Guia Completa: Instal·lacions de Gas, Calefacció i Electricitat a l'Habitatge

La Instal·lació de Gas a l'Habitatge

En molts habitatges es fa servir el gas combustible per satisfer les necessitats d’energia tèrmica. El gas és còmode d’utilitzar, de combustió fàcil i neta, d’alt poder calorífic i de preu relativament econòmic. Aquestes propietats han propiciat la proliferació dels gasodomèstics (aparells que utilitzen el gas com a font d’energia): cuines, escalfadors d’aigua, estufes, calderes per a la calefacció, i també neveres, rentadores i assecadores.

La instal·lació de gas s’encarrega de fer arribar el gas combustible als gasodomèstics i d’evacuar, si és necessari, els gasos resultants de la combustió amb les màximes condicions de seguretat.

Tipus de Gasos d'Ús Domèstic

Els gasos d’ús domèstic es classifiquen segons l’estat en què es distribueixen i segons com se subministren fins a arribar als habitatges. Els més importants són els següents:

• Gasos liquats del petroli (GLP): gas butà i gas propà. Es distribueixen en estat líquid i s’han d’emmagatzemar en recipients adequats: en bombones, quan s’utilitzen en el mateix lloc de consum, o en dipòsits de més capacitat, en els subministraments centralitzats, instal·lats a prop dels edificis que els fan servir.
• Gasos canalitzats: El gas natural i el gas manufacturat (gas ciutat) es distribueixen en estat gasós a través de canonades soterrades, des dels centres de distribució o de producció fins als habitatges.

Instal·lacions de Gas Natural

La comoditat de tenir subministrament de gas sense necessitat d’emmagatzemar-lo fa que el gas natural sigui el més utilitzat en els llocs on arriba la seva xarxa de distribució.

Elements Característics de la Instal·lació de Gas Natural

Els elements característics de la instal·lació de gas en un habitatge són:

• Les canonades: uneixen la xarxa de distribució amb els gasodomèstics.
• Les claus de pas: A l’exterior hi ha la clau general de pas. L’alimentació de cada aparell està governada per una clau de pas individual.
• El comptador: mesura el consum de gas a l’habitatge. Duu incorporada una clau de pas i un regulador de cabal.
• Les reixetes de ventilació: faciliten l’intercanvi d’aire amb l’exterior, que fa possible la combustió correcta en els aparells i, per tant, evita la producció de monòxid de carboni (CO), un gas tòxic.
• Els conductes d’evacuació: impedeixen que els gasos de la combustió s’acumulin a l’interior de l’habitatge. Són obligatoris en els escalfadors i les calderes i en tots els aparells que tenen una potència igual o superior a 4,7 kW.

Instal·lacions de Gas Butà

El subministrament més habitual dels habitatges que no estan connectats a la xarxa de gas canalitzat és el de gas butà envasat en bombones.

Elements Específics de la Instal·lació de Gas Butà

Els elements que diferencien la instal·lació de gas butà són la bombona i el regulador de pressió:

• La bombona: Recipient d’acer que emmagatzema el gas a pressió en estat líquid. En els habitatges s’utilitza la UD-125 que conté una càrrega de 12,5 kg de butà. Per a la connexió de la bombona a la instal·lació s’utilitzen els tubs flexibles, homologats i fabricats amb elastòmers.
• El regulador de pressió: Té la funció de subministrar el combustible a una pressió baixa i constant. Duu incorporada una clau de pas.

Els Gasodomèstics

Els gasodomèstics són els aparells que aprofiten, fonamentalment, la calor generada en la combustió del gas per dur a terme activitats com ara la cocció dels aliments, la producció d’aigua calenta sanitària (ACS), la calefacció, etc.

L’element característic de qualsevol aparell de gas és el cremador, que és el conjunt de mecanismes que permeten barrejar el gas combustible amb l’aire (el comburent) per produir la combustió en condicions adequades.

El tipus de cremador més utilitzat en els gasodomèstics és el cremador atmosfèric de flama blava, que es caracteritza per una flama curta de color blau; és el típic cremador de les cuines de gas.

Classificació dels Aparells de Gas per Combustió

En funció de les característiques de combustió, els aparells es classifiquen en:

• Aparells de circuit obert: Són els que agafen l’aire necessari per a la combustió de l’atmosfera del recinte on estan instal·lats i, per tant, necessiten unes condicions de ventilació determinades (entrades d’aire i evacuació dels productes de combustió). Són aparells de circuit obert les cuines i tots els aparells mòbils com les estufes.
• Aparells de circuit estanc: En aquests gasodomèstics el circuit de combustió (entrada d’aire i sortida de productes de la combustió) no té comunicació amb l’atmosfera del recinte on es troben. Hi ha calderes de calefacció, escalfadors d’aigua, radiadors murals de calefacció, etc., que són de circuit estanc.

El Rebut del Gas

El rebut del gas especifica el que hem de pagar pel servei i el consum de gas en un període de temps determinat (normalment dos mesos). L’import del rebut correspon als conceptes següents:

• El terme fix: la quantitat fixa per mes facturat, que depèn de la tarifa contractada.
• El consum de gas: és la part variable del rebut. Per calcular el seu import es multipliquen els m³ de gas consumits, en el període de facturació, per un factor de conversió que ens dona l’equivalent energètic del gas en kW·h, i pel preu del kW·h del gas.
• L’import del lloguer del comptador: quan aquest és propietat de la companyia subministradora.
• L’IVA corresponent.

Les Instal·lacions de Calefacció i Climatització

La sensació de confort ambiental a l’interior d’un edifici és determinada per les condicions de temperatura (de 20 a 22ºC a l’hivern i de 24 a 26ºC a l’estiu) i d’humitat relativa de l’aire (45%-60%), amb independència de les condicions climàtiques de l’exterior.

Per mantenir la temperatura en aquestes condicions s’utilitzen les instal·lacions de calefacció a l’hivern i les de refrigeració a l’estiu, o bé les de climatització que, a més d’escalfar o refrigerar l’aire, permeten controlar-ne la humitat.

• La instal·lació de calefacció controla la temperatura de l’habitatge i la manté superior a la de l’exterior.
• La instal·lació de refrigeració controla la temperatura de l’habitatge i la manté inferior a la de l’exterior.
• La instal·lació de climatització controla la temperatura i la humitat de l’habitatge i les manté en els valors adequats per al confort ambiental.

A causa de la climatologia del nostre país, en la majoria d’habitatges hi ha algun sistema de calefacció, però, a diferència dels locals comercials, no hi ha tanta exigència respecte a la refrigeració i el grau d’humitat. No obstant això, la demanda de condicions ambientals més confortables a qualsevol època de l’any fa que cada vegada hi hagi més habitatges amb instal·lacions de climatització.

La Instal·lació de Calefacció

Sistemes de Calefacció per Transmissió de Calor

Segons els mecanismes de transmissió de la calor, podem classificar els sistemes de calefacció en:

• Calefacció per convecció natural: La transmissió de la calor es fa fonamentalment per convecció, mitjançant els radiadors. Normalment l’element transmissor és l’aigua; per això també es coneix com a calefacció per aigua calenta.
• Calefacció per convecció forçada: Bàsicament consisteix en un aparell de producció d’aire calent que l’impulsa per una xarxa de conduccions fins a l’estança a escalfar. També es coneix com a calefacció per aire calent.
• Calefacció per radiació: Es basa en l’aprofitament de la radiació com a forma d’emissió de calor. Consisteix a escalfar l’habitatge mitjançant canonades d’aigua calenta o resistències elèctriques encastades en terres, sostres i parets. Si només s’instal·la al terra, també es coneix com a calefacció per terra tèrmic o terra radiant.

Components de la Calefacció Individual per Aigua Calenta

El sistema més utilitzat és la calefacció individual per aigua calenta. Els components bàsics d’aquesta instal·lació són:

• La caldera: s’encarrega d’escalfar l’aigua i distribuir-la pel circuit amb l’ajuda d’una bomba de circulació. En la majoria de cases també subministra l’aigua calenta sanitària (ACS). Habitualment les calderes funcionen amb gasoil, gas o electricitat.
• El vas d’expansió: és l’element que absorbeix les dilatacions que experimenta l’aigua del circuit en escalfar-se. Les calderes modernes el solen dur incorporat.
• El circuit de distribució de la calor: està format per un conjunt de canonades, radiadors, purgadors, aixetes i claus de pas.
  • Les canonades són tubs, normalment de coure a les instal·lacions de superfície i amb multicapa a les encastades, que transporten l’aigua pel circuit.
  • Els radiadors o emissors de calor transmeten la calor a l’ambient; normalment duen incorporada una aixeta que permet tancar-los i almenys han de tenir dues claus de pas, una per omplir el circuit d’aigua, o afegir-ne, i l’altra per poder-lo buidar. Hi ha radiadors de fosa de ferro, d’alumini i de xapa d’acer.
  • L’acumulació d’aire al circuit provoca sorolls i disminueix el rendiment calorífic de la instal·lació. Els purgadors, manuals o automàtics, eliminen l’aire que s’hi acumula. Es col·loquen en els radiadors i a la part més alta del recorregut de la instal·lació.

La Instal·lació de Climatització

No hi ha gaires cases que tinguin instal·lació de refrigeració destinada exclusivament a refredar l’aire; habitualment, s’utilitzen aparells de climatització que refrigeren l’aire a l’estiu i l’escalfen a l’hivern, però també regulen el grau d’humitat i la renovació i el moviment de l’aire. Disposen de filtres que eliminen les partícules de pols, els fums i les males olors de l’aire.

L’aparell més utilitzat és la bomba de calor, que funciona com un frigorífic: un compressor accionat per un motor elèctric fa circular el fluid a través d’un evaporador i un condensador. Fixa’t en el frigorífic de casa teva: l’evaporador que hi ha a l’interior agafa la calor de dins i la treu a fora mitjançant el condensador situat a l’exterior.

La bomba de calor té dues unitats: una està en contacte amb l’aire de l’interior de l’habitatge i l’altra, amb el de l’exterior. Té un funcionament reversible: a l’estiu refrigera l’habitatge, perquè la unitat interior actua d’evaporador i l’exterior de condensador, i a l’hivern l’escalfa, ja que l’exterior fa d’evaporador i la interior de condensador. És un sistema molt eficient que permet un estalvi d’energia notable.

Fuites d'Aigua en Instal·lacions Domèstiques

Les fuites d’aigua en les instal·lacions d’aigua potable són degudes normalment a una fallada dels sistemes d’estanqueïtat, ja sigui a les unions de canonades o a les vàlvules i aixetes. També poden ser la conseqüència d’un accident que provoqui la perforació d’alguna canonada.

Una fuita que deixi anar una gota cada segon suposa una despesa de 1.000 litres d’aigua al mes. Les fuites són un problema important ja que, a part del consum excessiu d’aigua, poden provocar greus desperfectes a l’habitatge, especialment a la seva estructura i als acabats. Caldrà, doncs, estar molt pendents de l’aparició de taques d’humitat i reparar de seguida qualsevol fuita que aparegui a les vàlvules, les aixetes o a la cisterna del vàter. També caldrà anar amb molta cura quan fem forats a les parets, terres o sostre per no perforar cap canonada amb la broca.

La Instal·lació Elèctrica

La instal·lació elèctrica té la funció de subministrar energia elèctrica a l’habitatge, tot garantint la seguretat de les persones i el bon funcionament dels aparells i de la mateixa instal·lació. Alhora, però, si la instal·lació no reuneix les condicions adequades, hi ha el perill que es produeixin incendis i electrocucions.

L’ús generalitzat de l’electricitat i l’exigència d’unes instal·lacions segures i fiables va motivar que l’Administració elaborés el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT). El REBT especifica les condicions que han de complir les instal·lacions elèctriques connectades a una tensió definida com a baixa (exemple: 230 V) a fi d’assegurar-ne el bon funcionament i garantir la seguretat de les persones i dels edificis on estan instal·lades.

La instal·lació elèctrica d’un habitatge està formada per diferents circuits independents, de manera que si es produeix una avaria (sobrecàrrega o curtcircuit) en un circuit, els altres continuen funcionant, cosa que també facilita la localització de l’avaria. Un circuit és el conjunt d’elements (conductors, endolls, interruptors, etc.) destinats a portar el corrent elèctric a diferents receptors (làmpades, rentadores, frigorífics, etc.).

Nivells d'Electrificació Segons el REBT (2003)

L’actual REBT, vigent des de setembre de 2003, determina dos nivells o graus d’electrificació per als habitatges:

• Electrificació bàsica: disposa d’un mínim de cinc circuits, per a la utilització dels aparells d’ús comú (enllumenat, frigorífic, rentadora, rentavaixelles, termo, cuina i forn elèctric). Permet el funcionament simultani d’una potència total no inferior a 5.750 W a 230 V.
• Electrificació elevada: disposa de més de cinc circuits que permeten el funcionament simultani d’una potència total no inferior a 9.200 W a 230 V.

Seran d’electrificació elevada els habitatges de més de 160 m² de superfície útil, i els que disposin de sistema de calefacció elèctric o de condicionament d’aire. La potència a contractar per l’usuari dependrà de la utilització que en faci de la instal·lació elèctrica.

La instal·lació elèctrica d’un edifici d’habitatges està formada per la instal·lació d’enllaç i per la instal·lació interior de cada habitatge, i també per la instal·lació elèctrica dels elements comuns de l’edifici (llum de l’escala, ascensor, etc.).

Instal·lació d’Enllaç Elèctric

La instal·lació d’enllaç uneix la xarxa de distribució pública amb la instal·lació interior de cada habitatge. Es compon dels següents elements:

• L’escomesa o connexió general: És la part de la instal·lació compresa entre la xarxa de distribució i la caixa general de protecció.
• La caixa general de protecció: És la caixa que conté els fusibles destinats a protegir la línia general d’alimentació. Es col·loca a l’exterior de l’edifici.
• La línia general d’alimentació: Uneix la caixa general de protecció amb la centralització de comptadors.
• La centralització de comptadors: És el conjunt de comptadors i els elements de protecció i connexió de les derivacions individuals.

  El comptador elèctric és l’aparell que mesura l’energia elèctrica, en quilowatts hora (kWh), consumida per cada abonat. Un kWh equival a l’energia consumida per un aparell d’1 kW de potència durant una hora, o la d’un aparell de 0,5 kW durant dues hores, ja que l’energia elèctrica (E) és igual a la potència (P) multiplicada pel temps (t): E = P · t.

  En els edificis d’habitatges els comptadors acostumen a instal·lar-se agrupats en un recinte de característiques adequades, situat, generalment, a la planta baixa. En aquest recinte hi ha el born de connexió a terra que uneix la presa de terra amb els conductors de protecció de cada derivació individual; la presa de terra està en contacte amb el subsòl de l’edifici. Aquests elements constitueixen una part fonamental del circuit de protecció contra els contactes indirectes i també descàrregues d’origen atmosfèric (llampecs) que poden afectar la seguretat tant dels usuaris com de la instal·lació.

• La derivació individual: És la línia elèctrica que uneix el comptador amb els elements del quadre de comandament i protecció de l’habitatge. Aquesta línia està formada per tres conductors: de fase, neutre i de protecció.

Elements del Quadre de Comandament i Protecció

El quadre de comandament i protecció de l'habitatge inclou els següents elements:

• L’interruptor de control de potència màxima (ICPM): És l’interruptor general automàtic de la instal·lació interior. Disposa de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits, però la seva funció principal és evitar que la potència subministrada per la companyia superi la potència contractada per l’usuari; per això es precinta, per evitar-ne la manipulació.

  La característica més important d’un ICPM és la intensitat nominal (In), que correspon al valor de la intensitat del corrent a partir de la qual detecta una sobrecàrrega i obre el circuit automàticament. El valor de la In (10, 15, 20, 25, 30... ampers) de l’ICPM depèn de la potència contractada. Per exemple, en un habitatge alimentat a 230 V i amb una potència (P) contractada de 4600 W, l’ICPM instal·lat ha de tenir una In de 20 A, ja que 4600 W / 230 V = 20 A.

• L’interruptor general automàtic (IGA): És l’interruptor general de la instal·lació interior. Es pot accionar manualment i disposa de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits.
• L’interruptor diferencial (ID): Protegeix les persones del perill d’electrocució per descàrregues elèctriques, en eliminar-les o reduir-les a valors d’intensitat que no són perillosos per al cos humà. La seva funció és detectar corrents de fuita en la instal·lació i, per tant, evitar molts accidents.
• El dispositiu de protecció contra sobretensions (DPS): També anomenat descarregador, és un dispositiu que en detectar una sobretensió perillosa per a la instal·lació la desvia directament cap al terra de la instal·lació a través dels conductors de protecció.
• Els petits interruptors automàtics (PIA): Protegeixen tots els circuits contra sobrecàrregues i curtcircuits; per tant, hi ha tants PIA com circuits tingui la instal·lació interior. N’hi ha de diferents In (5, 15, 20 o 25 ampers). Perquè el circuit funcioni correctament cal que el PIA subministri la potència màxima susceptible de funcionar simultàniament en aquest circuit; per exemple, si la potència dels aparells que han de funcionar al mateix temps en un circuit de 230 V és de 2000 W, el PIA que cal instal·lar serà un d’In = 10 A (ja que 2000 W / 230 V ≈ 8,69 A).
• El born de terra o de protecció: La seva funció és connectar la presa de terra amb el circuit de connexió a terra de la instal·lació interior. S’utilitza per comprovar l’aïllament dels conductors actius o fases respecte del terra.

Conceptes Clau en Electricitat

Recorda que:

• Un curtcircuit és un accident que es produeix quan la intensitat del corrent elèctric puja molt i sobtadament. Pot provocar incendis i, fins i tot, explosions.
• Una sobrecàrrega es produeix quan la intensitat del corrent és superior a la prevista, amb valors no gaire elevats però que poden actuar durant un cert temps. Per exemple, quan connectem una potència en una línia lleugerament superior a la prevista.