Guia completa de substitució pronominal i coordinació

Substitució pronominal

Substitució del subjecte: No té substitució, únicament si és un subjecte indeterminat d’una construcció amb un verb transitiu (sense CD) s'utilitza EN.

Substitució del CN: Únicament quan és un complement del nom d’un CD introduït per de. S'utilitza EN.

Substitució del CD: Hi ha diversos tipus:

• Determinat: Introduït per article (el, la, els, les) o demostratiu (aquests, aquells, etc.). S'utilitza EL, LA, ELS, LES.
• Indeterminat: Introduït per Ø, numeral (una), indefinit (alguna) o quantitatiu (poca). S'utilitza EN.
• Neutre: Introduït per això, allò o oració subordinada. S'utilitza HO.

Substitució del CI: S'utilitza LI, ELS.

Si tenim CD + CI, es substitueix CI + CD.

Si tenim CD determinat + CI singular, es substitueix per HI.

Substitució del CRV o CPrep: S'utilitza HI. Excepte si va introduït per DE, aleshores es substitueix per EN.

Substitució del Cpred: S'utilitza HI, excepte fer-se i dir-se que s'utilitza EN.

Unitats sintàctiques

Unitat sintàctica i semàntica. Pot ser:

• Al mateix nivell: coordinació / juxtaposició
• De dependència: subordinació

Coordinació

Coordina sintagmes, categories gramaticals i oracions. Oració que resulta de la unió de dues o més proposicions o oracions simples. Es pot elidir algun element de l’oració. Quan unim dues oracions, han de ser compatibles semànticament. Sempre hi haurà un element d’enllaç. Tipus:

• Copulativa: Sumen oracions, nexes: i, ni, no.
• Disjuntiva: Tria entre dues opcions, nexes: O, o bé, sinó.
• Adversativa: Oposició entre elles, nexes: però, tanmateix.
• Il·lativa: Conseqüència o deducció de l’anterior, nexes: Doncs, per tant, així (que).
• Continuativa: Insistència, continuïtat, acumulació, etc., nexes: Encara, a més, així mateix.
• Explicativa: Aclariment, nexes: O sigui, és a dir.
• Distributiva: Relació d’alternança, nexes: Ara...ara, aquí... allí, ni... ni, o.o.

Juxtaposició

Resulta de la unió de dues o més oracions simples. Nexes: , / ; / : Si hi ha nexe sempre predomina.

Subordinació

1. Subordinació adjectiva: Introduïdes per un pronom de relatiu que pot anar precedit o no d’un article, preposició, etc.
   Cada pronom de relatiu té la seva funció + la funció de nexe.
   
   • Adjectives de relatiu: Es refereixen a un SN que va a l’oració principal i l’anomenem antecedent. Fa funció de CN. Explicatives: afegeixen informació. Especificatives: determinen l’antecedent.