Guia completa de sintaxi, lèxic i dialectologia catalana

Classificació de les oracions segons l'actitud del parlant

Els enunciats es classifiquen segons la intenció del parlant:

• Enunciatives: Afirmen o neguen una informació.
• Exclamatives: Expressen sentiments.
• Dubitatives: Expressen un enunciat dubtós.
• Interrogatives: Demanen informació.
• Optatives: Expressen un desig.
• Exhortatives: Expressen una ordre o consell.
• De possibilitat: Indiquen probabilitat.

Naturalesa del predicat

• Copulatives: Utilitzen els verbs ser, estar o semblar.
• Predicatives: Segons la relació amb el subjecte i els complements, es classifiquen en: actives, passives, reflexives o impersonals. També es distingeixen entre transitives, intransitives i de CRV (complement de règim verbal).

Oracions compostes

Coordinació

• Copulatives: Suma de diferents proposicions.
• Disjuntives: Expressen una relació d'exclusió.
• Adversatives: L'idea expressada s'oposa a l'anterior (però, sinó).
• Distributives: Expressen possibilitat o alternança.
• Il·latives: Conseqüència del que s'ha dit a la primera (doncs, en conseqüència).
• Explicatives: Aclareixen el significat de l'altra.
• Continuatives: Expressen acumulació o continuïtat.

Subordinació

• Adjectives de relatiu: Especificatives (sense comes) i explicatives (amb comes).
• Substantives: Completives (ex: m'agrada que hagis vingut; poden fer de S, CD, CRV, AT, CN, CADJ, ADV), infinitives (ex: m'agrada jugar al futbol; no poden fer de CI ni d'agent), de relatiu (ex: el que em dius no és correcte) i interrogatives indirectes (ex: no sé si vindràs).

Vocabulari i precisió lèxica

• Desllaveçada - aigualir
• Fundamentalista - integrisme
• Tanmateix - així doncs
• Intolerància - intransigència
• Explotació - abús
• Homogeneïtat - igualtat

Dialectes del català

• Alguerès: Neutralitza la 'o' i 'u' àtones (lo/lu), neutralitza les 'e' i 'a' àtones (persona/palsona), elisió de 'e' i 'a' àtones inicials després de preposició (d'escola/descora).
• Valencià: Conservació dels demostratius (este, eixe, açò, ací, ahí), el pronom feble 'li' precedeix al que substitueix el directe (li la dona), la 1a persona del present d'indicatiu de la 1a conjugació pren el morfema '-e' (jo cante).
• Rossellonès: Ús dels pronoms possessius 'llurs', extensió del plural en '-os' (aquestos), la forma negativa es redueix a 'pas' (ton pare menja pas).
• Central: Verbs incoatius amb increment en '-eix', iodització, plural en '-s'.
• Balear: Ús dels articles 'salats', ús d'articles personals 'en' i 'na' davant noms propis, contracció 'n'' davant vocal, morfema zero en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Nord-occidental: Vocalisme àton d'articulació més tensa i timbre més clar que l'oriental (distinció entre 'a' i 'e', i 'o' i 'u'), manca de iodització (es conserven les 'll' etimològiques com a laterals palatals), betacisme (no hi ha distinció entre 'b' i 'v').

Substitució de pronoms febles

Combinacions de pronoms:

• li + el = l'hi
• la + la = la hi
• li + els = els hi
• li + les = les hi
• li + ho = li ho
• li + en = li'n

Exemples: Dona el llibre a la nena (L'hi dona), dona la llibreta a la nena (La hi dona), dona els llibres a la nena (Els hi dona), dona les llibretes a la nena (Les hi dona), dona això a ella (Li ho dona), dona llibres a ella (Li'n dona).