Guia Completa d'Estratigrafia: Estrats, Estructures i Ambients Sedimentaris

Conceptes Fonamentals d'Estratigrafia

Estrat: cos de roca sedimentària que correspon a un únic episodi de sedimentació.

Principi de Superposició

Els estrats més antics es troben a la part inferior i els més recents a la part superior.

Característiques de les Capes de Sedimentació

1. Canvis en la litologia
2. Superfície de no-deposició
3. Capa pelítica (fang)
4. Intervals de no-sedimentació

Forma dels Estrats i la seva Informació

• Forma tabular (en taula), s'encavallen entre ells.
• La informació dels estrats s'obté de l'observació de diversos aspectes:
  • Contingut de fòssils
  • Color
  • Composició litològica i mineralògica
  • Estructures sedimentàries

Estructures Sedimentàries

Estructures de la Superfície d'Estratificació

1. Marques de corrent: formades pel moviment de l'aigua.
2. Esquerdes de retracció: es formen en argiles per dessecació.
3. Empremtes de pluja: marques circulars en forma de petits cràters.
4. Ripples (ondulacions): simètrics (onatge) / asimètrics (corrent).
5. Motlles de cristall: característics d'ambients àrids, formats per sals cristal·litzades.
6. Empremtes fòssils: marques deixades per l'activitat animal (icnofòssils).
7. Bases erosives: l'estrat superior erosiona el sostre de l'inferior, causades pel flux d'aigua en paleocanals.

Estructures Internes dels Estrats

1. Estratificació massiva: es produeix quan un estrat no presenta cap estructura interna visible.
2. Laminació fina: es distingeixen fines làmines amb característiques diferents dins d'un estrat. Indica una velocitat de sedimentació lenta.
3. Laminació encreuada (associada a ripples): làmines no paral·leles a l'estratificació. Es forma en condicions de flux d'aigua o vent a velocitat moderada, com a l'interior de les dunes.
4. Granoclassificació: canvi gradual de la mida dels clasts dins un estrat. Pot ser normal (disminueix cap a dalt) o inversa (augmenta cap a dalt). Un flux alt sedimenta clasts grans; un flux petit, clasts petits.
5. Bioturbació: alteració de la laminació per l'activitat d'organismes que excaven galeries (burrows).

Principis i Conceptes Associats

Principi de l'Actualisme

• Fàcies: descripció dels estrats.
• Conca sedimentària: depressió de grans dimensions on s'acumulen sediments, sovint enfonsada sota el mar.

Ambients Sedimentaris

Els ambients sedimentaris són els llocs on es produeix la deposició de sediments, cadascun amb característiques físiques, químiques i biològiques pròpies.

Ambients Continentals

1. Fluvial: cursos baixos dels rius i zones d'inundació.
2. Al·luvials: cons de dejecció i zones baixes de serralades on els torrents perden energia.
3. Desèrtics: ambients àrids on el vent és el principal agent de transport.
4. Glacials: zones amb temperatures sota 0°C, on el gel és el principal agent d'erosió. Formacions típiques: morenes (si són fòssils, til·lites).
5. Lacustre: llacs amb fons profunds, lluny de la riba, on la vegetació no prolifera.
6. Palustre: pantans i aiguamolls amb formació de torberes.

Ambients Marins

Sediments marins: sovint de color gris (ferro no oxidat en condicions anaeròbiques), rics en carbonats i amb presència de fòssils.

• Plataforma continental: zona il·luminada des del continent fins on la llum solar ja no penetra.
  • Zona proximal: propera al litoral, amb sedimentació abundant provinent dels continents (ex: deltes).
  • Zona distal: aigües més netes, amb predomini de sediments calcaris.
• Talús i Fons Oceànic:
  • Slumps: materials dipositats a la part externa de la plataforma continental per lliscaments.
  • Turbidites: formen ventalls submarins, consistents en seqüències de gresos i pelites.

Ambients de Transició (entre Continental i Marí)

Zones que limiten entre el continent i el mar. Els estrats solen presentar tonalitats ocres.

• Costaner: platges, on l'energia de l'onatge erosiona i transporta la sorra.
• Deltaic: zones on el material transportat pel riu s'acumula, formant un delta que pot ser modelat per l'acció marina.
  • Plana deltaica: zona emergida amb flora i fauna.
  • Front deltaic: zona lleugerament inclinada, amb escassa flora i fauna.
  • Prodelta: zona més profunda i allunyada al mar, amb abundant fauna.
• Albufera: llacunes costaneres poc profundes, sovint amb desembocadura de rierols.

La Columna Estratigràfica i Discontinuïtats

Els ambients sedimentaris canvien al llarg del temps. Per exemple, una pujada del nivell del mar pot generar un ambient de plataforma marina, mentre que una baixada pot donar lloc a un ambient continental (ex: fluvial).

• Canvis laterals de fàcies: variació en la composició d'un estrat al llarg de la superfície terrestre.
• Columna estratigràfica: seqüència d'estrats sedimentats consecutivament en un lloc determinat.
• Discontinuïtats estratigràfiques: interrupcions en la sedimentació contínua dels estrats.
  • Hiat: absència de sedimentació entre el sostre d'un estrat i el mur del següent.
  • Buit erosiu: interval de temps en què els materials sedimentats han estat posteriorment erosionats.
  • Llacuna estratigràfica: absència de dipòsits.
• Concordants: estrats paral·lels entre si.
• Discordants: estrats no paral·lels entre si.
  • Discordança angular: els estrats superiors i inferiors presenten inclinacions diferents.
  • Discordança progressiva: els estrats canvien d'angle gradualment. Es forma quan hi ha hagut una peneplanació.

Correlació Estratigràfica

Comparació de dues o més columnes estratigràfiques.