Guia Completa de Política Econòmica: Fiscal, Monetària, Pressupost i Diner

Tipus de Política Econòmica

• Política Fiscal

  Recaptació d'impostos i despesa pública.

• Política Monetària

  Variació de la quantitat de diners en circulació decidida pel banc central per tal de mantenir l'estabilitat de preus.

• Política Exterior

  Relacions amb altres països, com ara: tipus de canvi, restricció d'importacions o foment d'exportacions.

• Política de Rendes

  Controlar la inflació mitjançant el control de preus de productes inestables, salaris de funcionaris i treballadors.

Instruments Fiscals

• Polítiques Fiscals Discrecionals

  • Programes d'Obres Públiques

    Permeten més ocupació i més infraestructures (p. ex., més carreteres).

  • Plans d'Ocupació i Formació

    Permeten que les persones trobin feina més ràpidament (p. ex., formació ocupacional).

  • Programes de Transferències

    Ajuden col·lectius desafavorits (p. ex., aturats, jubilats).

  • Modificació dels Tipus Impositius

    Provoca una variació de la renda disponible de les famílies i empreses, és a dir, més o menys demanda agregada.

• Estabilitzadors Automàtics

  Ingressos o despeses que varien juntament amb la producció. Si hi ha expansió, permeten recaptar més (treure diners de les famílies i les empreses) i, si hi ha recessió, permeten ajudar les famílies i el sector públic (més despesa).

Efectes de la Política Fiscal: Restrictiva i Expansiva

• Política Fiscal Expansiva

  Si augmenta la despesa pública i es redueixen els impostos, augmenten la renda disponible, el consum i la inversió, la demanda agregada, la producció, l'ocupació i els preus.

• Política Fiscal Restrictiva

  Si augmenten els impostos i es redueix la despesa pública, disminueixen la renda disponible, el consum, la inversió, la demanda agregada, la producció, l'ocupació i els preus.

Pressupostos Generals de l'Estat

• Principals Ingressos i Diferència entre Impost i Taxa

  Inclouen les cotitzacions socials (quantitats que els treballadors paguen a la Seguretat Social per tenir cobertes situacions de malaltia, invalidesa i jubilació) i els tributs, que es divideixen en:

  • Impostos: No es rep cap contraprestació concreta (p. ex., IVA, IRPF).
  • Taxes: Proporcionen un servei directe a l'usuari (p. ex., universitats, aeroports).

• Principals Despeses: Corrents, Inversió, Transferències i Subvencions

  • Despeses Corrents

    Despeses per proporcionar serveis públics (sanitat, educació, policia). Dues categories:

    • Salari dels funcionaris (p. ex., metges).
    • Compra de béns i serveis (p. ex., quiròfans).

  • Despeses d'Inversió

    Serveixen per mantenir i ampliar la capacitat productiva del país (p. ex., carreteres, hospitals).

  • Transferències i Subvencions

    Les transferències es fan a persones (p. ex., les pensions) i les subvencions es fan a les empreses (p. ex., nous contractes). No són pròpiament despeses, sinó que fan una funció redistribuïdora (els diners canvien de mans i prou).

• Saldo Pressupostari

  • Equilibri: Ingressos = Despeses
  • Superàvit: Ingressos > Despeses
  • Dèficit: Ingressos < Despeses

Visions Econòmiques sobre el Pressupost

• Keynesians

  L'Estat ha d'incórrer en dèficit per assolir la plena ocupació i expandir l'economia en èpoques de crisi.

• Neoliberals

  L'Estat no s'ha d'endeutar, ja que l'increment de diners degut al dèficit genera inflació.

Opcions per Finançar el Dèficit Públic

• Emetre Deute Públic

  Implica pagar interessos.

• Apujar els Impostos

  Frena la demanda, ja que els ciutadans tenen menys renda disponible.

• Augmentar els Diners en Circulació

  Genera inflació.

El Diner: Tipus i Funcions

• Diferència entre Diner Mercaderia i Diner Signe

  • Diner Mercaderia

    Els béns tenen valor en si mateixos com a mercaderia. Inconvenients: pesants, no divisibles, difícils d'emmagatzemar (p. ex., bestiar, vi, diamants, or, plata).

  • Diner Signe

    Rebuts dels orfebres. Lleuger, divisible, manejable, fàcil d'emmagatzemar.

• Tres Funcions dels Diners

  • Mitjà de Canvi

    El diner evita el bescanvi (trueque), ja que es pot intercanviar per qualsevol cosa.

  • Dipòsit de Valor

    Es pot guardar i decidir quan es vol gastar.

  • Unitat de Compte Comú

    Permet sumar béns heterogenis (p. ex., pomes i peres), ja que qualsevol producte té el seu valor expressat en una unitat comuna (p. ex., euros).

L'Interès i els seus Factors

L'interès és el pagament pels serveis del capital que es reben en concepte de préstec.

• Risc

  A més risc, més interès.

• Liquiditat

  Capacitat de convertir un actiu en diners sense perdre valor (p. ex., una acció és més líquida que una casa).

• Durada del Préstec

  A més temps, més incertesa i, per tant, més interessos.

Prima de Risc: El Cas d'Espanya i Alemanya

És preocupant per a Espanya que pugi la prima de risc respecte a Alemanya perquè la prima de risc d'Espanya es calcula respecte a Alemanya, ja que se suposa que el seu deute públic és el que té menor risc d'impagament.

Diner Legal i Diner Bancari

• Diner Legal

  Bitllets i monedes emesos pel Banc Central corresponent (p. ex., l'euro).

• Diner Bancari

  Figura anotat en diferents suports, però només existeix virtualment perquè "és del banc". Dos tipus:

  • Dipòsits a la vista: Es poden retirar immediatament, gairebé no generen interessos.
  • Dipòsits a termini fix: Es poden retirar quan ha vençut el termini, són els que generen més interessos.

Càlcul de l'Increment del Diner Bancari

• Fórmula Bàsica

  Increment del diner bancari = dipòsit inicial * 1 / CC (on CC = coeficient de caixa)

• Fórmula Ampliada

  Increment del diner bancari = dipòsit inicial * 1 / (CC + CL) (on CL = coeficient de liquiditat)