Guia Completa de Gestió de Magatzems: Optimització Logística

1. El Magatzem

Sabem que és necessari per a fer arribar els productes al mercat on i quan es necessiten.

Gestionar el magatzem consisteix en la recepció, l’emmagatzematge, el moviment i el control de la informació que es genera en la seva activitat diària.

Per això cal organitzar aquestes operacions i aconseguir millorar la **productivitat**, el servei al client, i fer-ho al mínim cost possible.

Per què les empreses necessiten magatzems? Motivacions

1. Desequilibris entre oferta i demanda. No sempre els productes es fabriquen i es venen al mateix temps, ni tampoc en la mateixa quantitat. Un **producte estacional** és aquell que es consumeix en una època concreta de l’any.
2. Millorar la qualitat del servei. Evitar **ruptures d’estoc** (amb dues conseqüències).
3. Reducció de costos logístics. Pot sortir a compte comprar una quantitat més gran de mercaderies si el preu és amb descompte i si els preus de transport són més baixos.
4. Mantenir uns estocs mínims (de seguretat).

Pràctica 1: Fàbrica de galetes

Llegir-la en veu alta i comentar el vocabulari que dóna dificultats:

• Cost fix
• Disminució cost unitari
• Economies d’escala
• Marge de beneficis
• Preus competitius

2. Funcions del Magatzem

Funcions i activitats del magatzem

Als magatzems hi tenen lloc els fluxos de mercaderies o existències. Quines activitats s'hi duen a terme? Podem plantejar-ho seguint un ordre cronològic:

1. **Recepció de les mercaderies**. Arriba la mercaderia al magatzem, i es comprova que allò rebut coincideix amb la documentació.
2. **Emmagatzematge**. Consisteix a ubicar aquesta mercaderia al lloc més idoni per a poder ser fàcilment accessible i localitzable, segons les seves característiques.
3. **Conservació**. Les mercaderies, en alguns casos, requeriran unes determinades condicions de conservació per motius de seguretat (ja sigui alimentària, perquè són perilloses o fràgils), i s’han de mantenir en perfecte estat.
4. **Expedició**. Significa preparar i enviar aquesta mercaderia.
5. **Organització i control**. Consisteixen a registrar quines mercaderies i quantitats entren i surten del magatzem, conèixer el moment més adient per fer les comandes, amb la finalitat d’evitar les ruptures d’estoc i minimitzar els costos.

3. Tipus de Magatzems

1. Segons la *naturalesa del producte*.
2. **Segons el règim jurídic**, els magatzems poden ser de **propietat** de l’empresa, fet que requereix una inversió en la seva compra però és pràctic si es destina a un ús permanent i continuat o si s’emmagatzemen mercaderies específiques; poden ser de **lloguer**, més propi dels casos en què hi ha una necessitat a més curt termini, i a més no requereix la forta inversió d’una compra i un canvi d’ubicació més senzill i l’assumpció d’un cost variable (activitats estacionals); i també trobem una opció intermèdia, el *leasing*, que és un lloguer a llarg termini amb opció de compra, amb costos de lloguer més baixos (si bé s’exigeix el compliment d’un termini mínim de lloguer) i avantatges fiscals.
3. Segons la *funció logística*.
4. Segons el *grau d'automatització*.

4. Disseny del Magatzem

1. Ubicació

És una **decisió estratègica**. Aspectes a tenir en compte:

• Preu
• Transports utilitzats, mitjans de comunicació (carreteres, etc.)
• Normes d’edificació, forma de la parcel·la
• Proximitat a clients i proveïdors
• Ajuts econòmics, etc.

2. Mitjans de localització

Com es pren la decisió finalment? Es fa un càlcul de **ponderació** dels aspectes segons la seva importància.

Projectar cas pràctic 4.

Activitat 6, p. 33: començar a classe. *Per casa, puja nota*.

Puntuació Madrid

(8*0,4)+(6*0,15)+(4*0,1)+(3*0,1)+(4*0,15)+(6*0,10)= 6

Puntuació Saragossa

(5*0,4)+(8*0,15)+(7*0,1)+(7*0,1)+(8*0,15)+(4*0,10)= 6,2

3. Zones externes del magatzem

Cal fer-ne prèviament una **planificació de conjunt**: el seu disseny ha d’evitar accidents i també interferències entre vehicles, mitjans de càrrega i persones.

Què hi trobem:

• Accessos en forma d’Y
• Carretera d’accés; i dins del recinte:
• Vies de servei i ordre de trànsit dels vehicles en sentit contrari a les agulles del rellotge
• Superfície de rodadura, amb paviment de formigó perquè resisteixi el pas dels camions
• Portes d’accés independents als magatzems per a vehicles i persones

Zones de càrrega i descàrrega

• Aquestes activitats es faran en parts oposades: són espais molt transitats.
• Han de ser àmplies per a facilitar la fluïdesa d’aquestes activitats.

Els molls

Són plataformes o estructures de formigó, normalment adossades al magatzem; la seva finalitat és que el terra quedi a la mateixa altura que la caixa del camió.

Cal tenir en compte també: les **posicions** (llocs), que serà igual al nombre de camions que puguin carregar i descarregar alhora; les **rampes** o pendents d’accés per a permetre l’accés de carretons a l’interior dels camions.

Els molls estan units al magatzem per les **portes d’accés**: són les més adients per al camió, ja que s’adapten a la seva altura i fan servir **tancaments** adaptats a les mercaderies que es transporten:

• Amb **tancament metàl·lic**. Disposen d’un sistema que les obre en adossar el vehicle i les tanca quan acaba la càrrega-descàrrega.
• **D’abric o hermètics**. Tenen una molla que protegeix el camió dels canvis de temperatura, per a cambres frigorífiques.

4. Zones internes del Magatzem

S’han de delimitar perfectament la **recepció**, l’**emmagatzematge**, l’**expedició** i les **àrees auxiliars**.

Zona de recepció

On es situa i què és? Molt propera a l’entrada de mercaderies i el màxim d’independent de la resta del magatzem: és el lloc on es dipositen transitòriament les mercaderies que arriben a la zona de descàrrega.

Activitats que s’hi fan:

1. Control de qualitat (acord entre lliurament i albarà, i comprovació de la qualitat i característiques).
2. Inspecció.
3. Adaptació, si cal adaptar les mercaderies al lloc d’emmagatzematge.

Zona d’emmagatzematge

On? Què és? És la zona on les mercaderies romandran fins a la seva expedició. Es pot emmagatzemar a terra, en prestatgeries o en instal·lacions complexes. La distribució de l’espai dependrà del pes, el volum i l’índex de rotació.

L’espai s’organitzarà segons l’**índex de rotació**:

• Baixa rotació: Necessita molt espai, però no exigeix gran accessibilitat (pocs moviments).
• Mitjana rotació: Necessita molt espai i molta accessibilitat (comandes freqüents).
• Alta rotació: Molta accessibilitat i ràpida extracció (hi ha moltes comandes de quantitats petites).

Zona d’expedició

On? Prop dels molls de sortida (**integrades**) o també **separades** del magatzem. Activitats que s’hi fan: Si l’expedició és complexa per la quantitat de comandes o per la necessitat de preparació de mercaderies, es pot dividir en **àrees o seccions**:

• **Consolidació**: S’agrupen i es preparen les càrregues amb una mateixa destinació, o que s’han de lliurar de manera diferent a com han estat emmagatzemades.
• **Embalatge**.
• **Control de sortides**: Es comproven els embalatges i les quantitats a enviar.

Zones auxiliars

Serveixen per a fer activitats de suport a l’emmagatzematge. N’hi pot haver diverses: una zona de **devolucions**, tant per a aquelles mercaderies retornades pels clients per motius de qualitat o excés de quantitat, com per a les que caldrà retornar als proveïdors pels mateixos motius. També hi pot haver una àrea d’**embalatges o envasos**, on dipositar embolcalls per a reciclar o reutilitzar; una àrea d’**oficines** per a fer la gestió documental de les operacions (comandes, albarans, etc.) i, per últim, una de **serveis**, amb un espai habilitat per a visites de clients i proveïdors, per a descans dels treballadors, lavabos, vestidors, etc.