Guia completa de sociolingüística i gramàtica catalana

Sociolingüística: Definició i Conceptes Clau

La sociolingüística és la disciplina que estudia l'ús que els parlants fan d'una llengua, és a dir, les relacions entre la llengua i la societat, ja que es condicionen mútuament.

Monolingüisme

El monolingüisme es refereix a l'ús o coneixement d'una sola llengua per part d'un individu o d'un estat. Pot ser:

• Individual: Quan una persona usa una sola llengua de manera habitual.
• Social: Quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.

Multilingüisme

El multilingüisme implica l'ús o coneixement de diverses llengües per part d'una persona o un territori. Pot manifestar-se com a bilingüisme, trilingüisme, etc. En situacions de multilingüisme, parlem de llengües en contacte i és necessari determinar quin ús fa el parlant de cadascuna d'elles.

Llengües en Contacte

Les llengües, per naturalesa, no estan aïllades, sinó que es troben constantment en contacte amb altres llengües. Aquest contacte genera influències mútues, provocant un transvasament entre llengües pròximes.

Bilingüisme

El bilingüisme és la situació més freqüent quan es produeix contacte de llengües. Es pot classificar en:

• Bilingüisme individual
• Bilingüisme social
• Bilingüisme territorial

Llengües Minoritzades i Minoritàries

• Llengua minoritzada: Una llengua que es troba sota la pressió d'una llengua dominant, de més prestigi, i que corre el perill de desaparèixer.
• Llengua minoritària: Una llengua que compta amb pocs parlants, segons un criteri quantitatiu. S'oposa a llengua majoritària. No hi ha equivalència necessària entre llengua minoritzada i minoritària; per exemple, el danès té pocs parlants però no és minoritzat.

Diglòssia

La diglòssia és una situació lingüística en què, dins d'un mateix territori, dues llengües conviuen, però una té més prestigi que l'altra. Es distingeixen els conceptes de:

• Superstrat: Llengua dominant.
• Adstrat: Llengua que influeix una altra (influència parcial entre ambdues).
• Substrat: Llengua inferior.

Minorització i Substitució Lingüística

• Minorització lingüística: Situació en què una llengua, tot i ser parlada per la majoria de la població autòctona d'un territori, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials. Això succeeix en contextos de superposició, on una llengua dominant compta amb suport polític, i l'altra llengua esdevé subordinada i obstaculitzada. Exemples són el gallec a Galícia o l'asturià a Astúries.
• Substitució lingüística: Procés pel qual una llengua és gradualment reemplaçada per una altra. Aquests processos sovint estan relacionats amb l'homogeneïtzació d'un marc estatal o amb processos de colonialisme, i requereixen l'acció del poder polític per exercir pressió sobre la comunitat lingüística.

Normalització i Normativització Lingüística

• Normalització lingüística: Procés, sovint de caràcter polític, que busca aturar i frenar la substitució lingüística en tots els camps. Inclou dos aspectes inseparables:
  • Lingüisticosocial: Adequar la llengua a les necessitats socials (creació d'un estàndard, normativa).
  • Sociopolític: Accions polítiques per afavorir l'ús de la llengua en tots els àmbits.

A Catalunya, la primera llei de normalització lingüística és de 1983, revisada el 1996.

Normativització: Procés pel qual es dota una llengua d'unes normes ortogràfiques i gramaticals per garantir-ne l'ús correcte. La primera normativa del català va ser establerta per Pompeu Fabra a principis del segle XX.

Pronoms febles en català

Els pronoms febles són elements essencials en la sintaxi catalana. A continuació, es detallen els seus usos i combinacions:

Ús dels pronoms febles

Pronoms	Funcions Sintàctiques	Exemples
EN	Complement del nom (CN) amb 'de' Complement indirecte (CI) amb 'de' Complement de règim (C. Prep) amb 'de' Subjecte indeterminat amb quantificador o indefinit Complement predicatiu (Pred.) amb certs verbs Complement de lloc (CC) amb 'de'	Veig el cim del turó / en veig el cim. Parla de física / en parla. Confio en tu / hi confio. Han arribat paquets / n'han arribat. El van nomenar conseller / l'en van nomenar. Vinc de la platja / en vinc.
HI	Complement de lloc (CC) amb preposició diferent de 'de' Complement indirecte (CI) amb 'a' Complement predicatiu (Pred.) amb certs verbs Complement de règim (C. Prep) amb altres preposicions Atribut (Atr.) no determinat Altres CC (manera, etc.)	Vaig a la platja / hi vaig. Renta la cara a la nena / li renta la cara. Caminava dret / hi caminava. Confio en tu / hi confio. Són boniques / ho són. Em mirava de reüll / M’hi mirava.
EL, LA, ELS, LES	Complement directe (CD) determinat (3a persona)	Rento la nena / la rento.
HO	Complement directe (CD) neutre o oració subordinada Atribut (Atr.) determinat	Rento això / ho rento. Són les cinc / les són.
EM, ENS, ET, US	Complement indirecte (CI) o reflexiu (1a/2a persona)	Em rento les dents. Ens rentem les dents.
ES	Reflexiu (3a persona)	Es renta la cara.
LI, ELS	Complement indirecte (CI) (3a persona singular/plural)	Renta la cara a la nena / li renta la cara. Renta la cara a les nenes / els renta la cara.

Combinació de pronoms febles (CD + CI)

Quan coincideixen un CD i un CI, s'apliquen regles específiques:

• CD determinat + CI singular:
  • el + li = l'hi / li'l
  • la + li = la hi / li la
• CD determinat + CI plural:
  • els + li = els hi / li'ls
  • les + li = les hi / li les

Tipus d'Oracions

a) Oracions coordinades

Són oracions amb el mateix nivell jeràrquic i independència sintàctica, unides per nexes coordinants. Es classifiquen en:

• Copulatives: Expressen suma o addició. Nexes: i, ni (en oracions negatives).
• Disjuntives: Expressen una alternativa. Nexes: o, o bé.
• Adversatives: Expressen oposició. Nexes: però, en canvi, amb tot, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, altrament, més aviat, així i tot, ara, ara bé, etc.
• Distributives: Expressen distribució o alternança sense exclusió. Nexes correlatius: ara... ara, siga... siga, l'un... l'altre, aquí... allí, no solament... sinó, etc.
• Il·latives: Una oració expressa una conseqüència o conclusió de l'anterior. Nexes: doncs, per tant, en conseqüència, així.
• Explicatives: Una oració aclareix el significat de l'altra. Nexes: és a dir, això és, o siga.
• Continuatives: Expressen continuïtat. Nexes: a més, a més d'això, fins i tot, encara més, així mateix, demés.

b) Oracions juxtaposades

Són oracions unides sense nexe explícit, mitjançant signes de puntuació, i poden establir relacions de coordinació o subordinació.

Tipus d'Oracions Subordinades

• 3.1) Substantives: Equivalen a un nom o pronom personal.
• 3.2) Adjectivals o de relatiu: Equivalen a un adjectiu.
  • 3.2.1) Especifiques: Delimiten la realitat del substantiu. Solen anar sense comes. Ex: Els alumnes que estudien aprovaran.
  • 3.2.2) Explicatives: Afegeixen una qualitat o circumstància addicional. Van entre comes. Ex: Els alumnes, que estudien molt, aprovaran.

Funcions del pronom relatiu 'que':

1. Subjecte: Els alumnes que estudien aprovaran.
2. Complement directe (CD): El llibre que he llegit era divertit.
3. Complement circumstancial (CC): Vingué l'any que ens vam casar.

3.3) Adverbials: Equivalen a un adverbi.

• 3.3.1) De manera: com, com si, segons. Ex: Ho faré com em digues.
• 3.3.2) De temps: mentre, quan, després. Ex: Ho compraré quan vulga.
• 3.3.3) De lloc: on. Ex: Hem quedat on ens veiem sempre.
• 3.3.4) Causals: ja que, perquè, a causa de. Ex: Menge perquè tinc gana.
• 3.3.5) Consecutives: de manera que. Ex: Tinc gana, per tant menge.
• 3.3.6) Finals: a fi que. Ex: Em va convidar perquè li ho explicara.
• 3.3.7) Condicionals: Expressen la condició necessària. Ex: Si véns anirem al cine.
• 3.3.8) Comparatives: D'igualtat (tan... com), de superioritat (més... que), d'inferioritat (menys... que), de proporcionalitat (Com més... més). Ex: Marta és tan llesta com Pere.
• 3.3.9) Concessives: Expressen una contrarietat que no impedeix la realització de la principal. Ex: Malgrat que siga festa aniré.