Guia Completa d'Intervenció i Dinàmiques de Grup Efectives

Intervenció Grupal: Objectius i Rol de l'Animador/a

Intervenir en un grup té com a objectiu ajudar-lo a funcionar, avançar, ser productiu i aconseguir els seus objectius. Aquesta acció requereix la selecció i aplicació d’una sèrie de tècniques específiques aplicades amb una metodologia. Per tant, la formació, experiència i habilitat de l’animador/a seran fonamentals en la presa de decisions més encertades.

Tècniques i Metodologia d'Intervenció Grupal

Tipus de Tècniques d'Intervenció

Les tècniques d’intervenció en grup són el conjunt de procediments que s'utilitzen per aconseguir uns resultats en els processos grupals. Inclouen:

• Tècniques de formació de grups
• Tècniques de dramatització
• Dinàmiques de grup

Metodologia de la Intervenció Grupal

La metodologia de la intervenció es divideix en tres fases clau:

1. Planificació

   En aquesta fase es determinen les necessitats del grup, es formulen els objectius a assolir i es seleccionen les tècniques més adequades. Altres factors a considerar són:

   • Característiques del grup
   • Planificació dels recursos
   • Fitxa d’activitat

2. Execució

   Durant l'execució, és crucial:

   • Conèixer la teoria i l'estructura de les tècniques.
   • Seguir els procediments preestablerts.
   • Aplicar tècniques amb objectius clars i temps suficient.
   • Implicar el grup.
   • Controlar la competitivitat.
   • Fomentar la participació.
   • Assegurar-se que tots els components del grup entenguin l'activitat i acceptin les regles.
   • Realitzar una avaluació-reflexió posterior amb el grup.

3. Avaluació

   La fase d'avaluació inclou:

   • Recollida de feedback de la sessió.
   • Crear un clima de confiança.
   • Convidar a la gent a participar (sobretot als que mai ho fan).
   • Punts clau a reflexionar: «Què he après?», «Com se senten?».

Tècniques de Formació de Grups

Amb grups grans, una alternativa és fer subgrups, amb criteris definits, sempre tenint moltes tècniques per escollir la millor. Tenim tres tècniques bàsiques:

1. Agrupació Lliure

   Els participants creen els seus propis grups segons les seves preferències. No és recomanable habitualment, però és útil per a una major productivitat en certs contextos.

2. Agrupació Aleatòria

   Mètodes inclosos:

   • Mètode Oxford: assignar números.
   • El Collage: dividir una frase en dos paperets.
   • Representació de Rols: fer grups amb personatges relacionats i després representar-los. No s'ha de fer amb poc temps i es necessita tenir confiança entre els membres del grup.

3. Agrupació Dirigida

   Qui dirigeix l’activitat fa els grups o influeix en la seva composició. És necessari un alt grau de coneixement del grup. Poden ser de més a menys dirigides.

Tècniques de Dramatització: Role-Playing

Dins les tècniques de dramatització, destaquen el Teatre de l'Oprimit (per resoldre problemes) i el role-playing, una tècnica per excel·lència que consisteix en el fet que dues o més persones representen un paper d’una situació o cas concret.

1. Preparació del Role-Playing

   1. Definir amb la màxima precisió el problema, les emocions, la situació i els objectius.
   2. Escollir els personatges necessaris i definir el seu rol.
   3. S'escollirà l'escenari, l'espai i els objectes necessaris (normalment pocs; la resta es dona per suposat amb una breu explicació).
   4. Persones observadores: se'ls poden donar consignes d'observació o repartir els aspectes a observar.

2. Posada en Pràctica del Role-Playing

   1. Crear un ambient distès i gratificant.
   2. Utilitzar una «frase d'escalfament» perquè els intèrprets tinguin uns segons per posar-se en el paper.
   3. Fomentar la màxima naturalitat.
   4. No interferir en l'acció si no és indispensable.
   5. La durada és variable i dependrà de cada situació.
   6. Sol ser bastant ràpid.

3. Conclusions Finals del Role-Playing

   1. L'animador/a conduirà els comentaris finals.
   2. Primer, els intèrprets parlaran del seu estat anímic.
   3. Després, les persones observadores poden preguntar als intèrprets.
   4. Aquesta fase és molt important; no se li ha de treure temps.

Dinàmiques de Grup: Aprenentatge i Interacció

Les dinàmiques de grup són activitats vivencials d’interacció entre persones a partir de situacions fictícies i plantejades amb objectius concrets. Fomenten l'aprenentatge teòric i pràctic. Tenen un caràcter lúdic, però el seu objectiu no és únicament divertir. S’apliquen en molts àmbits: educació, empresa, creixement personal, presons, etc.

Tipus de Dinàmiques de Grup

1. Per Millorar Habilitats Socials

   Ajuden a millorar la comunicació, l'escolta activa, l'empatia, l'assertivitat, etc.

2. De Cohesió i Col·laboració

   Ajuden a conèixer el grup, millorar la confiança i la unió del grup. Exemple: Joc de l'hora (amb codis, dir números fins al 20 sense cap seqüència ni trepitjar-se).

3. De Gestió de Conflictes

   El seu objectiu és adquirir les habilitats necessàries per a gestionar i resoldre possibles conflictes de forma dialogada. Exemples: El maletí (un sap on és el premi i l'altre no), Què t'emportaries a la lluna?, El naufragi.

Selecció i Avaluació de Dinàmiques de Grup

Criteris de Selecció de Dinàmiques

Les dinàmiques es troben a la bibliografia especialitzada i a pàgines especialitzades d'internet. No totes són vàlides; la veritable tasca és la selecció, que implica lectura, comprensió i posada en pràctica per comprovar-ne l'efectivitat. Normalment, requereix una adaptació. Amb experiència, es poden crear dinàmiques noves.

Condicions per a la Selecció

Les condicions per a la selecció de dinàmiques han de ser:

1. Plantejar-se els objectius a assolir.
2. Tenir en compte els recursos de què es disposa.
3. El propi grup: mida, fase de desenvolupament en què es troba, característiques individuals, maduresa, etc.
4. Fase del grup, rols, lideratges, grau de cohesió del grup.
5. El context: situació socioeconòmica, cultural, etc.

Avaluació Contínua de les Dinàmiques

L'avaluació no es realitza només al final. Des que s'escull la dinàmica fins que es finalitza, s'avalua contínuament per detectar possibles problemes o desviacions. Diríem que ja abans, en la seva planificació, s'han de pensar en els possibles entrebancs, preveure'ls i actuar en conseqüència. L'origen d'un possible problema pot esdevenir per:

• La comprensió, l'edat-maduresa, que la dinàmica no sigui d'interès o motivadora.
• No pensar només des de la perspectiva de l'usuari/a, sinó també des de la nostra. (M'he explicat bé? Ha estat poc motivadora? Estava adaptada a la maduresa del grup?).
• Mirar la realitat amb professionalitat (amb «ulleres de tècnic»).

Avaluació Integral dels Grups

L'avaluació dels grups es farà a través de les dimensions clau que el defineixen:

1. L'Estructura del Grup

   Com es configura la xarxa de relacions sobre les quals s'organitza el grup: autoritat, rols, etc.

2. La Interacció Dins del Grup

   Tipus de relacions que s'hi estableixen, especialment en dos sentits: l'afinitat socioafectiva i la relació per contribució de la tasca.

3. Els Processos Grupals

   Estan més relacionats amb el funcionament i rendiment del grup; es refereixen, per tant, a la seva activitat i el cicle vital d'aquests. Les tècniques utilitzades poden ser l'observació, l'entrevista (conversa-acció) o l'enquesta. Altres podrien ser la utilització de dinàmiques d’avaluació o tècniques sociomètriques (sociograma).