Guia Completa de Rehabilitació Esportiva: Espatlla, Isquiotibials, Ròtula, Turmell i Columna Lumbar

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,74 KB

Lesió Glenohumeral (Espatlla)

1. Introducció i Epidemiologia

(No hi ha informació específica en el text original per a aquest punt.)

2. Mecanisme de Lesió

  • El cap humeral es desplaça dins la cavitat glenoide, generant fricció i microtraumatismes.
  • Comporta irritació o dany a estructures com el maneguet dels rotadors, el llavi glenoidal o el lligament glenohumeral.

3. Factors de Risc i Dèficits

  • Dèficit de rotació interna glenohumeral.
  • Dèficit de força del maneguet dels rotadors.
  • Rigidesa de la columna toràcica.
  • Discinesi escapular.

4. Avaluació i Diagnòstic

  • Escala EVA, goniometria.
  • Test de força, control escapular (Test de Kibler).
  • Prova de tir a fatiga, control postural en moviment.
  • Y-Balance Test, control tècnic en situació de joc.
  • Seguiment de la càrrega, control setmanal de força i mobilitat.

Fases de Rehabilitació

Fase 1: Control del Dolor i Mobilitat Inicial

  • Reduir el dolor i la inflamació.
  • Mantenir la mobilitat i el rang articular sense dolor.
  • Evitar l'atròfia muscular mitjançant exercicis isomètrics.

Fase 2: Restabliment de Patrons Bàsics i Força General

  • Restablir patrons de moviments bàsics.
  • Iniciar treball funcional progressiu sense dolor.
  • Millorar la força general de la musculatura implicada.

Fase 3: Treball Funcional Específic i Força Avançada

  • Transferir la força a moviments específics de bàsquet.
  • Millorar la coordinació i l'equilibri en accions esportives.
  • Simular gestos tècnics amb càrrega controlada.

Fase 4: Adaptació a Situacions Reals i Variabilitat

  • Adaptar els moviments de l'espatlla a situacions reals i imprevisibles.
  • Potenciar l'estabilitat glenohumeral en moviments exigents.
  • Treballar la força i la resistència en situacions reals.

Fase 5: Preparació per al Rendiment Màxim

  • Restablir el nivell òptim de rendiment esportiu.
  • Garantir la seguretat i estabilitat de l'espatlla en accions d'alta intensitat.
  • Afavorir la resistència a la fatiga en situacions reals de competició.

Fase 6: Retorn a la Competició i Prevenció de Recidives

  • Tornar a la competició al màxim rendiment i reduint el risc de recidiva.
  • Enfortir la musculatura clau.
  • Millorar la mobilitat funcional.

Lesió d'Isquiotibials

1. Introducció i Epidemiologia

  • Representen el 12-14% del total de lesions.
  • Constitueixen el 37% de totes les lesions musculars.
  • Un terç de les lesions recauen.

2. Mecanisme de Lesió

  • Allargament actiu dels isquiotibials durant un sprint o estirament (elongació excèntrica).

3. Factors de Risc i Dèficits

  • Dèficit de força excèntrica.
  • Longitud dels fascicles.
  • Fatiga.
  • Desequilibri de força.
  • Dèficit de gluti i core.

4. Avaluació i Diagnòstic

  • Escala EVA, ROM actiu.
  • Test de força manual, Test isomètric amb dinamòmetre (lateralitat).
  • Test de velocitat submàxima, sprint al 40-60% sense dolor.
  • Test NordBord, CMJ (Countermovement Jump) i sprint màxim.
  • Test de força setmanal amb GPS.

Fases de Rehabilitació

Fase 1: Control del Dolor i Mobilitat Inicial

  • Reduir el dolor i la inflamació.
  • Mantenir la mobilitat i el rang articular sense dolor.
  • Evitar l'atròfia muscular mitjançant exercicis isomètrics.

Fase 2: Restabliment de Patrons Bàsics i Força General

  • Restablir patrons de moviment bàsics i control motor.
  • Millorar la força general de la musculatura implicada.
  • Iniciar treball funcional progressiu sense dolor.

Fase 3: Treball Funcional Específic i Força Avançada

  • Transferir la força a moviments específics.
  • Introduir força excèntrica progressiva.
  • Simular gestos tècnics com el tir, salt o sprint amb càrrega controlada.

Fase 4: Adaptació a Situacions Reals i Variabilitat

  • Introduir variabilitat en els estímuls.
  • Reaccionar davant estímuls externs i entorn de joc.
  • Preparar el cos per a la incertesa i el contacte.

Fase 5: Preparació per al Rendiment Màxim

  • Tolerar la repetició d'accions pròpies de l'esport (arrencades i canvis de ritme).
  • Tolerar sprints.
  • Tolerar salts intensos repetits.

Fase 6: Retorn a la Competició i Prevenció de Recidives

  • Detectar i corregir dèficits o desequilibris musculars.
  • Mantenir la força i el control neuromuscular.
  • Evitar recidives amb una programació específica individualitzada.

Tendinopatia Rotuliana

1. Introducció i Epidemiologia

  • En esports amb molts salts, entre el 30-50% dels esportistes la pateixen en algun moment de la seva carrera.
  • És més comú en joves de 15-30 anys en etapes de màxim rendiment.
  • Pot ser crònica (si dura més de 6-8 setmanes) i degenerativa.

2. Mecanisme de Lesió

  • Degeneració del tendó rotulià per sobrecàrrega repetitiva.
  • Accions repetides d'extensió de genoll amb càrrega.

3. Factors de Risc i Dèficits

  • Cinemàtica anormal.
  • Dèficits de flexibilitat.
  • Excés de pes.
  • Poca força excèntrica.
  • Asimetria de força entre cames.

4. Avaluació i Diagnòstic

  • Escala EVA, VISA-P.
  • Test de força excèntrica, control de squat unipodal.
  • Salt amb canvi de direcció sense dolor, test de salt reactiu.
  • Valoració alta en VISA-P, tolerar entrenament complet.
  • Test de força excèntrica mensual.

Fases de Rehabilitació

Fase 1: Control del Dolor i Mobilitat Inicial

  • Controlar el dolor.
  • Mantenir la mobilitat i la força bàsica.
  • Evitar l'atròfia muscular.

Fase 2: Restabliment de Patrons Bàsics i Força General

  • Millorar la força.
  • Millorar la capacitat excèntrica.
  • Iniciar treball funcional progressiu sense dolor.

Fase 3: Treball Funcional Específic i Força Avançada

  • Millorar el control excèntric.
  • Reintegrar gestos complexos.
  • Simular gestos tècnics com el tir, salt o sprint amb càrrega controlada.

Fase 4: Adaptació a Situacions Reals i Variabilitat

  • Introduir variabilitat en els estímuls (canvis de ritme i direcció).
  • Reaccionar davant estímuls externs i entorn de joc.
  • Preparar el cos per a la incertesa i el contacte.

Fase 5: Preparació per al Rendiment Màxim

  • Assegurar la simetria i la resistència a la fatiga en moviments d'alta intensitat.
  • Repetir accions típiques del partit amb intensitat màxima.
  • Preparar-se per a la reincorporació progressiva al grup i minuts de joc reals.

Fase 6: Retorn a la Competició i Prevenció de Recidives

  • Detectar i corregir dèficits o desequilibris musculars.
  • Mantenir la força i el control neuromuscular.
  • Evitar recidives amb una programació específica individualitzada.

Lesió de Turmell

1. Introducció i Epidemiologia

  • És la segona lesió més comuna després del genoll en esports d'equip.
  • Representa el 20-30% de totes les lesions esportives.
  • Graus d'esquinç:
    • 1r grau: 2-14 dies (distensió).
    • 2n grau: 14-40 dies (trencament parcial).
    • 3r grau: 1-3 mesos (ruptura total).

2. Mecanisme de Lesió

  • Moviment sobtat d'inversió i flexió plantar del peu, sovint durant un aterratge desequilibrat.
  • El gest estira bruscament el lligament peroneoastragalí anterior, provocant distensió o ruptura.

3. Factors de Risc i Dèficits

  • Historial d'esquinç anterior.
  • Utilització de tape.
  • Dèficit de control postural.
  • Propiocepció.
  • Dèficit de flexió dorsal del turmell.
  • Dèficit de musculatura peroneal.

4. Avaluació i Diagnòstic

  • Y-Balance Test.
  • SEBT (Star Excursion Balance Test).
  • Taula de criteris de Return to Play.
  • Weight Bearing Lunge Test.
  • ROM (Range of Motion).

Fases de Rehabilitació

Fase 1: Control del Dolor i Mobilitat Inicial

  • Reduir el dolor i la inflamació.
  • Mantenir la mobilitat i el rang articular sense dolor.
  • Evitar l'atròfia muscular mitjançant exercicis isomètrics.

Fase 2: Restabliment de Patrons Bàsics i Força General

  • Restablir patrons de moviment bàsics i control motor.
  • Millorar la força general de la musculatura implicada.
  • Iniciar treball funcional progressiu sense dolor.

Fase 3: Treball Funcional Específic i Força Avançada

  • Transferir la força a moviments específics de bàsquet.
  • Millorar la coordinació i l'equilibri en accions esportives.
  • Simular gestos tècnics com el tir, salt o sprint amb càrrega controlada.

Fase 4: Adaptació a Situacions Reals i Variabilitat

  • Introduir variabilitat en els estímuls.
  • Reaccionar davant estímuls externs i entorn de joc.
  • Preparar el cos per a la incertesa i el contacte.

Fase 5: Preparació per al Rendiment Màxim

  • Assegurar la simetria i la resistència a la fatiga en moviments d'alta intensitat.
  • Repetir accions típiques del partit amb intensitat màxima.
  • Preparar-se per a la reincorporació progressiva al grup i minuts de joc reals.

Fase 6: Retorn a la Competició i Prevenció de Recidives

  • (Informació no proporcionada en el text original)

Lesió de Columna Lumbar (Lumbàlgia)

1. Introducció i Epidemiologia

  • La lumbàlgia afecta fins al 30-50% dels esportistes d'elit en algun moment de la seva carrera.

2. Mecanisme de Lesió

Es tracta d'un problema sovint de sobrecàrrega funcional progressiva, degut a:

  • Gestos repetits (salts, aterratges, rotacions forçades).
  • Dèficits en el control del core i la pelvis.
  • Mala transmissió de forces entre el tren inferior i superior.

3. Factors de Risc i Dèficits

  • Dèficit de control neuromuscular del core.
  • Inestabilitat lumbopèlvica i desequilibris musculars (flexors de maluc curts, isquiotibials rígids).
  • Hiperlordosi o disfuncions posturals habituals.
  • Càrrega mal perioditzada.

4. Avaluació i Diagnòstic

  • Escala EVA, valoració de mobilitat lumbar i toràcica.
  • Test de planxa, control de moviment en squat.
  • Test de fatiga neuromuscular.
  • Simulació d'entrenament complet, sense símptomes amb càrrega màxima.
  • Seguiment de símptomes, test mensual de core.

Fases de Rehabilitació

Fase 1: Control del Dolor i Mobilitat Inicial

  • Reduir el dolor i la inflamació.
  • Mantenir la mobilitat i el rang articular sense dolor.
  • Evitar l'atròfia muscular mitjançant exercicis isomètrics.

Fase 2: Restabliment de Patrons Bàsics i Força General

  • Restablir patrons de moviment bàsics i control motor.
  • Millorar la força general de la musculatura implicada.
  • Iniciar treball funcional progressiu sense dolor.

Fase 3: Treball Funcional Específic i Força Avançada

  • Transferir la força a moviments específics de bàsquet.
  • Millorar la coordinació i l'equilibri en accions esportives.
  • Simular gestos tècnics com el tir, salt o sprint amb càrrega controlada.

Fase 4: Adaptació a Situacions Reals i Variabilitat

  • Introduir variabilitat en els estímuls.
  • Reaccionar davant estímuls externs i entorn de joc.
  • Preparar el cos per a la incertesa i el contacte.

Fase 5: Preparació per al Rendiment Màxim

  • Assegurar la simetria i la resistència a la fatiga en moviments d'alta intensitat.
  • Repetir accions típiques del partit amb intensitat màxima.
  • Preparar-se per a la reincorporació progressiva al grup i minuts de joc reals.

Fase 6: Retorn a la Competició i Prevenció de Recidives

  • (Informació no proporcionada en el text original)

Entradas relacionadas: