Guia Completa de Planificació i Pressupost en Producció Audiovisual

Planificació en Producció Audiovisual

La planificació de programes de televisió implica una producció continuada en el temps, una planificació periòdica. Planifiquem perquè, per exemple, durant 10 setmanes tinguem preparats el temps, l'hora i els materials per gravar i editar el programa.

En principi, els productes de ficció (pel·lícules o sèries) tenen una planificació molt diferent, ja que en aquest cas la planificació és concreta i s’han de gestionar els recursos per tal de definir quan i com s'utilitzaran per tal que siguin efectius.

Etapes Clau de la Producció

• Preproducció: Tots aquells actes necessaris per dur a terme el rodatge.
• Producció: Tots aquells actes necessaris durant el rodatge.
• Postproducció: Tractament de les imatges que s’utilitzaran per tal d’obtenir el producte elaborat.

El Diagrama de Gantt: Eina Essencial per a la Planificació

La planificació de la producció és un element clau de qualsevol projecte audiovisual. Hi ha molts sistemes, però el que s’utilitza des de fa més temps és el sistema Gantt. Gantt va ser un enginyer que va inventar un sistema de planificació.

El diagrama de Gantt és una eina per planificar i programar tasques al llarg d'un període determinat. El sistema Gantt, per tant, consisteix a fer una taula i marcar amb fileres les diverses tasques a realitzar de manera correlativa amb el temps, normalment dividit en setmanes. Les barres marquen en quant de temps s’ha de desenvolupar aquella tasca. Per exemple, el càsting està previst que ocupi 3 setmanes.

Conceptes Bàsics de Pressupost en Producció

• Partides Pressupostàries

  Les partides són aquells elements del pressupost individualitzables. Necessiten una despesa específica. Per cada cosa que haguem de fer (direcció, muntatge musical, realització, etc.) hem de crear les partides i anar marcant el seu cost.

• Capítols Pressupostaris

  Per fer que un pressupost tingui un sentit complet i estructurat, hi ha els capítols. S’agrupen les partides per apartats segons la seva categoria. Per exemple, es categoritzen totes les partides englobades dins del personal artístic. Cada capítol, perquè tingui sentit, ha de tenir una dinàmica pròpia. S’ha de poder entendre l’acumulació de partides i han de tenir una relació entre elles que faci que es gasti de la mateixa manera. No totes les partides correspondran a la mateixa dinàmica dins d’un capítol. La intenció és que les partides tinguin relació entre elles.