Guia completa de Màrqueting i Mercat Laboral

Definició de Màrqueting

El màrqueting és el conjunt d’activitats que una empresa desenvolupa per satisfer les necessitats i els desitjos del consumidor, amb l'objectiu d'obtenir un benefici.

Característiques clau del Màrqueting:

• Conjunt d’activitats: Implica una sèrie de tècniques de contingut divers.
• Desenvolupat per una empresa: Les empreses són els agents econòmics que apliquen tècniques d'investigació i actuació al mercat.
• Satisfer necessitats i desitjos: El màrqueting ha de cobrir o fer patents les necessitats i desitjos del consumidor, oferint productes o serveis per satisfer-les.
• Obtenir benefici: L'objectiu final de les empreses és aconseguir beneficis.

Elements clau del Màrqueting (les 4 P):

Els elements fonamentals del màrqueting són el producte, el preu, la promoció i la distribució (o punt de vista del consumidor).

El Producte

Un producte és una unitat o un conjunt de béns o serveis amb un elevat grau de substitució entre ells.

Producte Diferenciat:

Un producte diferenciat és un conjunt de béns que resulten de variar un o més atributs d’un producte existent (innovar), de manera que el consumidor el percep com a nou i diferent.

Innovació:

La innovació es produeix quan es llança al mercat un producte nou, que no es comercialitzava abans i que presenta característiques atractives per als consumidors.

Atributs d’un Producte per a la Diferenciació:

• Color
• Sabor i olor
• Disseny
• Forma i mida
• Qualitat
• Envàs i etiqueta
• Servei de postvenda
• Imatge

Tipus de Productes:

• De consum: Satisfan les necessitats dels individus. Es divideixen en:
  • Fungibles: Tenen un ús únic o limitat (aliments, sabó).
  • De consum durador: Es poden utilitzar moltes vegades i tenen una llarga durada (mobles, electrodomèstics, roba).
• Productes industrials: Són béns físics adquirits per les empreses i utilitzats en la seva activitat específica. Inclouen matèries primeres, maquinària i altres estris de producció.

Serveis:

Els serveis són productes immaterials o intangibles. Constitueixen el conjunt d’activitats econòmiques del sector terciari, com assegurances, turisme o salut.

Cicle de Vida del Producte:

El cicle de vida del producte és el període durant el qual neix, creix, madura i mor un producte.

Característiques de cada etapa:

• Introducció/Llançament:
  • Concepte: Sortida d'un nou producte al mercat, ja sigui completament nou o una innovació.
  • Característiques: Elevats costos en equipament i recerca, importants despeses de promoció i publicitat. L'empresa sol tenir pèrdues inicialment.
• Creixement:
  • Concepte: El producte comença a ser conegut i les vendes experimenten un fort creixement.
  • Característiques: Generació de beneficis, la publicitat passa de ser informativa a persuasiva, i comencen a aparèixer competidors.
• Maduresa:
  • Concepte: La velocitat de creixement de les vendes s'estabilitza i es manté constant durant un temps.
  • Característiques: Els beneficis són relativament estables, però amb tendència a decreixer. La publicitat busca nous consumidors i s'intenta segmentar el mercat.
• Declivi o Saturació:
  • Concepte: Les vendes cauen considerablement, i cal plantejar si reactivar el producte, buscar nous usos, concentrar-se en un segment o deixar de produir-lo.
  • Característiques: Quan es deixa de fabricar un producte, cal fer-ho sense perjudicar els clients ni la imatge de l'empresa, evitant deixar espai a la competència. L'empresa ha d'invertir en recerca per crear nous productes.

El Preu

El preu és la quantitat de diners que un comprador lliura a un venedor a canvi d'un producte o servei.

Objectius de la Política de Preus:

• Màxim benefici: Establir un preu que maximitzi l'ingrés total en relació als costos totals.
• Mantenir imatge al mercat: Si el segment valora la qualitat i l'associa amb el preu (ex: Rolex).
• Supervivència: Establir un preu que compensi els costos per no tenir pèrdues i mantenir-se al mercat (ex: restaurant local durant una crisi).
• Penetració al mercat: Establir preus reduïts per estimular les vendes i aconseguir quota de mercat (ex: nova marca de iogurts).
• Incrementar els ingressos per vendes: Augmentar el volum de vendes, independentment del benefici, si supera un mínim acceptable.
• Seguiment del líder: Adoptar el preu fixat per l'empresa capdavantera per evitar guerres de preus (ex: marques de benzina seguint Repsol).
• Respondre a actuacions de la competència: Contrarestar o atacar accions dels competidors (ex: Mercadona reaccionant a descomptes de Lidl).
• Equilibri de mercat: Mantenir preus estables per evitar guerres de preus i centrar-se en competir amb altres variables (ex: empreses de telecomunicacions amb tarifes estables).

Màrqueting Digital i E-commerce

• Màrqueting digital: Conjunt d’activitats que les empreses executen en mitjans i canals d’Internet per incrementar les seves vendes.
• E-commerce: Procés de compravenda de productes realitzat per Internet, incloent des de la comanda fins al pagament.

Promoció de Vendes

La promoció de vendes són les activitats que fa l'empresa per incrementar les vendes d'un producte durant un període curt de temps.

Interès en l'increment de vendes:

• Liquidar excés d'estoc.
• Aconseguir més liquiditat a curt termini.
• Introduir un nou producte.
• Incrementar la quota de participació.
• Sugerir noves aplicacions al producte.

Tècniques de Promoció:

• Rebaixes temporals del preu.
• Regals amb el producte.
• Sortejos.
• Ofertes de més quantitat al mateix preu.
• Demostració de característiques del producte al punt de venda.
• Exemples: 3x2, regalar mostres.

Promocions Externes:

Activitats que fa l'empresa per incrementar les vendes influint sobre elements externs a l'empresa.

Ràpel:

Descompte o rebaixa especial, a banda de l'habitual, que es fa en adquirir una quantitat de productes en un període de temps concret.

La Marca

Una marca és un nom, terme, símbol o disseny, o una combinació d'aquests, que identifica els béns i serveis que fabrica una empresa.

La Distribució

La política de distribució permet que el producte es trobi en el lloc i moment adequats per arribar al consumidor.

La distribució inclou:

El conjunt de processos que condueixen el producte des de l'empresa fins al consumidor.

Utilitat de la Distribució:

La distribució augmenta la utilitat del producte, creant utilitat de lloc i de temps.

Procés del Producte en la Distribució:

1. Emmagatzematge del producte: Reduir al màxim el període entre fabricació i venda per disminuir costos d'emmagatzematge.
2. Distribució física, transport o trasllat: El client ha de rebre el producte en perfectes condicions i en el termini estipulat. El camí pot ser directe o a través d'intermediaris.
3. Facturació i cobrament: El cobrament és l'objectiu principal de la venda, generant ingressos. Una bona política de màrqueting ha d'incloure el cobrament de factures.

Canal de Distribució:

Qualsevol dels mitjans utilitzats perquè els productes recorrin el camí des del productor fins al consumidor.

Promoció i Publicitat

• Promoció o Comunicació Comercial: Conjunt d’eines que utilitza l’empresa per donar a conèixer el seu producte, potenciar la imatge o incentivar la compra.
• Publicitat: Acció de transmetre un missatge utilitzant un mitjà de comunicació de masses pagat per una empresa per influir en el comportament del consumidor.
• Publicitat Subliminar: Publicitat que actua sobre el públic sense ser percebuda conscientment, mitjançant estímuls d’intensitats frontereres amb els llindars dels sentits.

Canals de Distribució segons la Propietat:

• Canal propi/directe: L’empresa productora arriba directament al client.
• Canal extern/aliè: Empreses diferents a la productora distribueixen el producte mitjançant intermediaris:
  • Majoristes: Compren als productors i venen a altres intermediaris (venda a l'engròs).
  • Detallistes: Intermediaris que venen els productes al consumidor final (venda al detall).

Longitud del Canal amb Intermediaris:

• Curt: Productor → Detallista → Consumidor.
• Llarg: Productor → Majorista → Detallista → Consumidor.

Gamma o Cartera de Productes

Les empreses solen fabricar i vendre més d'un producte.

Elements i Característiques de la Gamma de Productes:

• Cartera o gamma de productes: Totalitat d'articles que una empresa ofereix al mercat.
• Línia de productes: Conjunt de productes amb característiques homogènies.
• Amplitud de gamma: Nombre de línies diferents que integren la gamma.
• Profunditat de línia: Nombre de models, mides, etc., de productes dins d'una línia.
• Consistència o coherència de la gamma: Connexió entre les diferents línies de productes (producció, ús, distribució).

Preguntes per triar el canal de distribució:

• Quin control vol tenir sobre els seus productes i la fixació del preu?
• Vol arribar a un gran mercat?
• Vol intervenir en totes les activitats promocionals?
• Quina és la seva capacitat financera?

Tipus d'Estratègia de Distribució

• Distribució Exclusiva:
  • Característiques: Venda en una zona determinada a un únic intermediari, que no pot treballar amb la competència i ha de complir un mínim de vendes.
  • Exemple: Fabricants d'automòbils amb un únic concessionari per zona.
  • Avantatges: Disminució de la competència, major control del fabricant, venda especialitzada.
  • Inconvenients: Arriba a un segment de mercat reduït.
  • Canal: Curt.
• Distribució Selectiva:
  • Característiques: Seleccionar un nombre limitat de distribuïdors segons el sector, importància i prestigi.
  • Exemple: Productes cars com cotxes de luxe, perfums.
  • Avantatges: Ajuda a la imatge del producte, selecció de distribuïdors eficients.
  • Inconvenients: Ingressos menors.
  • Canal: Curt, amb més operacions que l'exclusiva.
• Distribució Intensiva:
  • Característiques: El fabricant intenta que la majoria dels punts de venda tinguin el seu producte.
  • Exemple: Coca-Cola.
  • Avantatges: Facilita l'adquisició, dificulta l'entrada de competidors.
  • Inconvenients: Pèrdua de control del mercat, costos de distribució superiors.
  • Canal: Llarg.

Franquícia

La franquícia és un contracte pel qual un franquiciador cedeix a un franquiciat la llicència d’una marca i els mètodes de negoci a canvi d’una tarifa periòdica.

Avantatges de la Franquícia:

• Aprofitar l'experiència d’un empresari amb avantatge competitiu.
• El franquiciador manté el control, sent una venda especialitzada.
• El franquiciat aporta el local i la publicitat local; el productor, el producte, la marca i la publicitat general.
• Exemples: Calzedonia, Mango, Tea Shop.

Avantatges i Inconvenients de la Franquícia:

• Franquiciador:
  • Avantatges: Bona imatge de marca, economies d'escala, menor desemborsament econòmic, menor necessitat de recursos humans, obertura a nous mercats.
  • Inconvenients: Inversió inicial important, exposició de la fórmula comercial, pèrdua del contacte directe amb el mercat, menor benefici per unitat.
• Franquiciat:
  • Avantatges: Treballa amb una marca de prestigi, es beneficia d'economies d'escala, aprofita campanyes de màrqueting, rep formació, obté beneficis de grans empreses sent petit.
  • Inconvenients: Limitació de la independència empresarial, la marca no és pròpia, desemborsament econòmic per drets d'entrada, mala adaptació a la filosofia del franquiciador, dependència total del franquiciador.

Costos i Preus

• Preu d’adquisició: Import de factura dels productes + despeses de l’operació.
• Preu d’adquisició unitari: (Import de factura x unitats + despeses) / unitats.
• Cost de producció: Matèries primeres + altres consums + costos directes de fabricació + costos indirectes.
• Cost de producció unitari: Cost de producció / unitats.

El Mercat de Treball

Salari:

Remuneració del treball prestat per compte aliè, font principal d’ingressos familiars.

Factors que condicionen el salari:

• Realització personal i professional dels treballadors.
• Nivell de vida de les famílies i qualitat de vida del país.

Salari d’Equilibri:

Salari que s’aconsegueix amb el lliure joc de l’oferta i la demanda al mercat laboral.

Oferta de Treball:

Depèn de les característiques de la població (envelliment, formació) i del nivell de salaris (a major salari, major disposició a treballar).

Demanda de Treball:

Depèn del preu del bé o servei produït, la productivitat dels treballadors i el nivell de salaris (a major salari, menys contractació).

Funcionament Imperfecte del Mercat de Treball:

1. Intervenció del mercat:
   • Salari Mínim Interprofessional (SMI): Fixat pel Govern per garantir una vida digna i evitar abusos.
   • Salaris mínims: Acordats per sindicats i empreses en convenis col·lectius, respectant l’SMI.
2. El treball és un bé diferenciat: Els treballadors i els llocs de treball no són iguals, generant desigualtats salarials.

Factors que expliquen les desigualtats salarials:

• Diferències en el capital humà: Major formació i experiència impliquen majors salaris (ex: enginyer vs. administratiu).
• Diferències compensatòries: Pagament addicional per circumstàncies exigents (nocturnitat, perillositat, idiomes).
• Diferències en el talent o habilitats: Salaris majors per feines reconegudes socialment (cirurgians, artistes).
• Salaris d’eficiència: Pagament per sobre de la mitjana per incentivar i retenir treballadors qualificats.
• Discriminació: Col·lectius que obtenen majors salaris en condicions iguals (ex: homes vs. dones).

Salari Mínim Interprofessional (SMI):

Salari mínim a Espanya, independentment de la professió. Els convenis col·lectius també fixen salaris mínims, però han de respectar l’SMI.

Formules Clau:

• Taxa d’activitat: (Població activa / Població major de 16 anys) x 100.
• Taxa d’ocupació: (Població ocupada / Població major de 16 anys) x 100.
• Taxa d’atur: (Població desocupada / Població activa) x 100.
• Variació percentual: ((Atur 3t - Atur 2t) / Atur 2t) x 100.

Productivitat i Salaris

La Productivitat del Treball:

Mesura la relació entre la producció obtinguda i la quantitat de treball aplicat.

Factors que repercuteixen sobre la productivitat:

• El capital humà: Major formació i experiència augmenten la productivitat.
• Els béns de producció utilitzats: La qualitat de la maquinària i les instal·lacions influeix en la productivitat. La R+D+i és clau.
• Els avenços tecnològics: Poden generar un cercle viciós per als treballadors no qualificats, reduint els seus salaris i ocupació.

Estadístiques d'Ocupació

Població i Grups:

• Població total: Es divideix en menors de 16 anys i majors de 16.
• Majors de 16 anys: Es divideixen en inactius (no busquen ni desitgen treballar) i actius.
• Actius: Es divideixen en aturats (sense feina, busquen) i ocupats (treballen per compte aliè o propi).

Estadístiques d’Ocupació:

Instrument fonamental per a combatre l’atur.

Fonts Estadístiques d’Ocupació:

• Enquesta de Població Activa (EPA): Realitzada per l’INE trimestralment.
• Xifres d’afiliació a la Seguretat Social: Informa sobre el nombre i tipus de contractes.
• Dades del SEPE: Mesura l’atur registrat (persones inscrites com a demandants d’ocupació).

Ingressos i Nivell d’Estudis:

Com major és el nivell d’estudis, major és la productivitat i, per tant, els ingressos.

Trets de la relació ingressos-estudis:

• Relació directa: Majors estudis, majors ingressos.
• Punt d’inflexió de l’oci: Els ingressos augmenten amb l’edat fins a un màxim, i després decreixen perquè els treballadors prefereixen l’oci.
• Diferència d’increment creixent: La diferència salarial augmenta amb el nivell d’estudis.
• Pendent més pronunciada en nivells alts: Els ingressos augmenten més ràpid com més alt és el nivell d’estudis.

Formació Professional:

• Reglada: Oficial, accessible amb l’ESO o Batxillerat, prepara per als canvis laborals.
• Ocupacional: Gestionada pel SEPE i comunitats autònomes, dirigida a desocupats.
• Contínua: Dirigida a treballadors ocupats, amb un augment de l’esforç empresarial en formació.

La Bretxa Salarial:

Diferència entre el salari mitjà percebut per homes i dones. Solucionar-la implica avançar cap a la igualtat de gènere i reduir la pobresa.

Evolució del Mercat Laboral

Llocs de Treball més Segurs:

Aquells on els treballadors són difícilment substituïbles per màquines.

Tendències d’Ocupació:

Línies generals que identifiquen les noves demandes socials i tenen capacitat per a generar ocupació.

Sectors amb Potencial per a Crear Ocupació (amb component tecnològic):

• Indústria de l’oci: La tecnologia ha reduït hores de treball, incrementant la demanda d’oci.
• Economia verda: Creixent demanda i inversió en productes i serveis ecològics.
• Economia circular: Reducció de consum, reutilització i reciclatge generen llocs de treball.
• Serveis de cures: La digitalització genera efectes positius en ocupacions amb alta component humana.
• Qualitat de vida: L’increment de la renda i el nivell cultural generen noves oportunitats d’ocupació.

Línies Generals de Tendències d’Ocupació a Llarg Termini:

• Cobreixen necessitats socials insatisfetes.
• Existeix una demanda molt més elevada que l’oferta.
• Tenen un àmbit de producció o prestació local.
• Posseeixen un alt potencial en la generació de llocs de treball.

Nous Filons d’Ocupació Identificats:

• Serveis de cures (àmbit local): Atenció a persones dependents, atenció a la infància, noves tecnologies, ajuda a joves amb dificultats.
• Qualitat de vida (àmbit local): Millora d’habitatge, seguretat, transports, aprofitament d’espais públics, comerços de proximitat, gestió d’energia.
• Indústria de l’oci (àmbit local): Viatges, esport, cultura, turisme, sector audiovisual, patrimoni cultural, desenvolupament cultural local.
• Economia verda/circular (àmbit local): Tractament de residus, gestió de l’aigua, protecció de zones naturals, control de la contaminació.

Polítiques d’Ocupació

Política d’Ocupació:

Conjunt de mesures per reduir l’atur d’una economia.

Classificació de les Mesures:

• Tipus de política:
  • Actives: Prevenció de la desocupació mitjançant creació de llocs de treball o augment d’ocupacions.
  • Passives: Pal·liació dels efectes de la desocupació.
• Destinataris: Empreses, població activa (ocupats i aturats).

Mesures d’Ocupació Actives:

• Destinataris: Empreses de demanda local.
  • Objectiu: Potenciar l’activitat econòmica.
  • Mesures: Inversió pública, ajuts per crear empreses, ajuts per contractar col·lectius amb dificultats, ajuts per a la introducció de noves tecnologies.
• Destinataris: Població activa (ocupats i aturats).
  • Objectiu: Augmentar la productivitat, reduir la població activa.
  • Mesures: Adaptació de sistemes educatius, formació professional, reducció de la població activa, ampliació de l’educació obligatòria, repartiment de l’ocupació, eliminació d’hores extres, flexibilització del mercat laboral.

Polítiques d’Ocupació Passives:

• Destinataris: Població activa (aturats).
  • Objectiu: Millorar la situació econòmica laboral dels aturats.
  • Mesures: Ajuts per a la mobilitat laboral, millora del servei d’intermediació laboral, subsidis de desocupació.

La Desocupació

Discriminació Positiva:

Afavorir per llei col·lectius desfavorits (joves, dones, discapacitats, aturats de llarga durada) per promoure la igualtat d’accés al treball.

L’Absència de Treball:

Un dels problemes més greus. L’objectiu del Govern és protegir els desocupats i crear ocupació.

Tipus de Desocupació:

• Cíclica o Conjuntural: Relacionada amb les fases del cicle econòmic. Augmenta en crisis, disminueix en creixement.
  • Mesures correctores: Intervenció del sector públic per estabilitzar el cicle.
• Estacional: Provocada per activitats que necessiten treballadors només en certes èpoques (turisme, agricultura).
  • Mesures correctores: Diversificar l’economia.
• Friccional: Voluntària i temporal, mentre es busca una feina millor.
  • Mesures correctores: Millorar els serveis d’intermediació laboral.
• Estructural: Desajustos entre formació/qualificació i necessitats del mercat, regressió de sectors, canvi tecnològic.
  • Mesures correctores: Programes de formació i reciclatge professional.