Guia Completa de la Pell: Anatomia, Funcions i Patologies

Anatomia i Característiques de la Pell

La pell és un òrgan del cos humà amb les següents característiques:

• Pesa uns 4 kg i té una superfície aproximada de 2 m².
• Té un gruix variable segons la zona del cos.
• Ocupa aproximadament el 20% del pes corporal total.
• És una capa impermeable a l’aigua que evita la pèrdua de líquids.
• Segrega substàncies a través de la suor.
• Segrega sèu (greix).
• Sintetitza la vitamina D en presència de la llum solar, la qual ajuda a fixar el calci als ossos.
• Col·labora en la regulació de la temperatura corporal.
• Respon a les agressions externes i internes.
• Absorbeix substàncies liposolubles i produeix queratina.

Estructura de la Pell

La pell està formada per tres capes principals:

Epidermis

És la capa més externa, un teixit epitelial escamós estratificat. És on es produeix la queratina i està constituïda per cinc subcapes. La capa més interna de l'epidermis és la capa basal, on ocorren processos importants:

• Mitosi: divisió cel·lular contínua per regenerar la pell.
• Melanina: producció del pigment que dóna color a la pell i la protegeix de la radiació UV.

Dermis

Està situada sota l'epidermis i formada per teixit conjuntiu. Conté:

• Vasos sanguinis: aporten nutrients i oxigen.
• Nervis: responsables de la sensibilitat tàctil, tèrmica i dolorosa.
• Fol·licles pilosos: estructures on neix el pèl, cadascun associat a una glàndula sebàcia, un múscul erector del pèl i receptors sensorials.
• Glàndules sudorípares: productores de suor.
• Proteïnes estructurals: principalment col·lagen (aporta resistència) i elastina (aporta elasticitat).

Hipodermis

També coneguda com a teixit subcutani, és la capa més profunda. Està formada per teixit connectiu lax i cèl·lules adiposes (greix).

• Serveix d'amortiment, protegint òrgans interns de cops.
• Ajuda a minvar la pressió sobre les capes superiors de la pell.
• Actua com a aïllant tèrmic i reserva energètica.

El pèl és un derivat cutani format principalment per queratina.

El sèu, produït per les glàndules sebàcies, crea un mantell àcid a la nostra pell que serveix de protecció enfront d'invasions de microorganismes.

Les glàndules sudorípares segreguen suor com a mecanisme de refrigeració corporal i també per eliminar toxines.

L'acne és una afecció comuna relacionada amb l'activitat de les glàndules sebàcies.

Els receptors sensorials de la pell permeten percebre diferents estímuls. N'hi ha cinc tipus principals: tacte, fred, dolor, calor i pressió.

Funcions de la Pell

La pell realitza múltiples funcions vitals:

• Protecció: Actua com a barrera física enfront d'agents externs (químics, microorganismes) i traumes físics.
• Síntesi de substàncies: Produeix melanina (protecció solar) i queratina (resistència i impermeabilització). Participa en l'activació de la vitamina D gràcies a la llum solar, essencial per a l'absorció de calci i fòsfor als ossos.
• Recepció sensitiva: Detecta estímuls de fred, calor, dolor, pressió i tacte mitjançant els seus receptors nerviosos.
• Balanç hídric i termoregulació: Regula la temperatura corporal mitjançant la transpiració i la vasoconstricció/vasodilatació dels vasos sanguinis. Evita la pèrdua excessiva d'aigua.
• Excreció i descamació: Elimina toxines, residus metabòlics (urea, àcid úric, àcids grassos) a través de la suor i cèl·lules mortes mitjançant la descamació.
• Absorció: Pot absorbir substàncies liposolubles i algunes hormones (p. ex., cortisol aplicat tòpicament).

Totes aquestes funcions es duen a terme mitjançant diversos mecanismes. La secreció de sèu, suor i cera són exemples. La suor conté aigua, sals minerals, urea, àcid úric i àcids grassos. El mantell àcid, creat pel sèu, serveix d'antisèptic natural.

Lesions i Malalties de la Pell

Lesions per Alteració de la Coloració

• Màcula: Terme general que significa “taca”, una àrea de canvi de color de la pell sense elevació ni depressió.
• Màcula eritematosa: Són taques vermelles d'origen vascular (p. ex., el xarampió, que es manifesta com un exantema).
• Màcula purpúrica: Són taques de color porpra degudes a l'extravasació de sang sota la pell.
• Telangièctasi o aranya vascular: Dilatacions de petits vasos sanguinis superficials, visibles a la pell.
• Màcula hipercròmica: Són taques fosques a la pell per un dipòsit excessiu de melanina (p. ex., lentígens o taques de l'edat).
• Màcula hipocròmica: Són taques més clares per una disminució de la melanina (p. ex., vitiligen).

Lesions Sòlides

• Pàpula: Lesió elevada, sòlida, de menys d'1 cm de diàmetre.
• Nòdul: Lesió elevada, sòlida, protuberant, de més d'1-2 cm de diàmetre, que afecta capes més profundes de la pell.
• Tumor: És una massa de cèl·lules que creixen sense control; una massa sòlida, generalment no inflamatòria, que creix de manera descontrolada. Pot ser benigne o maligne.

Lesions Líquides

• Vesícula: Elevació de l'epidermis de menys d'1 cm de diàmetre que conté un líquid transparent, serós o hemorràgic.
• Butllofa o Ampolla: Similar a la vesícula, però de major grandària (més d'1 cm).
• Pústula: Lesió elevada que conté material purulent (pus = glòbuls blancs = infecció).

Lesions Secundàries

(Apareixen com a evolució de lesions primàries o per factors externs)

• Escata: Fragment d'epidermis seca que es desprèn en làmines.
• Crosta: Condensació solidificada de sèrum, sang o pus sobre la superfície de la pell.
• Fissura: Clivella o trencament lineal de la pell que afecta l'epidermis i la dermis.
• Cicatriu: Neoformació de teixit conjuntiu que repara una pèrdua de substància a la pell.
• Úlcera: Pèrdua de substància que afecta l'epidermis i la dermis, podent arribar a la hipodermis i, en casos greus, a l'os.
• Excoriació: Pèrdua superficial de substància de l'epidermis, generalment per gratar-se.

Malalties Comunes de la Pell

• Fol·liculitis: Infecció bacteriana del fol·licle pilós. Causa inflamació del porus (dolor, calor, envermelliment).
• Furóncol: Infecció bacteriana més profunda i extensa d'un o més fol·licles pilosos. Preferentment en zones sotmeses a pressió, fricció o sudoració (clatell, aixelles, glutis). Sol manifestar-se com una pústula dolorosa amb exsudació.
• Dermatitis per contacte o Èczema: Reacció inflamatòria de la pell enfront de substàncies irritants o al·lergògens (p. ex., bolquers, detergents, sabons, cremes, cosmètics, plantes). Normalment apareix un eritema amb pruïja (picor), que pot evolucionar a vesícules, crostes i descamació.
• Psoriasi: Malaltia inflamatòria crònica de la pell que cursa amb brots. Pot ser desencadenada per canvis hormonals, infeccions, estrès o factors estacionals. Té un component genètic important. Es caracteritza per plaques vermelles cobertes d'escates blanquinoses.
• Acne vulgar o juvenil: Trastorn inflamatori de la unitat pilosebàcia. És típic de la joventut, però pot persistir fins als 30 anys o més. Apareix comunament a la cara, pit i esquena.

Lesions de les Ungles

• Onicòlisi: Separació de l'ungla del seu llit unguial, causant fragilitat i fàcil destrucció.
• Ungles encarnades (Onicocriptosi): Es produeixen quan un fragment o cantó de l'ungla penetra a la carn del solc unguial, provocant inflamació i dolor.
• Paroníquia: Infecció del plec cutani situat al voltant de l'ungla (plec unguial).
• Onicomicosi: Infecció de les ungles causada per fongs.

Lesions del Pèl

• Alopècia: Disminució o pèrdua total o parcial del cabell o pèl corporal. Pot ser gradual o aparèixer en plaques. Està relacionada amb factors com l'edat, sexe, estrès, fàrmacs, infeccions, genètica, quimioteràpia i radioteràpia.
• Hipertricosi: Creixement excessiu de pèl en zones del cos on normalment no n'hi ha o és escàs, no depenent d'andrògens. (Diferent de l'hirsutisme, que és andrògen-dependent en dones).

Úlceres per Pressió (UPP)

Les úlceres per pressió (UPP), també conegudes com a nafres de decúbit o escàrregues, són lesions de la pell i els teixits subjacents que s'originen quan hi ha una pressió mantinguda i/o fricció o cisallament sobre una prominència òssia o una àrea del cos.

La causa principal de les UPP és la isquèmia (disminució del reg sanguini) a la zona afectada. Aquesta manca d'oxigen i nutrients als teixits, si es perllonga, pot provocar la necrosi (mort) del teixit. Les UPP poden aparèixer ràpidament.

Causes i Factors Predisposants de les UPP

Els factors que contribueixen a la formació d'UPP es classifiquen en extrínsecs i intrínsecs:

• Factors extrínsecs (relacionats amb l'entorn o forces mecàniques):
  • Pressió prolongada: Força perpendicular a la pell que comprimeix els teixits.
  • Fregament (fricció): Força tangencial que es produeix quan dues superfícies llisquen una sobre l'altra (p. ex., arrossegar un pacient pel llit).
  • Efecte de cisalla: Combinació de pressió i fricció que deforma els teixits profunds (p. ex., quan un pacient està semiassegut al llit i rellisca).
  • Humitat excessiva: Maceració de la pell per suor, orina, femta, etc., que la debilita.
• Factors intrínsecs (relacionats amb el pacient):
  • Edat avançada: Pell més fràgil, menor elasticitat.
  • Immobilitat: Incapacitat de canviar de posició per alleujar la pressió.
  • Incontinència (urinària i/o fecal): Exposició a la humitat i substàncies irritants.
  • Estat nutricional deficient: Malnutrició proteico-calòrica, deshidratació, deficiències vitamíniques.
  • Malalties cròniques: Diabetis, malalties vasculars, anèmia, càncer, alteracions neurològiques.
  • Alteracions de la sensibilitat: Incapacitat de percebre el dolor o la incomoditat per pressió.
  • Estat de consciència alterat: Coma, sedació.

Classificació de les UPP (Estadis)

Les úlceres per pressió es classifiquen en quatre estadis segons la seva gravetat:

• Estadi I: Eritema no blanquejant. Pell intacta amb envermelliment que no desapareix en alleujar la pressió. En pells fosques, pot presentar canvis de coloració, temperatura, edema o induració.
• Estadi II: Pèrdua parcial del gruix de la pell. Afecta l'epidermis i/o la dermis. Es presenta com una abrasió, butllofa (intacta o trencada) o cràter superficial.
• Estadi III: Pèrdua total del gruix de la pell. Lesió o necrosi del teixit subcutani que pot estendre's fins a la fàscia subjacent, però no a través d'ella. Es presenta com un cràter profund, amb o sense soscavament dels teixits adjacents. Pot haver-hi esfacels (teixit necròtic humit) o teixit necròtic sec (escara). Sempre presenta exsudat.
• Estadi IV: Pèrdua total del gruix de la pell amb destrucció extensa. Necrosi tissular o lesió muscular, òssia o d'estructures de suport (tendons, càpsula articular). Sovint hi ha soscavament i trajectes sinuosos.

Nota: Existeixen classificacions addicionals per a UPP no estadificables (profunditat desconeguda) i sospita de lesió tissular profunda.

Localització Habitual de les UPP

Les UPP tendeixen a formar-se sobre prominències òssies. La localització varia segons la postura del pacient:

• Posició supina (panxa enlaire): Clatell, omòplats (espatlles), colzes, sacre, glutis, talons, panxell (tou de la cama).
• Posició lateral (de costat): Orelles, espatlles (acròmion), colzes, costelles, malucs (trocànter major), genolls (còndils femorals), turmells (mal·lèols).
• Posició prona (panxa avall): Front, orelles, mandíbula, clavícula, pit (en dones, les mames), malucs (crestes ilíaques), genolls (ròtula), dits dels peus.
• Posició de sedestació (assegut): Omòplats, sacre, tuberositats isquiàtiques (glutis), talons.

Mesures Preventives i Tractament de les UPP

Mesures Preventives

• Valoració del risc: Utilitzar escales validades (p. ex., Braden, Norton) per identificar pacients en risc.
• Cura de la pell:
  • Inspecció diària de la pell, especialment sobre prominències òssies.
  • Higiene correcta: Netejar la pell amb aigua tèbia i sabó neutre, assecar sense fregar.
  • Mantenir la pell hidratada amb cremes emol·lients.
  • Evitar la humitat excessiva; control de la incontinència amb bolquers absorbents, canvis freqüents i cremes barrera si cal.
• Maneig de la pressió:
  • Canvis posturals freqüents: Cada 2-4 hores en pacients enllitats, cada hora en pacients asseguts, segons tolerància i pla individualitzat.
  • Utilitzar tècniques adequades per evitar fricció i cisallament durant les mobilitzacions.
  • Evitar la pressió directa sobre prominències òssies.
• Nutrició i hidratació: Assegurar un estat nutricional i d'hidratació adequat. Suplements si cal, sota supervisió mèdica.
• Educació: Informar pacients, familiars i cuidadors sobre la prevenció de les UPP.

Mesures Complementàries

• Superfícies especials de maneig de la pressió (SEMP): Matalassos especials (d'aire alternant, d'escuma viscoelàstica, d'aigua), coixins (antiescares), protectors locals (taloneres, colzeres). L'elecció depèn del risc i les necessitats individuals.

Tractament

El tractament d'una UPP establerta depèn del seu estadi i característiques:

• Alleujar la pressió: Fonamental per permetre la curació.
• Neteja de la ferida: Amb sèrum fisiològic, aplicat amb xeringa per irrigació suau a baixa pressió.
• Desbridament: Eliminació del teixit necròtic (esfacels, escara) per promoure la cicatrització. Pot ser quirúrgic, enzimàtic, autolític o mecànic.
• Control de l'exsudat i infecció:
  • Seleccionar apòsits adequats que mantinguin un ambient humit equilibrat a la ferida, controlin l'exsudat i protegeixin de la contaminació.
  • Si hi ha sospita o signes d'infecció (envermelliment, calor, dolor, pus, febre), prendre una mostra de teixit per a cultiu i considerar tractament antibiòtic (tòpic o sistèmic) segons indicació mèdica.
• Protecció de la pell perilesional: Mantenir-la neta, seca i hidratada.
• Suport nutricional: Optimitzar l'estat nutricional per afavorir la cicatrització.
• Control del dolor: Administrar analgèsia si cal.
• Seguiment i registre: Avaluar regularment l'evolució de la ferida i documentar els canvis i les cures realitzades.

Protocols i Registres en la Cura de les UPP

El protocol és una guia precisa i escrita que estableix els passos a seguir per realitzar assistències sanitàries concretes, com la prevenció o el tractament de les UPP. Assegura una pràctica homogènia i basada en l'evidència.

El registre és un document (físic o electrònic) en el qual es deixa constància escrita de l'assistència realitzada, les valoracions, els procediments aplicats i l'evolució del pacient. És essencial per a la continuïtat de les cures, la comunicació entre professionals i té implicacions legals.