Guia Completa d'Oxigenoteràpia i Fisioteràpia Respiratòria

Oxigenoteràpia: Tractament i Aplicació

L'oxigenoteràpia és un tractament mèdic que consisteix en l'administració d'oxigen per la via aèria per augmentar la concentració d'aquest gas a la sang i als teixits de l'organisme, millorant així l'oxigenació cel·lular.

Mètodes de Mesura de l'Oxigenació

• Gasometria arterial: Mesura la concentració d'O₂ i CO₂ a la sang, entre altres paràmetres vitals.
• Pulsioximetria: Mesura la concentració d'O₂ en sang capil·lar mitjançant un pulsioxímetre, un dispositiu no invasiu.

Indicacions de l'Oxigenoteràpia

Aquest tractament és indicat en diverses condicions, incloent:

• Insuficiència respiratòria
• Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)
• Anèmia severa
• Asma greu
• Lesions al diafragma
• Hemorràgies importants
• Intoxicacions (per exemple, per monòxid de carboni)
• Insuficiència cardíaca

Ulleres Nasals per a Oxigenoteràpia

Les ulleres nasals són un dispositiu comú per a l'administració d'oxigen. Permeten a l'usuari menjar, parlar i dormir amb més facilitat, oferint major llibertat de moviment. Són econòmiques i fàcils d'usar, tot i que es poden descol·locar amb facilitat.

Fisioteràpia Respiratòria: Objectius i Tècniques

La fisioteràpia respiratòria té com a objectiu principal ajudar el pacient a eliminar les secrecions bronquials i mantenir les vies aèries permeables, prevenint, mitigant o resolent problemes respiratoris.

Objectius de la Fisioteràpia Respiratòria

• Millorar l'eficiència respiratòria global.
• Enfortir la musculatura respiratòria.
• Facilitar l'expansió pulmonar.
• Eliminar l'excés de secrecions.

Indicacions de la Fisioteràpia Respiratòria

• Prevenció de complicacions respiratòries en pacients enllitats i en el postoperatori.
• Pacients amb MPOC, per compensar la respiració ràpida i superficial.

Expansió Toràcica

Aquesta tècnica implica aplicar pressió sobre el tòrax en iniciar la inspiració i disminuir-la a mesura que la caixa toràcica s'expandeix. Si s'està sol, es pot utilitzar un cinturó o un llençol per realitzar-la.

Exercicis d'Inspiració i Expiració Forçada

Aquests exercicis ajuden a millorar la capacitat pulmonar i l'eliminació de secrecions:

• Expiració forçada: Bufar espelmes, bufar un globus, bufar per una palleta, fer bombolles amb una palleta en un got d'aigua.
• Inspiració forçada: Realitzar sospirs profunds o utilitzar un espiròmetre incentivat, un dispositiu que ajuda el pacient a mantenir el màxim esforç inspiratori.

Exemple d'espiròmetre incentivat:

• 1 bola = 600 ml/s
• 2 boles = 1200 ml/s

Clapping (Percussió Toràcica)

Objectiu: Afavorir l'expectoració de secrecions.

• Tècnica manual: El pacient ha d'estar en dejú almenys una hora abans d'aplicar la tècnica per evitar nàusees o vòmits.
• Tècnica mecànica: És similar a la manual, però s'utilitza un aparell que genera vibracions.

Contraindicacions: Aquesta tècnica no és aconsellable en pacients amb fractures de costelles recents, cardiopaties, hipertensió arterial (HTA) no controlada, metàstasi a costelles o vèrtebres, o pneumotòrax.

Drenatges Posturals

Els drenatges posturals són tècniques que utilitzen diferents postures corporals per eliminar l'excés de mucositat dels pulmons per gravetat.

Ventilació Assistida: Tipus i Aplicacions

La ventilació assistida és un suport respiratori que pot ser manual o mecànic, utilitzat per garantir una oxigenació adequada i l'intercanvi de gasos.

Ventilació Manual

Proporciona al pacient l'oxigenació necessària per realitzar l'intercanvi de gasos en situacions d'emergència o durant trasllats. S'utilitza en situacions d'emergència i per períodes curts, sovint amb un dispositiu Ambu, amb o sense intubació endotraqueal prèvia.

Ventilació Mecànica o Automàtica

Indicada en casos de:

• Insuficiència respiratòria greu o MPOC avançada.
• Sedació profunda, anestèsia general o coma.
• Postoperatoris complexos o politraumatisme de la regió toràcica.
• Intoxicacions greus que afecten la funció respiratòria.

Modalitats de Ventilació Mecànica

• Ventilació assistida: El pacient és capaç d'iniciar cada respiració, i el ventilador assisteix aquesta força i completa l'execució. El ventilador marca la freqüència respiratòria (FR), generalment entre 12 i 18 respiracions per minut (rpm).
• Ventilació controlada: L'aparell regula completament la freqüència respiratòria (FR) i el volum corrent (volum d'aire per respiració, normalment uns 500 ml).

Tipus de Ventiladors

• Ventiladors manomètrics: Fixen la pressió màxima que s'utilitza als pulmons. Quan els pulmons s'omplen d'aire i s'arriba a la pressió establerta, l'aparell deixa d'insuflar, i els pulmons es buiden expirant de manera autònoma.
• Ventiladors volumètrics: Permeten regular el volum corrent, la freqüència respiratòria (FR), la fracció inspirada d'oxigen (FiO₂) i la durada de les inspiracions i les expiracions.
• Ventiladors cronomètrals: Poden regular la durada dels cicles respiratoris: inspiració, pausa (relaxació) i expiració.