Guia Completa de l'Enginyeria: Conceptes, Història i Pràctica Professional

L'Enginyeria: Conceptes Fonamentals

• Conjunt de coneixements orientats a la creació, desenvolupament, manteniment i aplicació de la tecnologia a les necessitats i desitjos de la societat.
• Una tècnica és un procediment o conjunt de regles, normes o protocols, que tenen com a objectiu obtenir un resultat determinat.
• Tecnologia és el conjunt de coneixements tècnics, ordenats científicament, que permeten dissenyar i crear béns i serveis per satisfer alguna necessitat.
• Tecnologia és el conjunt de sabers, habilitats, destreses i mitjans necessaris per arribar a un fi predeterminat mitjançant l'ús d'objectes artificials i l'organització de tasques.

Ciència

• És l'estudi dels fenòmens naturals, engloba una sèrie de teories, lleis i fets sobre el món físic i mètodes que permeten el desenvolupament d'aquestes teories. El científic comprèn, descriu i explica un món que existiria sense humans. El científic descobreix.
• La ciència posseeix el seu mètode propi.

L'Enginyeria, Tecnologia, Ciència i Societat

• L'enginyeria és la creació, manteniment i desenvolupament de coses que no existeixen al món natural i que satisfan algunes de les necessitats o desitjos de l'ésser humà. El científic descobreix, l'enginyer crea i modifica la societat. L'enginyeria té la seva metodologia que combina el rigor del mètode científic amb l'orientació a l'assoliment de resultats i l'economia.
• CDIO: Concebre, Dissenyar, Implementar, Operar (fabricar, mantenir, extingir).
• Tecnologia i tècnica: branca del coneixement que tracta de l'estudi i ús de mitjans tècnics.
• L'enginyeria és una professió, fonamentada en les matemàtiques, la física i les ciències naturals. Les eines deriven de l'estudi, la pràctica i l'experimentació. S'aplica amb criteri, de forma econòmica, amb responsabilitat social i basada en l'ètica professional. Busca el benefici de la humanitat.

Competències d'un Enginyer

1. Coneixements cientificotècnics i capacitat de raonar científicament

   • Coneixements científics bàsics, fonaments de la branca d'Enginyeria escollida, coneixements avançats de la branca d'enginyeria.

2. Competències personals i professionals

   • Professionals: Raonament enginyeril (resolució de problemes), experimentació i capacitat d'inventar, pensament sistemàtic.
   • Personals: Pensament creatiu, crític, perseverança, gestió del temps i els recursos, curiositat, ètica, comportament professional, assumir errors.

3. Habilitats interpersonals que li permetin treballar en equip

   • Treball en equip i lideratge, comunicació i presentacions, comunicació amb altres llengües (anglès i regionals).

4. Comprendre el procés CDIO, en l'empresa i en el context de la societat

   • Concebre: objectius i requeriments, modelar el sistema i anàlisi econòmica.
   • Dissenyar: domina fases del disseny, aplicar els coneixements al disseny, disseny multidisciplinari o multiobjectiu.
   • Implementar: procés de realitzar hardware o software, test, verificació, validació, certificació.
   • Operar: distribució, formació d'usuaris, cicle de vida del producte, end-of-life.
   • Context empresarial i de negoci: conèixer i apreciar altres cultures empresarials, estratègies, objectius i planificació empresarial, tècniques empresarials, treballar amb èxit dins les organitzacions.
   • Societat: rol i responsabilitats de l'enginyer, impacte de l'enginyeria en la societat, normatives, context històric, valors actuals de la societat, desenvolupar una perspectiva global.

Història de l'Enginyeria: Des de la Prehistòria fins avui

Prehistòria fins els Grecs i Romans (300 a.C.)

• Incipient enginyeria civil (construcció de vivendes, monuments, vies de comunicació).
• Enginyeria Naval.
• Piràmides d'Egipte (no se sap com es feien les grans construccions i transportaven materials).

Grecs i Romans (300 a.C. al 500 d.C.)

• Consolidació de l'enginyeria civil: aqüeductes, estadis, monuments.
• Utilització de pedra i maçoneria en construccions i arc de mig punt, biga i llinda.
• Ciment i principis de geometria.
• Modus vivendi romà:
  • Ciutadans i esclaus, dret Romà, Acadèmia de Ciències, Escola d'Artesans, Vitruvi, tecnologia militar.

Edat Mitjana (500 al 1500 d.C.)

• Perfeccionament de l'arc de mig punt romànic, arc ogival.
• Enginyeria civil: catedrals gòtiques.
• Enginyeria Mecànica: rellotges.
• Millor coneixement de l'estàtica introdueix solucions innovadores en les construccions.
• Artesania Medieval: Notre Dame, Santa Maria del Mar, Machu Picchu, Inques, Cusco.

Renaixement (1500 al 1750)

• Neix l'escola nacional de ponts i camins a París.
• Enginyeria mecànica: telescopi de Galilei i Bomba de Vapor de Newcomen (estris de navegació), rellotge de Berna.
• Enginyeria Naval: viatges interoceànics.
• Desenvolupament en la investigació i instruments de mesura.

Revolució Industrial (1750 al 1900)

• Aparició de l'enginyeria: química, elèctrica, industrial i consolidació naval i civil.
• El transport es revoluciona amb la locomotora i el tramvia i el transport marítim.
• Comunicació: telègraf i telèfon.
• S'inicia la construcció del canal de Panamà.
• S'amplia el coneixement científic i ciència i tecnologia van de la mà. Edison, científic-enginyer.
• Màquina de Vapor, indústria tèxtil i indústria del carbó.

Naixement de l'Enginyeria Moderna

• ETSE Braunschweig 1745, Escola Politècnica 1794, Alemanya, Rússia, Països Nòrdics.
• Red Brick Universities 1850.
• UMIST (Manchester), Liverpool.

Segle XIX

• Electricitat, acer, motor de combustió, petroli i química dels plàstics, telègraf, telèfon, turbines, fotografia, tintures i plàstics.

Primera Meitat del Segle XX

• Enginyeria civil: nous elements constructius: formigó armat, estructures metàl·liques.
• Primers passos de l'enginyeria nuclear.
• Introducció dels principis de Taylor a la producció.
• Aparició del computador digital i l'enginyeria de sistemes.
• Enginyeria aeronàutica i naval en auge.
• Noves eines i instrumentació permeten un treball més acurat de processos i teories per canviar el tarannà del coneixement i produir-se la creació de noves tecnologies basades en la fusió de l'àtom.
• Ciment, Automòbil, Avió, Plàstic, Petroli, TV.
• El transistor i amb ell la microelectrònica.

Segona Meitat del Segle XX

• Enginyeria Civil: nous materials, satèl·lit de comunicacions, televisió, nous embalatges i processos en alimentació.
• Enginyeria química i medicina: medicines, vacunes i implantació d'òrgans augmenten l'esperança de vida.
• Internet i webcam canvien la nostra societat i apareixen sistemes de producció basats en tecnologia informàtica i electrònica.
• Transistors de 1a generació, CI conté centenars de milers de transistors, biotecnologia, tecnociència de materials.
• Aparells Caterpillar (6,5 metres d'altura, 600 tones), transbordador espacial, Viaducte de Millau (2460 m longitud, 336 metres d'alçada). Presa de les Tres Gorges (central més gran del món). Grans Xarxes (informació, distribució, comunicació, ciutats...).

Branques de l'Enginyeria

1. Enginyeria Civil

   Construcció, transport, geotècnics (estudien el comportament estructural de la Terra i dissenyen estructures i suports), hidràulics, ambientals i geodèsics (mesuren i mapegen la superfície de la Terra). Afecten moltes de les nostres activitats quotidianes.

2. Enginyeria Mecànica

   Una de les àrees més antigues de l'enginyeria. Té a veure amb maquinària, manufactura, mètodes de producció o energia.

3. Enginyeria Elèctrica

   És la més gran de totes les enginyeries, s'ocupa de dispositius, corrents i sistemes elèctrics.

4. Enginyeria Industrial

   S'ocupen del disseny, instal·lació i millora dels sistemes integrats de persones, materials i energia en la producció de béns o serveis. Planifiquen tot el procés, tant el tècnic com el management i l'econòmic.

5. Enginyeria Química

   Tracta de l'aplicació de la química, la física i l'enginyeria en el disseny i operació de plantes per a la producció de materials que experimenten canvis químics durant el seu procés de producció.

6. Enginyeria Aeroespacial

   S'ocupa de tots els aspectes relacionats amb el vol de vehicles a totes les velocitats i altures.

7. Enginyeria Informàtica

   Disseny i implementació de sistemes digitals, i integració de la tecnologia d'ordinadors a un nombre cada cop major de sistemes i aplicacions.

8. Enginyeria Electrònica

   Conjunt de coneixements tècnics que tenen com a objectiu l'aplicació de la tecnologia electrònica per a la resolució de problemes pràctics.

9. Enginyeria de Telecomunicació

   Resol problemes de transmissió i recepció de senyals i d'interconnexió de xarxes. Consisteix a dissenyar, instal·lar, operar i mantenir equips i xarxes de difusió d'informació o comunicació.

10. Enginyeria de Materials

    Metal·lúrgia, petroliera, mines, plàstics, ceràmiques.

11. Enginyeria Biomèdica

    Marcapassos, estimulació XPC (epilèpsia), control de la micció i defecació en lesions medul·lars.

12. Neurotecnologia

    Brain-computer interface, interfície neural regenerativa, problemes d'interfície bioartificial (degradació del microelèctrode, encapsulats).

13. Nanotecnologia

    Demostra que existeix molt espai en les dimensions submicròniques.

Resolució de Problemes en Enginyeria

Problema d'Einstein de les edats de les filles. Solució: 9, 2 i 2 anys.

Característiques dels Problemes

• Bona part de la feina dels enginyers és resoldre problemes.
• En un problema hi ha un estat inicial amb certa informació i un estat final desitjat.
• A la situació final s'hi arriba aplicant l'enginy a certs coneixements (números i/o entorn).

Elements d'un Problema

1. Dades: determinen condicions, informacions que hi ha al principi del problema.
2. Objectius: estat final desitjat.
3. Procés de solució i obstacles: per passar de l'estat inicial al final ens trobarem alguns impediments que haurem d'esquivar i vèncer.

Tipus de Problemes

1. Estat inicial i final ben definits.
2. Estat inicial ben definit, final mal definit.
3. Estat inicial mal definit, final ben definit.
4. Estat inicial i final mal definits.

Els tipus 3 i 4 són els problemes que es troben a l'enginyeria.

Aprenentatge i Resolució de Problemes

• L'aprenentatge i la resolució estan molt relacionats, ja que aprenem per resoldre problemes.
• El nivell d'una persona es mesura per l'habilitat resolent problemes (escola i universitat).
• No es poden aprendre nous conceptes si no utilitzem els que ja tenim per anar resolent problemes.

Nivells de Comprensió

• L'objectiu d'un procés d'aprenentatge és obtenir una comprensió profunda i significativa d'un camp de coneixements.
• La Taxonomia de Bloom (1956) descriu una jerarquia de resultats de l'aprenentatge.

Marc Formal per Resoldre Problemes

• Els problemes del món real són preparats a través dels acadèmics.
• Els enginyers no sempre han de resoldre problemes tècnics, també financers, de comunicació... Molts dels conceptes apresos d'aquests problemes serviran per resoldre aquests problemes no tècnics.
• Els problemes d'enginyeria són oberts amb més d'una solució correcta possible.
• L'adopció dels mètodes estàndards per resoldre problemes ha de permetre ser eficient resolent el problema i presentant els resultats d'una forma lògica.

Mètode per Resoldre Problemes de Wankat i Oreovicz

1. Ho puc fer?: els hem de veure com un repte i no abandonar, poden semblar impossibles a primera vista.
2. Definició: Cal entendre bé el problema, identificar les dades, identificar les incògnites, plantejar el problema en termes més senzills, fer un diagrama, esquema o representació visual del problema.
3. Exploració: reflexió sobre el que demana el problema, informació que pot fer falta, i estratègies generals que es poden aplicar. El problema té sentit?, s'han de fer suposicions o hipòtesis, conceptes clau i possibles aproximacions.
4. Planificació: definir la seqüència de passos necessaris per resoldre el problema abans de comprometre recursos per implementar-los. La planificació és la garantia d'obtenir els millors resultats en el mínim temps. Un mapa conceptual és una eina molt bona.
5. Implementació: és la resolució del problema, es realitzen els càlculs, programes d'ordinador, cablejat de circuits... poden aparèixer errors que ens obliguin a tornar al principi.
6. Validació: cal verificar la validesa de la solució: coherència, casos de prova (ja coneguts).
7. Conclusió: Què hem fet? Què hem après? Conclusions extretes.
8. Presentació de resultats.

Heurístiques per a la Resolució de Problemes

Regla empírica que funciona com a eina per trobar la solució d'un problema.

1. Escriure: la limitació de la nostra memòria fa que sigui bo escriure-ho tot.
2. Reformular el problema en termes més senzills: incrementa la comprensió i elimina informació irrellevant.
3. Fer un dibuix o diagrama.
4. Pensar en un problema relacionat: (la més utilitzada).
5. Anar del final al principi: partir de l'objectiu i anar fins a les dades del principi del problema.
6. Aplicar els procediments top-down i bottom-up: a partir de l'objectiu es troben subobjectius més simples; el contrari, passar de senzills a la solució del més complicat.
7. Divideix i guanyaràs: descompondre el problema en problemes més senzills i individuals entre si.
8. Identificar restriccions innecessàries: fem la solució més difícil del que és.
9. Discutir amb una altra persona.
10. Intentar resoldre un problema similar però més senzill.
11. Utilitzar models, com els ideals (díodes).
12. Provar i verificar.
13. Utilitzar una analogia: voltatge amb una cascada.
14. Canviar la perspectiva.
15. Prendre distància del problema: volem trobar la solució a una cosa petita i ens impossibilita aconseguir la solució global.
16. Resoldre primer el que és fàcil.
17. Posar nombres.
18. Registrar els teus progressos.
19. Canviar la representació.
20. Replanificar.
21. Atendre les teves corazonades.
22. DESCANS.

Propietat Intel·lectual i Innovació

Transcendència de la Propietat Intel·lectual

Evolució de l'economia en tres fases:

1. Revolució industrial: força mecànica substitueix la humana, producció d'eines i productes. Accés a la producció.
2. Revolució productiva: les empreses utilitzen els coneixements per millorar els processos productius i laborals. Abaratiment dels productes.
3. Revolució en la gestió: les organitzacions utilitzen el coneixement per millorar el coneixement. Innovació i mercat del coneixement.

Tecnologia en l'Empresa

És important perquè canvia, cal dominar-la per poder canviar-la; adaptar-se al canvi tecnològic és l'única forma de sobreviure.

Hidden Wealth (Recursos no Materials)

La nostra societat se centra en la producció i la innovació. Els posseïdors del coneixement estan al cim de la piràmide de la societat actual. Hi ha 3 nivells: executiu del coneixement, professional del coneixement, empleats del coneixement.

Economia dels Intangibles (La Innovació Fa que el Món Avanci)

L'economia dels intangibles ha crescut degut a:

• Tendència econòmica a la globalització.
• Desregulació en sectors estratègics de l'economia.
• Creixement exponencial en canvis tecnològics.
• Gran discontinuïtat del mercat.
• Economia del coneixement (actius intangibles).

• Actius intel·lectuals: coneixement que proporcionen valor però sobre els quals no existeixen drets de propietat.
• Propietat intel·lectual: actius intangibles sobre els quals l'empresa posseeix drets de propietat.

Com Treure Partit de la Tecnologia?

• Inventant, desenvolupant tecnologia, aplicacions, industrialitzant, fabricant productes, comercialitzant, invertint en nous mercats i tecnologia.

Visió

• L'estat de l'art en ciència i tecnologia obliga a canviar els paradigmes.
• El cost de la innovació és gairebé prohibitiu per a les PIMES (necessiten mecanismes per aconseguir-ho).
• El coneixement adquireix valor si es comparteix, a través de Tesis, R+D+I (Amèrica del Nord, Europa, Japó), Patents.
• Productes, tecnologies i serveis generats a partir del coneixement li donen valor i generen desenvolupament econòmic i social.
• La protecció del coneixement representa un compromís pactat per la majoria de països per conservar com a propi el valor del coneixement.
• La dinàmica del mercat exigeix respostes basades en el coneixement, ràpides i eficaces.
• Ja que cada cop els temps entre desenvolupament i innovació són més curts.
• L'economia global i la conjuntura a l'hora d'innovar desafien les estructures actuals i ofereixen grans oportunitats.

Missió

• Fer accessibles els mecanismes per valoritzar el coneixement que es genera al nostre entorn.
• Posar en marxa els mecanismes adequats perquè el coneixement es divulgui a les empreses, generi innovació i valor.
• Generar valor per tal de tenir llibertat i poder per decidir línies prioritàries d'investigació i focalitzar la generació de coneixement.

Estructuració

• Investigadors, docents, empresaris, generadors d'opinió, professionals/usuaris finals, finançadors/administració.

Tecnologia - Economia

La propietat intel·lectual és el VALOR, treure-li partit és:

• Identificar-lo, crear-lo, protegir-lo (administrar-lo, defensar-lo), divulgar-lo, valorar-lo, transferir-lo, adquirir-lo.

Propietat Intel·lectual

És el conjunt de drets que protegeixen l'activitat innovadora manifestada en nous productes, procediments, dissenys o serveis oferts al mercat.

• © "Copyright": drets d'autor, creacions literàries, artístiques o científiques, obres derivades, col·leccions i bases de dades.
• ® Propietat industrial: invencions tècniques, innovacions de disseny, signes d'identitat (marques).

Patents

És un títol fruit del contracte entre l'Administració i el sol·licitant que representa l'inventor/s:

• La societat reconeix a l'inventor el dret d'explotar en exclusiva la invenció patentada.
• L'inventor accepta divulgar la seva invenció.

La patent dura 20 anys des de la presentació de la sol·licitud.

Model d'Utilitat

És com una patent que dura 10 anys i protegeix invencions amb un rang inferior a les anteriors. Consisteix a donar a un objecte una configuració o estructura de la qual derivi una utilitat o avantatge pràctica.

Requisits de Patentabilitat

• Novetat.
• Activitat inventiva: ha d'aportar quelcom nou que un expert no pugui obtenir fàcilment.
• Aplicació industrial: ha de ser útil.
• Descripció de la invenció: ha d'estar descrita perquè un expert pugui reproduir-la.

Titularitat i Drets de la Patent

• Els drets de titularitat són de l'empresa, universitat o organisme, els quals arriben a acords amb els inventors, excepte els organismes públics que només tenen 2/3 dels beneficis; els restants són de l'inventor.
• Existeix el dret a explotar en exclusiva en els països on estigui en vigor, impedint que altres utilitzin o comercialitzin la invenció sense consentiment del titular. La patent pot ser venuda o llicenciada totalment o parcialment. El titular ha de vigilar les infraccions.

Explotació de la Patent

• El titular pot fer el que vulgui, tant produir, millorar o comerciar amb la patent; pot llicenciar totalment o parcialment la patent a una altra persona jurídica a través d'una contraprestació establerta en el contracte.

Raons per Patentar les Invencions

• Una patent concedeix al seu titular el dret exclusiu d'impedir a altres que utilitzin comercialment la invenció, reduint el risc d'infracció o còpia i la competència.
• Augment de beneficis i millor rendiment de les inversions. Ingressos addicionals per la concessió d'una llicència.
• Accés a nous mercats, o tecnologia per llicències creuades.
• Augment de la capacitat d'obtenir finançament a tipus d'interès raonable.
• Donar una imatge positiva a una empresa.

Concepte de Sistemes en Enginyeria

Concepte de Sistema

Un sistema és un conjunt de coses connectades, associades o interdependents, de manera que formen una unitat complexa. La noció de sistema ens permet aïllar una part ben definida de la matèria o la informació amb la qual treballem, de manera que diferenciem el sistema de l'entorn.

L'enginyeria de sistemes: és un camp interdisciplinari de l'enginyeria que s'ocupa de com s'han de dissenyar i gestionar els projectes d'enginyeria complexa.

• Sistema electrònic: és un conjunt d'elements electrònics interconnectats: PC, instrument, telèfon...

Modelització de Sistemes

Un model és qualsevol representació aproximada de la realitat. Serveixen per descriure, explicar o predir el comportament del sistema que constitueix el problema.

Tipus de Models

• Analític o matemàtic: són equacions que representen el sistema físic; en general, només es poden aplicar per descriure sistemes relativament senzills. Ex: Oscil·lador harmònic.
• Comportament: díode (si és ideal o no és diferent), amplificador (element que dóna a la sortida un element proporcional al de l'entrada).
• Simulació numèrica: Blocs (MATLAB), elements finits (pont ressonador, element microfluídic).
• Físics: model de cotxe F1 per a proves en un túnel de vent, model d'avió per a proves en túnel de vent, construcció de prototips (protoboards).

Fonts d'Informació per a Enginyers

Hem de tenir en compte que mai es parteix de zero: existeixen solucions prèvies per a problemes ja existents, tenim accés gairebé universal a bases del coneixement i hem de conèixer l'estat de l'art.

Recerca d'Informació

L'objectiu és seleccionar la informació de qualitat, aplicable tant a fonts modernes com tradicionals. Protocol de 5 etapes:

1. Identificar la problemàtica.
2. Escollir paraules clau.
3. Seleccionar fonts adequades.
4. Filtrar resultats amb criteri.
5. Obtenció de materials i síntesi.

Avaluació de Fonts

Quins són els criteris per filtrar els resultats de la recerca d'informació?

• Credibility, Accuracy, Relevancy, Date, Source (CARDS).

Tipus de Recursos

• Publicacions: fonts impreses que asseguren un mínim de qualitat. Ex: enciclopèdies, diccionaris.
• Congressos i revistes: ràpida publicació, a vegades amb un procés de revisió fluix.
• Bases de dades en línia: cerques automàtiques i complexes, informació no completa a vegades (abstracts). Ex: IEEEXplore, Google Scholar, Google Reader.
• Registres de patents: coneixement aplicat, llenguatge jurídic. Ex: US Patent Office, Japan Patent Office.
• Enginyeria inversa: últim recurs a falta de fonts, requereix mostres, depenent de la tecnologia, és complexa i té alts costos. També per a estudis de fiabilitat i infracció de patents.

Conclusions de la Recerca

1. Fonts d'informació extenses i fàcilment accessibles.
2. L'objectiu és identificar la informació de qualitat.
3. Identificar el problema, escollir paraules clau, seleccionar fonts, filtrar resultats, síntesi del coneixement.
4. Criteris: CARDS.
5. Recursos variats.

Comunicació Tècnica en Enginyeria

En el resultat és molt important la comunicació; si el resultat no l'entén ningú és com si no existís.

• Escrita (informe, article).
• Oral (conferència, reunió).
• Guia d'estil.

Metodologia de Comunicació

Com per on començar? L'estructuració no és el mateix que la metodologia. Iteracions mitjançant esborranys (de menys a més detall, extensió adequada a cada part?). No existeix una solució màgica.

Estructura d'un Document Tècnic

• Portada: Títol, autors, afiliació (ubicació geogràfica), data de publicació, referència, llista de distribució (destinataris potencials), restriccions (ús i reproduccions).
• Síntesi: resum concís del contingut i objectius, limitat per nombre de paraules; el lector ha de ser capaç de decidir si llegeix la resta. Resum executiu si se sintetitzen els resultats i recomanacions.
• Introducció: entorn del treball, definició de la problemàtica a superar, exploració històrica i bibliogràfica, identificació de la tecnologia de l'estat de l'art, limitacions quantitatives actuals, objectius principals, planificació del projecte.
• Procediment: descripció de la metodologia emprada, inclou tots els detalls rellevants, referències externes a altres detalls, subdivisió en diverses seccions segons la temàtica.
• Resultats: objectius assolits, revisió dels objectius inicials, figures de mèrit quantitatives (FOM), comparativa amb les tecnologies de l'estat de l'art, suport numèric i gràfic.
• Conclusions: generalització i abstracció dels resultats, nou coneixement, compilació d'aportacions originals, revisió del plantejament original, aspectes negatius que també aporten coneixement, treball a futur immediat i a llarg termini.
• Recomanacions.
• Reconeixements.
• Bibliografia.
• Apèndixs.

Normes d'Estil

• Pròpies d'informes tècnics i acadèmics.
• Enfoc: analític, objectiu, intel·lectual, racional.
• To: seriós, impersonal, formal.
• Estil gramatical: formes verbals passives, vocabulari tècnic, pronoms i construccions impersonals.

Aspectes Formals

• El formalisme és sinònim de qualitat.
• Estructuració i numeració de les parts.
• Correcció ortogràfica.
• Formulació matemàtica.
• Cites textuals i referències.
• Format de referències bibliogràfiques.
• Llistat d'acrònims (lectura de l'esborrany final).

Conclusions de la Comunicació

• Els resultats són tan importants com la seva comunicació.
• Metodologia basada en esborranys.
• Estructura estàndard recomanada.
• Normes d'estil pròpies.
• Importància del formalisme i les eines d'ajuda.
• La pràctica porta al perfeccionament.

Col·legis Professionals en Enginyeria

Experiència professional vs. formació tècnica, la importància de la bona praxi, la força del lobby.

Definició

Corporació de caràcter gremial per a qui exerceix una professió liberal* amb personalitat jurídica pròpia, emparats per les institucions públiques, amb llarga tradició en països europeus.

• Activitat intel·lectual, grau de formació elevat, alta especialització.

Història dels Col·legis Professionals

• Primers gremis professionals a Europa (s. XI-XII).
• Lobbies econòmics i polítics (s. XVI).
• Confrontament amb els corrents liberals del capitalisme modern emergent (s. XIX).
• Més associacions (s. XX-XXI).

Objectius dels Col·legis Professionals

1. Ordenació de l'exercici de la professió

   • Definir criteris que regulen el seu desenvolupament.
   • Proposar disposicions legals als organismes competents.
   • Promoure l'eficiència i operativitat.
   • Reglar la pràctica ètica en forma de codis deontològics.
   • Proposar procediments comuns per al càlcul dels honoraris.
   • Executar sancions als col·legiats per part de les autoritats professionals.

2. Representació exclusiva de la professió

   • Evitar l'intrusisme.
   • Assessorar els organismes oficials, entitats i particulars.
   • Col·laborar en la redacció dels plans d'estudis superiors.

3. Defensa dels interessos professionals dels col·legiats

   • Representació legal.
   • Paper de mediador.
   • Fomentar la formació continuada.

Requeriments per a la Col·legiació

• Tenir la titulació necessària.
• Col·legiar-se és obligatori per exercir la professió, com a autònom o assalariat (en la majoria de casos).
• Els organismes oficials rebutgen la documentació tècnica que no hagi passat pel Col·legi pertinent.
• Acatar els estatuts del col·legi.
• Pagar la quota de col·legiat.

Serveis dels Col·legis Professionals

• Assegurança obligatòria per responsabilitat civil.
• Assessoria fiscal i jurídica.
• Serveis mèdics i financers en condicions preferents.
• Lloguer d'espais.
• Borsa de treball especialitzada.
• Servei d'orientació professional.
• Oferta de formació (xerrades divulgatives, visites guiades).
• Publicacions (revista del col·legi, llibres tècnics).
• Acreditació professional.
• Visat de projectes (autoria i documentació, control delegat per part de l'Administració).

Exemples de Col·legis

• Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació.
• Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i Perits de Telecomunicació de Catalunya.

Dades i Xifres

• Més d'un milió de col·legiats, 6,7% del PIB, 30% del treball universitari, índex d'atur més baix i ritme de creixement més elevat de la UE-15, 84% pertanyen al sector serveis.

Responsabilitats Professionals

• Responsabilitat civil professional, presumpció de culpa (provar que s'ha fet el necessari per evitar el dany), assegurança obligatòria (danys personals, materials, patrimonials, fiances, defensa jurídica, perjudicis econòmics, inhabilitació professional).

Causes de culpa:

• Negligència (acció, omissió).
• Imprudència.
• Error.
• Desconeixement.

Conclusions dels Col·legis Professionals

• Funcions dels col·legis: ordenació i representació de la professió i defensa dels col·legiats.
• Col·legiar-se és sovint obligatori i requereix d'una titulació adequada.
• Serveis oferts: assegurances obligatòries per responsabilitat civil, assessoria, borsa de treball, formació, publicacions, visat dels treballs.