Guia Completa de Gramàtica Catalana: Textos, Accent i Oració

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB

Tipologies de Textos Funcionals

A continuació, es presenta una classificació dels textos segons la seva funció principal:

Tipus de TextFunció Principal
DescriptiuExpressa les característiques d’animals, persones o objectes.
InformatiuDona informació sobre notícies i fets rellevants.
Explicatiu o expositiuExposa sobre una matèria científica, social, cultural o artística.
ArgumentatiuDona arguments per afirmar o refutar una idea o tema.
InstructiuDona instruccions per fer correctament una acció o procés.
PredictiuExpressa fets que es preveu que passaran en el futur.
AdministratiuFacilita la comunicació amb organismes polítics, socials o econòmics (ajuntaments, entitats escolars, etc.).
PublicitariPromociona productes o serveis i indueix la població a consumir-los.
Literari o retòricJuga amb el llenguatge i recursos narratius per crear una emoció estètica.
ConversacionalEstableix la comunicació entre persones.

Gramàtica Catalana: Accent, Apòstrof i Contracció

Normes Generals d'Accentuació

  • Agudes: S'accentuen quan acaben en vocal, vocal seguida de s, o en les terminacions -en / -in.
  • Planes: S'accentuen quan no acaben en vocal, vocal seguida de s, ni en -en / -in.
  • També s’accentuen les planes que acaben en diftong decreixent.
  • Esdrúixoles: Sempre s’accentuen.

L'Apòstrof (')

S’apostrofa quan la paraula següent comença per vocal o h muda.

Exemples: l’aigua, d’història, n’Anna (amb els articles el, la, en, na i la preposició de).

Casos on NO s'apostrofa

  • LA: Davant de [i, hi, u] àtones (Exemples: la universitat, la història).
  • EL, LA, DE: Davant de noms de lletra (Exemple: la essa).
  • EL, LA, DE: Davant de diftong creixent (Exemples: el iogurt, la iaia).

Altres Excepcions

  • La una (quan es refereix a l'hora).
  • La ira (per evitar confusió).
  • De Harry Potter (davant de h aspirada o sonora).

La Contracció

Consisteix a unir les preposicions A, De i Per amb els articles definits El i Els.

  • A + El → al (Exemple: al mercat)
  • A + Els → als (Exemple: als Alps)
  • De + El → del (Exemple: del mar)
  • De + Els → dels (Exemple: dels gossos)
  • Per + El → pel (Exemple: pel carrer)
  • Per + Els → pels (Exemple: pels camins)

Excepció: No es fa contracció quan l'article el o els s'apostrofa davant de paraules que comencen per vocal o h muda (Exemple: a l'amic).


L'Oració: Subjecte, Predicat i Concordança

Parts de l'Oració

En una oració podem distingir dues parts principals:

  • Sintagma Nominal (SN): Funciona com a Subjecte.
  • Sintagma Verbal (SV): Funciona com a Predicat (el seu nucli és el verb).

La Concordança

El subjecte i el predicat concorden (coincideixen) sempre en nombre (singular/plural) i en persona (1a, 2a, 3a).

Prova de la Concordança

Per identificar el subjecte, cal canviar el nombre o la persona del verb. La part de l’oració que obliga a aquest canvi és el subjecte.

Tipus de Subjecte i Oracions Impersonals

Tipus de Subjecte

  • Explícit: Apareix clarament a l'oració.
  • El·líptic (o omès): No apareix a l'oració, però es pot deduir pel context o la desinència verbal.

Oracions Impersonals

Són aquelles oracions que no tenen subjecte de cap tipus.

Es poden distingir tres tipus principals:

  1. Fenòmens meteorològics (Exemple: Plou).
  2. Oracions amb el verb haver-hi (Exemple: Hi ha molta gent).
  3. Oracions formades pel pronom es + verb (Exemple: Es viu bé aquí).

Entradas relacionadas: