Guia Completa de la Prehistòria: Calcolític, Bronze i Ferro

El Calcolític

El Calcolític es caracteritza pel desenvolupament de la metal·lúrgia, l'aparició del vas campaniforme, el megalitisme i l'augment de la complexitat social. Es produeix una revolució dels productes secundaris gràcies a l'aparició de noves plantes, la millora tecnològica (com l'arada), el treball amb els animals i l'extracció de recursos d'aquests, com la llet, la llana o la mateixa pell. La caça té un paper secundari, mentre que es fa aprofitament dels recursos marins. Predomina l'agricultura de secà amb el cultiu de l'ordi nu i de l'ordi vestit. Es recol·lecten olives, glans, raïm, entre altres fruites. Es fa ús de la fibra de l'espart per fer cordes, entre altres.

El Calcolític suposa l'aparició de la circulació d'objectes com:

• Orfebreria d'or
• Puntes de llança de tipus Palmela
• Puntes de fletxa de peduncle i aletes de sílex
• Botons de perforació en «V» d'ossos
• Ceràmica campaniforme
• Braçals d'arquer
• Punyal de llengüeta

El Vas Campaniforme

Definició i Distribució del Campaniforme

El vas campaniforme és una ceràmica en forma de campana invertida, on es controlen les tècniques d'impressió i incisió. La seva distribució va des del sud de Portugal fins a la zona baixa del Rin.

• Anys 30-40: Taradell situa l'origen al sud de la Península Ibèrica.
• Anys 60: L'origen es localitza a la zona del Rin i és vist com un objecte de luxe.
• Anys 70: La ceràmica és considerada un producte de prestigi associat a les elits culturals europees.

Tipologies del Vas Campaniforme

• Campaniforme internacional, marítim o puntillat: Distribució costanera, decoració de puntillat o horitzontal.
• Grup Marítim Oriental: Vasos alts, regulars, base estreta, plana o buida.
• Grup Marítim Occidental: Vasos amples, amb corbes suaus.

Diverses teories expliquen les diferents tipologies: material associat a pobles que es desplacen cap a nous territoris, o l'existència de diverses tipologies a causa d'un desplaçament comercial.

Teories sobre l'Origen del Vas Campaniforme

• Montellius i Dechlette: Origen oriental amb penetració a Europa pel Mediterrani.
• Schmidt (1913): Origen ibèric amb expansió cap a Europa central i occidental.
• Palliarde (1919): Grup meridional (Espanya) i grup septentrional (Bohèmia).
• Del Castillo: Evolució ceràmica a la Península Ibèrica i presència de grups coneixedors dels metalls que fan ús del campaniforme.
• San Valero: Origen en la ceràmica cardial.
• Gimpera (1936): Proposa diferents estils (cos rodó, bols de llavi espès i decorat, tasses amb peu), formes degenerades, decoració típica de línies puntejades i evolució fora de la península.
• Leisner: Campaniforme originari de l'evolució dels sepulcres megalítics.
• Savory: Representa dues fases d'immigració: pastors a la costa i agricultors a l'interior.
• Smith (1955): Crítica a Gimpera i Savory.
• Harrison: Origen independent en tota una àrea, distingint entre campaniforme marítim i campaniforme d'impressions de cordes.

El campaniforme forma part de la cultura material d'un grup nouvingut relacionat amb les poblacions autòctones, un fenomen d'aculturació a una població migratòria.

Mesopotàmia: Del Calcolític al Bronze Antic

Període d'Ubaid (6200-4000 aC)

Al sud de Mesopotàmia, durant els principis del Calcolític, destaca el període d'Ubaid (6200-4000 aC). Es caracteritza per:

• Assentaments planificats amb evidències d'irrigació i control dels recursos hídrics.
• Societat estratificada socialment, amb cabdillatges.
• Importància dels temples per gestionar els recursos i controlar la ciutat.

Període d'Uruk (4000-3100 aC)

Entre el 4000 i el 3100 aC, apareix el període d'Uruk, caracteritzat per un augment demogràfic. S'estableix un sistema administratiu normatiu i sofisticat. Apareixen els primers documents escrits amb pictogrames, que evolucionen cap al cuneïforme. Es marca la propietat amb segells.

Període Ninevite V (2900-2500 aC)

En el Bronze Antic, destaca el període Ninevite V (2900-2500 aC). A causa d'un augment demogràfic i urbà, es desenvolupen les estructures urbanes. Els objectes ceràmics són essencials en la cultura material d'aquest període, amb ceràmica de qualitat mitjana i alta, dissenys intricats i colors variats. Hi ha presència d'una jerarquització social i importància de les estructures públiques (temple). Les fortes interaccions entre cultures suposen conflictes, i les ciutats estan altament fortificades (com la Ciutat de Mari) i preparades per a la defensa.

L'Edat del Bronze

Cronologia i Característiques Generals del Bronze

L'Edat del Bronze es divideix en:

• Bronze Antic (2500-1800 aC)
• Bronze Mitjà (1800-1300 aC)
• Bronze Final (1300-750 aC)

Es caracteritza per la descoberta del bronze. La tècnica per elaborar-lo consistia a barrejar el coure amb l'estany. La presència d'arsènic el feia un aliatge tòxic que podia provocar atròfia muscular i pèrdua dels reflexos. Els primers usos daten del IV mil·lenni aC a Susa i altres zones.

Metal·lúrgia del Bronze

La metal·lúrgia era de tradició calcolítica. Del bronze es veurien peces característiques com espases llargues i punyals curts. La metal·lúrgia del bronze implicava persones especialitzades en la fabricació i manipulació. Van aparèixer individus amb capacitat de rebre productes de zones llunyanes, d'assimilar patrons culturals diferents i de manipular productes molt valuosos. Tot això implicava la necessitat de mantenir relacions amb personatges i clans poderosos.

Indústries i Economia del Bronze

• Indústria òssia: Espàtules, pintes, agulles, punxons bisellats i botons en «V».
• Ceràmica: Continuen formes campaniformes del Bronze Antic. Augment de les formes incises i cordades. Al Bronze Antic la tendència és fabricar ceràmiques carenades; al Bronze Mitjà, les peces són semiesfèriques, amb parets rectes o vasos coladors.
• Indústria lítica: Peces com puntes de fletxa amb peduncle i aletes, braçalets d'arquer en pedra polida i algunes destrals.
• Agricultura: S'estén a terres marginals, i apareixen tècniques noves com l'ús dels animals domèstics per fer les feines del camp i l'ús de l'arada.
• Ramaderia: Es generalitzen els cavalls i els carros.
• Sector artesanal: Revolució en la transformació de les matèries primeres, desenvolupant-se l'emmagatzematge i la distribució de l'excedent.

Organització Social i Món Funerari del Bronze

Hi ha una millora dels centres de població, amb un augment de les poblacions i amb fortificacions. Apareix una jerarquització social que controla les unitats d'explotació. Al món funerari, es generalitzen les tombes individuals, i apareixen diferències entre aixovars funeraris.

El món ideològic s'estableix per consolidar les classes benestants, establint xarxes comercials en mans d'aquestes classes. Apareix una necessitat de defensa del territori.

El Bronze Europeu

Bronze Antic Europeu (2500-1800 aC)

• Europa Central

  Dos poblats destacats: Unetice i Otomani Monteoru. Els hàbitats eren cases rectangulars en poblats palafítics. Els enterraments eren tombes principesques d'inhumació amb túmul i aixovar.

• Europa Nòrdica

  Poblat dels Montelius I. Zona amb poca presència de metalls, amb activitat comercial basada en l'intercanvi d'ambre. Hi ha una relació cultural amb els Unetice i els camps d'Urnes. Es desenvolupa una activitat agrícola, comercial i forestal.

• Europa Mediterrània

  Cultura dels Polada. Eren hàbitats palafítics, amb escassa activitat metal·lúrgica i presència de les peces metàl·liques com un element de prestigi.

• Europa Atlàntica

  Cultura dels túmuls armoricans/Wessex. Societats mixtes on es combinen elements indígenes amb els protovikings, amb diferències en els aixovars funeraris. Escàs treball metal·lúrgic, es treballa sílex i ceràmica. Destaca el comerç d'estany.

Bronze Mitjà Europeu (1800-1300 aC)

• Europa Central

  Cultura dels túmuls. L'hàbitat és idèntic a la fase d'Unetice. Els enterraments eren necròpolis amb túmuls i aixovars. Existien casos d'incineració.

• Europa Nòrdica

  Cultura dels Urnenfelder i Montelius II. Els hàbitats eren cases de fusta rectangulars. El món funerari era tumular amb elements de megalitisme i gran riquesa en els aixovars. Escàs treball metal·lúrgic.

• Europa Mediterrània

  Cultura Apenínica. Hàbitats en coves en zones muntanyoses. Els enterraments eren en coves, combinant incineració i inhumació.

• Europa Atlàntica

  Cultura Treboul-Taunton. Diferenciació del treball metal·lúrgic, el fòssil director és una destral de taló en bronze. Hàbitats en fons de cabanes i grans espais per a les activitats ramaderes.

La Cultura d'El Argar (2200-1500 aC)

Precedents i Expansió d'El Argar

La societat argàrica fou precedida per Los Millares, caracteritzada per les cabanes circulars, una alta densitat urbana, quatre línies defensives amb torres i enterraments col·lectius dins megàlits, amb cambres sepulcrals amb passadís i cistes. La societat argàrica és el primer estat a la Península Ibèrica, ja que es mantenien relacions econòmiques i polítiques. Es va expandir pel sud-est de la península. Jaciments destacats: La Bastida, Cabezo Negro, El Argar.

Assentaments i Urbanisme Argàric

Els poblats se situen al cim i la plana dels turons. Els assentaments tenien un ampli control visual, condicionaven el turó per construir les cases que eren de planta absidal, trapezoidal i rectangular. L'urbanisme era dens i organitzat en barris. Els assentaments a la plana tenien funció de producció alimentària, abastint els assentaments.

Economia i Producció Ceràmica Argàrica

L'economia era de subsistència, amb un cultiu d'ordi. La ramaderia criava bòvids, ovicàprids, súids i èquids. Els recipients ceràmics eren de forma estandarditzada i controlada per la classe dominant. Es fabricaven amb argiles d'una zona concreta, en tallers especialitzats, i els recipients eren exportats. No tenien decoració.

Metal·lúrgia, Tèxtil i Cistelleria Argàrica

• Metal·lúrgia: La producció era especialitzada i centralitzada, produint coure, bronze, plata i or. Hi havia assentaments dedicats a la mineria (Peñalosa).
• Tèxtil: Es treballava el lli i la llana en telers verticals.
• Cistelleria: Es feia ús de l'espart.

Els assentaments acumulaven i gestionaven els recursos a escala regional, i el transport dels recursos necessitava logística. Hi havia control i comptabilitat dels recursos. La distribució controlada va comportar el desenvolupament de l'artesania especialitzada.

Organització Social i Funerària Argàrica

Hi havia sis categories de valor, que corresponen a tres classes socials: dominant, popular i esclaus. La classe social era heretada; l'home de classe dominant tenia el control de la distribució, l'ús i el consum de productes metàl·lics. Hi havia diferència sexual i de classe en el treball. La violència tenia un paper important per mantenir divisions territorials i per controlar la circulació de persones i productes, així com violència cultural contra el que fos diferent. En el món funerari, la inhumació podia ser individual o múltiple, amb enterraments sota les cases. Les tombes eren de pedra en cova artificial excavada a la roca i en fossa. L'aixovar es diferenciava per sexe i classe.

El Bronze Mitjà (1500-1200/1100 aC)

Predomini del bronze sobre el coure, ja present en les activitats quotidianes. Continuïtat en la forma dels vasos i decoracions ceràmiques. Hi havia contactes comercials gràcies als vasos. La metal·lúrgia està més desenvolupada i hi ha un major intercanvi. Els objectes acaben tenint un context aïllat; quan perden el seu ús i utilitat, són recollits i reciclats.

El Bronze Final (1300-750 aC)

Transició i Corrents Culturals

El Bronze Final i la Primera Edat del Ferro (entre el 650 i el 500 aC) veuen com les poblacions indígenes fusionen influències mediterrànies i continentals, donant lloc a diversos grups culturals. Els contactes es realitzen per via terrestre i marina. Hi ha nous corrents culturals: el corrent atlàntic, el corrent mediterrani i el corrent europeu. El Bronze Final es divideix en tres subperíodes:

• Bronze Final I (1200-1100 aC)
• Bronze Final II (1100-900 aC)
• Bronze Final III (900-650 aC)

Ceràmica i Comerç al Bronze Final

La ceràmica no es fa al torn fins al contacte amb els fenicis, amb tradicions decoratives molt diferents i solcs acanalats. Al Bronze Final III, l'objectiu de les societats era entrar dins dels circuits comercials, on s'intercanviaven productes d'ornamentació, d'higiene, útils agrícoles, objectes destinats a la caça i a la pesca, i eines d'ús militar. La cultura material amb prestigi i la desigualtat entre individus es basaven en els objectes materials que posseïen. Es comença a usar el ferro per a reforçar els utensilis i les armes. A les xarxes comercials era molt important el prestigi. Amb la fortificació dels assentaments apareixen els primers indicis d'una mobilitat poblacional. S'intercanviaven objectes de prestigi, usant els rius com a vies de comunicació.

Camps d'Urnes i Ritus Funeraris

Els camps d'urnes serien un ritual funerari d'incineració, amb fosses en una necròpolis amb aixovar, que contenia metalls, ceràmica i restes de fauna. La cultura dels camps d'urnes es va expandir per gairebé tota Europa Oriental i Central. En el món funerari s'introdueix la incineració i es comença a heterogeneïtzar la pràctica ritual dels camps d'urnes, la qual cosa comporta implicacions socials.

La Primera Edat del Ferro

El metall té una importància econòmica, i es desenvolupa un alt coneixement tecnològic, amb la introducció del ferro i el seu control.

Pols d'Activitat i Característiques del Ferro

Hi havia tres grans pols d'activitat: el Mediterrani, Europa Central i l'Atlàntic (occident europeu). A Occident, la presència del ferro destaca en les factories fenícies del segle VIII aC. La Primera Edat del Ferro suposa un canvi de patró en els ritus funeraris, la presència del torn per a la ceràmica, l'ús generalitzat del ferro, nous sistemes d'escriptura i diverses manifestacions culturals. L'ús del ferro suposa avantatges: és més present a la natura, té major elasticitat i resistència.

Hipòtesis sobre la Procedència del Ferro

• Hipòtesi tradicional: Ferro d'origen indoeuropeu, que portaria a influències transpirinenques.
• Aportació dels fenicis: El ferro va arribar per les colònies del sud peninsular, per exemple, es poden trobar a Catalunya.
• Aportació dels grecs i dels etruscos: Permetrien la introducció del ferro a Catalunya, ja que hi havia colònies gregues i fenícies al segle VI aC.

Jaciments Clau del Calcolític

• Provadia-Solnitsata (Bulgària)

  Ciutat fortificada, amb una muralla de 3 m d'amplada i 6 m d'alçada. Societat complexa amb jerarquies socials, treball especialitzat i intercanvis comercials.

• Los Millares (Almeria)

  Fortalesa de pedra. Societat agrícola i ramadera, amb complexitat social. Enterraments, creences i pràctiques funeràries específiques d'aquella cultura.

• Set Campaniformes de Lunteren (Holanda)

  Exemple de cultura material que es va estendre per diferents regions d'Europa occidental. Indica connexions amb altres regions i comerç.

• Jaciment de Koszyce (Polònia)

  Jaciment amb gran qualitat funerària i restes materials.

• Ötzi (L'Home dels Gels)

  Un individu momificat que proporciona informació valuosa sobre la vida al Calcolític.

Jaciments Clau de l'Edat del Bronze

Bronze Antic

• Unetice (Europa Central)

  Exploten mines de coure i la seva economia és de caràcter ramader, amb cultiu de cereals. Aquesta cultura controlava les rutes comercials europees, sent intermediària entre les terres bàltiques, els micènics i les Illes Britàniques. Les sepultures són d'inhumació individual en fosses. Cultura de caràcter guerrer.

• Otomani (Europa Central)

  Grup guerrer amb una major proporció d'armes que d'estris. Presència de cavalls i carros, amb gran mobilitat. Els ritus funeraris es basen en la inhumació individual en un túmul, però canvien la sepultura per la incineració.

• Cultura dels Túmuls Armoricans (Bretanya)

  Els poblats es desplacen de la costa a l'interior. Les sepultures són d'inhumació individual. Els estris domèstics eren de sílex i pedra polida. Existia la presència d'una aristocràcia guerrera dominant.

• Cultura de Wessex (Anglaterra)

  Es desenvolupa al sud d'Anglaterra, amb l'existència d'una aristocràcia guerrera. Les tombes eren d'inhumació o incineració amb túmul o sense, però després predominarà la incineració.

Bronze Mitjà

• Cultura dels Túmuls (Europa Central)

  Sepultures d'inhumació individual en túmuls, sent freqüent el dipòsit de restes òssies, així com els enterraments dobles. Els poblats són petits, situats de forma estratègica, en zones altes i amb defenses naturals, envoltats per muralles de fusta i terra. Els habitatges són de planta rectangular, construïts amb fusta.

• Europa Nòrdica

  Explotació que permet aconseguir coure i estany. Focus metal·lúrgic. Sepultures agrupades en necròpolis.

• Europa Atlàntica

  França amb producció metal·lúrgica de poca entitat, destacant la fabricació de destrals. A les Illes Britàniques, el seu ritu funerari és amb urnes.

• Dipòsit de Llavorsí (Pallars Sobirà)

  Dipòsit de destrals, braçalets, botons circulars amb anella, etc.

• Dipòsit de Ripoll (Pedrera del Pedret)

  Dipòsit de destrals, puntes de llança, etc.

• Villena (Alacant)

  Riquesa arqueològica a causa de les tombes de la Trencadissa. Les restes arqueològiques donen pistes sobre la vida quotidiana, la tecnologia i la cultura.

• Eberswalde (Alemanya)

  Barca feta amb roure, ben conservada, que mostra les relacions entre diferents comunitats.

• Cogotas (Castella i Lleó)

  Pertany a la cultura Cogotas, amb ceràmica molt destacada, decorada amb motius geomètrics, incloent-hi cercles i línies entrellaçades.

• Domus de Janas (Sardenya)

  Tombes en coves o penya-segats de la regió, que semblen cambres i estan compostes per una sala principal amb cel·les laterals, disposades en una planta en forma de T. Moltes de les tombes estan decorades.

Materials i Tècniques Metal·lúrgiques

La Primera Edat del Bronze suposa la generalització dels coneixements metal·lúrgics. Primer es va utilitzar el bronze arsenical (coure + arsènic) i després el bronze típic (coure + estany). El forn s'alimentava amb carbó vegetal. A causa de la manca d'estany pur, s'utilitzava arsènic, però era tòxic.

• El Bronze

  Per al bronze, s'utilitza la tècnica de la fosa; si és fluid, es fon a 1000 °C i és sòlid a 831 °C.

• El Ferro

  Per al ferro, s'utilitzen les tècniques de la fundició, el martelleig i el tremp. La temperatura oscil·la entre els 800 i els 1200 °C.

• L'Or

  L'or es treballava amb el martelleig. Per alterar les propietats, es barrejava el mineral pur amb altres com coure, plata o zinc. La temperatura de fosa oscil·la els 1000 °C.