Guia Completa de Polítiques Fiscals i Finançament Públic

Polítiques Fiscals Discrecionals

Les polítiques fiscals discrecionals són mesures adoptades pel govern per influir en l'economia a curt termini.

Programes d'Obres Públiques

Iniciatives governamentals per millorar les infraestructures del país, com carreteres, ponts o edificis públics, generant ocupació i impulsant l'activitat econòmica.

Plans d'Ocupació i Formació

Programes dissenyats per contractar i formar treballadors durant períodes breus, amb l'objectiu de reduir l'atur i millorar la qualificació de la mà d'obra.

Programes de Transferències

Ajuts econòmics i socials destinats a protegir els treballadors i les famílies més desafavorides, garantint un nivell mínim de benestar.

Modificació dels Tipus Impositius

Ajustos en els percentatges dels impostos que els ciutadans i les empreses han de pagar, amb l'objectiu d'estimular o frenar el consum i la inversió.

Estabilitzadors Automàtics

Els estabilitzadors automàtics són mecanismes inherents al sistema fiscal que ajuden a suavitzar les fluctuacions del cicle econòmic sense necessitat d'intervenció governamental directa.

Impostos Proporcionals

Impostos en què el tipus impositiu és constant, independentment de la base imposable. Exemples clars són l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i l'IS (Impost de Societats), on tothom paga el mateix percentatge sobre el preu o el benefici.

Impostos Progressius

Impostos en què el tipus impositiu augmenta a mesura que ho fa la renda o la capacitat econòmica del contribuent. Un exemple destacat és l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).

Cotitzacions Socials

Aportacions obligatòries realitzades per treballadors i empreses a la Seguretat Social, destinades a finançar prestacions com la sanitat, les pensions o l'atur.

Subsidis d'Atur

Ajuts econòmics proporcionats per l'Estat a les persones que es troben en situació d'atur, amb l'objectiu de cobrir les seves necessitats bàsiques i fomentar la seva reinserció laboral.

Pressió Fiscal i Despeses Públiques

Què és la Pressió Fiscal?

La pressió fiscal és el resultat de dividir els ingressos que obté l'Estat en forma d'impostos i cotitzacions socials entre el Producte Interior Brut (PIB), multiplicat per cent (x100). Aquest indicador mesura el pes dels tributs sobre l'economia d'un país.

Tipus de Despeses Públiques

• Despeses Corrents: Són les despeses que proporcionen els serveis públics essencials a la societat, com ara salaris de funcionaris, material d'oficina o manteniment d'edificis públics.
• Despeses d'Inversió: Destinades a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país mitjançant la creació o millora d'infraestructures, com hospitals, escoles o xarxes de transport.
• Transferències i Subvencions: L'Estat, un cop ha obtingut ingressos (impostos, cotitzacions socials, etc.), transfereix aquests diners a persones o empreses que ho necessiten, sense una contraprestació directa de béns o serveis.

Ingressos Públics dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE)

Els ingressos públics són els recursos que l'Estat recapta per finançar les seves despeses i serveis.

Cotitzacions Socials

Quantitats que les persones paguen a la Seguretat Social perquè, en situacions de necessitat (malaltia, invalidesa, jubilació, atur), tinguin dret a cobertura i prestacions.

Tributs

Els tributs són els ingressos públics més importants per a l'Estat, ja que suposen aproximadament la meitat del que es recapta anualment.

Tipus d'Impostos

Els impostos es classifiquen principalment en directes i indirectes:

• Impostos Directes: Recauen directament sobre la capacitat econòmica de les persones o empreses, ajustant-se a la seva situació particular.
  • IPP (Impost sobre el Patrimoni): Recau sobre les propietats particulars i el patrimoni net de les persones físiques.
  • IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques): Recau sobre les rendes obtingudes pels recursos productius (treball, capital, activitats econòmiques).
  • IS (Impost de Societats): Recau sobre el benefici de les empreses.
• Impostos Indirectes: Graven el consum o la circulació de béns i serveis, de manera que qui compra paga el mateix impost, independentment de la seva renda.
  • ITP (Impost sobre Transmissions Patrimonials): Pagat per particulars que compren béns a altres particulars (per exemple, la compra d'un habitatge de segona mà).
  • IVA (Impost sobre el Valor Afegit): Recau sobre els consumidors finals de béns i serveis.
  • IE (Impostos Especials): Recauen sobre béns o serveis específics, com l'alcohol, el tabac o els hidrocarburs.

Taxes

Les taxes són pagaments que es realitzen a canvi de la utilització d'un servei públic o l'aprofitament privatiu del domini públic (per exemple, taxes per l'expedició d'un DNI o per la recollida d'escombraries).

Finançament de l'Estat del Benestar Espanyol: Reptes

El finançament de l'Estat del Benestar a Espanya s'enfronta a diversos reptes significatius:

Sistema Fiscal Ineficient

Existeixen excepcions i bonificacions que la llei permet, la qual cosa pot minvar la recaptació d'alguns impostos i reduir l'eficiència del sistema.

Pressió Fiscal Relativament Baixa

La pressió fiscal a Espanya se situa al voltant del 40% del PIB, una xifra inferior a la de molts altres països europeus, la qual cosa limita els recursos disponibles per a despesa pública.

Economia Submergida

L'existència d'una part significativa de l'economia on els treballadors operen "en negre" (sense declarar els seus ingressos) provoca una pèrdua substancial d'ingressos per al finançament de les despeses públiques.

Evasió Fiscal Internacional

Grans corporacions tecnològiques i multinacionals sovint utilitzen estratègies per no pagar impostos pels ingressos que generen en determinats països, afectant la recaptació nacional.

Sistema de Pensions en Risc

El sistema de pensions espanyol s'enfronta a reptes demogràfics i econòmics que posen en risc la seva sostenibilitat a llarg termini.

Dèficit Cíclic

Es produeix quan apareixen fases inevitables de recessió del cicle econòmic. Té un caràcter transitori, ja que dura el temps que l'Estat tarda a reactivar l'economia.

Dèficit Estructural

És un dèficit permanent que es manté fins i tot quan l'economia va bé, indicant un desequilibri fonamental entre ingressos i despeses públiques.