Guia Completa d'Higiene i Control d'Esfínters en Infants

Higiene corporal i canvi de bolquers

Ja que els primers mesos les defecacions són freqüents, cal netejar el nadó i canviar-lo sovint. A mesura que creix, disminueix la necessitat de canviar-lo tan sovint.

El canvi del bolquer és també una ocasió que es pot aprofitar per potenciar el desenvolupament d’algunes capacitats:

• Afectives: mitjançant el somriure i el contacte.
• Motrius: s’estimula el nadó a moure’s i donar cops de peu.
• De llenguatge: comunicació mitjançant la parla amb el nadó.
• Sensorials: sensació de benestar.

Higiene corporal en infants

La higiene corporal inclou el bany, la dutxa i la neteja de la pell. La pell és una de les primeres barreres de l’organisme per defensar-se de les agressions del medi.

Per rentar el cos de l’infant, s'utilitza aigua i sabons neutres o cremes, segons el tipus de pell.

El bany ha de ser diari.

Cap als quatre anys, quan ja hi hagi una estabilitat motora, l’activitat del bany podrà ser en dutxa.

Cura dels cabells

S’aconsella rentar els cabells dos o tres cops per setmana a partir dels dos anys.

Es poden utilitzar xampús infantils que no piquin els ulls perquè els infants acceptin els banys i els hi agradi. Per rentar els cabells, cal fregar l’arrel suaument i a poc a poc, amb les puntes dels dits. Després, cal esbandir-los bé perquè no quedin restes de xampú. Un cop rentats, cal eixugar-los bé amb una tovallola i assecar-los.

Pel que fa al tallat, cal evitar serrells o cabelleres massa llargues que entorpeixin la visió o indueixin els infants a adoptar postures forçades.

Higiene dental

Com més aviat s’introdueixi l'hàbit, millor. Es recomana començar a raspallar-se les dents a partir dels 18 mesos.

Cal insistir en els aspectes higiènics i saludables d’aquest hàbit. Se’ls ha d’ensenyar a posar la pasta al raspall i a raspallar-se les dents correctament.

Cura de les ungles

Cal procurar que els infants tinguin les ungles curtes i netes, ja que són un vehicle de transmissió de gèrmens. Contribueixen a la propagació d’infeccions gastrointestinals per la facilitat amb què retenen la brutícia i per la tendència natural que tenen els infants a posar-se les mans a la boca.

Control d'esfínters

El control d’esfínters requereix maduresa, ja que implica el control muscular voluntari, tant conscient com inconscient, i també una motivació per part dels infants.

Control de la femta i el pipí diürn

El centre ha de treballar aquest aspecte amb els infants, però és important la coordinació amb les famílies, que sovint donaran informació i consell sobre aquest tema. La majoria d'infants aconsegueixen el control del pipí diürn entre els 2 i 3 anys. Però s'ha de respectar el ritme de cadascú.

Respecte al pipí, se l’ha de dur al lavabo periòdicament, cada dues o tres hores, fins que ja sigui capaç de demanar-ho per si mateix.

Respecte a la femta, cal asseure l’infant a l’orinal cada dia a la mateixa hora i explicar-li què ha de fer.

Control del pipí nocturn

S’inicia quan l’infant té assumit el control del pipí diürn.

Se l’ha d’ajudar a anar espaiant els moments d’anar a fer pipí perquè la bufeta adquireixi més capacitat.