Guia Completa de Gestió de Residus: Compostatge, Digestió Anaeròbica i Dipòsits Controlats

Guia Completa de Gestió de Residus

Compostatge: Fases i Paràmetres Clau

Fase de Descomposició del Compost

Temperatura: 60-70ºC. Altes necessitats d'oxigen (4-6 setmanes).

Fase de Maduració del Compost

La matèria orgànica (MO) s'estabilitza i el compost adquireix la qualitat final. Requereix temperatura controlada i necessitats d'oxigen (6-10 setmanes).

Posttractament i Afinament del Compost

Garbellat a 10 mm per obtenir una granulometria homogènia.

Característiques de la Matèria Orgànica Fresca (FORM)

• Humitat: 75-85%
• Matèria Orgànica (MO): 75-85%
• Nitrogen orgànic: 2,5-3%
• Relació C/N: 17:1
• Densitat: 0,5 - 0,6 T/m³

Característiques del Compost Final

• Humitat: 25-35%
• Matèria Orgànica (MO): 45-55%
• Nitrogen orgànic: 2-2,5%
• Relació C/N: 10-15:1
• Densitat: < 0,5 T/m³

Paràmetres de Seguiment del Compostatge

• Temperatura
• Humitat
• pH
• Oxigen (O₂)
• Espai d'aire lliure / Porositat

Paràmetres d'Anàlisi del Compost

• pH
• Conductivitat
• Relació C/N
• Matèria Orgànica (MO)
• Nutrients
• Densitat
• Mida de partícules

Digestió Anaeròbica: Procés i Control

La matèria orgànica (MO) es descompon en compostos senzills que són transformats en àcids grassos volàtils. Aquests són consumits per microorganismes metanogènics que produeixen metà (CH₄) i diòxid de carboni (CO₂).

• Temperatura mesòfila: 35ºC
• Temperatura termòfila: 55ºC

Fases de la Digestió Anaeròbica: Hidròlisi

Descomposició anaeròbica de macromolècules en molècules simples, realitzada per bacteris facultatius.

Fases de la Digestió Anaeròbica: Acidogènesi

Descomposició, amb bacteris acidogènics, de molècules simples a àcids grassos volàtils o de cadena curta.

Fases de la Digestió Anaeròbica: Acetogènesi

Transformació de molècules més simples en àcid acètic.

Fases de la Digestió Anaeròbica: Metanogènesi

Bacteris transformen els compostos acetogènics en metà (CH₄) i diòxid de carboni (CO₂). Són bacteris anaerobis estrictes, sensibles a la temperatura i a la presència de substàncies inhibidores.

Paràmetres de Control en Digestió Anaeròbica

• Temperatura
• pH
• Nutrients
• Potencial redox
• Tòxics i inhibidors
• Agitació
• Velocitat de càrrega orgànica
• Temps de retenció

Valorització Energètica de Residus (PVE)

Residus Tractats en PVE

• Rebuig d'ecoparc (TMB)
• Matèria Orgànica Residual (MOR) assecada (bioassecat)
• Residus de la fracció resta

Resultats Post-Incineració

• Total residus post-incinerats: 20-30%
• Cendres: 2-5%
• Terres: 10-20%
• Escòries metàl·liques: 5-10%
• Gasos i pèrdues per combustió: 70-75%
• Cendres volants: 3-5%

Tipus d'Escòries

Escòries metàl·liques (no fèrriques o fèrriques), escòria metàl·lica i terres.

Poder Calorífic Inferior (PCI) dels Residus

• PCI superior: 8500 kcal/kg (considerat combustible estàndard)
• PCI intermedi: 2200 - 8500 kcal/kg (a vegades combustible addicional)
• PCI inferior: < 2200 kcal/kg (necessita concentrar el poder calorífic)

Dipòsits Controlats: Normativa i Tipologies

Definició de Dipòsit Controlat

Espai on el rebuig de residus és dipositat de manera que no contamini el medi ambient.

Normativa Clau sobre Dipòsits Controlats

Reial Decret 646/2020

Regula l'eliminació de residus mitjançant la deposició en abocadors.

Decret 1/1997

Disposició del rebuig de residus en dipòsits controlats.

Decret 69/2009

Estableix els criteris i procediments d'admissió de residus en els dipòsits controlats.

Reial Decret 646/2020 (Detall)

Regula l'eliminació de residus mitjançant la deposició en abocadors, incloent aspectes com la distància entre el límit del dipòsit, aigües subterrànies, condicions hidrogeològiques, prevenció d'inundacions i protecció ambiental.

Planta de Tractament de Lixiviats

El tractament de lixiviats inclou:

• Tractament biològic (nitrats, desnitrificació)
• Ultrafiltració (per eliminar sòlids, matèria orgànica i molècules)
• Osmosi inversa

Rendiment: De 100 litres de lixiviat, 70 litres d'aigua es recuperen. Dels 30 litres restants, el 95% es descarta.

Classificació dels Dipòsits Controlats

• Dipòsit Classe 1: Residus inerts
  • Coeficient de permeabilitat (k): ≤ 1,0 x 10⁻⁹ m/s
  • Gruix de la barrera: ≥ 5m
• Dipòsit Classe 2: Residus no perillosos (municipals)
  • Coeficient de permeabilitat (k): ≤ 1,0 x 10⁻⁹ m/s
  • Gruix de la barrera: ≥ 1m
• Dipòsit Classe 3: Residus perillosos
  • Coeficient de permeabilitat (k): ≤ 1,0 x 10⁻⁷ m/s
  • Gruix de la barrera: ≥ 5m

Estructura d'un Dipòsit Controlat (de dalt a baix)

1. Massa de residus
2. Capa de drenatge (graves)
3. Revestiment artificial impermeable (geotèxtil i geomembrana de PEAD)
4. Barrera geològica artificial (argila)
5. Barrera geològica natural (terreny original)

Estructura d'un Dipòsit Controlat (de baix a dalt)

1. Terreny natural
2. Impermeabilització mineral
3. Geotèxtil de protecció
4. Geomembrana de PEAD
5. Geotèxtil de protecció
6. Capa de drenatge de grava
7. Residus
8. Terra de regularització
9. Material drenant de gasos
10. Geotèxtil
11. Làmina de PEAD
12. Geodrenant
13. Terra agronòmicament acceptable
14. Terra + compost
15. Revegetació

Nivells de Control segons el RD 646/2020

• Nivell 1 de control: Caracterització bàsica
• Nivell 2 de control: Proves de compliment
• Nivell 3 de control: Verificació in situ i mètodes de comprovació

Elements Essencials d'un Dipòsit Controlat

• Pou de registre
• Rasa perimètrica
• Bassa de decantació de les aigües pluvials
• Bassa d'emmagatzematge de lixiviats
• Murs de contenció de residus
• Xarxa piezomètrica de control d'aigües subterrànies
• Recollida i evacuació dels gasos de fermentació
• Tanca perimètrica
• Caseta de control i recepció
• Magatzem de vehicles

Entre les capes, s'utilitza argila per a la impermeabilització.

Residus Especials: Directiva 91/689/CE

Directiva 91/689/CE sobre residus perillosos.

Exemples i Altres Instal·lacions de Gestió

Exemples de Dipòsits Controlats

• Dipòsit tipus 2: Argilera Elena de Cerdanyola (2007-2011)
• Abocador: La Vall d'en Joan, al Garraf (1974-2006)

Residus Admesos en Dipòsits Controlats Tipus 3

• Cendres de residus urbans
• Residus d'inertització de plantes de tractament fisicoquímic (FQ)
• Animals i fibrociment
• Envasos contaminats
• Llots i fangs amb substàncies perilloses
• Escòries de processos metal·lúrgics amb metalls pesants
• Residus del tractament de gasos
• Sòls contaminats

Deixalleries (Punts Verds)

Regulades pel Decret 1/2009, que estableix la instal·lació de punts verds o deixalleries.

Tipologies de Deixalleries per Població

• Bàsica: < 5.000 habitants (225 m²)
• Tipus A: 5.000 - 10.000 habitants (625 m²)
• Tipus B: 10.000 - 70.000 habitants (2.275 m²)
• Tipus C: > 70.000 habitants (4.500 m²)

Plantes de Transferència de Residus

Instal·lacions on es descarreguen i emmagatzemen els residus per optimitzar el seu transport a un altre lloc per a la seva valorització o eliminació, evitant grans recorreguts.

Equipament Típic

• Camions
• Tolves
• Compactadors estàtics
• Contenidors