les activitats que porten a terme o els productes o materials ecològics que produeixen o utilitzen.

4.5. Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat. Són 17 objectius interconnectats que tenen com a finalitat aconseguir un futur més sostenible.

Les empreses tenen un paper fonamental en l’assoliment dels ODS, ja que poden aplicar pràctiques sostenibles, promoure la igualtat i contribuir al desenvolupament econòmic i social.

4.6. Balanç Social

Per mesurar el compromís amb l’RSC, hi ha un document que recull de manera esquematitzada les activitats que les empreses porten a terme des de la perspectiva social. Es tracta del balanç social, que és voluntari per a qualsevol empresa.

El balanç social ha de quantificar les dades socials de l’empresa i fer-ne un seguiment i un control per prevenir possibles anomalies. També pot incloure detalls relacionats amb l’impacte social i ambiental de l’activitat que porta a terme.

Gestió de treballadors

El balanç pot incloure detalls sobre les pràctiques d’ocupació de l’empresa, com ara el salari mínim, els beneficis per als treballadors, la igualtat de gènere i la diversitat i inclusió de la plantilla.

Impacte ambiental

L’informe pot incloure detalls sobre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’ús de recursos naturals, la gestió de residus i l’ús d’energies renovables.

Contribucions a la comunitat

També pot recollir detalls sobre les iniciatives de l’empresa per donar suport a les comunitats locals, incloent-hi programes de voluntariat, donacions i patrocinis.

Cadenes de subministrament sostenibles

L’informe pot incloure detalls sobre com l’empresa treballa amb els proveïdors per assegurar-se que compleixen els mateixos estàndards socials i ambientals.