Guia completa d'objectius i configuració de càmera

Objectius de càmera

Tipus d'objectius

Gran angular: Angle de visió major al de l'objectiu normal (60º-180º). Ideal per a plans generals que requereixen un gran angle de visió. Ofereix una gran profunditat de camp, però pot distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.

Normal: Angle de visió de 40º-65º, similar a la visió de l'ull humà. Apte per a la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. Profunditat de camp moderada i no distorsiona la imatge. Gran lluminositat.

Teleobjectiu: Angle de visió menor que el de l'objectiu normal (menys de 30º). Acosta objectes situats a grans distàncies i augmenta la grandària de les imatges respecte a l'objecte real. Profunditat de camp reduïda i punt d'enfocament crític.

Macro: Permet l'enfocament a molt curta distància. Ideal per a objectes molt petits situats a poca distància de la lent.

Ull de peix: Angular extremadament ampli (fins als 180º). Profunditat de camp extrema, amb imatges deformades i corbes, com si estiguessin reflectides en una esfera.

Zoom: Distància focal variable. Són còmodes, però solen ser menys lluminosos que els objectius equivalents de focal fixa.

Control de la llum i l'exposició

Diafragma: Sistema de làmines fines que permeten l'estrenyiment variable. Situat entre les lents de l'objectiu, permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. El nombre f és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu, i indica la lluminositat. Amb obertures petites del diafragma (nombre f alt) s'obté major nitidesa. Amb obertures grans (nombre f petit) s'obté nitidesa, però en una àrea més limitada, a causa de l'increment de la profunditat de camp.

Obturador: Dispositiu que controla el temps durant el qual arriba la llum al sensor. Tipus: de làmina simple, central (o de laminetes) i de pla focal (o de cortinetes). Permet controlar el temps d'exposició, període durant el qual està obert l'obturador i, per tant, la velocitat d'obturació. S'expressa en segons i fraccions de segon. Hi ha velocitats ràpides (superiors a 1/60 segons; s'aconsegueix congelar o reduir notablement el moviment) i lentes (inferiors a 1/60; s'aconsegueixen imatges mogudes, desplaçades, atorgant major sensació de desplaçament).

Enfocament i profunditat de camp

L'obertura del diafragma i la velocitat d'obturació estan íntimament lligades: si deixem entrar més llum hem d'escurçar el temps d'exposició, i a la inversa. Si es vol enfocar molts plans sacrificant la congelació de moviment dels elements dinàmics, cal una velocitat gran i una obertura petita (f/15-22). Si es vol l'enfocament selectiu d'un sol pla sacrificant la profunditat de camp, cal triar una velocitat petita i obertura gran (1/1000-f/2.8). Quan més tancat sigui el diafragma (major nombre f), major serà la profunditat de camp, i a l'inrevés.