Guia Completa de Farmacologia: Des de la Fitoteràpia als Medicaments
Clasificado en Medicina y Ciencias de la salud
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,78 KB
Orígens: La Fitoteràpia
La fitoteràpia és una branca de la medicina que utilitza extractes de plantes com a medicament. Les medicines herbàcies no difereixen de les convencionals en termes del seu funcionament.
Els Medicaments
Un medicament és la combinació d’un o més principis actius (o fàrmacs) als quals s’han afegit excipients per ser integrats en una forma farmacèutica.
Què és un Excipient?
Un excipient és un component diferent del principi actiu. S’utilitza per aconseguir la forma farmacèutica desitjada i facilitar-ne l’elaboració i conservació.
Alguns dels més utilitzats són:
- Aglutinants: per unir i donar forma.
- Edulcorants: per millorar el sabor.
Exemples de formes farmacèutiques que requereixen excipients inclouen dragees, càpsules, xarops, etc.
Fàrmac o Principi Actiu
Un fàrmac o principi actiu és tota substància o barreja de substàncies que exerceixen una acció farmacològica, immunològica o metabòlica amb la finalitat de restaurar, corregir o modificar les funcions fisiològiques, o d’establir un diagnòstic.
La Denominació Comuna Internacional (DCI)
El DCI (Denominació Comuna Internacional) és el nom oficial del principi actiu d'un medicament, establert per l'OMS per evitar confusions entre marques comercials. Un mateix principi actiu pot tenir diferents noms comercials, però sempre tindrà un únic DCI.
El Medicament Genèric
El medicament genèric, segons l’OMS, és aquell que es ven sota la denominació del DCI que incorpora i és prou bioequivalent a la marca original. Això significa que és igual en composició i forma farmacèutica, i amb una biodisponibilitat molt semblant a la de la marca original.
La nomenclatura d'un medicament genèric segueix el format:
DCI del principi actiu + laboratori + concentració + forma farmacèutica + EFG (Equivalent Farmacèutic Genèric)
Formes Farmacèutiques
La forma farmacèutica és la forma individualitzada a què s’adapten els principis actius i els excipients per constituir un medicament.
Algunes de les vies d'administració associades a les formes farmacèutiques són:
- Via oral
- Via rectal
- Via sublingual
- Via vaginal
- Via dermatològica
- Via intravenosa
- Via respiratòria
- Via òtica
- Via nasal
- Via tòpica
Farmacocinètica i Farmacodinàmia
Farmacocinètica
La farmacocinètica estudia el curs temporal de les concentracions dels fàrmacs dins de l’organisme quant al seu alliberament, absorció, distribució, metabolització i eliminació (LADME).
Vies d'Administració dels Medicaments
Les vies d’administració dels medicaments són les rutes d’entrada del medicament a l’organisme, les quals influeixen en la intensitat i la durada de l'efecte de la substància. Aquest aspecte és clau en la farmacocinètica.
Farmacodinàmia
La farmacodinàmia estudia els mecanismes dels fàrmacs i els efectes bioquímics i fisiològics que produeixen en l’organisme.
Tipus d'Efectes dels Fàrmacs:
- Efectes Terapèutics: l'acció principal buscada.
- Efectes Secundaris: no buscada, poden ser perjudicials.
Factors que Alteren l'Efecte d'un Fàrmac:
L'efecte d'un fàrmac es pot veure alterat (augmentat o disminuït) per diversos factors. Els més habituals són:
- Factors farmacocinètics: (p. ex., via d'administració)
- Interaccions medicamentoses
- Factors de tolerància
- Factors fisiològics: edat, pes, activitat metabòlica hepàtica
- Factors patològics
- Factors genètics
- Estil de vida: dieta o tabaquisme
